Arxiu d'etiquetes per: delicte

Investigat un alcalde d’Astúries per un delicte ecològic que afecta greument espècies en perill d’extinció

/0 Comentaris/a ,

L’alcalde de Cangas del Narcea està sent investigat per delicte ecològic per unes obres que afecten greument el Parc Natural de Fuentes de Narcea i les seves espècies protegides. L’Ajuntament estava executant les obres sense cap autorització ambiental.

L’alcalde de Cangas del Narcea ha estat citat el proper 16 de febrer a declarar com a investigat davant el Jutjat Penal i Instrucció número 1 de Cangas de Narcea. Es tracta d’un judici per delicte ecològic com a conseqüència d’unes obres d’aterrament i per la construcció d’una pista que ha afectat greument una zona d’alt valor ecològic situada al Parc Natural de Fonts de Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries.

El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) va descobrir en una zona protegida d’alt valor ecològic, la realització d’unes obres que alteraven greument els ecosistemes naturals del Parc Natural i les espècies en perill d’extinció que l’habiten. Tot això va ser comunicat per aquesta associació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).

“Aquesta obra s’està produint a una zona d’alt valor ambiental, una zona molt protegida. Són espais que requereixen un estudi profund i una autorització ambiental per poder fer obres. Tristament, la majoria de les persones pensen que els nivells de protecció dels ecosistemes són una exageració i no tenen més importància. Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental. Óssos, cabirols i altres animals en protecció propis de la Serralada Cantàbrica es veuen greument afectats per aquest tipus d’obres”, explica per a Animalados Roberto Hartasánchez, president de FAPAS des del 1982.

“Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental”

Tal com informen des de FAPAS, unes petites sendes que configuraven una zona de pas de fauna de la zona i amb importants valors ecosistèmics estaven sent destruïdes per la construcció d’una pista forestal. Aquestes accions humanes estaven alterant l’equilibri ecològic del Parc Natural de Fuentes de Narcea.

A més, FAPAS va poder comprovar que les forces de seguretat no tenien coneixement d’aquestes obres. L’Ajuntament de Cangas del Narcea estava executant les obres sense un pertinent estudi ambiental i no constava cap autorització ambiental per executar-les.

Segons l’opinió d’Eduardo Gil, advocat ambientalista i lletrat del FAPAS en aquest procediment “aquest cas ha de servir de precedent per crear consciència de la necessitat de preservar els valors ambientals de les zones legalment protegides, i de sancionar les obres que no expliquin amb les corresponents autoritzacions ambientals, i que executin de manera il·legal tant els particulars, com en aquest cas, les mateixes administracions públiques i ens locals”.

Després de la investigació i l’atestat del SEPRONA, la Fiscalia del Principat d’Astúries va procedir a instruir les diligències oportunes i presentar una denúncia per aquests fets davant l’òrgan jurisdiccional competent. FAPAS s’ha personat per sol·licitar, entre altres coses, la restauració del dany causat i la reposició dels hàbitats i els ecosistemes naturals a l’estat previ de l’inici de les obres.

Rescaten un gatet amb una setmana de vida abandonat en una paperera a Zamora

/0 Comentaris/a

L’associació animalista Defensa Animal Zamora (DAZ) va rebre l’avís d’una parella i va rescatar a l’animal de dins d’una paperera. La supervivència del felí sembla complicada sense la companyia de la seva mare.

Els delictes de maltractament animal no cessen a Espanya. El passat cap de setmana l’associació Defensa Animal Zamora va rescatar a un felí d’una setmana de vida després de rebre l’avís d’una parella que havia escoltat el miol d’un gat dins d’una paperera situada a la Plaça de Sant Tomàs, a Zamora. “Probablement algú va passar, el va tirar i va seguir amb la seva vida, sabent que les possibilitats bàsicament eren morir de fred, de calor, d’inanició o aixafat pel cop d’una cosa que algú tirés a la paperera sobre ell. Com es pot ser tan cruel. No podem entendre ni mínimament les persones que tenim un mínim d’empatia”, comenta l’associació a través de les seves xarxes socials.

Segons descriu en la seva publicació Defensa Animal Zamora (DAZ), la parella que va trobar a l’animal abandonat a la paperera es va esperar fins que membres de l’associació van arribar al lloc dels fets i d’aquí van traslladar al cadellet a una casa d’acollida de lactants. Posteriorment, els membres de DAZ van tornar a la zona on s’havia produït l’abandonament per comprovar si en les papereres properes hi havia més gatets, però no van veure cap més.

Animalados ha parlat amb Defensa Animal Zamora, que han detallat que “Ara mateix l’animal està en una casa d’acollida de lactants perquè té uns deu dies de vida i requereix cures constants, a més quan l’abandonament es produeix en aquesta edat la situació és crítica a causa que els cadells els costa acostumar-se a la llet i a menjar d’una tetina de biberó i no de la mamella de la mare. És més difícil que quan són abandonats el mateix dia del naixement”.

