Arxiu d'etiquetes per: CER

La llei de Benestar Animal traurà 100.000 persones de la clandestinitat

/0 Comentaris/a

La Belén ha organitzat la feina i la família per poder escapar-se de casa a hores intempestives. El pes de les bosses li molesta menys que la incertesa. No saber mai com els trobarà o si serà descoberta, moltes vegades, li treu la son. Encara que intenti ser molt silenciosa ells sempre s’anticipen. Desenes de parells d’ulls la miren des de diferents distàncies. Estaven amagats sabent que ella no falta mai a la seva cita. Porta el menjar humit i els gats més agosarats s’hi llencen. En uns minuts la Belén recuperarà les safates per no deixar rastre. Algun minino prefereix una salutació carinyosa al menjar. Sembla donar les gràcies. Altres segueixen sense refiar-se, fan bé: no confiar en els humans els fa menys vulnerables. La Belén canvia les menjadores d’ahir per unes de netes i desinfectades, els omle de pinso i els amaga. Fa el mateix amb els recipients per a l’aigua. Retira burilles, algun plàstic, una llauna de refresc i altres restes que els incívics insisteixen a abandonar en aquell racó discret. Sempre alerta, per ells i per ella mateixa. La nit la protegeix i alhora complica molt l’existència. El que fa és bo per a tothom però fins ara estava fora de la llei.

Segons un estudi, hi ha unes 100.000 persones a tot Espanya que tenen cura de manera regular dels gats que viuen als carrers. Per a moltes d’aquestes persones, la seva activitat serà legal a partir de l’entrada en vigor de la llei de bases de drets dels animals 7/2023 del 28 de març. Els ajuntaments hauran d’estendre unes acreditacions als col·laboradors a l’atenció dels gats comunitaris. Formar part del programa local de gestió ètica felina garantirà uns drets llargament reivindicats. La clandestinitat era una conseqüència lògica a les amenaces evidents, i no tan evidents, que patien les gateres i els gats de què s’ocupen. A la por de rebre una sanció s’unia la por al boicot i les recriminacions veïnals. Algunes gateres denuncien haver estat agredides verbal, i fins i tot físicament, per alimentar els gats, però també per capturar-los per portar-los al veterinari.

En una trobada recent des de la Laguna, la responsable d’una colònia a Tenerife, manifestava que cada colònia comptava amb boicotejadors i sabotejadors. Els boicotejadors destrossen els refugis, les menjadores i els estris per als gats i els sabotejadors fan el mateix amb les gàbies que permeten desenvolupar el mètode de captura, esterilització i retorn, conegut per les sigles CER. També les colònies són víctimes de delictes tipificats al codi penal. L’enverinament és l’agressió més freqüent, però també hi ha moltes denúncies per ferides i mort per trets.

Tot el sisè capítol de la nova llei de protecció animal està dedicat a les colònies de gats. El primer article d’aquest capítol diu que l’administració local haurà d’esterilitzar tots els gats del carrer i microxipar-los a nom seu. Això només podrà ser possible gràcies a la col·laboració de les gateres – nou de cada deu són dones – i a acords amb professionals de veterinària. La gestió de colònies estarà subjecta a drets i obligacions que quedaran clars als programes de formació per a totes aquestes persones que abans estaven exposades a una multa o a una agressió.

L’acreditació de persones com la Belén significa poder divulgar en públic i a la llum del dia el seu objectiu i les bones pràctiques a què s’ha de cenyir la tasca. Als municipis on ja es desenvolupava la gestió ètica de colònies, les entitats han explicat a premsa local, a ràdio, a centres cívics i als líders veïnals què es fa i per què es fa. Els opositors es converteixen en col·laboradors quan les portaveus dels programes de gestió expliquen bé que els seus esforços contribueixen a disminuir progressivament el nombre de gats al carrer, i que cuidar in situ els gats és vetllar per la salut de tothom.

