Arxiu d'etiquetes per: conills

La Fiscalia nega a la Generalitat l’autorització de l’ús de fosfur d’alumini per combatre la plaga de conills

/0 Comentaris/a

L’Estat espanyol prohibeix al Govern de Catalunya l’ús del fosfur d’alumini, un verí altament tòxic i molt perillós per a tots els animals.

La Fiscalia General de Medi Ambient ha obert procediment per la denúncia interposada pel Partit PACMA, Lex Ànima i la Fundació Altarriba contra Teresa Jordà, exconsellera d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural, i Anna Sanitjas, Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, per l’ús de fosfur d’alumini per acabar amb la superpoblació de conills.

Segons la part denunciant, la Generalitat, sense disposar dels permisos corresponents del Ministeri d’Agricultura, va autoritzar l’ús d’aquest verí altament tòxic i perillós per a una prova pilot de control poblacional que va tenir lloc durant el mes de març a la carretera de Lleida LV-7041, de Soses a Malcoreig, a la comarca del Segrià.

Els denunciants asseguren que l’empresa lleidatana de venda de cereals Miarnau Agritecno S.L, encarregada d’aplicar el fosfur d’alumini al llarg de la carretera durant la prova pilot, pertany a un agricultor vinculat al sector cinegètic. A més, Lex Ànima afirma que no hi ha cap licitació al portal de contractació de la Generalitat de Catalunya que autoritzi aquesta empresa a desenvolupar aquesta activitat, fet que suposa un “manifest cúmul de presumptes il·legalitats”.

“PACMA, Lex Ànima i Fundación Atarriba vam denunciar la bogeria que volien emprendre. La Fiscalia ens dóna la raó negant a la Generalitat l’autorització per utilitzar aquest verí per combatre aquesta suposada plaga de conills”, ha publicat a les seves xarxes socials Yolanda Morales, candidata a la presidència del Govern pel Partit PACMA.

Segons els experts, l’ús de fosfur d’alumini per al control poblacional no és eficient i, a més, es corre un risc molt elevat per a qualsevol ésser viu. “És un disbarat”, indica Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària de l’àrea de Toxicologia.

“El fosfur d’alumini es pot acumular al terreny i les aigües subterrànies. Afecta la respiració i el metabolisme de les cèl·lules, causant la mort de l’animal que l’ingereix o respira els gasos que deriven del contacte amb la humitat. Afecta tota la cadena tròfica”, especifica la candidata a PACMA, Yolanda Morales.

Per què hi ha una superpoblació de conills de Catalunya?

A la denúncia interposada, les entitats de defensa animal acusen Teresa Jordà i Anna Sanitjas d’haver desviat, presumptament, uns dos milions d’euros procedents de fons públics per al sector de la caça amb l’objectiu de controlar suposades plagues de conills que haurien estat provocades per les soltes provinents de granges cinegètiques que prèviament haurien autoritzat.

Segons les entitats de defensa animal, la part denunciada va autoritzar la solta de més de 15.000 animals cinegètics (uns 12.000 conills) per tot Catalunya el 2021. A més, haurien permès la matança d’unes 20.000 guineus per evitar la presència de depredadors naturals. Aquesta hauria estat la causa principal de la coneguda superpoblació de conills que tantes protestes va provocar entre els agricultors durant el mes de març.

Recordem que la superpoblació de conills a la plana de Lleida va ser una de les causes que va portar el departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural a declarar la situació d’emergència cinegètica, un concepte que, segons la Plataforma No a la Caça, simplement és “una excusa que els caçadors s’han inventat per justificar la caça en qualsevol moment”.

Polèmica per l’ús de fosfur d’alumini per matar conills a Lleida: “És un disbarat”

/0 Comentaris/a

Es tracta d’una substància altament tòxica i molt perillosa per a qualsevol ésser viu

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat una «prova pilot» molt perillosa: l’ús de fosfur d’alumini per matar conills. L’objectiu de la Generalitat és acabar amb la plaga de conills que està fent estralls a la plana de Lleida però, segons els experts, aquest mètode no serà eficient i, a més, es corre un risc molt elevat: “És un disbarat”, conclou Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria de l’àrea de Toxicologia.

El fosfur d’alumini s’usa com a plaguicida però només en casos molt concrets ja que és molt tòxic i pot ser letal. De fet, només el poden manipular les empreses que han estat autoritzades pel Ministeri de Sanitat. Quan el fosfur d’alumini entra en contacte amb la humitat genera fosfina, una substància altament perillosa per a qualsevol ésser viu, ja que bloqueja la respiració mitocondrial. “Afecta de forma no selectiva a la pràctica totalitat de les cèl·lules de l’organisme (…) és una de les substàncies de major toxicitat que es coneixen”, adverteixen en un comunicat Pérez Luzardo i Manuel Zumbado, doctor en Veterinària i també expert en toxicologia.

“Estic molt sorprès”, reconeix Pérez Luzardo. “És un perill per a la ciutadania i també per a les espècies no diana”, és a dir, la resta d’éssers vius a qui no va dirigit el fosfur d’alumini però per qui també pot ser letal. Qualsevol insecte, ocell o altre animal que respiri aquesta substància, morirà.

Segons informa el departament d’Acció Climàtica, aquesta «prova pilot» s’està duent a terme a la carretera LV-7041 de Soses a Massalcoreig (Segrià) i només en zones “molt afectades”. El departament recorda que l’ús d’aquesta substància està permesa per garantir el funcionament de les infraestructures però, segons el doctor Pérez Luzardo, aquesta interpretació “perverteix l’esperít de la norma”. I és que la llei està pensada «per protegir infraestructures com les vies del tren, ja que els talussos són llocs ideals per als nius» de rates o conills. El deteriorament d’aquests espais podria suposar un perill per a la via i, per altra banda, és més segur usar un producte tant tòxic perquè les vies del tren acostumen a estar més allunyades de les zones de pas de les persones o altres espècies. Res a veure amb una carretera comarcal.

