elefants Archivos - Animalados

Troben restes d’animals primitius de fa 14 milions d’anys en un polígon de Madrid

25 octubre, 2023/0 Comentaris/a General, Notícies

Les restes trobades corresponen a mandíbules, ullals, fèmurs i húmers d’elefants primitius.

Fita històrica al món animal. En el transcurs de les obres del nou centre logístic de bombers de Madrid al polígon de La Atalayuela, s’han trobat diferents restes d’un cementiri d’elefants primitius.

Concretament, l’Ajuntament de Madrid ha informat de la troballa de restes fòssils de grans dimensions que corresponen a un total de vuit exemplars parcialment complets de l’espècie Gomphotherium angustidens, dels quals s’han recuperat mandíbules, ullals, fèmurs, húmers i malucs complets.

Tal com comenta el consistori de Madrid, aquesta espècie animal correspon a un avantpassat llunyà dels actuals elefants africans i va viure en aquesta zona juntament amb tortugues gegants, carnívors de grans dimensions i avantpassats dels actuals cavalls, cérvols i porcs senglars.

Fa uns 14 milions d’anys, a causa d’un període d’aridesa i disminució de les temperatures, una rajada d’elefants es va refugiar en aquesta zona a la recerca d’alimentació i aigua, va ser allà on part d’aquesta rajada va morir a causa de la manca d’aliments. Posteriorment, una gran riuada va cobrir les restes de les carcasses, cosa que en va permetre la conservació i que fossilitzessin.

Així eren els elefants primitius de fa uns 14 milions d’anys

El Gomphotherium angustidens, actualment extingit, tenia una talla d’uns cinc metres de longitud per tres d’alçada i podia assolir un pes d’unes 2,5 tones. Posseïa un total de quatre ullals: dos superiors, divergents i corbats cap avall, i dos inferiors, una mica més curts. Així mateix, s’estima que la trompa era més curta que les dels elefants actuals.

Aquesta espècie va viure durant el Miocè inferior i mig (fa entre 16 i 5 milions d’anys) al centre i al sud d’Europa, la península aràbiga i el nord-est d’Àfrica, des de Tunísia fins a Kenya. A la Península Ibèrica s’han trobat restes d’aquests elefants primitius a llocs propers com Somosaguas i Carpetana, a Madrid, o a la localitat saragossana de Villafeliche.

Com a dada curiosa i interessant, cal destacar que a l’època en què daten aquests animals primitius, els homínids ni tan sols havien aparegut encara a Europa, cosa que no consta que passés fins fa aproximadament 1,4 milions d’anys a Atapuerca.

Una fita històrica pel patrimoni recuperat

Aquesta troballa històrica s’ha produït en una excavació en què han participat un equip de vuit paleontòlegs i arqueòlegs dirigit per Alessandro Giusto i Jorge Morín. Els treballs es van iniciar al març i s’han estès fins al mes d’agost, amb una superfície d’uns 800 m2. Es tracta d’una fita històrica no sols per la informació obtinguda, sinó també pel patrimoni recuperat.

Els fòssils trobats al polígon de La Atalayuela han estat dipositats al Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid, a Alcalá de Henares, on seran conservats. Alhora, alguns dels exemplars han estat prestats al Museu Nacional de les Ciències Naturals, on s’estan estudiant al detall.

Quins són els animals més intel·ligents del món?

25 abril, 2022/0 Comentaris/a Notícies

Memòria d’elefant o intel·ligència del mico o polp són algunes de les expressions més habituals a l’hora de parlar dels animals i del seu cervell o ment. Són només alguns exemples perquè la llista és bastant llarga. De fet, tots els animals, en certa manera, poden definir-se com a intel·ligents, perquè tenen una gran capacitat cognitiva. Però… quins són els més intel·ligents? Fem un llistat i repàs pels principals.

