“Abandonar un animal o no identificar-lo podrà implicar sancions entre els 30.000 i 100.000 euros”
Sacrifici zero, gestió ètica de colònies felines, identificació i formació obligatòria en tinença responsable són algunes de les línies bàsiques de l’avantprojecte de llei dels animals. Són moltes més les mesures que responen a les exigències europees expandint i consolidant algunes estratègies de protecció animal que ja funcionen en algunes comunitats autònomes.
L’avantprojecte de llei de Protecció i Drets dels Animals ha aixecat un gran enrenou entre altres motius pel desconeixement exacte dels seus termes. Els titulars se centren en prohibicions i obligacions que afecten els gossos i els seus amos, però el text és molt més. Al llarg de seixanta-cinc pàgines es desenvolupen accions que pretenen protegir els animals, augmentar la consciència i la responsabilitat dels que decideixen conviure amb gossos, gats o fures i també protegir els interessos de les persones que no han triat tenir animal de companyia, però que cohabiten amb animals d’una manera o altra.
Es prohibeix el sacrifici d’animals sans, s’obliga a la identificació mitjançant microxip i a un seguiment veterinari regular. Mesures que per exemple es porten adoptant a Itàlia des de 2003. Segons la normativa s’exigirà l’esterilització de mascles o femelles en cas de conviure parelles d’animals de diferent sexe, per evitar la cria per distracció o en mans de professionals no registrats. La fi de la venda i exposició en botigues obligarà al tracte directe amb els criadors a qui prefereixi comprar en lloc d’adoptar. No podem oblidar que Espanya lidera el rànquing europeu d’abandonament de gossos i gats amb un càlcul estimat de 300.000 individus a l’any. El tràfic de gossos espanyols a altres països europeus és una font de problemes i obliga el govern espanyol a trobar solucions tal com dicta una resolució d’Estrasburg de febrer de 2020.
A més de pautes formals, el text promet un fons per a la protecció animal que contribuiria a l’objectiu de l’abandonament zero. A la xifra d’aquest fons s’unirà a més el finançament derivat de la recaptació de les multes, ja que seran finalistes. Es preveu un gran estalvi per part dels municipis que porten dècades invertint a assumir el cost derivat de l’abandonament i la cria incontrolada. Per a molts és sorprenent que no es podrà deixar a un gos sol més de 24 hores o un gat més de 72 hores i que s’haurà de superar un test gratuït de capacitació abans d’assumir la titularitat d’un animal.
“Es crearà un Observatori Estatal Contra el Maltractament Animal”
Es prohibeixen també els collarets nocius, un tema del qual a Animalados ens hem ocupat en diverses ocasions, i s’aposta per un tipus d’educació amable amb els animals en contraposició a l’ensinistrament per càstig. Segons dicta la normativa, es crearà un Registre Nacional d’inhabilitacions per a la tinença i les activitats relacionades amb els animals, així com un Observatori Estatal Contra el Maltractament Animal. Aquest farà informes anuals a través d’un informe sobre l’evolució de la violència exercida contra animals de companyia, domèstics, silvestres en captivitat i urbans.
En una disposició derogatòria surten els gossos de la llei 50/99 d’animals potencialment perillosos i s’apunten futures solucions perquè com insisteixen els experts no sigui la raça sinó el grau de socialització el que determini l’obligació o no de complir amb mesures específiques de retenció i control de gossos grans. De cara a protegir la biodiversitat l’avantprojecte preveu l’obligatorietat de “disposar elements que minimitzin els riscos de col·lisió, enganxament o qualsevol altre tipus d’accident”, també l’habilitació o construcció de corredors verds entre vies interurbanes i vies d’escapament d’infraestructures que puguin ser perjudicials.
Per primera vegada en una llei es regulen els santuaris per animals que alberguen de manera permanent a animals sense altre fi que protegir-los i cuidar-los si ho necessiten, fins a la seva mort. En el títol quart es regulen les línies generals del benestar dels animals inclosos en activitats festives. En un altre apartat prohibeixen els circs amb animals salvatges, limita el nombre d’espècies amb les quals es podrà comerciar i conviure i els riscos de la pèrdua i expansió d’espècies perilloses o invasores.
L’”Estratègia de la Biodiversitat 2030″, insta els Estats Membres a desenvolupar les llistes Positius, llistes blanques d’espècies permeses per a la importació, el manteniment, la cria i el comerç com a animals de companyia sobre la base d’una avaluació científica i per tant també està contemplat per la llei. L’avantprojecte perfila un sistema de registres que permetin tenir més informació sobre els animals, els professionals, les entitats, els propietaris d’animals i els nuclis zoològics per ajustar els recursos i dissenyar les estratègies que no treguin de la cua dels països avançats en matèria animal.
“No es regulen pràctiques com la tauromàquia ni les que afecten els animals anomenats de producció”
El dimecres 6 d’octubre la ministra Ione Belarra -amb Irene Montero a primera línia- va presidir l’acte de presentació de l’avantprojecte subratllant que amb aquesta llei es donaria resposta a la necessitat de dictar uns mínims a tot l’Estat en el tracte i la convivència amb els animals des d’una perspectiva social. Literalment: “Establir un marc comú a tot el territori nacional en matèria de protecció i drets dels animals, animals de companyia, domèstics, domesticats o silvestres en captivitat”. No es regulen pràctiques com la tauromàquia ni les que afecten els animals anomenats de producció.
El document, redactat des de la Direcció General de Drets dels Animals de la qual Sergio García Torres n’és el titular, ha portat més d’un any en la seva elaboració. García Torres i el seu equip des de l’inici del seu mandat s’han reunit amb gairebé un miler de representants d’activitats relacionades amb els animals des de caçadors a entitats de protecció animal. També veterinaris, experts en comportament animal i forces de seguretat de l’Estat. Segons experts juristes consensuats és uns dels textos jurídics més desitjats i que han gaudit de més participació.
Emma Infante