Els caus dels conills, a més, tenen moltes bifurcacions, diferents alçades i vies d’accés… de manera que és impossible que els tècnics sàpiguen sobre quina superfície volen actuar. L’ús d’aquesta substància està tan regulat que especifica fins i tot quina quantitat exacta s’ha d’utilitzar segons l’espai que es vol afectar, però aquesta equació no es pot resoldre sense conèixer la profunditat dels túnels dels conills.

Sense eficàcia

A part d’assumir un risc molt alt, la mesura, segons els experts “no serà eficaç”, ja que els conills que viuen en els nius que hi ha a la carretera no tenen perquè ser els mateixos que es mengen els camps de cultiu. El problema és que la norma és molt més estricte pel que fa a l’ús del fosfur d’alumini en camps de cultiu, ja que es tracta d’aliments per al consum humà. El sindicat agrari Unió de Pagesos si que ha demanat al subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, permís per poder usar fosfur d’alumini als seus camps, així com indemnitzacions pels danys patits per culpa dels conills.

El conill europeu, una nova espècie en perill d’extinció

/0 Comentaris/a ,

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha publicat que el conill europeu (Oryctolagus cuniculus) es troba en perill d’extinció. La població d’aquest animal s’ha reduït en un 70% a Espanya. Així, el mamífer passa a formar part de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

La UICN reconeix que el conill europeu és una espècie que es troba en una situació de vulnerabilitat, ja que “la densitat d’aquests animals ha disminuït a Espanya, Portugal i França de manera considerable des de 2008”. És la primera vegada que aquesta espècie passa a estar en perill d’extinció, de fet, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la situació d’aquests conills és molt semblant a la del linx ibèric.

La reducció del nombre d’exemplars de conills europeus es deu a les contínues pandèmies que pateixen. Malalties com la mixomatosi o el hemorràgic víric són la causa de prop de el 90% de les defuncions d’aquest tipus d’animals. Una altra causa de mort està relacionada amb l’agricultura intensiva, responsable de variar l’hàbitat propi de la supervivència dels conills.

Cal tenir en compte que el conill europeu és molt important per a la supervivència de moltes espècies silvestres. Animals com el linx ibèric o l’àguila imperial s’alimenten dels conills que habiten a les muntanyes, als camps o als boscos.

Davant d’aquesta situació, el Fons Mundial per a la Naturalesa ha demanat a l’Ministeri per a la Transició Ecològica i a el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la posada en marxa d’un Grup de Treball per a la conservació conill europeu.

Activistes denuncien persecucions i trets després d’alliberar a 16 conills d’una explotació ramadera de Gurb

/0 Comentaris/a

Els membres animalistes de l’organització Direct Action Everywhere han denunciat a la Policia de Barcelona les persecucions i el tret d’un granger després d’entrar diumenge passat en una granja de la localitat de Gurb per alliberar setze conills.

L’Adriana, una activista mexicana de l’organització, ha explicat a través d’un vídeo en el seu compte de Facebook el propòsit que tenien amb la seva acció a la granja de Gurb: “Un grup d’unes cent persones de diferents nacionalitats vam entrar a l’explotació ramadera de Barcelona per rescatar uns conills que estaven en molt males condicions i destinats al pelatge i a l’alimentació humana. Vam prendre aquests riscos per alliberar els animals “.

Mentre els activistes alliberaven als conills de la granja, Adriana explica que: “El granger va sortir al adonar-se que estàvem allà i va començar a agredir els activistes amb un pal de metall. Vam haver de fugir i deixar el lloc espantats per l’actitud del ramader. A alguns membres els va colpejar al cap”.

Després de l’assalt a la granja, uns trenta ramaders van acudir al lloc cercant els activistes on els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir per evitar l’enfrontament entre les dues parts. Els animalistes expliquen que, a continuació, alguns dels grangers els van perseguir arribant fins i tot a agredir-los.

Dilluns passat una activista de Direct Action Everywhere va publicar en el seu compte d’Instagram un vídeo en què mostrava el seu rostre ple de sang i el vidre del cotxe trencat, suposadament després de rebre un tret d’una escopeta des d’un altre vehicle en què es trobava un granger.

La víctima del tret, en declaracions a eldiario.es explica que: “Un cotxe ens va seguir a gran velocitat per l’autopista durant gairebé una hora fins a Barcelona. Vam prendre una sortida però vam acabar en un carrer sense sortida i ens van envoltar. Van arribar uns vint ramaders i van començar a colpejar les finestres i a amenaçar-nos de mort. La policia va trigar a arribar i les coses es van tranquil·litzar. Quan vam sortir de l’autopista, en cinc minuts va arribar un altre cotxe, es va posar a la nostra alçada i ens van disparar. Vaig pensar que moriria, si em disparaven una altra vegada em mataven”, va explicar l’activista després de viure els fets.

L’Ajuntament de Gurb, a través del seu compte de Twitter, ha anunciat que es presentarà com a acusació particular per defensar els ramaders. El consistori d’aquest municipi català ha confessat que “rebutja totalment aquest tipus d’accions i defensa a uns treballadors del camp de Gurb que fan les coses bé”.

Per la seva banda, Josep Casassas (ERC), alcalde de Gurb, en declaracions a El País ha dit que: “Hi va haver alguna paraula pujada de tot, però la cosa no va anar a més. Nosaltres no discutim ideals, entenem que són legítims, però denunciem la forma en què es fan aquestes accions “, ha conclòs l’alcalde.