La informació implica la reducció dels atacs que pateixen les colònies de gats. Els agents de l’autoritat esdevenen aliats del benestar felí. Els policies, sobretot els locals, seran garants del compliment de l’article 41 de la llei de protecció de drets dels animals que obliga els ciutadans a respectar la integritat, la seguretat i la qualitat de vida dels gats comunitaris que les componen. Les instal·lacions de menjar i refugi propi del programa de gestió de gats comunitaris també han de ser respectades. Acaba l’article recordant que les persones titulars o responsables de gossos han d’adoptar les mesures per evitar que la seva presència pugui alterar o posar en risc la integritat de les colònies.

Heterogeni i confús

Tot i que moltes comunitats autònomes reconeixen les colònies felines a les seves lleis de protecció animal, el panorama, fins a l’aprovació de la llei nacional, era molt heterogeni i confús. Astúries, Múrcia, La Rioja, Madrid, Navarra, Castella-la Manxa i més recentment Euskadi i el País Valencià, per exemple, incorporen la necessitat de gestionar i protegir les poblacions de gats. Però ni totes les normes recullen amb precisió la metodologia que cal emprar, ni totes s’han traslladat a unes ordenances municipals. No era estrany que alguns mitjans de comunicació, i sobretot les xarxes socials, es fessin ressò que un ajuntament havia imposat una multa a una veïna per alimentar els gats. Tampoc no faltaven els conflictes amb policies locals que dissuadeixen de pràctiques que moltes vegades no eren higièniques.

La declaració de l’estat d’alarma i el confinament obligatori durant alguns mesos del 2020 per la pandèmia de la COVID-19 va significar un punt d’inflexió per al col·lectiu gataire. Un dels Decrets del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja indicava l’aportació que fan les cuidadores de colònies a la salut pública i, per tant, degudament acreditades, podien desplaçar-se amb menjar i aigua a atendre els gats que tant en necessiten. En alguns municipis, l’absència de veïns circulant va permetre capturar i esterilitzar còmodament, sostenint l’economia de les clíniques veterinàries convingudes.

Segons persones expertes en gats, en veterinària, de petits animals i juristes, la norma impulsada des de la Direcció General de Drets dels Animals, i que entrarà en vigor a finals de setembre, és especialment oportuna envers els gats del carrer. Els cinc articles dedicats a les colònies felines deixen molt clar que l’objectiu és reduir de manera ètica el nombre de gats comunitaris. Els gats comunitaris – tal com s’explica al glossari de la pròpia llei- són aquells que són lliures, que han nascut al territori on es troben i que tenen un grau de sociabilitat insuficient per tolerar el confinament o el trasllat.

Molts gats que viuen al carrer no poden viure en un lloc diferent, una altra cosa són els gats casolans abandonats o extraviats als quals cal treure del carrer per tornar-los a la família o cal trobar-los una nova família. La llei posa un accent especial en la tinença responsable i per això obliga a l’esterilització i la identificació de tots els gats. Una llei que legitima el procediment de reducció ètica de ventrada permet comptabilitzar, planificar, divulgar bones pràctiques i protegir els gats comunitaris.

No només la llei promou la reducció ètica dels gats del carrer i la tinença responsable amb obligacions, també incorpora una línia de subvencions per als ajuntaments que està generant molt d’interès.

Emma Infante

Aval legal al control de colònies felines

/0 Comentaris/a

Cuidar dels gats del carrer perquè cada vegada n’hi hagi menys, o fins i tot cap: aquest és l’objectiu de la gestió de colònies. Es capturen, s’esterilitzen i es retornen al punt d’origen. Això es coneix com CER. No és un capritx, és ciència. La llei de protecció i drets dels animals, aprovada al Congrés dels Diputats dijous, consolida l’obligatorietat de la gestió ètica de colònies en tot l’estat espanyol. A partir d’ara, cuidar apropiadament dels gats deixarà de ser una activitat de risc, i qui, segueixi un bon protocol higiènic, alimentari i de control amb la població felina, ho tindrà més fàcil que mai. L’administració local haurà de coordinar-se amb professionals de la veterinària, comunitats de veïns i entitats de protecció felina per a finançar, formar-se, acreditar i fer seguiment dels programes de cura de les colònies felines. El que moltes dones porten fent fa dècades, es fa oficial, i per tant es podrà documentar, mesurar i millorar per a benefici de tots.

