La pandèmia del coronavirus va permetre que molts animals descansessin en pau durant dos anys, lluny de la tortura i el maltractament que pateixen durant els espectacles taurins. Lamentablement, amb la millora en l’evolució del virus, sembla que el sector de la tauromàquia ha despertat, sempre gràcies a les ajudes públiques que reben des dels diferents governs.

Per tal de fer una radiografia de la situació actual de la tauromàquia a Espanya, Animalados ha entrevistat Encarna Carretero, encarregada del departament de comunicació d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), una associació que porta des del 1989 treballant per una millor protecció de tots els animals, entre ells, tots aquells que pateixen la violència gratuïta i esquinçadora dels espectacles taurins.

Com està sent el retorn de la tauromàquia a Espanya després de la pandèmia? S’han reduït el nombre d’espectacles o, altrament, ha tornat amb més força?

L’aturada dels espectacles taurins a causa de la pandèmia va suposar una gran alegria per a nosaltres, encara que érem realistes i sabíem que tard o d’hora, per desgràcia, tornarien. Els animals han tingut dos anys de tranquil·litat, sense ser maltractats a les places de les tortures.

La caiguda de l’activitat taurina és una realitat indiscutible. El que passa és que, amb l’aturada de la pandèmia, quan s’ha tornat a celebrar alguna festa taurina després de tant de temps, com va passar el 2 de maig a Las Ventas, van aconseguir omplir la plaça, això sí, amb l’aforament permès per les limitacions de la covid.

Que s’hagin omplert algunes places no vol dir que el retorn de la tauromàquia estigui sent un èxit total, el que passa és que quan hi ha una aturada llarga provocada per qualsevol motiu, tot s’agafa amb més ganes. Això mateix està succeint amb concerts, esdeveniments esportius, etc. Els taurins, que desitgen veure sang a totes hores, van agafar amb més interès el retorn d’aquests espectacles perquè han estat dos anys sense poder celebrar cap festa taurina i sense poder anar a cap plaça.

La tauromàquia està en decadència, això és un fet indiscutible. Els espectacles taurins han caigut en un 73,4% des de l’any 2007. Per aquest motiu, quan els taurins parlen d’un gran retorn i una gran acollida d’aquests espectacles després de la pandèmia, ho diuen perquè necessiten vendre aquest missatge .

“Els espectacles taurins han caigut un 73,4% des de l’any 2007”

És important destacar que el 77,5% de les festes taurines, segons dades del 2019 d’AVATMA (Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal), es concentren en tan sols quatre comunitats autònomes: Andalusia, Castella i Lleó, Castella i la Manxa i la Comunitat de Madrid. Per tant, les dades indiquen que la tauromàquia està en decadència total.

Durant el mes d’octubre les xarxes van incendiar-se demanant al govern la fi de les “becerrades”. Les “becerrades” són el màxim exponent de crueltat de la tauromàquia?

Les becerrades, sens dubte, és una de les formes de lídia més cruels que hi ha, especialment per dues raons fonamentals. La primera és que en aquesta modalitat es maltracten animals menors de dos anys, per als quals el patiment físic i psíquic de les curses es veu incrementat per la seva fragilitat més gran, reduïda capacitat de reacció i desesperada necessitat de sentir-se protegits per la seva mare i la seva bandada .

Si bé el bou adult a penes mugeix quan és atacat per tal de mostrar fortalesa, els vedells sí que mugeixen de manera desesperada durant la lídia, intentant atraure l’atenció dels seus. Una escena que esquinça el cor de qualsevol que tingui un mínim de sensibilitat.

La segona raó és que a les becerrades, normalment, lidien persones inexpertes, siguin estudiants d’escoles de tauromàquia o fins i tot moltes vegades aficionats que claven els instruments de tortura en llocs indeguts, extraient-los i clavant-los una vegada i una altra després d’intents infructuosos, causant un turment terrible a aquests petits animals.

