Arxiu d'etiquetes per: consells

Consells per viatjar amb animals de companyia durant les vacances

/0 Comentaris/a ,

El 42% de la població espanyola viu amb algun animal de companyia. Els animals formen part de la nostra família i com a membres actius d’ella, també es mereixen unes bones vacances.

Afortunadament cada vegada són més els allotjaments que permeten anar amb els nostres amics, els anomenats Pet Friendly. Però una vegada seleccionat el lloc on pernoctarem, és important també tenir en compte el transport que utilitzarem per a desplaçar-nos.

El transport més utilitzat sens dubte és l’automòbil, ja que aquest ens permet organitzar el viatge a la nostra manera, podent fer parades sempre que necessitem tant per a fer passejos com per donar-los de menjar. A més, solen ja estar habituats al nostre cotxe, per la qual cosa no serà tan traumàtic per a ells. Però hi ha altres opcions com el tren o l’avió que exigeixen alguns requisits que hem de conèixer amb antelació a fi d’evitar-nos sorpreses.

A banda d’això, també serà important tenir en compte altres aspectes abans d’iniciar un viatge, per exemple:

-El transportin, ha de tenir la mida suficient perquè l’animal pugui donar-se la volta i estar còmode. Ha de comptar amb suficient ventilació i anar degudament subjecte en el vehicle. En cas d’haver de viatjar amb avió ens exigiran a més que estigui homologat i compleixi tots els requisits del IATA.

-S’ha d’evitar que viatgi acabat de menjar. Es recomana que hagin passat entre 2 i 3 hores de l’última ingesta per a evitar possibles vòmits i marejos. Si el viatge s’allargués en el temps, caldrà preveure almenys una parada (de ser possible) per donar-li de menjar, sempre de manera lleugera.

-Proveir-se de l’aigua suficient per a tot el trajecte i mantenir-la fresca a l’estiu.

-Si viatgem amb cotxe i no volem ficar al gat o al gos en el transportin, habilitar una xarxa en el maleter.

Pel que fa a la maleta que haurem de preparar per a ells, no pot faltar:

-En el cas d’un gat, el seu calaix de sorra i una paleta.

-Abeurador i menjadora portàtil.

-Corretja de recanvi.

-Si l’animal és de mida petita, portar-nos una bossa o una motxilla per a poder portar-ho en braços en visitar algun monument històric o museu.

-Una manta, o algun objecte que li sigui familiar, així com joguines per a tenir-ho entretingut.

-Documentació de l’animal que inclourà la cartilla de vacunació, així com el Passaport d’animals domèstics exigible a la UE des de 2004. És important també informar-se bé dels requisits del país de destí, perquè poden sol·licitar a més, algun altre tipus de certificats com els de desparasitacions o bé un document del veterinari donant fe de la bona salut de l’animal.

-Medicació, si la precisa.

-Informació dels veterinaris pròxims al nostre allotjament així com del servei d’urgències per si fos necessari.

Font: AMIC/Eva Remolina

Què fer si et trobes un gat al carrer

/0 Comentaris/a

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

/0 Comentaris/a

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Consells per viatjar amb el gos

/0 Comentaris/a

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

–Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

–Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.

La família creix

/0 Comentaris/a

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.”

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.