Arxiu d'etiquetes per: caça

El PSOE vol deixar els gossos dels caçadors al marge de la llei de protecció animal

/0 Comentaris/a

El PSOE ha presentat una esmena per deixar fora del Projecte de Llei de Protecció Animal els gossos que siguin utilitzats per a fins que no siguin “fer companyia”. Aquesta proposta del partit socialista afectaria els gossos de caça, pasturatge, ramaderia, assistència, etc., deixant-los de nou desprotegits davant la llei.

Després de conèixer aquesta sorprenent postura per part del PSOE, Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça (NAC), que ha recordat que “la fi de la temporada de caça és el principal motiu d’abandonament de gossos a Espanya”, per la qual cosa “una Llei que neix amb la intenció de lluitar contra l’abandonament i el maltractament no en pot deixar fora els principals causants”.

Des de la Plataforma NAC fa més de 10 anys que demanen una Llei de Protecció Animal que controli la cria massiva, la venda il·legal, el maltractament i l’abandonament de gossos que es produeix des del sector cinegètic. “Els que lluitem dia a dia pels drets dels animals en protectores i recollint animals del carrer sabem del gran nombre de gossos que arriben abandonats des del sector de la caça, i així ho ratifica any rere any l’estudi sobre abandonament que publica la Fundació Affinity”, recorda Rubio.

“El PSOE ha decidit trair els seus companys de Govern i tothom animalista”

Sobre el canvi de decisió per part del PSOE, la Plataforma NAC considera que “el partit socialista ha estat pressionat pel col·lectiu cinegètic i pels barons del PSOE d’algunes comunitats autònomes. Temen perdre vots en zones rurals i per això han decidit trair els seus companys de Govern i trambé a tots els animalistes. A Espanya gairebé no s’arriba a 300.000 caçadors, mentre que la majoria dels espanyols es declaren sensibles contra el maltractament i tenen cert sentir animalista”.

“Creiem que el PSOE, a banda d’haver-se venut als interessos dels caçadors i haver mostrat una falta total de criteri en excloure els gossos depenent de si el seu propietari té llicència de caça o no, s’ha equivocat totalment d’estratègia política alineant-se amb la dreta i ultradreta”, afegeixen des de la plataforma de defensa animal.

Si tirés endavant l’esmena proposada pel partit socialista, la Llei de Protecció Animal patiria un greu retrocés en el seu camí cap al benestar de tots els animals. De fet, aquesta decisió del PSOE evitaria poder posar fi a nombrosos casos de maltractament i abandonament que tenen lloc a Espanya cada any.

“Els caçadors podrien seguir amb els seus privilegis per sobre de la resta d’espanyols, criant massivament sense tenir carnet de criador, desfent-se dels gossos que no els valen per als seus interessos personals i econòmics, tenint desenes de gossos en llocs insalubres sense registrar-se com a nucli zoològic”, detalla David Rubio.

“Els gossos de caça són els més abandonats i maltractats a Espanya”

La Plataforma No A La Caça insisteix que cal no oblidar que “els gossos de caça són els més abandonats i maltractats a Espanya. Sense la seva inclusió a la Llei de Protecció Animal seguiran sense tenir cap tipus de protecció ni control, seguiran sent explotats a la cria per generar diner negre per al sector cinegètic i continuaran morint als nostres camps i carreteres”.

David Rubio, portaveu de NAC, considera que la fi del calvari dels gossos de caça passa per “limitar la cria i el nombre de gossos per caçador. Només han de criar els que tinguin llicència de criador i només han de tenir més de 5 gossos els que tinguin aquesta llicència. També és important el control mitjançant esterilització dels gossos de diferent sexe que visquin junts per evitar ventradas indesitjades”.

“D’altra banda, cal identificar els gossos des de joves mitjançant microxip perquè no siguin “descartats” al cap de pocs mesos i que es pugui saber així quants han criat i quants han abandonat al final de temporada. És important crear un banc d’ADN estatal per poder perseguir els infractors. I per descomptat, que es doti de materials i formació els cossos de seguretat que vetllen pel benestar animal perquè es compleixi la Llei”, conclou Rubio.

FAADA ha organitzat una concentració pel proper divendres 30 de setembre a les 12:00h a la porta del Congrés dels Diputats

La decisió del PSOE ha generat moltes reaccions a les xarxes socials, amb un volum molt alt d’usuaris que demanen la protecció de tots els gossos per igual. A més, l’ONG de defensa animal FAADA ha organitzat una concentració pel proper divendres 30 de setembre a les 12:00h a la porta del Congrés dels Diputats (Madrid) amb l’objectiu de demostrar el rebuig social cap a la proposta presentada pel partit socialista.