Hi ha dades oficials del percentatge de població espanyola que està a favor i en contra d’aquests espectacles violents?

A les enquestes de població general sempre hi surten guanyant els antitaurins. Per tant, el que guanya és l’empatia d’una població que, sortosament, cada cop es mostra més en contra d’aquests espectacles. El 78% dels espanyols estan en contra de les subvencions a la tauromàquia (YouGov, 2018). Mentre que el 84% dels joves no se senten orgullosos de viure en un país on les curses de braus són una tradició (Ipsos Mori, 2015).

En dades de votants, el 81,4% dels espanyols no estan a favor de la tauromàquia, però només el 46,7% la prohibiria. El 52,4% de votants menors de 35 anys sí que prohibirien la tauromàquia, per tant, una vegada més estem davant d’un tema generacional. D’altra banda, entre el que són hàbits culturals, només el 5,9% de la població ha anat alguna vegada a un correbou, corregudes de jònecs o reixons. Si considerem totes les festes taurines, incloses les que se celebren al carrer, el 7,9% de la població ha presenciat alguna vegada aquesta classe d’espectacles.

El percentatge baix de persones que han acudit a aquests espectacles contrasta amb el percentatge de població que ha consumit altres expressions culturals. Per exemple, 87,2% música, 57,8% cinema, 50% museus, 46,7% galeries i exposicions i un 26,8% de biblioteques. Parlem de dades que tenen com a font el Ministeri de Cultura i que confirmen que només el 5,9% de la població consumeix la tauromàquia, una clara minoria.

Tenint en compte el percentatge predominant de rebuig social cap a la tauromàquia, per què encara existeixen aquests espectacles a Espanya?

Aquests espectacles tan aberrants segueixen vius perquè els polítics que tenim s’entesten que cal continuar donant diners i mantenint aquest sector. Tot i que l’ocupació del sector taurí és precari i endogàmic es continuen mantenint a costa de les subvencions públiques. Nosaltres des d’ANDA sempre diem que si no fos pels diners públics, el sector de la tauromàquia estaria enfonsat, i ells ho saben.

Les festes o espectacles taurins no només inclouen les curses de bous, sinó un nombrós conjunt de tradicions i festejos populars vinculats al món del bou que és el que es coneix com a tauromàquia. El 12 de novembre de 2013 van treure la Llei 18/2013 per a la Regulació de la Tauromàquia com a Patrimoni Cultural en què la tauromàquia va passar a ser catalogada com a patrimoni cultural i a dependre del Ministeri de Cultura que, a través d’aquesta llei, està obligat a donar-li diners.

“El caràcter cultural de la tauromàquia és indiscutible i mereix ser preservat com un tresor propi del nostre país, ric en cultures diferents”. Aquest és el missatge de la Llei 18/2013, una llei que va fer el PP el 2013 i que protegeix la tauromàquia. Els polítics del nostre país tenen molt poca empatia cap als animals, especialment, cap als pobres bous, vedells i jònecs que han d’aguantar aquestes tradicions i tortures perquè un percentatge reduït de la població gaudeix amb la sang.

Per què les persones menors d’edat poden anar a aquests festejos de violència, maltractament i tortura?

Per a ANDA, un dels aspectes més nocius de la tauromàquia per a la societat és la freqüent presència de menors. El tema de les edats a les places depèn de cada comunitat autònoma, però a Espanya en general no hi ha cap normativa que prohibeixi l’entrada de menors a aquests recintes.

No podem ignorar les recomanacions que es van fer el 12 de febrer de l’any 2018 per part de la màxima instància en drets de la infància de l’ONU, a la seva secció violència cap a la infància, on va assenyalar que “per tal de prevenir els efectes perjudicials de la tauromàquia en els nens, el comitè recomana que l’Estat espanyol prohibeixi la participació de menors de 18 anys com a toreros o com a espectadors d’esdeveniments taurins”, unes recomanacions que el govern espanyol ha ignorat del tot.