El gos és un dels animals que figura en primera posició per la seva intel·ligència adaptativa. Aquest animal de companyia té una gran capacitat d’adaptació a diferents situacions i escenaris, aprenent d’experiències prèvies. A més, destaca per la seva capacitat comunicativa bidireccional amb l’ésser humà, tant per a comprendre el que se li diu, com per a fer-se entendre per part de les persones.

Dins del que són animals usuals a casa, està un altre animal que té una gran intel·ligència: el gat. Aquests felins es diferencien de la resta per la seva gran capacitat d’observació, imitació i aprenentatge, a més de per la seva gran memòria.

Els elefants no poden faltar en aquest rànquing. Aquests animals presenten la característica de tenir el cervell més gran del món animal, desenvolupant instints similars a l’empatia i la companyonia. Els elefants són capaços d’aprendre de si mateixos per a millorar, per exemple la seva pròpia salut, ja que coneixen i recorden l’efecte de menjar determinades herbes i els seus efectes o no beneficiosos sobre l’organisme.

Un altre dels animals són els dofins. En aquest cas, destaca el seu sistema comunicatiu que, a més, és bastant complex perquè es produeix per la modulació de sons. A més, tenen molt desenvolupada la part de relacions interfamiliars. Unes capacitats que previsiblement s’han vist afavorides per la grandària del seu cervell.

I, finalment, estaria la formiga. Aquest animal crida l’atenció per la seva gran capacitat d’organització i d’establir jerarquies, a més del sacrifici que sempre fan en pro del be comú. Un animal sorprenent per a una grandària tan petita que, gràcies a aquestes habilitats, ha augmentat la seva capacitat de supervivència. Cal no oblidar que viuen en el sòl i estan a l’abast de qualsevol altra espècie animal.

Quines són les cinc races de gos més intel·ligents?

Font: AMIC/animalmascota.com

Coneix nou curiositats dels animals que probablement no sabies

26 gener, 2021/0 Comentaris/a Notícies

Els animals mai deixen de sorprendre’ns i ens ensenyen moltes coses amb simplement observar-los. De tots és coneguda l’organització que tenen les abelles, el treball que són capaços de suportar les formigues o la fidelitat que es mostren els pingüins quan s’aparien. Però hi ha moltíssimes altres curiositats que ens brinden i que segurament t’interessen, tant si ets amant dels animals o simplement per la curiositat de saber més. Aquestes són algunes de les que hem preparat i que possiblement no sabies.

– Les granotes són capaces de tancar les seves oïdes per complet per a no sentir els sons que no li interessen.

– Les cabres poden veure en 360°, per la qual cosa també perceben el que passa a la seva esquena, sense necessitat de girar-se.

– Encara que antigament es pensava que els animals només veien en blanc i negre, s’ha descobert a través de diversos estudis que això no és així. Però el que sí que és cert, és que no poden distingir tota la gamma cromàtica com fan els humans. Per exemple, els gossos tan sols distingeixen entre dos colors primaris, els blaus i els grocs o grisencs. Els gats veuen els blaus i verds i els equins, els blaus i els vermells. De fet són dels pocs animals que distingeixen el vermell, per la qual cosa el mite del toro perseguint la capota és només això, un mite, sent el moviment el que atreu l’animal i no la seva tonalitat. Els animals que distingeixen més gammes són els rapaços, fins a quatre, ja que per a localitzar a les seves preses, necessiten una major precisió.

– El caragol pot regenerar les seves banyes si li són amputats.

– Les guineus, són animals solitaris, pel que mai els veuràs en ramats. Viuen, mengen i dormen sempre sense companyia.

– Els elefants tenen terror a les abelles. I això no és perquè temin al fet que els piquin. De fet, la pell de l’elefant és molt gruixuda i l’agulló no podria perforar-la. Però el que sí que fan aquests insectes és introduir-se en les mucoses i parts delicades de l’animal com la trompa, la boca o els ulls i picar-los allà. A part de ser molt dolorós, els pot produir inflamacions molt perilloses.