Des de l’associació de Zamora demanen col·laboració per identificar la persona responsable de l’abandonament: “No vam aconseguir entendre-ho … i res no canvia, continuen succeint les mateixes barbaritats. Si algú sap qui ha dut a terme semblant acte de crueltat, preguem que contacti amb nosaltres per traslladar-nos la informació de la qual disposi, es tracta d’un delicte de maltractament animal que ha de ser castigat, encara que ja sabem com funciona la justícia animal en aquest país…”.

Des de DAZ tenen clar que “si tinguéssim idea de qui va ser el responsable arribaríem fins al final a nivell judicial, a Zamora per fortuna estem aconseguint condemnes penals per maltractament animal i tot i que encara són molt lleus, al menys acaben asseguts davant d’un jutge i condemnats”.

El petit cadell de gat afortunadament va ser trobat amb vida, però segons explica l’associació animalista Defensa Animal Zamora: “Tant de bo l’animal surti endavant, però la realitat és que sense la seva mare ho té difícil a molts nivells. Us anirem informant de tot. El gat encara no està deslletat, això significa que encara necessita molta atenció”.

Per acabar, DAZ ha volgut llançar un missatge clar per al responsable o els responsables del delicte: “El nostre menyspreu més absolut cap a qui o als qui hagin tractat la vida d’aquest individu com si fos escombraries, això, sens dubte, ho són ells” .

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

/0 Comentaris/a ,

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.

El Codi Penal endureix les penes per maltractament animal

/0 Comentaris/a

La Comissió de Justícia al Congrés ha aprovat avui una bateria d’esmenes al Codi Penal per endurir les penes per maltractament animal i zoofília.

Aquesta consisteix en afegir certs canvis en les categories dels animals, en les conductes considerades delictives incloent l’explotació sexual, en circumstàncies considerades agreujants i en l’augment de les penes, entre altres matèries. Aquestes esmenes van ser impulsades per la APDDA, l’Associació Parlamentària per a la Defensa dels Animals, composta per càrrecs electes de totes les formacions polítiques. La APDDA considera que l’aprovació és un avanç històric per a unes propostes que portaven reivindicant des de fa més de dues dècades.

El coordinador de l’Associació, Chesús Yuste, ha mostrat la seva satisfacció i ha remarcat que s’ha aconseguit “explicar que el maltractament animal és greu en si mateix, pel mal que fa als animals, però també és greu i perillós per a la nostra societat i les nostres famílies ja que es tracta de tipus de violència estretament relacionades, especialment en els seus executors “.

Segons l’assessora de la APDDA en matèria de Dret Animal, Anna Mulà, “si comparem el Codi Penal que tenim amb el que podria aprovar-se segons aquestes esmenes, l’abast d’aquesta tramitació seria un avanç històric que posa a Espanya en el mapa d’Europa en la matèria “.
Comparativament es poden explicar quins són els punts claus de la modificació, com s’ha fet en un informe publicat avui per l’Associació de parlamentaris animalistes.
Les diferències més substancials són:
1) S’amplien substancialment les categories dels animals objecte de protecció penal, afegint als ja animals domèstics i amansits, els animals habitualment domesticats, els animals que viuen sota el control humà i els animals que no visquin en estat salvatge.

2) S’afegeix una nova conducta delictiva al tipus general consistent en l’explotació sexual dels animals, amb independència que es causin lesions que menyscabin greument la seva salut o la mort de l’animal. Això podria incloure la zoofilia i el bestialisme, l’agressió i l’abús sexuals, el proxenetisme, etc.

3) S’incorpora a la pena de presó ia la inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, la pena d’inhabilitació per a la tinença dels animals.

L’actual codi penal preveu penes privatives de drets per al condemnat per maltractament animal que l’inhabilita per exercir la seva feina o comerç amb animals, de tal manera que només contempla els supòsits en què el maltractador realitza l’acte delictiu en el marc d’una relació laboral (per exemple criador de gossos, venda d’animals, domador, veterinari, personal del zoològic, etc.). Ara, el codi penal afegiria la prohibició de tinença d’animals amb caràcter general, aconseguint a qualsevol supòsit de possessió temporal o permanent de l’animal. La inhabilitació per a la tinença d’animals inclou els animals contemplats anteriorment, així com a qualsevol altres que es trobin en espectacles no autoritzats legalment.

4) S’augmenten les penes per maltractament animal quan concorrin les següents circumstàncies agreujants:

– S’utilitzen armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per a la vida de l’animal.

– La conducta es produeix amb acarnissament, és a dir, si en el maltractament es persegueixen augmentar de forma deliberada el dolor i el patiment de l’animal.

– Es causa l’animal la pèrdua o la inutilitat d’un sentit, òrgan o membre principal.

– Els fets s’han executat en presència d’un menor d’edat.

– Sobrevé la mort de l’animal.

5) Fora dels supòsits anteriors, s’augmenta la pena de multa de l’maltractament cruel als animals domèstics o qualsevol altres en espectacles no autoritzats legalment, i s’afegeix la pena que comporta la inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals.

6) Respecte a l’abandonament d’animals, s’engloben expressament en aquesta conducta todosl els animals esmentats en els apartats anteriors, s’incrementa la pena de multa i s’afegeix la inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals. i finalment, s’afegeix que durant la llibertat vigilada, el jutge pot imposar la participació del subjecte a programes de protecció dels animals.

 

baixa (3)