Arxiu d'etiquetes per: catalunya

Neix One Healt, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya

/0 Comentaris/a

El Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya ha constituït la Comissió One Health, un òrgan consultiu en la gestió i el control de malalties com la Covid-19 a Catalunya. Veterinaris científics i investigadors integren la comissió.

La Covid-19 ha posat en evidència que la salut és global. La interrelació i la globalització defineixen el món d’avui; ara, les pandèmies s’han de tractar des de la perspectiva One Health (Una Salut). És un concepte promogut per la Unió Europea que indica que la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, així com la seva profilaxi, són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals coexisteixen.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha constituït la Comissió One Health com un òrgan consultiu en malalties zoonòtiques, que són malalties transmissibles entre animals i persones. “Els veterinaris podem aportar molt a la salut pública: amb la comissió One Health ens posem al servei de la societat, de l’administració pública i dels mitjans de comunicació per aportar el nostre coneixement i expertesa”, explica el president del CCVC, Ricard Parés.

La comissió està formada per veterinaris de reconegut prestigi i àmplia trajectòria professional: la doctora en veterinària, doctora en farmàcia, diplomada en sanitat i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, M. dels Àngels Calvo; el doctor en veterinària i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Lorenzo José Fraile; la doctora en veterinària, responsable del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Natàlia Majó; i la doctora en veterinària, degana de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta de la Conferència de degans i deganes de Facultats de Veterinària d’Espanya (CDVE), Maite Martín.

Objectiu de la Comissió One Health

És important recordar que el 60% de les malalties infeccioses són d’origen animal i que, per tant, les zoonosis són un repte vigent per a la salut pública. Quan una malaltia afecta el conjunt de la població s’ha d’abordar des de la perspectiva epidemiològica independentment de l’espècie animal afectada. Els veterinaris poden aportar la seva experiència i coneixement en la gestió i control de malalties contagioses.

La política sanitària que els veterinaris apliquen en la producció animal ha afavorit que malalties humanes que fa anys tenien una elevada prevalença, actualment no suposin un problema. Alguns exemples han estat la tuberculosi i la brucel·losi; i avui, ho és el virus del Nil, que es presenta com un repte actual. Per això, és fonamental que els veterinaris i les veterinàries formin part dels equips interdisciplinaris de prevenció i lluita contra aquestes epidèmies.

El CCVC té voluntat que la Comissió One Health sigui un instrument de col·laboració amb l’administració catalana, que visibilitzi encara més el paper de la professió veterinària en la salut pública i que enforteixi la col·laboració entre el CCVC i l’administració.

Confirmat un cas de virus del Nil occidental en un cavall a Catalunya

/0 Comentaris/a

El poltre que pateix el virus del Nil occidental està ubicat a Amposta i no presenta cap símptoma de la malaltia.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha confirmat que el 4 de setembre es va detectar un cas de virus del Nil occidental en un èquid a Amposta. L’animal, que no presenta cap símptoma i ha presentat anticossos enfront el virus, ja ha estat aïllat. Segons informa el mateix Departament d’Agricultura, el poltre s’hauria infectat a la zona del Montsià, territori on va romandre l’animal durant les darreres setmanes.

El cas del poltre d’Amposta va ser detectat pel programa de vigilància del virus del Nil occidental en animals que duu a terme el Servei de Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació i l’IRTA, en coordinació amb el Departament de Salut. L’observació dels èquids i dels ocells és important per poder detectar el virus i les seves àrees de risc.

Després de detectar el primer focus en èquids a Catalunya, el Departament d’Agricultura ha posat en marxa el Programa d’alerta, prevenció y control del virus del Nil occidental en hostes animals per reforçar la vigilància a zones properes del focus a partir d’un disseny de mostreig elaborat per la unitat d’epidemiologia de l’IRTA-CReSA.

El virus del Nil occidental no es transmet de persona a persona, sinó per picades de mosquits que prèviament han picat un animal infectat, per tant, el mosquit és l’animal transmissor. El procés més comú és que un mosquit infectat per una au transmeti el virus als èquids i als humans. Així, l’expansió es produeix sempre de les aus cap als animals o de les aus cap als humans.

Els principals símptomes del virus del Nil occidental són febre, mal de cap, mal de coll, falta d’apetit, dolors musculars, vòmits i diarrea. El virus també pot causar la meningoencefalitis, una infecció del sistema nerviós central que inflama de manera mixta a la meninge i l’encèfal en el cervell. Recordem que, fins al moment, no existeix cap vacuna ni tractament per poder tractar el virus.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

/0 Comentaris/a

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).

“Volem que el Parlament prohibeixi els Correbous”

/0 Comentaris/a

Neix “Prou Correbous” per acabar amb tots els espectacles amb bous a Catalunya.