“Estem sent partícips, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia”

Per a nosaltres, aquesta recomanació per part de l’ONU va ser una notícia estupenda i molt celebrada, perquè és un organisme molt important que ha mostrat el seu rebuig cap a la presència de menors en aquest tipus d’espectacles tan cruels, que l’únic que provoquen és la desensibilització dels jovers envers els animals i que fan que en un futur puguin desenvolupar actituds violentes.

Com es finança la tauromàquia a Espanya?

La tauromàquia sobreviu gràcies a les subvencions públiques. A Espanya, aquest sector rep fons de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les Comunitats Autònomes, de les Diputacions i dels Ajuntaments.

Mentre que sectors imprescindibles com la sanitat o l’educació necessiten ajuda urgent, especialment després de la pandèmia, milions d’euros dels diners públics són destinats a mantenir amb vida la tauromàquia.

Estem sent partícips d’alguna manera, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia. Gran part dels diners dels nostres impostos estan dirigits a mantenir el que és un maltractament animal.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia a Espanya o queda molt camí per recórrer?

La tauromàquia està en decadència i nosaltres no ens rendirem. Estem concentrats en campanyes en xarxes socials, especialment a Twitter, que és una xarxa social en què podem etiquetar alcaldes i polítics, de manera que els arriba el missatge de rebuig per part de la societat. Els polítics haurien d’escoltar i fer cas al que reclama la majoria del país.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia? Jo sincerament penso que sí. De mica en mica ja està passant i els taurins ho saben i se n’estan adonant perquè no s’omplen les places. Moltes vegades han de regalar les entrades per intentar omplir-les. Estem cansats de veure festejos o corregudes a Las Ventas o a qualsevol altra plaça i estan buides. A més, aquest negoci no és sostenible, però continuen rebent diners i més diners per part dels polítics.

Com hem dit, les subvencions principalment vénen de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les comunitats autònomes i també de les diputacions, i arriben als 500 milions d’euros. Quan es tallin aquests ajuts públics el sector taurí deixarà de funcionar. És una activitat que no té cap futur i està destinada a la desaparició. Invertir en tauromàquia avui és com invertir en màquines d’escriure.

“La millor ajuda que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur”

El millor ajut que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur. Aquestes persones han de pensar que ja no som a l’Edat Mitjana. Abans es cremaven persones a la foguera, o s’afusellaven persones enmig d’una plaça, però aquestes escenes horribles formen part de la nostra història. Del que es tracta és d’avançar i no quedar-se ancorat. Som al segle XXI, no podem continuar tenint festejos taurins perquè uns quants s’ho passin bé a costa de la tortura animal.

A quines iniciatives en contra de la tauromàquia treballa l’associació ANDA actualment?

La plataforma La Tortura No És Cultura, a la qual pertanyem des de fa deu anys, es va crear entre diverses associacions amb l’objectiu de lluitar contra la tauromàquia, i això és el que estem fent. Hem impulsat moltes campanyes en xarxes socials, com fa poc, una en què demanàvem la fi de les becerrades, aconseguint més de 13.000 tweets que van portar el hashtag #BecerradasNuncaMás i aconseguint el Top 3 de tendències a Twitter. Tot un èxit.

A més, pugem continguts i notícies a través de la nostra pàgina web perquè les persones puguin conèixer la realitat de maltractament i tortura que pateixen els animals als espectacles taurins. Els bous no són els únics animals torturats en aquestes festes, malauradament hi ha més víctimes, com els cavalls. Intentem fer molt èmfasi que no hem d’oblidar aquests altres animals que pateixen molt dolor físic i psíquic.

També lluitem en contra de la declaració de la tauromàquia com a bé d’interès cultural. Hem organitzat manifestacions antitaurines i campanyes per tal de traslladar el desig de la major part de la població, que no és cap altre que posar fi a un espectacle retrograd. Els espectacles taurins no tenen cabuda a la nostra societat. Si algú pateix, ja no és una festa.