No cal ser un amant dels llibres d’història per gaudir del treball d’Helena Escoda. Sense secrets, ja des del títol ofereix el contingut del volum: es tracta d’un acurat repàs a les pràctiques relacionades amb toros i “festes” on els bous han estat involuntàriament involucrats. És poc habitual que un tema es tracti amb rigor i en profunditat i a més de manera concisa. En 123 pàgines, a un ritme frenètic, sense farciment inútil afegit, ens sorprenem amb cadascuna de les dades ofertes, cauen mites, es comprenen coses, ens indignem i contextualitzem. No és un llibre per a taurins o antitaurins, és un llibre per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en la nostra cultura. L’obra, que es pot trobar a l‘Ecocentre, està editat per Hades Editorial i ja va per la segona edició.

Descobrim que certes argumentacions recuperen amb major o menor encert simbologies atàviques. Veiem que el que va ser i el que és ha estat deformat per interessos molt allunyats als originaris on tot era més primitiu, més simbòlic i espiritual.

L’autora fa un exhaustiu repàs per documentació especialitzada i ens serveix en safata i magníficament cuinat el fruit de la seva llarga investigació. No s’ha aturat ni enfront de restes arqueològiques, textos originals en diverses llengües (algunes clàssiques) ni enfront de la bibliografia protaurina més fonamentalista. La sensació que provoca aquest llibre és de gratitud, perquè Helena Escoda amb el text regala rigor i generositat. No se li resisteixen ni les referències protohistòriques ni les més contemporànies i tot això d’un estil molt clar i fluït. La historiadora que és a més Postgraduada en Dret Animal i Antrozoología tracta de mantenir-se ponderada i distanciada perquè surti a la llum la informació molt per sobre de la seva opinió.  Deliberadament inclou als grans referents de la tauromàquia perquè bevent de les seves fonts el lector analitzi els diferents aspectes de la pràctica que maltracta i assassina toros.

Són tantes les dades que aporta que fàcilment es podrien formular preguntes i respostes a manera d’una nova categoria del Trivial Pursuit. Llegir i rellegir el volum no és una experiència literària a l’ús, és una experiència intel·lectual i moral. Un “must” per als amants dels animals i per a aquells que no comprenen el perquè dels moviments antitaurins.

Aquest text mereix almenys la traducció al francès, al portuguès i per descomptat a l’anglès. El seu contingut és imperible i està destinat a ser un referent. No m’agradava llegir llibres d’història fins que aquesta obra ha caigut a les meves mans.

Emma Infante, presidenta de FuturAnimal.org