– Les girafes dormen dempeus i tan sols 2 hores, en períodes de 5 minuts. Això és així perquè a causa de la seva gran grandària, si dormissin tombades els costaria molt aixecar-se i sortir fugint, per la qual cosa serien una presa fàcil per als seus depredadors. El tauró també és curiós quant al somni i és que mai dorm a causa de la seva fisiologia. Si ho fes, moriria, perquè manca d’òrgan que faci que l’aigua entri en els seus bronquis, per la qual cosa si necessiten descansar, s’ensopeixen.

– Els elefants són les cries més grans del món animal. En néixer poden pesar entre 77 quilos i 113 quilos.

– Quant als embarassos, l’animal que té el període de gestació més llarg és el tauró. Pot durar-li entre 12 mesos i 42 mesos. I els Opòssums per contra són els que s’emporten el premi a la gestació més curta: entre 12 i 13 dies… Però ull! Perquè poden a arribar a tenir en un sol part, fins a 20 cries.

Font: AMIC/ Eva Remolina

Més de 350 elefants apareixen morts al nord de Botswana

2 juliol, 2020/0 Comentaris/a Notícies

Segons ha informat The Guardian, més de 350 elefants han aparegut morts al nord de Botswana durant els mesos de maig i juny. El Govern del país africà encara desconeix les causes d’unes morts que han estat catalogades com a “desastre de conservació” per part de nombrosos científics.

El mateix diari britànic explica que un grup d’elefants va ser trobat sense vida per primera vegada al Delta de l’Okavango a principis de maig, amb un total de 169 animals morts al final del mes. A mitjans de juny, el nombre de paquiderms morts s’havia duplicat, amb el 70% de les morts ubicades al voltant dels pous, segons fonts locals anònimes.

El govern de Botswana encara no té resultats de les mostres dels cadàvers, de manera que actualment es desconeixen les causes de les morts o si aquestes podrien representar un risc per a la salut humana. Les primeres especulacions apunten a un possible enverinament dels animals o a un patogen desconegut.

Niall McCann, director de conservació de l’organització benèfica National Park Rescue, en declaracions per a The Guardian ha explicat que “aquesta és una mort massiva que no s’ha vist en molt de temps. Fora de la sequera, no conec cap mort que hagi estat tan important com aquesta”.

Testimonis locals diuen que alguns dels elefants van ser vistos caminant en cercles, el que significa una indicació de discapacitat neurològica. El biòleg i explorador britànic, després d’analitzar els cadàvers detalla que “alguns d’ells han caigut de cop, el que indica que van morir rápidament. En canvi, altres han mort més lentament, com els que passegen. Per tant, és molt difícil apuntar de quina toxina es tracta”.

Les morts confirmades corresponen a animals de totes les edats i d’ambdós sexes. A més, diversos elefants del Delta de l’Okavango i d’altres parts de nord de Botswana han estat vistos en molt mal estat, febles i demacrats, de manera que probablement moriran més exemplars al llarg de les pròximes setmanes.

Des de les autoritats africanes no es descarta la possibilitat que els elefants hagin mort a causa d’un enverinament amb cianur. Aquesta és una tècnica molt utilitzada pels caçadors per fer-se amb la possessió dels ullals, una part de l’animal que es pot arribar a vendre per una gran quantitat de diners.

¿Qui són?

30 març, 2017/0 Comentaris/a El Laberint del Minotaure

“Pensem en l’amor, en com les coses que importen de veritat poden expressar-se amb els braços oberts, les puntes dels dits o amb un somriure, sense necessitat d’oracions, ni de sintaxis. És el poder silenciós de la intenció real.” Carl Safina, “Beyond Words” p.112

Philo, Set Cinquanta-Cinc, T-20, Lluna, Chula, Velcro … Aquest llibre ens parla d’ells. Ells, individus. Ells, companys. Ells, els nostres iguals.

“Volia establir un camí entre el lector i els altres animals, ensenyar-li que viuen les seves vides”. Carl Safina elabora les seves paraules, les seves respostes, amb un to meditatiu, sabent el pes de cadascuna d’elles i el valor de la seva conversió, com monedes, en les ments d’aquells que l’escolten.