Es calcula que més de 100.000 persones atenen d’alguna manera els gats que sense un programa CER malviuen al carrer. La vida al carrer és dura per als gats; de fet, la seva esperança de vida se situa en els sis anys. I no és tan senzill com portar-los a una casa, tancar-los en una gran gàbia o reubicar-los en un altre indret. De fet, tot plegat són formes de maltractament. Els gats nascuts als carrers necessiten romandre en el seu territori, lliures i amb els seus congèneres, per a estar sans físicament i psíquica. Els gats nascuts en una llar familiar han de romandre en ell, i els responsables evitar la seva pèrdua. L’abandó d’un gat casolà a la via pública és un delicte tipificat pel codi penal. Abandonar un gat casolà al carrer és condemnar-lo a morir per accident, agressió o malaltia.

La clau de la reducció dels gats de carrer en termes veterinaris, econòmics, mediambientals i ètics està a evitar el naixement de noves ventrades. Els gats comunitaris es capturen i, ràpidament s’emporten a esterilitzar en clíniques veterinàries competents per a ser alliberats en poques hores, perquè toleren molt malament el confinament. Els gats inclosos en un programa CER són fàcilment identificables per portar una marca diagonal o en V a l’orella. L’aspecte, l’actitud i el comportament dels gats en colònies ben gestionades sol ser excel·lent.

En les últimes publicacions de FdCats, l’entitat espanyola referent en formació en gestió efectiva de gats, posen l’accent que moltes vegades el fracàs del CER és perquè s’ha realitzat una cosa diferent al mètode pròpiament dit. Agnés Dufau, la presidenta, destaca: “No és el mateix fer una campanya que consisteix a fotografiar-se, anunciar amb escarafalls que han destinat alguns diners als gats que fer CER”. La gatera influencer coneguda com @catadicta prossegueix: “Fer CER exigeix una metodologia rigorosa, una planificació seriosa, una inversió ambiciosa, un monitoratge de cada grup i l’esterilització d’almenys el vuitanta per cent dels gats d’una colònia, abans de seguir amb la següent, que ha de ser sempre la contigua”. I conclou. “Per aconseguir una reducció del nombre de gats d’una forma ètica només funciona el que els anglesos anomenen TNR i encara que sembli car, resulta molt rentable als ajuntaments per la qualitat dels seus resultats”.

A Animalados hem entrevistat també a Mercedes Vara de Còrdova que a través de FAPAC va contribuir al fet que la seva ciutat fos premiada pel seu model de gestió. Ens diu: “És una bona notícia que s’impulsi per a tot el país la millor manera de fer les coses. No fer res amb els gats o capturar-los per a tancar-los i matar-los, ja fa dècades que sabem que no sols és car i cruel, és que no funciona”. El desafiament rau ara en divulgar les bones pràctiques aconseguir que, a més d’esterilitzar, s’identifiqui a tots els gats i que l’abandó i la cria incontrolada. Tot això queda recollit per la llei de bases que cada comunitat autònoma pot incorporar i fins i tot millorar.

La controvèrsia sobre el possible impacte dels gats en la biodiversitat perd força davant la falta d’evidència científica. Les dades als quals es refereixen alguns conservacionistes no són aplicables a les nostres latituds, ni reflecteixen una depredació major d’un 3-4%, ni es correspon al comportament de gats esterilitzats i amb alimentació altament proteica. La legalitat de la gestió efectiva dels gats permetrà la recerca del seu impacte real en la fauna i la substitució de les conjectures per certeses.

«El método CER es el único ético y eficaz para el control de las colonias felinas»

“El mètode CER és l’únic ètic i eficaç per al control de les colònies felines”

/0 Comentaris/a

La Fundació Silvestre és una organització que contribueix que la societat vegi als animals com a éssers vius sensibles, amb sentiments d’alegria i tristesa perquè siguin tractats amb respecte i compassió. Aquesta fundació està especialitzada en la gestió de colònies felines i també s’encarrega de rescatar gats abandonats i promoure l’adopció per fomentar la tinença responsable d’animals de companyia. A més, treballen per potenciar la convivència entre les persones i els animals que viuen a la ciutat i donen suport a les persones que alimenten els gats assilvestrats.

