Dormir tota la nit i conviure amb un gat són dues accions que poden anar juntes, ara bé, és important conèixer la conducta d’aquests animals i seguir una sèrie de recomanacions.

Durant les últimes setmanes, diversos lectors d’Animalados han mostrat la seva preocupació davant la impossibilitat de dormir a les nits a causa de l’activitat dels gats. Salts, carreres, atacs, miols… una sèrie de conductes que es produeixen a mitjanit i que perjudiquen el descans nocturn de les persones.

Animalados ha parlat amb Ruth Manzanares, especialista en comportament felí, per conèixer de primera mà el perquè de l’activitat nocturna dels gats, així com per descobrir què podem fer les persones per aconseguir dormir tota la nit sense interrupcions.

Els gats són animals nocturns per naturalesa?

Una de les qüestions més repetides per part dels nostres lectors està relacionada amb l’alt nivell d’activitat que mostren els seus gats a la nit. Tal com comenta Ruth Manzanares, aquests animals “tenen una dualitat que marca el seu comportament: la dualitat caçador-presa”. És a dir, els gats mostren molts instints de caçador i molts altres de presa.

L’especialista en conducta felina detalla que els gats estan perfectament adaptats per moure’s en condicions d’escassetat lumínica o de total absència de la llum. El gran desenvolupament dels sentits, com l’oïda o la vista, així com l’enorme sensibilitat de vibrises o bigotis, permet a aquests felins “moure’s en condicions de total foscor, ja que detecten els objectes pel canvi de la pressió de l’aire” .

Per tant, la necessitat d’amagar-se com a preses, així com les seves increïbles habilitats per caçar en condicions de lluminositat escassa fan que els gats, de forma natural, es moguin principalment en hores nocturnes sempre que tinguin aquesta possibilitat. Segons Manzanares, aquesta tendència a l’activitat nocturna “s’incrementa en gats porucs, gats en adopció i en individus amb molta energia per edat o per algun problema de comportament”.

“No és impossible conviure amb un gat que ens permeti dormir”

Així com comenten els nostres lectors, és possible que en moments puntuals o en certs moments vitals, els gats poden generar problemes per poder dormir tranquil·lament als seus tutors, però Ruth Manzanares afirma que “no ha de ser una situació permanent ni és impossible conviure amb un gat que no permeti dormir, encara que sempre seran animals que dormin parcialment a la nit, igual que ho fan pel dia”.

És important tenir en compte que els gats, de manera natural, no dormen vuit hores seguides, sinó que tenen períodes de diferents durades i de diferents tipus de son al llarg del dia. “Cal tenir en compte que els nostres cicles de son actuals tampoc no són naturals, sinó que són producte de qüestions culturals i socials. Les persones tampoc no dormíem les nits completes fa unes poques dècades!”, exclama l’educadora felina.

“Un gat pot dormir entre 12 i 14 hores al dia”

La quantitat d’hores que dorm un gat depenen de diversos factors: l’edat, el clima, el caràcter o els problemes de comportament possibles que tingui. La nostra entrevistada manifesta que aquests animals, amb caràcter general, “dormen entre 12 i 14 hores”, encara que “els gats ancians dormen més”. A més, hi ha altres condicionants que afecten les hores del son de gat com “els hàbits i rutines, la temperatura o els nivells d’estrès”.

Què podem fer si el nostre gat no ens deixa dormir a les nits?

Per a Ruth Manzanares, el primer de tot és “entendre quin és l’origen del problema”. No s’ha de tractar igual si és un cadell, que encara no ha adquirit unes rutines concretes, que, en el cas d’un gat adolescent o adult jove, que té un excés d’energia, o si és un gat ancià que pot tenir problemes derivats d’una patologia cognitiva.

L’especialista en conducta felina considera que el més important és proporcionar a l’animal exercicis i entreteniment suficient durant el dia, enriquiment ambiental i reduir l’estrès que pugui tenir per no mantenir una activitat mental i física idònia. Com a norma general, Manzanares recomana preguntar a un especialista en conducta i al teu veterinari si no pots controlar l’activitat nocturna del teu gat amb rutines establertes.

Què fem si treballem tot el dia i no podem donar una vida activa al gat?

Davant d’aquesta situació, el primer és tenir paciència. L’experta en comportament felí explica que els gats no tenen els ritmes de vida que tenim les persones i tot el dia solen estan sols i gairebé sense estímuls. “Tots arribem cansats a casa de la feina, però cal entendre la necessitat de companyia i joc que tenen aquests animals”.

Manzanares considera que un primer consell per a aquest tipus de gats no estimulats és “valorar la possibilitat de tenir un company gat, que sigui compatible i es presenti adequadament per a una convivència adequada”. Cal tenir en compte que, encara que tinguem dos o més gats a casa, aquests continuaran requerint atenció, però sempre serà més suportable per a ells.

Si un segon gat no és possible, cal intentar que totes les necessitats de conducta estiguin satisfetes. “L’enriquiment ambiental és fonamental, joguines interactives, diferents alçades, rascadors, textures o joc actiu amb els nostres gats són algunes de les mesures que podem aplicar. Afortunadament a internet tenim molta informació sobre tot això i jocs amb el teu gat que poden ajudar aquest tipus de persones”.

“De cap manera podem aixecar la veu i ser violents amb el gat”

Ruth Manzanares es mostra contundent davant de certes actituds i recorda que de cap manera podem perdre els nervis i aixecar la veu o manipular bruscament o molt menys ser violent amb el gat si no ens deixa dormir a la nit. Per a l’especialista, “aquest tipus d’accions poden tenir conseqüències greus en la confiança del nostre gat i generar nous problemes de convivència”.

Una altra mesura que no sol funcionar és tancar-los. De vegades suposa una solució temporal, però “sol ser una acció que empitjora el problema, ja que augmenta l’estrès i el malestar del gat, cosa que no fa que estigui equilibrat i ens deixi descansar”, afegeix. I és que, encara que pensem que aquests animals són independents, la major part tenen un important vincle amb els seus tutors.