Arriben dies claus per al futur del Zoo de Barcelona. El proper dimecres 13 de febrer, el govern municipal de la ciutat comtal votarà a favor o en contra de la iniciativa ciutadana presentada per la plataforma animalista ZooXXI.
La iniciativa impulsada per aquesta plataforma té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. El propòsit principal de ZooXII és que la capital de Catalunya correspongui a la seva confessió de “ciutat amiga dels animals”. La proposta consisteix a fer del parc temàtic animal que coneixem avui dia, un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època, del segle XXI.
La idea de ZooXXI no és tancar el Zoo de Barcelona, sinó utilitzar aquests centres per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals que actualment no en tenen, aquells que estan ferits o abandonats. La iniciativa planteja un parc zoològic que respongui a les necessitats dels animals i a la protecció dels seus hàbitats, és a dir, un lloc més científic, més educatiu i més ètic.
Durant els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal de Barcelona no s’han pres decisions sobre la situació del Zoo, un espai que cada any té menys visitants i que a l’apartat econòmic només presenta pèrdues. A més, entre moltes altres qüestions per resoldre, preocupa especialment el conflicte amb els dofins, que encara es troben sense una llar on viure en benestar.
D’altra banda, cal destacar l’enuig que existeix actualment per part dels treballadors del Zoo de Barcelona amb el govern municipal. Janet Sanz, regidora d’ecologia, va anul·lar la reunió de la setmana passada amb el Patronat del zoo de la ciutat comtal, reunió en la qual els membres del comitè d’empresa anaven a presentar el seu nou pla estratègic per canviar l’estat actual del parc.
Els treballadors del Zoo de Barcelona creuen que l’anul·lació de la reunió de la setmana passada per part del govern municipal es va produir a propòsit per a poder aprovar aquesta mateixa setmana la iniciativa de ZooXXI. Els actuals empleats del parc consideren que l’aprovació de la iniciativa de la plataforma animalista no és compatible amb la proposta del seu nou pla estratègic.
L’última paraula sobre el destí del Zoo de Barcelona la tindrà el govern municipal. Aquest dimecres es preveu un dia clau per conèixer quin és el nou model de parc temàtic animal que vol l’actual mandat de l’alcaldia. Després de quatre anys en què les decisions han brillat per la seva absència només esperem que la decisió final sigui únicament en favor del benestar dels animals.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2015/06/ZooBcn5-e1549899686124.jpg340638Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-02-11 16:48:422019-02-11 17:07:28ZooXXI vol fer del Zoo de Barcelona “un lloc més científic, més educatiu i més ètic”
Els coloms han escollit uns defensors tant atípics com exitosos. Corazón de Paloma és una entitat barcelonina que ha liderat la fi d’una pràctica esfereïdora, inmoral i cara com era la captura i sacrifici de coloms. Finalment, el pinso esterilitzador i la tenacitat d’aquesta petita gran entitat configuren un model a imitar arreu del món amb els coloms.
Com i quant va néixer Corazón de Paloma?
Corazón de Paloma va néixer al 2012 fruit de tres experiències que vam tenir cuidant una tórtora turca i dos coloms. Vam veure que hi havia un buit total, que aquests animals necessitaven una entitat que guiés el creixent nombre de rescatadors que ho volien fer bé, que no es limitaven a tenir-los en una caixa esperant el miracle.
Un altre dels reptes era posar tots els esforços possibles per aturar les captures de coloms a la via públicao mitjançant gàbies trampa, des del primer moment teníem clar que el canvi de paradigma no s’aconseguiria amb protestes al carrer, es necessitava un treball seriós d’investigació i que el resultat d’aquesta recerca pogués canviar la trista realitat.
Com us sentiu després d’haver aconseguit el sacrifici cero de coloms a la ciutat de Barcelona? No ha estat un camí fàcil, oi?
