Arxiu d'etiquetes per: animalados

Què passaria si tots fóssim vegans el 2050?

/0 Comentaris/a

Segons ha publicat The Economist, si tothom fos vegà l’any 2050, les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb els aliments podrien reduir-se en tres quarts. A més, l’esperança de vida humana podria augmentar de manera considerable.

The Economist, un mitjà de comunicació amb seu a Londres que analitza l’economia des d’un marc global, ha publicat un reportatge explicant com el veganisme pot canviar el món. Un nou estil de vida i de costums que pot tenir conseqüències importants sobre el planeta i sobre l’ésser humà.

S’estima que el 2050 hi hagi una quantitat propera als 10 mil milions d’habitants i al voltant d’un 60% més d’aliments podrien ser necessaris per alimentar a tothom. Marc Springmann, de la Universitat d’Oxford, explica que: “Els impactes ambientals del sistema alimentari són responsables d’una quarta part de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les emissions relacionades amb els aliments podrien augmentar un 50% el 2050 un fet que acceleraria els problemes que deriven en el canvi climàtic “.

El reportatge fa referència al paper important que podria desenvolupar el veganisme per evitar l’impacte ambiental de la producció alimentària. Un important estudi ha posat a prova aquesta dieta i ha determinat que: “Si el 2050 la població fos vegana, les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb els aliments podrien reduir-se en tres quarts“. Més del 80% de les terres de cultiu del món s’utilitza per a la producció animal. “Es desaprofita molt menjar com a aliment per a animals perquè després nosaltres ens els puguem menjar”.

Jaap Korteweg és el novè d’una generació de carnissers que explica com ha deixat de vendre carn animal sense perdre als clients amants del sabor de la carn animal. “La societat actual està enganxada al gust de la carn. L’única manera de canviar aquesta situació és crear aliments amb el mateix sabor i textura que la carn però utilitzant altres ingredients com la soja, el blat, els pèsols … aconseguint així la mateixa experiència per al consumidor habitual de carn animal”.

“Una dieta vegana ben equilibrada, amb menys calories podria salvar vides. Si el món es tornés vegà l’any 2050 s’estima que la mortalitat podria disminuir aproximadament en un 20%. S’utilitza molts diners per tractar malalties associades amb l’alimentació; malalties coronàries, càncers, diabetis … Una despesa que podria estalviar-se amb aquesta nova dieta”.

Pots consultar en aquest enllaç tota la informació sobre el reportatge de The Economist sobre … Què passaria si tots fóssim vegans el 2050?

Coneix la història de River, el primer porc sotmès a una artroplàstia

/0 Comentaris/a

La història de River està plena d’emoció. Aquest porc va ser trobat el passat mes de desembre per un ciclista a la vora d’un riu en unes condicions lamentables. Era tot just un nadó i havia estat abandonat. L’animal presentava diversos traumatismes, el maluc destrossat, i un colze i l’espatlla fracturats.

L’esportista, impactat i compadit per la situació del porc, va decidir avisar una protectora, i des d’allà, van acudir a la Fundación El Hogar Animal Sanctuary per veure què es podia fer per salvar la vida de l’animal.

Des d’un principi, els metges van descartar l’opció de que River sobrevisqués a les seves lesions, però la fundació va decidir lluitar pel seu compte per la vida del porc. El primer de tot va ser aconseguir una sèrie d’aparells mèdics per a animals que van obtenir de l’Hospital Clínic Veterinari UAB.

Tot el treball realitzat va ser de manera autodidacta. Buscant casos similars en altres països com Suïssa, estudiant articles estrangers amb l’ajuda de traductors voluntaris … Fins trobar a veterinaris que havien treballat amb porcs la part d’anestesiologia i altres professionals que tenien experiència amb gossos en aquest tipus d’intervencions. Així, entre tots van dur a terme la cirurgia de River.

Una intervenció pionera a porcs

Per poder operar el maluc de River, l’animal havia de ser sotmès a una artroplàstia, una intervenció que consisteix en l’extirpació de l’articulació danyada serrant el coll del fèmur i retirant el cap femoral.
Així, el 9 de juliol de 2019 es va realitzar una artroplàstia de maluc a un porc blanc per primera vegada a Espanya. Una intervenció utilitzada fins al moment per a gats i gossos de mida petita. Per tant, l’actuació ha suposat un gran pas en la medicina veterinària inclusiva i igualitària per a tots els animals, sense tenir en compte la seva espècie.
River, en ser un animal de granja, no hi ha normes sobre com actuar en intervencions com l’artroplàstia. Ha estat una operació pionera a porcs. El pitjor que podria haver passat és que l’animal no s’hagués despertat de l’anestèsia. Hi ha pocs protocols veterinaris sobre les anestèsies i els porcs han estat sempre utilitzats per experiments.
Després de dues hores i mitja d’intervenció al quiròfan, River va sortir reeixit de l’operació. L’animal va anar a millor amb el pas dels dies, encara que l’equip veterinari veu improbable que el porc pugui tornar a caminar algun dia per si mateix.

