El descontentament amb els espais canins no és un fet exclusiu de la ciutat de Barcelona. En altres ciutats del territori espanyol, com és el cas de Màlaga, tampoc hi ha espais suficients per al benestar dels gossos. Tal com succeeix a la ciutat comtal, on trobem una plataforma que lluita per la convivència entre persones i cans en els espais públics (Espai Gos), la ciutat malaguenya ha trobat en l’Associació Mi Mejor Amigo una eina molt útil en la lluita per els drets de les persones amb gos.

Avui a Animalados parlem amb Pedro Gil Manzaneda, la persona encarregada de donar vida a l’Associació Mi Mejor Amigo, per conèixer de primera mà la funció i el treball que desenvolupa aquesta jove plataforma que ja ha aconseguit els seus primers èxits pel que fa a la millora dels espais canins de Màlaga.

Pedro Gil ens explica primer de tot quan i com es va originar la idea de crear una associació: “La idea neix el Nadal passat quan el meu gos i jo vam decidir denunciar a l’Ajuntament de Màlaga per l’abandonament que patia el parc de María Luisa, un espai freqüentat pels animals”. “L’espai no tenia cap tipus de neteja, hi havien rates, els gossos petits podien escapar-se entre les reixes … i a sobre, un agent secret ens volia multar per tenir al nostre gosset solt en un lloc anomenat pipicà que porta més de vint anys abandonat “.

Les ínfimes condicions de l’àrea d’esbarjo per a gossos d’aquest parc van portar a Pedro Gil a organitzar una associació que lluités contra aquesta situació: “Davant el malestar que sentia per les condicions del pipicà del parc de María Luisa em vaig dirigir als veïns amb la intenció de construir una associació que defensés els drets de les persones amb animals, a tenir espais dignes”. “Vam recollir més de 2.500 signatures, signatures que vam lliurar als tinents alcaldes del govern de Màlaga, als mitjans locals … amb els que vam aconseguir suport. Amb els veïns i la gent que va voler contribuir amb la causa vam fundar l’Associació Mi Mejor Amigo, un grup de gent que vam crear uns estatuts i unes normes sense que ens importés ni la condició política, ni sexual, ni religiosa dels components “.

Pedro Gil ens comenta quins són els objectius de l’Associació Mi Mejor Amigo: “El nostre primer objectiu és aconseguir que el parc de María Luisa compti amb un espai caní digne a curt termini. El nostre principal objectiu és aconseguir espais canins en els diferents districtes de la ciutat de Màlaga. Alhora, volem una Màlaga ecologista, animalista i respectuosa amb el medi ambient “. El creador de l’associació ens confessa que ja han aconseguit algunes fites en el poc temps que porten treballant: “Ja ens escolten en els plens de l’Ajuntament i en les juntes dels diferents districtes de la ciutat. Pel que fa al parc de María Luisa hem aconseguit una zona provisional, i la promesa d’un futur espai caní amb aigua, llum i condicions de neteja “.

Parlem amb Pedro Gil sobre la situació general dels animals de companyia a Màlaga, i el nostre entrevistat nos assegura que: “El principal problema està en l’abandonament i la sobreabundància d’animals a les protectores, on només hi ha entrades i molt poques sortides. Les polítiques d’acollida no funcionen, és molt difícil que una persona pugui acollir un animal de companyia amb el cost que comporta les vacunes, ADN, xip, menjar … a més no disposen d’espais públics on jugar i córrer en llibertat “.

Pedro Gil ens parla també d’aquells aspectes que hauria de canviar la ciutat de Màlaga per garantir el millor benestar possible dels animals: “Serien necessàries unes bones polítiques d’acollida. Disposar de la informació necessària per a assegurar-se que una mascota no perjudicarà la teva salut, serà perillosa … tot es basa en l’educació i en la formació sobre el comportament dels animals de companyia “.

Un dels temes que tractem és la manca d’associacions que lluiten pels drets dels animals a Màlaga: “Hi ha moltes associacions, però totes són de protecció i acollida. Nosaltres som pioners en lluitar per les problemàtiques d’aconseguir que els barris de Màlaga tinguin parcs canins “.

 

Per acabar, Pedro Gil ens comparteix la seva opinió sobre la situació general a Espanya pel que fa al tracte i al benestar dels animals de companyia: “Hi ha una major consciència social a Espanya en els últims anys pel que fa al tracte dels animals, però estem molt lluny de països com els EUA, Anglaterra, Noruega, Suècia o Holanda. Fa vint anys ningú em diria que les curses de braus es prohibirien “. “Hi ha dues fonts de riquesa: la natura i els éssers humans, els quals estem destruint la primera d’aquestes dues fonts”. Amb aquestes paraules acaba l’entrevista a Pere Gil, la persona escollida per majoria com a president de l’Associació Mi Mejor Amigo, amb només un vot en contra: el seu propi.