Arxiu d'etiquetes per: covid

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”

Animalados ha parlat amb un ciutadà de Sant Sebastià que es mostra en “total desacord” amb el fet que la seva vacunació contra la Covid-19 hagi de produir-se en la Plaça de Braus d’Illumbe. Aquesta persona, declarada antitaurina, té clar que vol vacunar-se, però vol fer-ho sense contribuir al manteniment d’aquest tipus d’infraestructures i escorxadors.

“Jo no em vull vacunar en una plaça de braus”. Així de contundent és la declaració de X.E., un ciutadà de Sant Sebastià que ha estat convocat per posar-se la vacuna contra la Covid-19 a la Plaça de Braus d’Illumbe. “Fa uns dies em van trucar i em van convocar per vacunar-me a Illumbe. Jo els vaig dir que no em volia vacunar en una plaça de braus, que m’oferissin un altre lloc, un centre de salut o qualsevol altre lloc. Fins i tot els vaig dir que estava disposat a moure’m i vacunar-me en qualsevol altre lloc, per exemple a Zarautz. Em van dir des de l’ambulatori que no tenia cap altra opció”, descriu aquesta persona que ha preferit conservar la seva identitat.

Aquest ciutadà basc, que s’autodefineix com antitaurí però no activista, explica que la seva intenció clara és vacunar-se, però afegeix que “no em sembla apropiat fer-ho en un lloc que és un escorxador. Sóc antitaurí, per tant, no crec que sigui correcte promocionar aquestes infraestructures. Tenim molts altres llocs a Sant Sebastià que es poden condicionar per posar les vacunes, com el Velòdrom o l’Estadi d’Anoeta. No crec que a tot Espanya s’estiguin utilitzant les places de braus per posar vacunes”.

X.E. considera que el procés de vacunació s’està duent a terme en Illumbe “per rendibilitzar la construcció d’aquesta plaça de braus, ja que només amb els festejos taurins l’Ajuntament no ha pogut rentar una plaça que es va inaugurar el 1998. Per aquest motiu, en aquest espai també es fan esdeveniments esportius i concerts, esdeveniments als quals tampoc hi vaig encara que em vingui de gust. No vull contribuir al manteniment d’aquesta plaça de toros amb altres activitats perquè després es celebrin esdeveniments taurins. Després de no anar mai en 25 anys… Ara he d’anar-hi a vacunar-me a un escorxador? Doncs no em sembla adequat”.

La Plaça de Braus d’Illumbe, el vacunòdrom de Sant Sebastià

El passat 2 de març la plaça de braus d’Illumbe i actual recinte multiusos, com ara pista on actualment juga el Guipúscoa Basket, es va convertir de manera oficial en el primer vacunòdrom del País Basc. Durant els seus primers dies van subministrar unes 260 dosis diàries d’AstraZeneca, unes xifres que s’han multiplicat considerablement, ja que avui dia el ritme de vacunació supera les 10.000 dosis.

La consellera de Salut de Govern Basc, Gotzone Sagardui, va argumentar en el seu moment que la transformació de la Plaça de Braus d’Illumbe a “vacunòdrom” es va produir a conseqüència de la necessitat de disposar de grans espais on agilitzar l’administració de vacunes a la població. La mateixa consellera va explicar que la intenció era prioritzar els centres de salut d’Osakidetza (Servi Basc de Salut), però que alhora estaven disposats a habilitar altres espais que facilitessin el ritme de subministrament d’aquests antídots.

Investigadors aragonesos desenvolupen el primer test ràpid per al diagnòstic de covid en animals de companyia

Un equip d’investigadors d’Aragó ha desenvolupat el primer test ràpid multiespècie per al diagnòstic serològic de la infecció per SARS-CoV-2 en animals de companyia. El format creat pot ser utilitzat in situ, sense la necessitat de disposar d’un laboratori.