Recordem que la Llei de Protecció Animal, en paraules per a Animalados del director general dels Drets dels Animals, Sergio Torres, “arribava a Espanya per crear una sèrie d’eines perquè es garanteixi l’eix fonamental d’aquesta llei, el sacrifici zero. Però només es pot arribar amb un abandonament zero i per arribar-hi cal un 100% d’identificació d’animals, cosa que cap comunitat autònoma no ha aconseguit”.

Una meta, la del sacrifici i abandonament zero, que no podrà mai ser assolida si queden desprotegits els gossos de caça, assistència, pasturatge, ramaderia… entre altres. Des d’Animalados desitgem que l’esmena presentada pel PSOE no arribi a bon port i tots els gossos puguin quedar emparats sota la mateixa llei, castigant a aquelles persones que maltracten i abandonen animals.

La societat espanyola reclama a través de les xarxes un món rural sense maltractament animal

/0 Comentaris/a

Davant la manifestació del #20MRural, desenes de milers de persones han demanat a través de les xarxes un Món Rural Sense Maltractament Animal. La tendència #RuralSinMaltratoAnimal triplica, amb més de 56.000 tweets, a la de #20MRural.

Milers de persones es van manifestar ahir a Madrid en defensa del món rural. Tot i això, els col·lectius animalistes creuen que la protesta, subvencionada amb enormes sumes de diners, té l’objectiu de defensar la tauromàquia i la caça, i no el sector rural en conjunt.

“Els que encapçalen aquesta manifestació són taurins i caçadors. Els primers surten per continuar cobrant enormes subvencions públiques quan amb prou feines donen feina, ja que el cost mitjà salarial d’una ramaderia de lídia no supera els 6.000 euros. Els segons, volen que els gossos de caça quedin fora de la nova Llei de Protecció Animal, és a dir, continuar maltractant llebrers, podencs i altres races amb total impunitat. Aquesta manifestació en nom del que és rural és només una coartada”, detalla Marta Esteban, presidenta de la plataforma la Tortura No és Cultura.

“Les persones que van encapçalar la manifestació eren taurins i caçadors”

Esteban destaca que “La legislació espanyola actual permet que el 85,6% del territori nacional sigui terreny de caça, privilegiant l’1,6% de la població que té llicència de caça, en detriment de tots els altres, una realitat que és terriblement injusta”. Aquesta normativa perjudica altres activitats com ara el senderisme, el ciclisme, l’agricultura, etc.

El govern espanyol portarà ben aviat al parlament la nova Llei de Protecció Animal. Dins aquesta legislació s’hi inclou protecció per a tot tipus de gossos. Tanmateix, a l’Esborrany d’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica la mesura proposada 2.2.4: “Recomanacions generals en relació als gossos de caça i a les rehales” pretén excloure aquests animals de la nova llei deixant-los totalment desprotegits.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural atacat pel govern i els lobbys animalistes, quan l’única veritat és que veuen el seu interès de caçar i maltractar animals amb total impunitat, perduts. Si ells tinguessin els seus animals en bones condicions, la nova Llei de Protecció Animal no els afectaria, però si han muntat aquesta mentida és perquè els afecta i molt”, declara Carmen Almonacid, de Marea Antitaurina.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural”

Per aquest motiu exigeixen que la mesura 2.2.4 d’aquest esborrany sigui eliminada i que segons assenyala Encarna Carretero d’ANDA “s’inclogui una referència a aquesta qüestió relacionada amb l’activitat cinegètica que es limiti a indicar que els gossos de caça i rehales compliran amb allò disposat per les legislacions genèriques nacionals i/o autonòmiques en matèria de protecció i sanitat animal per a aquesta espècie”.

David Rubio de Plataforma No a la Caça ha manifestat: “Avui els carrers de Madrid han estat envaïts per l’odi cap als drets dels animals. Sota la fal·làcia que la caça representa el món rural, els caçadors avui s’han manifestat per intentar tombar una llei de protecció animal que neix amb la intenció acabar amb la cria massiva la venda il·legal de gossos, l’abandonament i el maltractament”.

#RuralSinMaltratoAnimal tendència a Espanya/ANDA

“Avui els caçadors s’han manifestat per tenir dret a poder seguir aquestes pràctiques que avergonyeixen la majoria d’Espanyols. Per això a Twitter #RuralsinMaltratoAnimal ha estat tendència amb més de 56.000 tweets en dues hores. A més, molts dels tweets de la tendència #20MRural són d’animalistes”, ha afegit el portaveu de NAC.

