Dues expertes ens ajuden a valorar la recent creada àrea de la Gran Via amb carrer Nàpols

L’àrea d’esbarjo per a gossos que hi ha a la cruïlla de la Gran Via amb carrer Nàpols de Barcelona és l’última que s’ha inaugurat. Representa el nou model d’espais per a gossos que tindrà a partir d’ara la capital catalana. En els propers mesos se n’estrenaran més, almenys una per districte. Altres municipis també estan discutint com fer les noves àrees d’esbarjo per a gossos (lluny ja dels Pipícans). Conscients de la importància del moment, hem visitat aquesta àrea d’esbarjo amb dues expertes que tenen un gran formació animalista i, a més, formen part del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de Companyia de l’Ajuntament de Barcelona. Són Rosa Sagués, d’Udols (L’Associació pel Benestar del Gos Urbà) i Emma Infante de FuturAnimal. Durant la trobada, els propis usuaris també ens fan aportacions. EL nostre objectiu és donar a conèixer els errors per evitar que es repeteixin a les noves àrees d’esbarjo. Aquestes són les conclusions:

• LES DIMENSIONS. Les àrees d’esbarjo per a gossos han de tenir almenys 400 metres quadrats perquè els gossos puguin jugar i córrer. En cas que siguin la única àrea de tot un districte, les mides mínimes haurien de ser de 700 metres quadrats.
• LES TANQUES. L’alçada és molt bona. Supera de llarg les tanques que s’usaven fins ara. Per un gos resulta pràcticament impossible de saltar. El problema que presenten, però, és que l’espai que queda entre barrots és massa ample i els gossos petits es poden escapar.
• LA FONT. El nou sistema perquè els gossos puguin beure aigua està molt ben pensat. I a més es pot bolcar per renovar l’aigua. Tot i així el polsador està massa baix (per les persones grans pot ser de difícil accés) i sembla que el terra no drena bé. Ja es veuen alguns tolls d’aigua. Si els gossos veuen aigua dels tolls (cosa que acostumen a fer) poden contraure malalties. 
• DISPENSADORS DE BOSSES. Se’n troben a faltar. És cert que en alguns espais hi ha hagut problemes perquè algunes persones s’emportaven totes les bosses. Es podria instal·lar un dispensador de pagament que, per només un euro o cèntims d’euro, donés un bon grapat de bosses. Aquest punt no és indispensable. 
• PAPERERES. Només n’hi ha una.
• OMBRES. Som conscients que la ubicació no es pot escollir amb facilitat i encara menys a la Gran Via. Però el sol de l’estiu pot convertir aquesta zona d’esbarjo en una autèntica graella. Convindria garantir més espais amb ombres per als gossos i amb bancs per als amos. Si l’espai no té ombres de manera natural, caldria plantar-hi arbres (i protegir els troncs del pipí dels gossos) o bé instal·lar-hi estructures que facin ombres. 
• ELEMENTS PER AL JOC. Es valora positivament que s’hagin instal·lat elements per al joc però tenim els nostres dubtes que aquests en concret funcionin. Durant l’observació, els gossos no juguen amb aquests elements, que semblen instal·lats de manera absurda. A més, les peces de formigó tenen alguns angles que poden provocar algunes ferides als gossos. La porositat del formigó també pot provocar ferides als coixinets dels gossos.  
• FALTEN ARMARIS PER ALS USUARIS. Es fa en algunes zones i funciona molt bé. Es tracta d’instal·lar uns armaris petits amb clau on els usuaris més habituals de manera voluntària puguin deixar-hi una escombra, un recollidor i un rasclet i anar netejant l’espai amb més freqüència que la dels treballadors Parcs i Jardins