Els animals de companyia que conviuen amb persones infectades per Covid-19 estan exposats a virus i el risc d’infecció per SARS-CoV-2 no pot descartar-se. Des del punt de vista epidemiològic, el paper que poden exercir els animals domèstics en aquesta infecció és encara desconegut. Davant la manca d’informació és necessari el desenvolupament de proves de diagnòstic específiques per a ser utilitzades en l’àmbit veterinari, sent aquest un dels objectius prioritaris exposats per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

L’objectiu d’aquest projecte ha estat el desenvolupament d’una prova ràpida multiespècie d’immunocromatografia de flux lateral, basat en la detecció d’anticossos anti-SARS-CoV-2, per a la seva utilització en el diagnòstic d’animals de companyia.

Per al desenvolupament del test, s’han assajat diferents disposicions per seleccionar el millor format amb el qual finalment es va preparar el prototip. Per a la seva validació, s’han fet servir els sèrums humans i d’animals prèviament analitzats utilitzant un test d’ELISA en placa multiespècie, desenvolupat pels investigadors participants del projecte, que ha estat objecte d’una sol·licitud de patent per la Universitat de Saragossa que es va presentar el passat mes de març a l’Oficina Europea de Patents.

Aquest desenvolupament constitueix el primer test ràpid multiespècie destinat a la diagnosi serològica de la infecció per SARS-CoV-2 en animals. El format desenvolupat, per la seva facilitat d’ús, pot ser utilitzat en el punt d’atenció sense necessitat de disposar d’un laboratori, i per la seva rapidesa permet la presa de decisions immediata. Per això, representa una eina analítica que pot ser usada en la vigilància serològica dels animals tant en l’àmbit de la recerca com en l’àmbit de la clínica veterinària. La utilització d’aquests tests permetria avaluar el paper potencial dels animals de companyia en l’epidemiologia de la SARS-CoV-2.

Un treball fruit de la col·laboració interdisciplinària

El desenvolupament d’aquesta prova ha estat fruit de la col·laboració interdisciplinar de diferents grups amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques immunoquímiques (UNIZAR-IA2), en l’expressió i purificació de glicoproteïnes (UNIZAR-BIFI) o en immunologia humana (Institut d’Investigació Sanitària Aragó, IIS Aragó). Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat també amb la col·laboració de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab, que ha posat a disposició del projecte l’equipament de laboratori de R+D i ha participat en la preparació i validació del prototip del test desenvolupat.

La catedràtica de la Universitat de Saragossa M. Dolores Pérez Cabrejas és la investigadora principal d’aquest projecte dins del Programa Covid-19 Santander-Unizar “Projectes d’Innovació Tecnològica per a l’any 2020 de la Universitat de Saragossa”, del Vicerectorat de Transferència i Innovació tecnològica, finançat pel Banc Santander.

¿Els porcs poden contagiar les persones de coronavirus SARS-CoV-2?

Els veterinaris transmeten un missatge de calma: amb les evidències que es tenen fins ara, els porcs no són susceptibles al coronavirus SARS-C0V-2 ni, per tant, el poden transmetre a les persones.

En els darrers mesos s’han detectat mutacions en el coronavirus SARS-CoV-2, com per exemple, els canvis observats en els visons. És una realitat que els virus muten, és la seva manera d’evolucionar. Ara bé, les variants no són sempre sinònim de més capacitat de transmissió o de més virulència (capacitat de causar malaltia més greu).

D’altra banda, s’han publicat vàries informacions als mitjans de comunicació, en referència a algunes investigacions científiques, que poden desencadenar que algú pensi que els porcs poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els porcs no són susceptibles al SARS-CoV-2 i, per tant, no podrien transmetre el virus a les persones.

“És indubtable que estem vivint una situació inèdita i totalment desconeguda, i de mica en mica es van obtenint més evidències científiques. No obstant això, cal mantenir la calma i volem recordar que aquesta pandèmia de COVID-19 afecta els humans: els animals són una víctima col·lateral de la situació”, observa el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés.