Des de la Fundación El Hogar Animal Sanctuary segueixen fent-li electroestimulació per enfortir els seus músculs. River serà per sempre un animal dependent, amb unes cures especials, cosa que no suposa un problema per als voluntaris i treballadors de El Hogar, especialistes en cuidar animals amb necessitats especials.

Com es van recaptar els fons per a l’operació?

Els santuaris d’animals, en no ser una explotació ramadera, no reben cap tipus de subvenció per part de l’administració. El Hogar es finança únicament a través de donacions d’empreses i de particulars.

La intervenció a River va tenir un cost aproximat de 2.000 euros per cada costat del maluc. Pel que la Fundación El Hogar Animal Sanctuary va haver d’iniciar una campanya per a la recaptació de fons a través d’un multimenajador vegà solidari i la venda d’un quadre amb un retrat de River. Gràcies a la solidaritat de 18 restaurants de tot Espanya que van oferir els seus menús especials per a l’ocasió, a un activista que va donar el seu talent i la resposta dels activistes que El Hogar té a les xarxes socials, es van recaptar 3.851 euros per a l’operació.

Així, la gran tasca de El Hogar, l’equip veterinari i els activistes voluntaris van aconseguir una operació pionera que va salvar la vida de River. Des de El Hogar Animal Sanctuary conviden a apadrinar River, i a la resta d’animals del santuari, com l’eina perfecta per poder seguir treballant per i pels animals de la manera més segura.

Per què abolir els correbous és un pas necessari per construir el país que volem

/0 Comentaris/a

Si els catalans som tan europeistes com ens pensem, cal que abolim les festes amb bous que encara perduren a casa nostra.

Les festes d’arrel tradicional en les quals els protagonistes són animals tenen un caràcter universal, ja que al llarg de la història podem trobar-ne exemples arreu del món. Així i tot, a la majoria de països europeus, aquest tipus de celebracions ja formen part de la barbàrie del passat i ningú es plantejaria recuperar-les com a part del patrimoni culturalimmaterial. Les festes amb animals van ser abolides al segle XIX o fins i tot abans, gràcies a l’arribada de les idees de la Il·lustració, un moviment polític, intel·lectual i moral fonamental per entendre l’evolució social i cultural de les societats europeestal i com avui les coneixem. Per descomptat, al Regne d’Espanya, la Il·lustració va causar una profunda animadversió, i les seves idees foren cruelment perseguides per la Santa Inquisició.

Malgrat  puguem pensar que el segle XIX ens queda molt lluny, avui encara són moltes les conseqüències històriques que comporta no haver experiment el procés de la Il·lustració a casa nostra. Els il·lustrats sempre van oposar-se a tots els tipus de tortura, ja fos infligida a humans o animals, a les execucions públiques, a les cremades de bruixes, a la superstició, al fanatisme religiós, a la intolerància, a l’entreteniment de baixa qualitat basat en baralles entre homes o maltractamentd’animals… aquestes reformes i canvis de paradigma culturals van resultar claus per a l’evolució social i per configurar la societat europea tal i com avui la concebem.

El fet que les curses de braus i els correbous (o encierros) hagin perdurat fins els nostres dies és una anomalia històrica derivada de la manca de cultura il·lustrada al nostre país. Les festes amb braus que es celebraven fins al segle XIX a Anglaterra, no eren menys cruelsque les que es celebren encara avui al Regne d’Espanya, inclòs el Principat de Catalunya.

Els bull-baitings, baralles entre gossos i toros, els bear-baitings, baralles entre ossos i toros o els bull-runnings, correbous a l’estil de Sanfermín van ser molt freqüents fins al segle XIX a les ciutats industrials del nord, però aquestes pràctiques van ser prohibides a partir del 1824, any en el qual es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals, una entitat creada per promoure una educació humanitària i el respecte als animals, amb una única finalitat: construir una societat millor. Paral·lelament a Espanya,el rei Ferran VII, l’últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d’on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Enlloc de fomentar l’educació de la societat, la reialesa espanyola va fomentar l’embrutimenti la incultura. Avui, el resultat d’aquestes polítiques encara perviu: entre molts altres defectes, som el paradigma cultural del maltractament animal.