Animalados ha parlat amb Cristina Dalmau, presidenta de la Fundació Silvestre, que compta amb més de vint anys d’experiència en matèria felina i amb qui hem repassat l’origen, el present i el futur d’aquesta organització que suma ja catorze anys de treball i implicació en la lluita pel benestar animal.

Com neix la idea de crear la Fundació Silvestre?

Neix curiosament d’un gos. Silvestre era un gos que teníem a casa quan la meva filla encara era petita. Era un gos molt bo que va iniciar en certa manera el meu amor pels animals.

Recordo que de sobte un dia va venir a casa una gateta que va començar a menjar del pinso de Silvestre i sorprenentment ell es va mostrar molt afectuós amb ella, deixant-la menjar del seu propi pinso. Jo en aquell moment no coneixia el món dels gats, li vaig posar una menjadora a la gateta i va començar a venir cada dia fins que sense adonar-me’n, amb el pas dels dies, tenia a tots els gats del poble menjant a casa meva. Així va néixer la meva passió per aquests felins.

Amb el temps la gateta va morir i jo vaig agafar un disgust molt gran. Com volia fer alguna cosa pels gats, em vaig posar en contacte amb protectores especialitzades i em van dir que busqués algú que sabés capturar els gats de carrer i a un veterinari per esterilitzar-los. En dues setmanes tenia a tots els gats del meu poble esterilitzats.

Finalment, entre captures i esterilitzacions vaig conèixer una persona especialitzada i vam crear el 2007 la fundació que porta el nom de Silvestre en memòria del primer gos que vaig tenir, que va ser qui va despertar en mi, amb la seva manera de ser, un sentiment d’amor cap als animals i més concretament cap als gats.

Quantes colònies felines gestioneu actualment? On estan ubicades?

Actualment els voluntaris de la Fundació gestionen prop de 200 colònies felines. Treballem seguint el protocol de l’Ajuntament de Barcelona i el nostre àmbit d’actuació se centra en els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. En aquestes colònies vam implantar el mètode CER (Captura/Esterilització/Retorn), que és l’únic mètode vàlid i eficaç per estabilitzar les poblacions de colònies i millorar la qualitat de vida dels gats.

La correcta aplicació del mètode CER és molt important, ja que qualsevol gateta abandonada a la seva sort i no esterilitzada, en dos anys, d’aquesta gateta poden arribar a sortir-ne trenta gatets nous. Per aquest motiu, tenim molt ben controlades les colònies felines de les zones en què treballem des de la Fundació Silvestre.

La zona més complicada del nostre àmbit d’actuació és la de Collserola. En aquesta zona s’abandonen moltíssims gats i altres animals, per tant, el control de la població feral en aquest lloc és més complicat.

Keops i Jughed es van adoptar a la Fundació Silvestre l’any 2019.

¿Els gats de carrer són tractats amb respecte pels ciutadans de Barcelona?

En general els gats ferals no estan ben vistos. Ara bé, quan una colònia felina està ben portada la gent els respecta molt més. Hi ha colònies felines ubicades en llocs concrets com a zones enjardinades, col·legis o en alguns edificis on la gent no vol que hi hagi cap gat. En aquests llocs no es respecta molt als gats de carrer.

Cal tenir en compte que normalment els gats que formen part d’una colònia són animals que han nascut al carrer, l’origen sol estar en una gata abandonada. Són generacions nascudes al carrer que  seva la descendència passa a ser gats completament forals, és a dir, gats que no pots donar en adopció. El millor per a ells és viure la resta de la seva vida als carrers.

També hi ha moltes colònies que són respectades pels ciutadans. Per exemple, tenim colònies en les quals no entren els humans, que tenen 15 o 16 anys de vida i que estan molt ben conservades. Altres colònies que estan més a prop de l’abast de la gent, com per exemple les que estan a prop d’un lloc en obres, els gats tenen una esperança de vida més baixa. En general, el gat feral no viu bé per culpa de l’acció humana i la realitat és que les colònies felines de les ciutats neixen justament per l’abandonament d’aquests animals.