Per tal de proporcionar la informació acurada, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha parlat amb Joaquim Segalés, un veterinari expert en coronavirus, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les mutacions de SARS-CoV-2 incrementen la virulència?

Es pensa que les noves variants no afectarien més a la salut de les persones del que hem vist fins ara i, per tant, no són més virulentes. La major part de les mutacions del SARSCoV-2 tendeixen a ser pràcticament insignificants i rarament afecten les proteïnes del virus. Quan hi ha una variació en els aminoàcids que afecta la proteïna, poden passar dues coses: que hi hagi un canvi en el comportament biològic del virus o que no hi sigui. De fet, sabem que hi ha una variació a l’aminoàcid 614 que fa que el virus es pugui transmetre més fàcilment ja que es replica millor, però la seva virulència no ha canviat. Tot i així, els coronavirus no es caracteritzen per ser especialment ràpids a l’hora de mutar comparant-ho amb altres virus.

Els visons de Dinamarca

S’han detectat quatre mutacions dins del que seria el gen que codifica per la proteïna S, que és la de l’espícula. Cal recordar que s’està fent servir justament la proteïna S per generar immunitat enfront el virus, és a dir, és la proteïna en la qual es basen els productes vacunals i, lògicament, preocupa més que hi hagi mutacions en aquesta part del virus que no pas en una altra. Se sap que els visons es van contagiar de persones, van infectar-se entre ells i es podrien convertir en un reservori del virus que podria  infectar les persones. Per això, a nivell epidemiològic, és important fer un seguiment dels virus i les diferents mutacions que es puguin donar en aquesta espècie. A dia d’avui, i a l’espera de més dades, la immunitat enfront les variants majoritàries que circulen en persones també seria capaç de neutralitzar, en diferents graus, les variants de SARSCoV-2 de visons.

La vacuna serviria per humans i per animals?

D’entrada, les vacunes que s’estan desenvolupant per aplicar a les persones haurien de ser suficients, a priori, per ser utilitzades també en animals. Quan parlem d’animals, estaríem parlant de totes aquelles espècies potencialment susceptibles al SARS-CoV-2.

Els porcs poden contagiar les persones de SARS-CoV-2?

Donat que el SARS-CoV-2 no pot infectar als porcs, aquests no poden transmetre la infecció a les persones. Els porcs poden infectar-se de fins a sis espècies de coronavirus diferents, però cap d’aquestes és zoonòtica, és a dir, no es pot transmetre a les persones. D’entre aquestes sis espècies, el SADS-CoV (coronavirus de la diarrea aguda greu), descrit fins ara només al sud-est asiàtic, és l’únic que podria arribar a tenir potencial zoonòtic, ja que en estudis a laboratori s’ha vist que pot replicar en cultius primaris derivats de cèl·lules humanes. En un experiment es fa servir una dosi vírica infectiva molt elevada que habitualment no es correspondria amb una situació d’exposició natural.

Cal prendre precaucions addicionals amb els animals?

Les mateixes que s’han dit des d’un inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota; i si es tracta d’una persona que treballa en una granja, hauria de prendreles mateixes precaucions i procurar no anar a la feina. Així s’evita la potencial eventualitat d’exposar l’animal al virus.

 

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya presenta el Segon Estudi d’Animals de Companyia

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha presentat el Segon Estudi d’Animals de Companyia on han compartit la importància de promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC amb la campanya #Coses molt de gats.

Durant la presentació, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat les dades que es recullen a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) des de l’any 2010 i fins al setembre del 2020. El primer estudi es va presentar el 2014, amb motiu del 25è aniversari del Consell i, aquesta vegada, s’emmarca en la campanya #Coses molt de gats, endegada per promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC.

El Consell va constituir l’AIAC el 1987 com un servei que la professió veterinària presta als propietaris d’animals de companyia i a la societat en general amb l’objectiu de fomentar la tinença responsable d’animals i de reduir els abandonaments. Va ser un dels arxius pioners a Europa i a dia d’avui és el més extens de Catalunya, ja que suma gairebé un milió i mig d’animals inscrits.