És important assenyalar que, en el marc del programa d’estudis d’opinió pública sobre diferents àrees de valors i actituds predominants a la societat espanyola, específicament sobre la visió, valors, actituds i conducta davant dels animals, i, en particular, de la cultura mediambiental, desenvolupat per la Fundació BBVA en les dues últimes dècades, i publicat el gener de 2022, va concloure que ELS ESPANYOLS SE SENTEN MOLT PROPERS ALS ANIMALS I LA MAJORIA REBUTJA EL SEU ÚS EN CIRCS, CORREBOUS, CAÇA, VESTITS I COSMÈTICA.

“No volem que hi hagi diferències entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos”

/0 Comentaris/a

Diversos col·lectius animalistes han presentat 36.000 firmes al Parlament basc per sol·licitar un major avenç i compromís per part de tots els grups polítics en la protecció dels animals.

Les associacions animalistes Haiekin, ARA, Santuari la vida color de gerds, Gureak, Bere Ahotsa, ALDDEA, Lagunak, Astikat i BITXOS han lliurat 36.000 signatures al Parlament basc per tal de mostrar el seu rebuig absolut cap a la nova llei de protecció animal d’Euskadi.

“A través d’aquestes 36.000 firmes, mostrem el nostre rebuig a la Proposició de Llei de Protecció Animal que han presentat els grups parlamentaris PNB i PSE. Aquesta Proposició de Llei ens deixa a la cua al panorama nacional de protecció animal. No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys. Volem una llei que mostri que estem evolucionant i que protegeixi tots els animals”, ha declarat Miriam Laiseca, portaveu de la recollida de signatures i membre de l’associació Haiekin.

“No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys”

Durant el passat mes de setembre, el Parlament Basc va donar llum verda a una nova Llei de Protecció Animal, un text que recollia avenços com la prohibició del sacrifici d’animals als centres d’acollida, més contundència pel que fa a les sancions per maltractament, més mesures de protecció dels animals de companyia, però que, tot i això, no contemplava la protecció i el benestar d’altres espècies animals que no fossin les de companyia.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció. Una llei que no parli de plagues urbanes, i això suposa per a molts animals i que no deixi la porta oberta amb un articulat ambigu a l’extermini de milers d’animals. Una llei que no diferenciï entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos. No hi ha gossos de primera, segona o tercera categoria, tots han de ser protegits. En definitiva, volem una llei que no exclogui animals”, remarca Laiseca.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció”

Segons els col·lectius animalistes, el Govern Basc, a la seva nova llei, deixa totalment desprotegits molts animals víctimes d’un maltractament injustificat en espectacles. Amb la nova norma tampoc no es podrà denunciar el maltractament que pateixen els cavalls, cabres, ovelles, etc. Els animals de les cavalcades, Olentzero, carrusels de ponis, festejos amb petits vedells o els bous, moltes vegades morts per dopatge a l’arrossegament de pedra, quedaran en la més absoluta indefensió, podent ser objecte de tota mena de maltractament.

Amb l’objectiu d’avançar en la protecció animal i frenar una llei merament mascotista, Acció per al Respecte Animal va organitzar a través de la plataforma “change.org” una recollida de signatures que s’han saldat amb més de 36.000 suports sota el lema “Euskadi necessita una veritable llei de protecció animal”. Uns resultats que han estat presentats al Parlament basc i que demostren que els animals del País Basc mereixen una llei d’acord amb el temps que vivim i les exigències de la societat basca.

El llop ibèric, inclòs en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

/0 Comentaris/a

Gràcies al treball de les organitzacions conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil, la caça del llop ibèric “sense justificació” estarà prohibida a tot Espanya a partir del 22 de setembre.

El llop ibèric està inclòs a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), després de la publicació avui al BOE de l’ordre ministerial que modifica el desenvolupament d’aquest llistat. L’ordre ha rebut l’aval del Consell d’Estat que, després d’haver estudiat les al·legacions d’organitzacions conservacionistes i governs autonòmics, ha considerat que la decisió d’incloure el llop al LESPRE està suficientment motivada, compta amb una base científica sòlida i respon al principi de precaució. L’ordre entrarà en vigor de manera immediata i unificarà els criteris de protecció de l’espècie a tot el país.

L’associació Lobo Marley ha celebrat així la inclusió del llop al LESPRE: “Avui comença una nova etapa en la història de la conservació del llop. Aquest és el resultat d’anys de treball de molts conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil que ha expressat de manera clara la seva exigència d’una protecció més efectiva per a aquesta joia de la nostra fauna”.

L’ordre ministerial fa extensiu a totes les poblacions de llops del país el mateix nivell de protecció amb què fins ara només comptaven les rajades radicades en territoris a sud del Duero. La inclusió del conjunt de poblacions de llop al LESPRE que ara queda sancionada respon a la importància de l’espècie com a patrimoni cultural, científic, així com pels serveis ambientals que produeix la presència d’aquest carnívor en els ecosistemes, i va rebre el suport de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat en la reunió del 4 de febrer passat.