Estem molt satisfets, però no ha sigut un camí de roses aconseguir- ho. Quan vam assistir al Consell de Convivència el 2015 vam haver de suportar insults i amenaces, ja no tan sols dels tècnics i càrrecs de l’ajuntament, sinó d’entitats animalistes que tenien moltes esperances posades en Ada Colau. Va ser quan Eva Díaz, magistrada membre de la CPDA del ICAB, ens va recolzar i vam enviar el primer requeriment a l’Ajuntament de Barcelona, al que van seguir un quants més. Vam haver de fer moltes reunions, i no només amb l’ajuntament, si no amb reputats experts que van provocar que l’ajuntament entrés en raó. Des de llavors tot va començar a anar millor amb un relleu a medi ambient. Més tard, quan l’agència de Salut Publica va perdre les competències sobre els coloms en favor de benestar animal, va ser el punt de no retorn.
Quins són els pitjors moments que heu viscut?
Quan vam ser conscients de la magnitud de la tragèdia. Des que van començar les captures a Barcelona amb el govern dels socialistes, es van arribar a exterminar prop de mig milió de coloms. Abans de les captures, la situació era encara pitjor. Els coloms se’ls matava al CAACB, ofegant-los en tines d’aigua, això molt poca gent ho sap.
El més dolorós va ser que la prova pilot que es va fer amb el Govern de Trias l’any 2014 al districte Sants Montjuïc es va tirar enrere per continuar matant amb el beneplàcit del Sr. Víctor Peracho, funcionari de l’Agencia de Salut Publica, i tot el seu equip.
Un dels pitjors moments va ser quan ens vam assabentar de la matança de les 950 aus a la Plaça Catalunya per posar una Fira de Consum Sostenible, al desembre del 2017, va ser duríssim.
I els millors moments?
Quan es van comunicar al Grup de Treball d’Aus Urbanes l’any 2016 que s’implantava la gestió ètica de la població de coloms amb la nicarbazina.
Un altre moment bo va ser quan vam començar a conèixer persones que des de llocs importants sentien respecte i estima pels coloms.
Un altre moment de felicitat absoluta va ser quan per fi vam veure el primer dispensador instal·lat, eina que permetia tenir un control del número de coloms a Barcelona.
Ara està més normalitzada la defensa de la gestió ètica dels coloms però abans no era gens normal…
A l’any 2013, quan ven tenir la primera reunió amb l’Ajuntament, li vam passar un dossier fet per nosaltres i ens van dir que tal com va passar amb els gats i el gossos, partíem de 0. Segons la nostra opinió partíem de -0. Teníem davant una persona que havia fet de “matar” el seu modus operandi, que creia que l’extermini total dels coloms era una utopia.
Expliqueu què és el pinso esterilitzador i els resultats que té.
El pinso medicalitzat (seria aquesta la denominació correcte) es deu a un descobriment fortuït a Itàlia, on unes persones es van adonar que el anticocídic nicarbazina tenia com a efecte secundari una esterilitat no permanent en aus de corral. Una vegada adaptades les dosis es pot gestionar una colònia de coloms a base de grans de blat de calibre gran, recoberts amb aquesta substancia . Cada matí a la mateixa hora un dispensador projecte els grans de blat en la quantitat que té que ingerir la colònia de coloms que viu al voltant, després de ser censada prèviament és clar. La grandària del gra i la pròpia naturalesa dels coloms fa que només ells mengin el producte. Tots els censos de control donen uns resultats semblants, una reducció de la colònia d’un 24% el primer any i aproximadament un 70 % en cinc anys.
Perquè els coloms tenen tan mala fama?
Tenen mala fama gràcies al senyor Thomas Hoving, comissari de parcs i jardins de Nova York. L’any 1966 va dir que els coloms eren “rates amb ales”. Aquesta expressió va fer fortuna. Fins llavors els coloms havien estat estimats o almenys respectats. Hoving va ser director del museu Metropolità. Entre altres coses polèmiques va organitzar una exposició que es deia “Harlem in my mind” on es va prohibir exposar als artistes de color. Era una persona molt influent als mitjans de comunicació.