En aquest sentit, les administracions tenen un paper molt important perquè les persones respectin els gats ferals. Cal sensibilitzar la societat i fer veure que aquests animals fa 9.000 anys que estan amb nosaltres. Fins fa poc era legal  enverinar-los, però per sort sembla que a poc a poc millorem i la societat respecta més als gats de carrer. Així i tot, encara queda molt per fer.

Quants gats hi ha actualment a la Fundació Silvestre? Quants d’aquests felins estan en adopció?

Normalment a la Fundació Silvestre tenim una mitjana d’uns 50 gats, dels quals uns 25 són gats no adoptables que han vingut per causes majors: malalties, manca d’alimentació, etc. El refugi és un centre d’acollida i no volem gats que no es puguin donar en adopció. Més o menys cada any passen uns 150 gats pel nostre refugi.

Com ha afectat el confinament als processos d’adopció?

El nombre d’adopcions va disminuir durant el primer mes de confinament. Eren dies en què no arribaven ventrades de cadells i els adults ja sabem que costen molt d’adoptar. No obstant això, els voluntaris de la Fundació van venir cada dia a treballar i l’activitat mai va parar. Hem seguit capturant i treballant al refugi per donar sortida i benestar als felins. Deixant de banda les primeres setmanes de confinament, en general, les adopcions han pujat durant el 2020.

En total s’han adoptat 98 gats en l’any 2020, sent el mes d’abril el més fluix amb 2 adopcions i el mes de juny el més actiu en aquest sentit, amb un total de 27 felins adoptats.

¿Els adoptants busquen un perfil determinat de gat quan van a la fundació?

Sí, pràcticament totes les persones que volen adoptar un gat busquen un cadell petit i que sigui molt mono. Els adults costen molt de sortir. Això ha estat sempre així i no canviarà. Quan adoptes un adult, ja coneixes la personalitat té el gat, en canvi, un cadell pots tenir molta sort o menys sort perquè s’està formant el seu caràcter.

Què feu des de la fundació per evitar que un gat adoptat sigui retornat al refugi pels adoptants?

Per sort tenim pocs casos. A la Fundació Silvestre tenim un procés d’adopció molt rigorós. Filtrem a molta gent que vol adoptar un gat i valorem si la persona és apta o no per a l’adopció. Nosaltres en el contracte ens comprometem que ens quedem de nou amb el gat si es dóna el cas que la persona adoptant no el vol tenir més. Quan això succeeix, nosaltres ens ocupem de nou de buscar-li una nova casa.

El procés d’adopció de la fundació inclou una sèrie de visites durant les primeres setmanes de l’acollida per controlar i garantir el benestar del gat a la seva nova llar. Actualment, tenim dos o tres casos de famílies que van adoptar un gat i que no sabem on és l’animal. Probablement procedirem a posar una denúncia.

Els gats acomodats en la seva arribada al nou refugi

Fa uns mesos us vau moure a un nou refugi. Per què es va produir aquest canvi de llar? Com s’han aclimatat els gats?

Abans estàvem en un pis amb terrassa. Era una casa vella que ja estava en mal estat i es va enfonsar el sostre. Vam estar un temps buscant una nova ubicació. Un procés difícil, ja que l’Ajuntament no ens va ajudar molt malgrat les nostres peticions. Finalment, a través d’altres entitats vam aconseguir un lloc a Collserola. Aquesta nova llar és molt millor per als gats, ja que disposen de zona exterior amb jardins. Això provoca que l’espai tingui molta ventilació i això beneficia la salut dels felins.

La realitat és que els gats s’han aclimatat molt bé a la seva nova llar. Estan més en contacte amb la natura. Fins i tot alguns gats que en l’anterior refugi s’amagaven dels altres gats o de les persones, ara s’atreveixen a socialitzar molt més.

Quins són els vostres objectius de futur?

Arran de la recollida de signatures per a una de les nostres campanyes hem aconseguit que ens segueixi molta gent i algunes persones ens han demanat ajuda. És una situació semblant a la del nostre inici, quan jo alimentava als gats de casa meva, però no sabia exactament què havia de fer per cuidar-los bé i vaig haver de buscar ajuda a persones especialitzades.