La decisió compta també amb el suport de l’informe d’avaluació del Comitè Científic emès el 2020, que entén que l’estancament de la població de llop ibèric observat en els darrers anys s’ha produït a conseqüència de l’elevada taxa de mortalitat no natural que suporta l’espècie, motiu pel qual el seu estat de conservació entra dins de la categoria de desfavorable inadequat-U1. Per tant, és “necessari promoure un canvi en el model de gestió que les comunitats autònomes afectades han aplicat fins a la data”.

D’aquesta manera, a conseqüència del canvi d’estatut jurídic de les poblacions de llop situades a nord del Duero, aquestes deixaran de ser considerades objecte cinegètic en aquelles comunitats que fins ara autoritzaven la seva caça i les mesures de control de l’espècie passaran a tenir caràcter excepcional.

Únicament podran ser autoritzades captures i extraccions de manera justificada quan totes les mesures de prevenció s’hagin revelat ineficaces; amb la garantia científica que no comprometran el bon estat de conservació de l’espècie i davant l’evidència de danys importants o recurrents en l’activitat ramadera.

La seva inclusió en el llistat permetrà que el sistema de protecció de l’espècie sigui uniforme a tot el territori. Al mateix temps s’homogeneïtzaran les mesures preventives, les indemnitzacions i els processos de control de l’espècie que s’adoptin per evitar i pal·liar els danys provocats a la ramaderia per les rajades de llops. Finalment, la iniciativa equipara la normativa espanyola amb la de majoria de països del seu entorn, en els quals l’espècie està estrictament protegida.

L’associació Lobo Marley ha comunicat que “Aquest és un pas de gegant, però no és la fi del camí. La protecció estricta del llop al sud del Duero no ha evitat que l’espècie s’extingís en els seus nuclis reproductors d’Andalusia i Extremadura davant la passivitat, quan no complicitat, de les administracions. Estem preparats per seguir lluitant fins que la nostra fauna salvatge, sota el paraigua del seu màxim regulador, el llop ibèric, obtingui el respecte que es mereix. Llop Viu!”.

La Fundació Miranda lamenta la pèrdua irreparable de la poni RIBA a mans d’un caçador al Parc del Garraf

/0 Comentaris/a

El passat dissabte 20 de febrer, un caçador que participava en una batuda autoritzada de porcs senglars va matar per error una exemplar de poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf. L’home, que va confondre la poni amb un porc senglar, va causar la mort de l’animal enmig d’un grup de persones que gaudia de la natura i de l’experiència de trobar-se amb cavalls en llibertat.

La Fundació Miranda ha emès un comunicat on descriu que “els testimonis dels fets van passar de l’alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l’angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davants dels seus ulls”.

Segons indica la Fundació, “el caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a deu metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d’entendre que es pugui confondre un èquid amb un senglar”.

La Fundació Miranda considera que “poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos. No hauríem de patir cap risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es pugui generar episodis de tanta violència per l’objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. Es tracta de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables”.

Des de Miranda proposen solucions per evitar aquests tràgics episodis com “acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobrepoblació d’algunes espècies que dissortadament només tenen l’home com a depredador, o a estar tranquil·les que l’Administració s’assegura de no donar armes a persones no qualificades”.

Una pèrdua totalment irreparable i evitable

La Riba, nom de la poni assassinada, formava part d’un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les Pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc del Garraf i al municipi d’Olivella una tasca exemplar i impagable de prevenció d’incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc.

Aquests animals fan la feina d’una brigada d’homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l’administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable.

La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s’ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l’impacte de les Pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s’ha vist que allà on pasturen s’ha reduït el carç en un 75%. El carç és l’espècie vegetal que ha colonitzat tota l’etapa mediterrània al Garraf, i augmenta considerablement el risc d’incendi.

Només els equips devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres…) i a més, s’adapten molt bé a la pastura pobra en proteïna del Garraf. Les Pottoka fins i tot n’arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície les fulles que no s’han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i “mulching” natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d’un postgraduat en agricultura ecològica.

El Parc del Garraf va convidar la Fundació Miranda a portar aquest grupet de ponis Pottoka a la pastura de Can Grau ara fa uns quatre anys. Els animals provenen d’un costós rescat que va efectuar la Fundació al Zoo clausurat d’Almuñecar, a Granada. Sis femelles i un mascle, una família preciosa que s’ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies… que han anat passant pel Parc i per la Fundació.

Avui, la Fundació Miranda, tots el Pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equipo de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita Riba, la més petita de la seva família. Una pèrdua tan impagable com l’aportació que elles fan cada dia a l’espai que les acull i a les persones.