El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.