Arxiu d'etiquetes per: estrés en animales

Terrassa cedeix davant les peticions i prohibeix la participació d’animals a la cavalcada

Ha costat gairebé 15.000 signatures, la queixa d’organitzacions animalistes i peticions formals per part de ciutadans a títol individual, però finalment s’ha aconseguit. A partir de l’any vinent, la cavalcada serà sense animals, si més no, a Terrassa.

La decisió arriba després que el 5 de gener, durant la cavalcada, un cavall es desplomés sense que se’l pogués reanimar. Un fet que ha aixecat una forta indignació a la ciutat vallesana, en especial entre els defensors dels animals.

El consistori hauria acordat juntament amb el centre El Social que una situació com aquesta, que ha costat la vida d’un animal, no es torni a repetir més. A partir del 2019, per primera vegada a la història, hi haurà una prohibició formal a Terrassa per prohibir l’ús d’animals a les comparses.

Des de l’Ajuntament defensen que la mesura de prohibir els animals el dia de reis estava prevista prèviament, però que els canvis es farien ‘paulatinament’. En la mateixa línia, asseguren en un comunicat, aposten per “mantenir la tradició i la innovació, incorporant diferents sensibilitats socials, com la defensa dels animals.”

Una visió que no comparteix Patricia Corina, membre de Prou Tracció a Sang. Per ella, l’ajuntament és responsable del que va passar. “Ells sempre s’espolsen responsabilitat. És la tònica habitual, ho fan normalment i no es responsabilitzen de res. Si contractes un servei, has de garantir que tot estigui bé, cosa que no es fa. No hi ha els controls bàsics, com anàlisis de sang”.

El cas obre, a més, una sèrie de preguntes més fosques i incertes. En quines condicions es troben els animals que posteriorment aniran al carruatge? Des de Prou Tracció a Sang denuncien la opacitat en la informació per saber quin és l’estat dels cavalls. Dades a les què ningú ha tingut accés. L’estat en què es troben podria ser una peça clau per entendre les causes de tants incidents i algunes morts en espectacles d’aquest tipus.

La prohibició d’algunes activitats en què hi participen cavalls ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir els carruatges tirats per cavalls com a model de negoci. L’ús d’animals en espectacles, com la cavalcada o els tres tombs, encara no està regulat. Però això podria estar canviant i l’any que ve no es tornarà a lamentar un incident com el produït la nit de reis, si més no a Terrassa.  

TTTouch: Només per professionals

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.