Helena Escoda és antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya

Treballar amb gats incrementa la productivitat i redueix l’estrès

/0 Comentaris/a

L’últim informe presentat per Bizneo HR en el Dia Internacional del Gat revela que cada vegada hi ha més empreses que fomenten la presència dels animals de companyia a la jornada laboral.

Segons l’últim informe d’aquests experts en software de Recursos Humans cada vegada hi ha més empreses que permeten als seus empleats emportar-se als animals a l’oficina. Una iniciativa pet-friendly que s’argumenta per la reducció d’estrès que aporta acariciar l’animal, així com la conseqüent millora de la productivitat.

Aquesta pràctica té el seu origen al Japó. El país nipó treballa amb els gossos des de 1991 i des de fa ja gairebé 20 anys també comparteix la jornada laboral amb els gats. Treballar amb els gats disminueix els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès) de manera significativa. Interactuar amb els mininos té beneficis a llarg termini sobre la salut, tant física com mental.

Els avantatges de treballar amb els animals de companyia

Acariciar els gossos i gats atenua l’ansietat i serveix per combatre la fatiga pròpia de la jornada laboral. El 30% dels enquestats asseguren que estarien disposats a treballar durant més hores si estiguessin acompanyats dels seus animals.

Una altra dada que indica l’informe és que compartir espai amb gossos i felins redueix l’absentisme i incrementa la satisfacció del conjunt dels empleats.

D’altra banda, aquesta activitat acaba amb el sentiment de deixar-los sols a casa, el que afavoreix les relacions laborals de l’empleat. Més de la meitat dels treballadors van afirmar que millorarien el seu compromís amb l’organització. Per tant, la presència dels animals milloraria el clima laboral de manera més directa, i com a conseqüència, la productivitat.

La cara B de treballar amb gats

Qualsevol empresa que vulgui sumar-se a la iniciativa pet-friendly haurà de tenir en compte una sèrie de consideracions i normes:

• Tenir la cartilla de vacunacions al dia.

• Portar bosses per la femta i mantenir les zones de treball netes.

• Portar els gossos lligats si es mouen per l’edifici.

• No deixar sols els animals en els llocs de treball.

• Tampoc és recomanable fer-ho si estan malalts.

• Educar els animals i garantir que es portin bé amb els altres.

• Alimentar adequadament.

• Establir protocols d’actuació.

 

Neix el primer linx al Pirineu català des de fa més d’un segle

/0 Comentaris/a

El linx va néixer al territori de MónNatura Pirineus, al terme municipal d’Alt àneu fa uns dos mesos i és de l’espècie Linx Europeu o Linx Boreal, una espècie extingida en aquesta zona des de fa més de cent anys.

Aquest dimecres, MónNatura Pirineus ha presentat el primer linx nascut al Pirineu català des de fa més d’un segle. El mascle, que pesa un quilo i que es troba en perfecte estat de salut, va néixer el passat 28 de maig al Centre de recuperació de fauna de MónNatura Pirineus.

Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha remarcat avui la importància d’aquest naixement i ha explicat que aquest linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en aquest centre, on hi ha altres espècies d’animals com el trencalòs, el duc, el cabirol, la marta, la fagina i la guineu, entre d’altres; que permeten explicar la seva funció ecològica als Pirineus.

MónNatura Pirineus

Linx MónNatura Pirineus

Entre ells, els pares del cadell, dos linxs que van néixer en captivitat el maig de 2008 en un centre de fauna de Galícia, i van ser traslladats al centre de MónNatura Pirineus a l’agost del mateix any. “Fa 11 anys que estan al centre i és el primer cadell que han tingut, i de manera totalment natural”, ha explicat Miquel Rafa.

En aquests 11 anys, més de 100.000 persones han visitat el centre de Fauna de MónNatura Pirineus i han pogut conèixer aquests animals i aprendre la funció ecològica que tenen als Pirineus.

El director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera també ha detallat que la reintroducció del linx al Pirineu català no és un escenari que es plantegi actualment, ja que “socialment no es donen les condicions adequades per fer-ho”. Actualment a aquest territori ja existeixen molts problemes amb els predadors que ataquen a les ramaderies, com és el cas de l’ Ós Goiat.

Per acabar, Rafa ha ressaltat la importància que té el linx com a equilibrador de la natura, ja que aquests animals cacen cabirols, llebres, guineus o martes, herbívors salvatges que abunden a la zona. Una necessitat que cumplirà el linx quan semblava que ja no es reproduirien.