L’AIAC és una base de dades informatitzada que facilita la localització de gossos, gats, fures i altres animals domèstics extraviats o perduts. El 86% dels animals que es localitzen perduts i identificats amb microxip són retornats al seu propietari. Un dia és el temps mitjà estimat que passa entre l’avís de pèrdua de l’animal i la recuperació d’aquest per part del seu propietari si ha estat identificat amb microxip i inscrit a l’AIAC. Aquest temps de trobament es multiplica si l’animal no està inscrit a l’arxiu.

Campanya #CosesMoltdeGats

La tinença de gats és la que més ha crescut en els darrers anys a Catalunya i, tot i així, del total d’animals inscrits tan sols un 13,8% són gats: una xifra que no es correspon amb la realitat. “La nostra experiència ens diu que la majoria de propietaris identifiquen els gossos i, en canvi, els gats no”, comenta la presidenta del CCVC, Cori Escoda. I afegeix: “La campanya #Coses molt de gats vol conscienciar i capgirar aquesta tendència”.

La campanya és iniciativa del Consell i compta amb la col·laboració dels quatre Col·legis de Veterinaris de Catalunya. “Aconseguirem l’objectiu d’incrementar la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC si treballem conjuntament”, observa el vice-president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Ricard Parés.

S’han fet arribar tríptics a tots els centres veterinaris de Catalunya, ja que el veterinari és clau. S’han penjat cartells a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i, a més, es compta amb el suport dels Transports Metropolitans de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els quals projectaran el vídeo de campanya a les pantalles dels seus trens, metros, autobusos i estacions.

Segon Estudi d’Animals de Companyia

Com ha afectat el confinament a la tinença d’animals?

L’estudi revela que de gener a setembre del 2020 s’han inscrit més animals a l’AIAC que durant el mateix període del 2019. El més habitual és que les noves altes siguin regulars durant l’any, com va ser en el 2019, en què van oscil·lar entre 7.500 i 10.000 animals inscrits al mes. En canvi, el 2020 ha estat un any molt peculiar: el confinament ha fet baixar les noves altes fins a un mínim de 3.400 el mes d’abril i s’ha assolit un màxim d’11.742 noves altes el mes de juliol.

El nom més posat a Catalunya: en femení

Els tres noms més posats per a gossos a Catalunya és Lluna/Luna (32.558), seguit de Kira (20.962) i de Nina (12620). Per a gats, és Lluna/Luna (3224), després també Nina (2.619) i Lola (1695) al tercer lloc. La balança entre mascles i femelles està bastant equilibrada, per tant, s’entén que els noms que s’escullen no corresponen al gènere de l’animal.

Quants animals es diuen Covid a Catalunya?

L’estudi revela també que des d’aquest 2020 hi ha 36 animals que s’han batejat amb el nom de Covid a Catalunya des d’aquest 2020. Del total, 27 són gossos i 9 són gats; 31 són mascles i 5 són femelles.

Les races més comunes

Les tres races més comunes de gossos a Catalunya són el Mestís (204.229), el Yorkshire Terrier (37.922) i el Pastor Alemany (30.659). De fet, es mantenen en aquestes posicions des de l’any 2000. Algunes races que guanyen popularitat són el Bichon Maltès (25.172) i l’American Stafford (19.237). En canvi, el Bulldog Francès segueix una tendència a la baixa.

Pel que fa als gats, les races més populars en els darrers 10 anys són l’Europeu (109.638), el Comú Europeu (24.340), el Persa (6.916), el Siamès (5.725) i el Mestís (4.672). I, de fet, aquestes 5 posicions se les intercanvien aquestes races des de l’any 2000. Com a canvi en les tendències destaca l’Sphynx (2.359), com una de les races preferides pels catalans, en detriment del Ragdoll o del Britànic de Pèl Curt.