Més tard, aquesta expressió es va usar a la pel·lícula “Stardust Memories” de 1980 dirigida per Woody Allen.
Digueu cinc coses que no són certes i perjudiquen la imatge dels coloms.
-Els coloms no són vectors de malalties són indicadors.
-Els coloms no són bruts, els hi encanta esta nets. El plomatge té que estar perfecte per volar.
-Els coloms no són ximples, és una de les aus amb més capacitat per resoldre problemes i aprendre.
-Las deposicions del colom no són diferents a les dels altres animals. És molt més perillosa la femta humana que la d’ells. Per exemple, a la Guerra del Vietman untaven les trampes de jungla amb matèria fecal humana i poca gent sobrevivia a les infeccions que provocava.
-Els coloms no mengen pa amb aigua o pa amb llet, de fet són granívors. El problema està en la brutícia que generen els humans: bosses d’escombraries obertes, menjar tirat per terra, fils, cables… Tot això perjudica als coloms, que en un moment de desesperació poden menjar qualsevol cosa o enredar-se amb fils, pels o cables i acabar perdent els dits.
Digueu cinc coses positives que la gent no sap dels coloms.
-Son éssers conscients de la seva pròpia existència, es reconeixen en un mirall. També reconeixen a les persones perquè poden captar les diferencies morfologies de les cares.
-Gràcies a ells la humanitat s’ha comunicat durant segles. El seu sistema de navegació és molt millor que qualsevol GPS. Van ser els primers éssers voladors que van captar imatges àrees amb una càmera fotogràfica.
-Tenen capacitat de distingir lletres de l’alfabet, resoldre problemes i treballar en equip.
-Segons un estudi poden detectar cèl·lules canceroses si els poses davant d’una tomografia.
-Són els animals més condecorats de les dues Guerres Mundials.
A més dels coloms, hi han altres aus entre les vostres protegides?
Principalment les altres columbiformes, com son totes les varietats de coloms domèstics i salvatges, així com totes les varietats de tórtores.
Què ha de fer algú que vegi un colom que no es mou, que pugui estar malalt o ferit?
Estar segurs de què realment estan malalts. Pot ser que estiguin descansant o prenent el sol.
Un particular pot recuperar un colom per deixar-lo anar una vegada restablert?
És clar, si nosaltres ho poden fer qualsevol pot, però sempre és recomanable una visita al veterinari.
Què ha de fer algú que vegi coloms pintats de colors en escenaris turístics?
Trucar a la Guàrdia Urbana i enviar un correu a OPAB amb fotos per denunciar els fets.
Quina relació teniu amb clubs de columbofílics?
Cap relació, estem totalment en contra de la columbofília i de la columbicultura.
Quina ciutat és més segura pels coloms?
En totes les ciutats els coloms pateixen maltractament, però podem dir que a Barcelona almenys ja no es fan captures.
Col·laboreu amb altres entitats i Ajuntaments?
Sí, si ens demanen assessorament o ajuda sempre estem disposats.
Com us poden ajudar qui tingui sensibilitat per aquests companys urbans?
Fent un donatiu per poder continuar amb la nostra feina i sobre tot comunicant-nos qualsevol indici de maltractament.
Un centre municipal de recuperació per a coloms és una bona idea, però hauria de ser gestionada per entitats protectores especialistes, o no?
Naturalment, amb un conveni amb veterinaris especialitzats i complir també una labor divulgativa i educativa.
Quin desig teniu per 2019?
Que es materialitzi aquest centre del que parles i que més ajuntaments apliquin la gestió ètica dels coloms.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2019/02/PALOMA-3.jpg28484272Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-02-06 18:30:042019-02-07 16:21:55“Gràcies als coloms, la humanitat s’ha comunicat durant segles”
L’Ajuntament de Barcelona imposa una clàusula abusiva als voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. El punt disset del conveni de col·laboració prohibeix que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra els drets recollits en la Constitució vigent.
Els voluntaris són l’ànima de l’atenció social i emocional del CAACB. Fem referència a persones que dediquen el seu temps de manera totalment altruista a millorar les condicions de vida dels animals, un grup de persones indispensables que són les que fan possible el funcionament del centre. El problema és que la gestió de la gossera municipal de Barcelona no només no facilita el reclutament i formació de voluntaris, sinó que està posant totes les traves possibles per a la incorporació de persones noves.
Des de l’any 2019 el procés d’integració al voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona ha passat de ser molt difícil a ser extremadament difícil. Sense que hagi canviat la coordinadora del voluntariat des de 2014, la persona que vulgui regalar la seva il·lusió i temps als animals del centre ha de formar part d’una de les sis associacions amb pla de voluntariat específic. És a dir, qui vulgui passejar gossos o acompanyar gats ha d’adquirir un compromís amb una entitat de la que compta amb poca o nul·la informació. Hi ha qui compara el procés amb una cita a cegues.
Una clàusula abusiva pels voluntaris del CAACB
D’altra banda, cal destacar la clàusula abusiva que ha de signar cada un dels voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. Entre els punts més destacats trobem el punt disset en què s’exposa que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra el dret a l’opinió i expressió de les persones.
Cristina Bécares, advocada de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ens explica que “Hauríem de plantejar-nos si signar aquest document vulnera la llibertat d’expressió i si en conseqüència és vàlid. La llibertat d’expressió és un dret recollit en la Constitució, on es preveu expressament que aquest dret no es pot restringir mitjançant cap tipus de censura prèvia”.
Així doncs, els voluntaris de la CAACB poden expressar tot el que volen? Cristina Bécares ens respon que: “La resposta és sí, però fins a uns límits. Podríem dir que han de complir tres requisits: (a) que les opinions respectin el dret a l’honor i la intimitat dels altres; (b) que les opinions siguin veraces i (c) que no existeixi el deure de mantenir la informació secreta”.
Aquesta qüestió s’ha plantejat en diverses ocasions a la via judicial; per exemple, si assimilem els contractes de voluntariat amb els contractes laborals, hi ha doctrina del mateix Tribunal Constitucional que preveu que:
“El contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d’empresa reconeguda en l’article 38 de la CE no comporta que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques “.
La mala gestió del centre de Barcelona amb els voluntaris afecta de manera especial als gossos de raça potencialment perillosa. Aquest col·lectiu animal requereix uns voluntaris amb unes condicions exclusives. Per poder passejar els gossos potencialment perillosos es requereix una llicència específica que costa diners i temps, a més de la disposició i el coneixement necessari.
L’horitzó del voluntariat del CAACB no és gens esperançador. El motiu no és altre que la mala gestió per part dels responsables i els titulars del centre, una gestió que està acabant amb la tasca d’uns voluntaris que són l’epicentre de tot el projecte i, sobretot, del benestar dels animals.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2017/09/dog-1861839_1280-e1548866289180.jpg470844Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-01-30 17:56:442019-03-18 15:49:44La mala gestió escanya el voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona
Veu Animal és una entitat animalista radicada a Santa Coloma de Gramenet que ha rebut una menció especial des de l’Ajuntament després de la seva gran tasca amb el món dels gats forals.
Què és Thorva?
Thor és el primer gat feral que vam rescatar, vam recuperar i vam tornar a una colònia a principis de l’any 2016, “VA” és Veu Animal. Va ser apallissat per persones a una plaça de Santa Coloma de Gramenet, el vam recollir molt adolorit i en estat de pànic, però afortunadament sense res trencat. El vam atendre d’una manera molt precària però ara estem contents de veure’l lliure i curat a una colònia on li fem seguiment. Hem volgut posar-li aquest nom al nostre projecte, un Centre de Recuperació de Gats forals que és on centralitzem totes les nostres pertinences i eines de treball. Igualment seguim treballant amb cases d’acollida per als gats sociables. Quan treballes realment als carrers atenent els gats te n’adones de la crua realitat, ningú vetlla per ells com ho necessiten, creiem que no és suficient amb aplicar un CES (capturar, esterilitzar i deixar anar) sinó pots atendre els casos de ferits, malalts o que necessitin recuperació.
Quan detectasteis aquesta necessitat?
Fins 2016 veníem atenent alguns casos d’abandonaments, sobretot cadells, segons la capacitat que tinguéssim en el moment en qüestió. Aquests casos relativament són fàcils d’assumir a cases de acollides, però vam començar a col·laborar amb les colònies de gats per ajudar-les a capturar per esterilitzar, per creure en que és l’única manera de corregir la superpoblació d’una manera ètica. Va ser llavors quan ens vam veure en l’obligació moral de no mirar a un altre costat, perquè no tots estaven en bones condicions i necessitaven ajuda. Per què només atendre els bonics gatets sociables i no els forals? Què els diferencia?
Tots tenen el mateix dret a ser tractats amb dignitat i ser cuidats independentment de la naturalesa que tinguin. El més respectuós amb la natura és tenir en compte aquesta condició a l’hora de tractar-los i proporcionar-los l’hàbitat que li correspongui.
Qui ho finança?
Veu Animal funciona gràcies al dur treball dels voluntaris a fires i campanyes de sensibilització que ens ajuda a recaptar donatius. També ajuden les aportacions dels 61 socis actuals, les microdonacions de teaming d’1 euro al mes i les donacions puntuals de simpatitzants o seguidors d’aquesta causa. Vam aconseguir cobrir-ho tot gràcies a donacions de particulars sensibilitzats amb la necessitat que hi ha actual i que ningú més fa.
En la vostra entitat incloeu el que s’anomena en l’argot alimentador/a. Com definiries a aquestes persones?
A la nostra entitat diversos voluntaris són alimentadors/es d’alguna colònia de Santa Coloma de Gramenet o Barcelona. Són persones excepcionals que veritablement sacrifiquen gran part del seu temps i recursos. Tenen la gran capacitat de transmetre’ns a tots la vulnerabilitat a la qual s’enfronten i la fortalesa que no els fa defallir, motor del nostre impuls per facilitar-los en la mesura de les nostres possibilitats tot el que necessiti.
Quin paper juga la formació en la vostra entitat?
Les bases per a un correcte treball en equip i un òptim resultat, és la formació dels nostres voluntaris, complir un protocol d’actuació, el respecte i compromís. A tots ens uneix la mateixa sensibilitat de protegir i cuidar a qui ho necessita, i encara que no és fàcil gestionar una entitat, ens recolzem entre tots com una família i aportem cadascú la nostra experiència per millorar dia a dia. Més que la formació, és sentir recolxament d’algú més que no és un mateix, però perquè tot flueixi ha d’haver col·laboració mútua. La formació és bàsica per a una correcta gestió de colònia. Si li sumem a una alimentadora, formació, col·laboració i treball en equip el resultat és una colònia controlada, sana i protegida.
Els gats diuen que tenen set vides però és molt important conèixer les malalties que els fan fràgils. Quines són?
Pel gran nombre de casos i la quantitat d’anys que portem en això, més o menys podem definir un patró de malalties més habituals amb què ens trobem als carrers, com poden ser el calicivirus o herpesvirus amb gingivitis, complicacions respiratòries i afectacions oftalmològiques, també insuficiència renal en adults i problemes parasitaris en general amb diarrees agudes i deshidratació. Una bona alimentació, proporcionar llocs on resguardar-se de les inclemències del temps i brindar entre tots protecció davant de qualsevol perill, pot ajudar a tenir una població sana als carrers.
És l’estrès el pitjor amic dels gats?