En el matí del dimecres 15 de gener ha tingut lloc la presentació a la Plaça Sant Jaume de Barcelona de “Prou Correbous”, una plataforma formada per nou entitats animalistes que tenen l’objectiu d’acabar amb les festes taurines a Catalunya. La voluntat d’aquest grup és que “es compleixi la resolució aprovada al Parlament el dia 26 de setembre de 2019, que insta el Govern a fer els canvis necessaris en la regulació de les festes tradicionals amb bous”.

Durant l’acte, que ha comptat amb mig centenar de persones, s’ha procedit a la lectura d’un manifest amb el qual la plataforma ha demanat a la Generalitat “l’aplicació d’una llei al 2020 amb la que s’aconsegueixi una Catalunya 100% antitaurina”. Al 2010, el Parlament va prohibir les curses amb bous, el propòsit d’ara és eliminar tot tipus d’acte taurí en el territori català.

Aïda Gascón, representant d’AnimaNaturalis, ha explicat que la iniciativa de “Prou Correbous” “neix motivada després de l’incident succeït a la localitat de Vidreres, on un bou va saltar una barrera durant un espectacle i va ferir dinou persones abans de ser abatut per la policia . Aquest succés, juntament amb altres que han tingut lloc al llarg d’aquests últims anys, ha reobert el debat deu anys després perquè el Parlament prohibeixi els Correbous”.

En el propi manifest, la nova plataforma ha explicat els resultats d’una enquesta realitzada a 600 persones en la qual el 75% dels enquestats estan a favor de prohibir els espectacles taurins. A més, el 85,5% dels participants no considera just que les administracions facin servir diners públics per finançar aquest tipus d’activitats en les festes populars.

Les entitats que formen “Prou Correbous” són: ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundación Franz Weber, Lex Ànima, AVDA i Tots Som Poble. La plataforma ha activat a la seva pàgina web una secció perquè qualsevol entitat pugui adjuntar-se a aquesta campanya i sumar-se a la lluita per posar fi als Correbous. https://www.proucorrebous.cat/

Per què abolir els correbous és un pas necessari per construir el país que volem

/0 Comentaris/a

Si els catalans som tan europeistes com ens pensem, cal que abolim les festes amb bous que encara perduren a casa nostra.

Les festes d’arrel tradicional en les quals els protagonistes són animals tenen un caràcter universal, ja que al llarg de la història podem trobar-ne exemples arreu del món. Així i tot, a la majoria de països europeus, aquest tipus de celebracions ja formen part de la barbàrie del passat i ningú es plantejaria recuperar-les com a part del patrimoni culturalimmaterial. Les festes amb animals van ser abolides al segle XIX o fins i tot abans, gràcies a l’arribada de les idees de la Il·lustració, un moviment polític, intel·lectual i moral fonamental per entendre l’evolució social i cultural de les societats europeestal i com avui les coneixem. Per descomptat, al Regne d’Espanya, la Il·lustració va causar una profunda animadversió, i les seves idees foren cruelment perseguides per la Santa Inquisició.

Malgrat  puguem pensar que el segle XIX ens queda molt lluny, avui encara són moltes les conseqüències històriques que comporta no haver experiment el procés de la Il·lustració a casa nostra. Els il·lustrats sempre van oposar-se a tots els tipus de tortura, ja fos infligida a humans o animals, a les execucions públiques, a les cremades de bruixes, a la superstició, al fanatisme religiós, a la intolerància, a l’entreteniment de baixa qualitat basat en baralles entre homes o maltractamentd’animals… aquestes reformes i canvis de paradigma culturals van resultar claus per a l’evolució social i per configurar la societat europea tal i com avui la concebem.

El fet que les curses de braus i els correbous (o encierros) hagin perdurat fins els nostres dies és una anomalia històrica derivada de la manca de cultura il·lustrada al nostre país. Les festes amb braus que es celebraven fins al segle XIX a Anglaterra, no eren menys cruelsque les que es celebren encara avui al Regne d’Espanya, inclòs el Principat de Catalunya.

Els bull-baitings, baralles entre gossos i toros, els bear-baitings, baralles entre ossos i toros o els bull-runnings, correbous a l’estil de Sanfermín van ser molt freqüents fins al segle XIX a les ciutats industrials del nord, però aquestes pràctiques van ser prohibides a partir del 1824, any en el qual es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals, una entitat creada per promoure una educació humanitària i el respecte als animals, amb una única finalitat: construir una societat millor. Paral·lelament a Espanya,el rei Ferran VII, l’últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d’on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Enlloc de fomentar l’educació de la societat, la reialesa espanyola va fomentar l’embrutimenti la incultura. Avui, el resultat d’aquestes polítiques encara perviu: entre molts altres defectes, som el paradigma cultural del maltractament animal.

Helena Escoda és antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya