Arxiu d'etiquetes per: consells

Què puc fer si el meu gat no em deixa dormir a la nit?

/1 Comentari/a ,

Dormir tota la nit i conviure amb un gat són dues accions que poden anar juntes, ara bé, és important conèixer la conducta d’aquests animals i seguir una sèrie de recomanacions.

Durant les últimes setmanes, diversos lectors d’Animalados han mostrat la seva preocupació davant la impossibilitat de dormir a les nits a causa de l’activitat dels gats. Salts, carreres, atacs, miols… una sèrie de conductes que es produeixen a mitjanit i que perjudiquen el descans nocturn de les persones.

Animalados ha parlat amb Ruth Manzanares, especialista en comportament felí, per conèixer de primera mà el perquè de l’activitat nocturna dels gats, així com per descobrir què podem fer les persones per aconseguir dormir tota la nit sense interrupcions.

Els gats són animals nocturns per naturalesa?

Una de les qüestions més repetides per part dels nostres lectors està relacionada amb l’alt nivell d’activitat que mostren els seus gats a la nit. Tal com comenta Ruth Manzanares, aquests animals “tenen una dualitat que marca el seu comportament: la dualitat caçador-presa”. És a dir, els gats mostren molts instints de caçador i molts altres de presa.

L’especialista en conducta felina detalla que els gats estan perfectament adaptats per moure’s en condicions d’escassetat lumínica o de total absència de la llum. El gran desenvolupament dels sentits, com l’oïda o la vista, així com l’enorme sensibilitat de vibrises o bigotis, permet a aquests felins “moure’s en condicions de total foscor, ja que detecten els objectes pel canvi de la pressió de l’aire” .

Per tant, la necessitat d’amagar-se com a preses, així com les seves increïbles habilitats per caçar en condicions de lluminositat escassa fan que els gats, de forma natural, es moguin principalment en hores nocturnes sempre que tinguin aquesta possibilitat. Segons Manzanares, aquesta tendència a l’activitat nocturna “s’incrementa en gats porucs, gats en adopció i en individus amb molta energia per edat o per algun problema de comportament”.

“No és impossible conviure amb un gat que ens permeti dormir”

Així com comenten els nostres lectors, és possible que en moments puntuals o en certs moments vitals, els gats poden generar problemes per poder dormir tranquil·lament als seus tutors, però Ruth Manzanares afirma que “no ha de ser una situació permanent ni és impossible conviure amb un gat que no permeti dormir, encara que sempre seran animals que dormin parcialment a la nit, igual que ho fan pel dia”.

És important tenir en compte que els gats, de manera natural, no dormen vuit hores seguides, sinó que tenen períodes de diferents durades i de diferents tipus de son al llarg del dia. “Cal tenir en compte que els nostres cicles de son actuals tampoc no són naturals, sinó que són producte de qüestions culturals i socials. Les persones tampoc no dormíem les nits completes fa unes poques dècades!”, exclama l’educadora felina.

“Un gat pot dormir entre 12 i 14 hores al dia”

La quantitat d’hores que dorm un gat depenen de diversos factors: l’edat, el clima, el caràcter o els problemes de comportament possibles que tingui. La nostra entrevistada manifesta que aquests animals, amb caràcter general, “dormen entre 12 i 14 hores”, encara que “els gats ancians dormen més”. A més, hi ha altres condicionants que afecten les hores del son de gat com “els hàbits i rutines, la temperatura o els nivells d’estrès”.

Què podem fer si el nostre gat no ens deixa dormir a les nits?

Per a Ruth Manzanares, el primer de tot és “entendre quin és l’origen del problema”. No s’ha de tractar igual si és un cadell, que encara no ha adquirit unes rutines concretes, que, en el cas d’un gat adolescent o adult jove, que té un excés d’energia, o si és un gat ancià que pot tenir problemes derivats d’una patologia cognitiva.

L’especialista en conducta felina considera que el més important és proporcionar a l’animal exercicis i entreteniment suficient durant el dia, enriquiment ambiental i reduir l’estrès que pugui tenir per no mantenir una activitat mental i física idònia. Com a norma general, Manzanares recomana preguntar a un especialista en conducta i al teu veterinari si no pots controlar l’activitat nocturna del teu gat amb rutines establertes.

Què fem si treballem tot el dia i no podem donar una vida activa al gat?