Safina ens rep al CCCB, un dia abans de la seva conferència en el cicle Kosmopolis, on ens presenta el seu últim llibre “Beyond words” ( “Ments meravelloses” en català, editat per Galàxia Gutenberg).

Doctor en ecologia, professor i divulgador científic, Safina no ha escrit un llibre, ens ha portat un testimoni. Carl ha escoltat les veus dels llops, les orques i els elefants. Els ha mirat als ulls. S’ha quedat en silenci, el silenci que tant ens costa mantenir els de la nostra espècie, i ha deixat que parlessin.

L’autor ens escriu les biografies d’aquests altres animals. On viuen, com viuen, qui són els seus familiars, què els agrada, què els atemoreix, a qui volen, a qui tenen por …

“L’home no és la mesura de totes les coses”, ens comenta en l’entrevista. Mitjançant la humilitat i els seus coneixements científics, Safina ens explica que tot i que la comparació no és bona, atès que som animals diferents, sí que és un bon mètode per apropar les seves experiències i les seves vivències al lector i generar empatia.

Com demostrar científicament que estimen? Que tenen por? Que s’enfaden? Que són conscients? Potser la pregunta sigui: com demostrar que no?

En els seus viatges per tot el planeta, Safina ha volgut conèixer de primera mà les seves experiències, però s’ha trobat amb la trista realitat del dia a dia d’aquestes meravelloses criatures. La seva lluita per no extingir-se.

A la primera part del llibre coneixerem l’elefanta Philo i als seus amics humans els qui ens explicaran com la població de paquiderms ha delmat dels 10 milions d’exemplars als 400.000 d’avui dia. Philo, Plàcida, Tim … ens faran veure a nosaltres, els humans, que no hem aniquilat a milions d’elefants: hem aniquilat a milions de mares, pares, fills, néts, amics, veïns …

En el segon gran bloc, els parents propers dels gossos, Vuit Vint, Vint-i-u i Set Cinquanta-Cinc ens demostraran que l’home no només és un llop per a l’home, sinó per al propi llop. Exterminats a Yellowstone, com a part d’un ideal de parcs nacionals sense depredadors, els llops seran reintroduïts, 60 anys més tard, en aquestes terres. Forts, bells, afectuosos, els llops segueixen portant sobre les espatlles l’estigma del maligne. Traspassades les fronteres dels parcs naturals, sense tanques que els limitin, són tirotejats per humans ignorants, covards i egoistes.

I de les muntanyes i valls del gran Yellowstone, passem a submergir-nos amb T-20, Lluna, Victòria, L-4 i les seves altres companyes orques en els mars de nord amèrica. Aquests grans dofins, com els anomena Safina, no mostraran cap rancor cap a aquesta espècie que les va perseguir i segrestar per ficar-les en piscines de ciment fins a fer que embogissin. Al contrari, com ens explica l’autor, s’han donat molts casos de salvaments de mariners perduts per part d’orques o altres cetacis. Tristament, el seu nombre minva al mateix temps que ho fan les seves fonts d’aliment, explotades pels homes.

Lluna, Philo, Vint-i-u són els noms que nosaltres els hem donat, que els han donat aquells que donen la seva vida per protegir-los. Però ells tenen els seus propis noms, en les seves pròpies llengües. Cada un d’ells és únic. “No extingim només espècies, matem individus” ens recorda l’autor.

El nostre planeta està ple de vida, de vides, de milers i milions de “jos”.

Només volen viure, veure els seus fills créixer, jugar a la platja, contemplar la lluna, ser, sense tenir ni posseir, ser aquí i ara, i tant de bo demà.

I no només nosaltres els mirem, ells també ens miren a nosaltres i ens coneixen i pot ser que es preguntin: qui són ells?

Que no siguem més el seu botxí, el seu fi, el seu propietari, el seu consumidor. Siguem aquell que els pregunti “i tu, qui ets?”

Article de Sílvia Esteve

Arxiu d'etiquetes per: elefants