Recull un cadell del carrer i la condemnen per robatori
L’animal, que van reclamar uns caçadors, estava malalt i no tenia xip
La Núria es va trobar una jove femella de podenc bruta i plena de puces en el seu poble de Tarragona. Havia estat abandonada o s’havia escapat. No portava collar. De seguida la va recollir, la va netejar, la va cuidar i la va alimentar amb cura, després de veure que “vomitava de tot”. La va dur també al veterinari, on li van dir que estava bé però que no tenia xip, de manera que no es podia saber qui era l’amo. La identificació dels gossos, cal recordar-ho, és obligatòria per a tothom i és la millor protecció que pot tenir un animal contra la xacra de l’abandonament. La Núria el va acollir a casa seva i mentre estava pensant què fer amb la gossa, perquè ja en té dos i no se’l podia quedar, tot es va complicar.
“Un dia mentre la passejava, se’m va parar un cotxe al costat i em van preguntar: ‘és teu aquest gos?’”, explica la Núria. Ella sabia perfectament que l’home amb qui estava parlant era un caçador. “Si, és meva”, va respondre. El caçador va començar a dir-li que era mentida, que aquella gossa li pertanyia i que li havia de tornar. “No té cap xip, així que hauràs de demostrar que és teva”, li va etzibar la Núria al caçador. La pressió de la família dels caçadors i d’altres persones del poble contra la Núria va augmentar i, fins i tot, segons recull la sentència a la qual ha tingut accés Animalados, la van anar a esperar a la porta de casa per reclamar-li el gos, fins al punt que la Núria “estava espantada”. La versió d’aquesta veïna és que la van amenaçar que li farien “la vida impossible” i que no la deixarien entrar a casa seva. Va trucar als Mossos d’Esquadra i arran d’aquell episodi, es van creuar dues denúncies: una dels caçadors contra la Núria, per haver-los robat el gos i una altra d’ella contra els caçadors, per amenaces, injúries i calúmnies.
La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona, però, després d’escoltar les dues parts i el testimoni dels Mossos, considera que la Núria “estava obligada a retornar l’animal al denunciant quan aquest li va requerir”. Tot i no tenir xip, la gossa, de raça podenc, tenia una cartilla del veterinari i això, segons la jutgessa, és prova suficient que era propietat dels caçadors. Així doncs, la jutgessa condemna la Núria per un “delicte lleu d’apropiació indeguda” a pagar una multa de 240 euros, a abonar el cost del judici i a retornar la gossa als caçadors. Per contra, absol a la família de caçadors. La sentència reconeix, gràcies a un vídeo que va aportar la veïna, que els caçadors li van dir “robagossos”, però en canvi, diu que no queda acreditat que rebés cap amenaça. A les imatges es pot veure una dotzena de veïns increpant la Núria a la porta de casa seva. Segons la llei, un cop es troba un animal abandonat, cal esperar 20 dies abans de donar-lo en adopció, per si algú el reclama i, evidentment, demostra que era seu.
Malgrat el cop, aquesta veïna està disposada a recórrer la sentència. Tem que els caçadors no li donin l’atenció que necessita. Tem que la usin per caçar i després l’abandonin, com han fet tants altres caçadors.