Possiblement sí, poden patir símptomes físics i conductuals. Un gat estressat pot manifestar malalties com: Asma bronquial, cistitis, colitis, alopècia, hipersensibilitat, augment de les infeccions i un agreujament més que important de les malalties víriques i autoimmunes. Respecte als símptomes de la mateixa manera que en els humans, l’estrès empitjora el caràcter del nostre gat i el converteix en un company díscol, amb un dràstic canvi en el seu comportament. Entre els canvis que podem observar es troben: Augment de l’agressivitat, ansietat generalitzada, fòbies i pors, manies obsessives i comportaments compulsius (llepat excessiu i autoagressió), pica (ingesta inadequada d’objectes perillosos, generalment tela), trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), eliminació inadequada (amb excrements i orina), marcatge amb ungles, hiperactivitat, vocalitzacions excessives …
És important recordar que el nostre gat mai es comporta de manera inconvenient per fastiguejar-, sinó que ho fa com a forma de cridar la nostra atenció i dir-nos que no es troba bé. Ens està demanant ajuda.
En els gats forals a part de l’estrès que pateixen al carrer, quan cal manipular-los per al CES o tractar-lo d’alguna afecció, cal utilitzar les tècniques menys invasives que li proporcionin el mínim estrès possible per intentar evitar al màxim l’aparició d’aquests símptomes, respectant la seva naturalesa. Nosaltres intentem tractar-los en el mínim de temps possible, amb il·luminació natural, ventilació, en estades adaptades, oferint-descans amb el mínim soroll i intervenció per la nostra part en ser vídeo vigilat realitzant rondes per a cobrir les necessitats de cada cas.
També existeix la manca de seguretat en els domicilis, per això també teniu a la vostra pàgina espais protegits amb xarxes “antimordisco” que cal saber com i on instal·lar correctament per evitar la síndrome del gat paracaigudista, veritat?
Sí, trobem que hi ha falta d’informació de les possibilitats de proporcionar una llar segura als nostres gats. Amb una cosa tan simple com una xarxa o maia, pots evitar caigudes des de balcons, terrasses, finestres, etc. Mai passa res fins que et passa a tu. Valorant entre posar mesures o la possibilitat que el teu gat pateixi un accident, es perdi o mori, sempre triem la que el mantingui fora de perill. Vam creure una bona idea posar les fotos de les solucions adoptades pels nostres voluntaris, adoptants, coneguts, etc. A vegades fem recomanacions de quina seria la millor solució.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/10/Gat203-e1548688519190.jpg655829Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-01-28 16:32:142019-01-28 20:29:56“Quan treballes als carrers atenent els gats te n’adones que ningú vetlla per les seves necessitats”
L’ajuntament de Madrid va aprovar ahir de forma inicial la prohibició dels espectacles circenses amb animals salvatges al municipi de la capital espanyola. La Junta de Govern ha acceptat la variació de l’Ordenança Reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals per posar fi als circs amb aquest tipus d’animals. Després d’aquest tràmit s’obre un període d’un mes per presentar al·legacions, pel que l’aprovació definitiva podria arribar al ple que se celebrarà durant el mes de març.
Les reaccions des de les empreses circenses no s’han demorat i la Asociación Circos Reunidos ja s’ha manifestat després de la decisió de la Junta del Govern. Ignacio Pedrera, portaveu de l’associació ha dit que “portaran davant els tribunals l’acord establert per la Junta de Madrid”, ja que l’Ajuntament suposadament els hi va prometre que tindrien en compte el seu parer davant de qualsevol decisió i ningú ha contactat amb ells davant aquesta modificació aprovada durant el dia d’ahir”.
El canvi de la normativa respecte als espectacles circenses a Madrid haurà de ser ratificat pel Ple Municipal, on Ahora Madrid espera comptar amb el suport del PSOE. Per tant, l’alcaldessa Manuela Carmena espera confirmar la prohibició dels circs amb animals salvatges a partir del proper mes de març.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/Elefante-pelota-e1548433230645.jpg451844Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-01-25 17:13:222019-01-25 17:27:33L’Ajuntament de Madrid vol posar fi als circs amb animals salvatges a partir del mes de març