Ara mateix la Fundació Silvestre està formada i preparada per fer aquesta funció d’ajuda. Nosaltres no podem esterilitzar a tot Espanya, però podem convertir-nos en una ajuda important per a les persones o les entitats sobre com han de lluitar contra les administracions per dur a terme un bon control de les colònies felines i sobre la correcta aplicació del mètode CER. El nostre objectiu actual i de futur és seguir amb la tasca que desenvolupem des de la nostra fundació i també transmetre la nostra saviesa de manera gratuïta a tots aquells que vulguin ajudar al benestar dels gats.

La Orotava esterilitza a més d’un centenar de gats forals amb el projecte CER

/0 Comentaris/a ,

Els voluntaris del projecte han capturat a més de cent gats per a la seva identificació, esterilització i el seu posterior retorn a la colònia felina.

L’Ajuntament de La Orotava, a través de la regidoria de Sanitat, continua aquest any amb el  Projecte CER (captura, esterilització i retorn) per garantir el control de les colònies felines del municipi tenerifenc. L’objectiu d’aquest projecte no és altre que “reduir la multiplicació descontrolada dels gats de carrer, evitar la superpoblació, alimentar-los de forma correcta i millorar la qualitat de vida dels felins”, apunta la regidora de Sanitat Yayi García.

Segons ha informat l’Ajuntament de La Orotava, els voluntaris que treballen en el Projecte CES capturen als felins amb gàbies trampes i es traslladen a centres veterinaris per a la seva esterilització i, posteriorment, deixen anar els animals en la seva colònia d’origen. A més, els gats són desparasitats i identificats amb una osca a l’orella. D’aquesta manera, es porta a terme un permanent control de la colònia vigilant la incorporació de nous membres, que també han de ser capturats i esterilitzats.

El mètode CER és l’únic reconegut internacionalment com ètic i eficaç per al control de les superpoblació dels gats de carrer. Els felins que viuen als carrers s’han convertit en un problema per als municipis, ja que són molts els animals que són abandonats a les vies públiques, i això implica un perill per a la seguretat viària, perill per a la fauna silvestre o risc per malalties a persones o a altres animals. Amb el cas dels gatets es solen crear colònies i cal portar un control sobre les mateixes.

El projecte CER a La Orotava compta amb la col·laboració de voluntaris que duen a terme la captura de tots els gats per la seva identificació, esterilització i posterior retorn a la colònia d’origen. Aquest treball també compta amb el suport d’associacions animalistes vinculades a aquesta matèria. Des de la posada en marxa del projecte ja s’han pogut esterilitzar un centenar de felins.

Des de l’Àrea de Sanitat de La Orotava s’està treballant per facilitar un carnet d’alimentador de colònies al municipi, així com donar coneixement de l’Ordenança Municipal que contempla la presència de colònies controlades. Tot aquell que vulgui registrar-se com a voluntari o alimentador pot posar-se en contacte amb l’ajuntament al telèfon 922 32 44 44 extensió 2219.

“Només la captura, esterilització i retorn dels gats del carrer és eficaç per a conviure amb la biodiversitat”

/0 Comentaris/a

Així de contundent es mostra Agnès Dufau, de FdCats. Després de dècades desenvolupant diferents rols vinculats al benestar animal, la que havia estat presidenta de Plataforma Gatera i responsable de CAROcat.eu ha inaugurat les primeres jornades felines de Castelló, organitzades per Empremtes Callejeras, el Col·legi de Veterinaris local i l’Ajuntament. Els dos regidors del Castelló, Ignasi Garcia i Mary Carmen Ribera van trencar el gel i van apuntar els antecedents i els compromisos de la ciutat amb la comunitat felina. La seu d’aquesta primera jornada ha estat Centre d’Art.