Davant d’aquesta situació, el primer és tenir paciència. L’experta en comportament felí explica que els gats no tenen els ritmes de vida que tenim les persones i tot el dia solen estan sols i gairebé sense estímuls. “Tots arribem cansats a casa de la feina, però cal entendre la necessitat de companyia i joc que tenen aquests animals”.

Manzanares considera que un primer consell per a aquest tipus de gats no estimulats és “valorar la possibilitat de tenir un company gat, que sigui compatible i es presenti adequadament per a una convivència adequada”. Cal tenir en compte que, encara que tinguem dos o més gats a casa, aquests continuaran requerint atenció, però sempre serà més suportable per a ells.

Si un segon gat no és possible, cal intentar que totes les necessitats de conducta estiguin satisfetes. “L’enriquiment ambiental és fonamental, joguines interactives, diferents alçades, rascadors, textures o joc actiu amb els nostres gats són algunes de les mesures que podem aplicar. Afortunadament a internet tenim molta informació sobre tot això i jocs amb el teu gat que poden ajudar aquest tipus de persones”.

“De cap manera podem aixecar la veu i ser violents amb el gat”

Ruth Manzanares es mostra contundent davant de certes actituds i recorda que de cap manera podem perdre els nervis i aixecar la veu o manipular bruscament o molt menys ser violent amb el gat si no ens deixa dormir a la nit. Per a l’especialista, “aquest tipus d’accions poden tenir conseqüències greus en la confiança del nostre gat i generar nous problemes de convivència”.

Una altra mesura que no sol funcionar és tancar-los. De vegades suposa una solució temporal, però “sol ser una acció que empitjora el problema, ja que augmenta l’estrès i el malestar del gat, cosa que no fa que estigui equilibrat i ens deixi descansar”, afegeix. I és que, encara que pensem que aquests animals són independents, la major part tenen un important vincle amb els seus tutors.

Diez consejos para evitar que tu gato se pierda

Set consells per proporcionar una alimentació saludable al teu gos

/0 Comentaris/a

Una alimentació saludable pot garantir una vida llarga i feliç al teu gos.

Una de les claus per assegurar una vida llarga i feliç per al teu company de vida pelut rau a proporcionar-li una dieta equilibrada i nutritiva. L’elecció d’una alimentació adequada és essencial per garantir la salut dels gossos.

Quan apostes per una alimentació saludable, estàs invertint en el benestar del teu gos a llarg termini. És important seleccionar sempre aliments que s’ajustin a les necessitats específiques del teu animal de companyia, considerant factors com l’edat, la mida, la raça i l’estat de salut. Una alimentació saludable proporciona els nutrients necessaris per mantenir l’animal en condicions físiques i mentals òptimes.

D’altra banda, una dieta equilibrada i nutritiva contribueix a enfortir el sistema immunitari. Així mateix, un animal ben alimentat té nivells estables d’energia i un pelatge brillant i saludable. A més a més, pot prevenir problemes de salut a llarg termini, garantint una vida plena i activa.

És molt important consultar un veterinari per rebre recomanacions específiques i fer un pla d’alimentació que inclogui aliments equilibrats. Assegureu-vos també de proporcionar aigua fresca en tot moment i evita els aliments tòxics que puguin perjudicar la salut de l’animal.

Recordeu que una alimentació saludable per al vostre gos no és estàtica, s’ha d’adaptar a mesura que l’animal envelleix o canvia el seu estat de salut. Fes avaluacions regulars de la dieta i salut del pelut. Ajusta la seva alimentació segons les recomanacions professionals i observa qualsevol canvi a la salut o el comportament del teu animal.

Set consells per a una alimentació saludable

1- Introdueix una varietat de fonts de proteïnes a la dieta de l’animal.

2-Estableix porcions adequades d’acord amb les recomanacions del teu veterinari.

3-Incorpora algunes fruites i verdures que siguin segures i beneficioses per a gossos.

4-Fes revisions mèdiques veterinàries periòdiques per avaluar la salut i la dieta de l’animal.

5-Sota la supervisió d’un especialista considera la possibilitat d’incorporar suplements nutricionals.

6-Assegureu-vos que el vostre gos tingui accés constant a aigua fresca i net.

7-Evita l’accés a aliments perillosos.

Font: mascotalia.es/ AMIC

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

/0 Comentaris/a

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

/0 Comentaris/a ,

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.

Quin gos he d’adoptar?

/0 Comentaris/a

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?

L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs el teu animal de companyia.

El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti.

Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?

Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults.

De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.

Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?

Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…

Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.

La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per a una casa amb nens

Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai.

Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians

Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.

Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.

Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.