La comunitat felina està agafant múscul a través de la convocatòria i participació en jornades on es divulga què significa ocupar-se dels gats sense amo. En l’esdeveniment van participar veterinaris, juristes, policies locals, polítics i, per descomptat, entitats de protecció animal. El de Castelló és l’últim, però a la redacció han arribat informacions sobre treballs previs d’organització en altres latituds, entre les que destaquen les terceres Jornades Felines Andaluses, que se celebraran a Màlaga al febrer de 2020. També s’espera amb il·lusió una nova edició de les Jornades Felines Europees de Barcelona, ​​que són les més veteranes i el mirall on es reflecteixen molts dels esdeveniments que avui proliferen.

A la Cat Welfare Award de 2014, Agnès Dufau ja denunciava una situació que encara es produeix en algunes zones: “Endur-se els gats d’una àrea no només és malgastar els diners públics, sinó que multiplica en breu per dos la població. No hi ha arguments legítims per seguir tancant gats de carrer en gosseres, reubicant o matant. Només ho explicaria certa inèrcia lucrativa”.

Les estratègies d’extermini aconsegueixen l’objectiu contrari del perseguit per obra i gràcia d’un mecanisme biològic natural conegut com “efecte buit”. Caçar i matar o caçar, recloure i deixar morir és car i inútil. Noves i extenses ventrades busquen compensar la desaparició d’individus eliminats. Els veïns queixosos reviuen el problema mesos després de la intervenció de brigades d’extermini. La inhibició en la responsabilitat legal de tenir cura dels gats nascuts a la via pública es tradueix en conflictes ciutadans, abandonament i maltractament, però també en el sacrifici.

Ja fa més de 50 anys que es va donar amb una solució plenament satisfactòria per a aquells que l’adopten. Com explica la pròpia Dufau, tenim la resposta a molts dels reptes plantejats; només cal ser metòdica aplicant el CER (captura, esterilització i retorn), subministrant aliment i aigua de forma higiènica, supervisant a cada un dels membres, respectant la seva naturalesa i reallotjant en una llar als gats casolans que no saben ni volen viure com els seus col·legues nadius de la via pública.

La gestió de les colònies exigeix ​​buscar col·laboracions i ser capaç de comunicar a administracions, veïns, professionals i col·legues el que cal fer. En la primera intervenció, Dufau va retratar el panorama general de les polítiques públiques de gestió de la població felina i va recordar alguns dels punts que recull en el seu llibre Estatuto Jurídico del Gato Callejero, publicat el 2016 per l’editorial Tirant lo Blanc.

La següent ponència va versar sobre el desenvolupament de la gestió felina a Torrevieja, a càrrec de Carmen Morata, qui va ser regidora de Benestar Animal de la població alacantina. Ser activista animalista i tenir una responsabilitat en el govern local li ha permès conèixer els mecanismes i desenvolupar les eines per concretar unes polítiques ètiques, assequibles i rendibles en termes d’imatge pública. Aplicar el CER (Captura, Esterilització i Retorn) o endreçar les instal·lacions de la policia local per refugiar puntualment animals extraviats o abandonats sans són algunes de les actuacions que va impulsar Morata el passat mandat. Segons ella, les campanyes contra la separació de ventrades de carrer de la seva mare i del seu entorn són de les més importants. Més que amansir i posar en adopció cadells urbans, les energies cal posar-les en protegir el seu entorn i esterilitzar aviat.

Pedro Moratalla és policia local i forma part de la Unitat de Protecció Mediambiental i Benestar Animal (UPROMA). En la seva intervenció, va fer molt èmfasi que la creació del grup policial anava acompanyada d’un compromís.

Moratalla és ben conegut a nivell nacional per la seva implicació en la protecció dels animals de la via pública que ho requereixin. Són moltes les invitacions que rep per mostrar el com, el perquè i el quan dels agents versus els altres animals. Va aclarir molts dels dubtes normatives que assaltaven al nombrós públic assistent. Com les consideracions legals són de les que més preocupen, no va estar de més el tancament de mà de la lletrada Mercedes Camps.

Pablo de la Torre, com a veterinari, va parlar dels problemes de salut que poden donar-se en les colònies. I Salomé Moreno va desgranar les cures que cal desplegar quan s’assumeix la cura de les colònies. La intensa jornada va culminar amb una foto de grup i la il·lusió de retrobar-se.

Emma Infante