Arxiu d'etiquetes per: animalados

La processionària del pi, un perill real per a la salut dels gossos

/0 Comentaris/a

Les plagues d’erugues processionàries dels pins mediterranis poden causar problemes greus en la salut dels gossos.

Segons ha pogut saber Animalados, durant les darreres setmanes s’han encès totes les alarmes a Barcelona per la presència de les primeres plagues d’erugues processionàries del pi. Aquesta mena de lepidòpter, molt comú en parcs i boscos, és una amenaça real per a la salut dels gossos, ja que el contacte amb els seus pèl·lits pot causar problemes oculars, bronquials i fins i tot anafilàxia severa.

L’eruga processionària és un animal que prolifera als camps, jardins i boscos amb la pujada de les temperatures. Entre juliol i agost és quan les papallones de l’insecte s’aparellen i ponen els ous que donaran vida a nous espècimens. El naixement de les cries s’ha avançat any rere any a Barcelona, fins al punt que a finals de novembre i desembre ja comencen a néixer les primeres plagues d’aquests animals.

Quins són els símptomes d’enverinament per processionària?

Els símptomes que poden servir de referència per saber si el nostre gos ha estat en contacte amb una processionària són nerviosisme, picors a la boca, inflamació de llengua, pell o cap. Si la persona responsable de l’animal observa algun d’aquests símptomes és recomanable anar ràpidament al veterinari, on segurament us donaran un tractament amb corticoides. Cal tenir en compte que la toxicitat d’aquestes erugues pot causar febre o fins i tot en casos extrems la mort.

De camí al centre veterinari, els experts recomanen, en la mesura que sigui possible, retirar del cos de l’animal, amb cura i amb guants els pèl·lits que ha deixat l’eruga, netejar la zona afectada amb abundant aigua calenta o tèbia i no tocar la zona afectada del gos, ja que la fricció pot alliberar més substàncies tòxiques.

Què fa l’Ajuntament de Barcelona per evitar les plagues de processionària?

Al llarg dels darrers anys, per tal d’erradicar les plagues d’eruga processionària, l’Ajuntament de Barcelona està utilitzant l’endoteràpia únicament als pins que hi ha dins de les àrees de gossos i nens. Per a les associacions de defensa animal, aquesta no és una solució efectiva, perquè si no s’aplica també l’endoteràpia als pins propers a aquestes zones, les erugues proliferen i acaben apareixent igualment a les zones d’esbarjo d’animals i nens. Així, la solució passaria per emprar aquest remei a tots els parcs de la ciutat.

L’endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals. És un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat urbà amb baix impacte ambiental i mínim risc per a les persones. Aquest sistema és la solució per a plagues de pugó, aranya vermella… entre altres insectes.

Fins ara es té constància de pocs remeis efectius per a l’aniquilació de la processionària del pi. Algunes de les armes més letals que es fan servir actualment contra aquestes plagues són accions químiques, perforació directa de les larves, paranys de feromones i vacunacions d’endoteràpia.

L’origen del nom d’aquesta classe d’erugues procedeix de la forma de presentació. Aquests insectes sempre van lligats els uns amb els altres, com si fos una processó. Justament, la posició i el moviment són un gran atractiu per a nens i animals. Gossos i gats són especialment vulnerables a aquestes larves, ja que de vegades se les mengen i se les empassen, ingerint així tots els elements tòxics que contenen.

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

/0 Comentaris/a

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.

I si comprem un gos per Nadal? Associacions especialitzades ho desaconsellen

/0 Comentaris/a

S’acosta el Nadal i moltes persones decidiran regalar un gos o un gat per a aquestes festes. El que a priori sembla una bona idea pot acabar no sent-ho, al menys, això és el que diuen les dades d’abandonament. Compartir la teva vida amb un gos o amb qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia. Entre els principals motius de desemparament es troben les ventrades indesitjades, el fi de la temporada de la caça, el comportament de l’animal, la manca de temps i espai o factors econòmics. Per tant són molts els motius que poden provocar un fracàs, a curt o llarg termini, en la convivència entre els humans i els animals domèstics.

En primer lloc és molt important consultar a totes les parts involucrades sobre la intenció de regalar un animal de companyia. De fet, la decisió s’ha de produir després d’una prèvia profunda reflexió. La presència d’un gat o un gos a la llar canviarà l’estil de vida dels membres presents amb tota seguretat. Es requereix un consens per part de tots, ja que tots els membres han d’estar disposats a responsabilitzar-se de l’animal. “Els regals, un cop esgotat el factor ‘novetat’, poden perdre interès per als seus propietaris i acabar relegats en sacs de joguines, prestatgeries o calaixos”, segons adverteix l’associació Faada. “Els animals, éssers vius que senten i pateixen, no poden ser apartats sense més, sense que això comporti per a ells acabar entre reixes, atropellats o sacrificats”, denuncien des de l’entitat.

Per tant, la persona objecte del regal ha de ser conscient de la responsabilitat que implica la introducció d’un animal en la seva vida. Un gos o un gat és un animal que viurà entre 10 i 20 anys, no és joguina que quan deixi d’interessar pugui retornar com si d’un objecte es tractés. Cal tenir en compte que mengen, necessiten atenció mèdica, requereixen d’afecte i per descomptat suposen un cost econòmic.

Els animals de companyia necessiten temps per a ells. Abans de prendre una decisió, la persona objecte ha de pensar en la seva rutina i valorar el temps lliure que té per a garantir el benestar de el gos o gat. Els cans, com ja sabem, necessiten més dedicació, ja que tenen la necessitat de sortir a passejar, fer exercici, córrer, gaudir de la natura, etc. Si no tens temps per a tu, no tens temps per a ells.

La llei obligarà també a la persona receptora a tenir una sèrie de responsabilitats. Els animals de companyia han de tenir un paper oficial de cens, una cartilla de vacunes actualitzada i un registre mitjançant xip implantat de manera obligatòria per mitja d’un veterinari. La no identificació i la no inscripció en el cens constitueixen infraccions administratives que comporten una multa econòmica.

Finalment, si la decisió de regalar un animal de companyia ja ha estat valorada de manera responsable per totes les parts implicades, proposem l’adopció com a únic mètode de procedència del gos o del gat. Existeixen nombroses protectores i associacions amb animals que estan buscant una llar en què rebre afecte i emprendre una relació sentimental d’un valor incalculable.

Altres notícies que et poden interessar:

Les 5 preguntes que cal fer-se abans de comprar un gos

Cinc escapades per fer amb gossos arreu de Catalunya

/1 Comentari/a

A Catalunya trobem molts llocs ideals perquè passis un gran dia amb el teu gos en plena natura, aprofitar per fer excursions, gaudir de la natura i fer exercici. Si ets dels que sols dir “no sense el meu gos”, segur que ja has pensat rutes per compartir els teus moments lliures amb ells. A continuació t’oferim alguns llocs adequats per fer escapades aquest estiu amb el teu fidel amic:

Llac petit de Terrassa

A Terrassa trobem el Llac Petit, un petit pantà situat als afores de la ciutat vallesana. És un lloc ple de natura molt a prop de la ciutat per poder gaudir amb els teus gossos, els quals podran nadar tranquil·lament. A més no és un lloc molt massificat, així que és perfecte per campar lliurament i fer una ruta senzilla.

 

Llac Petit de Terrassa. Crèdits: Wikipedia

 

Aquapark canino

Vols veure al teu gos fent surf? Aquapark canino és el primer parc aquàtic per gossos i tenim la sort de tenir-lo molt a prop. A la Roca del Vallès trobem dues piscines per a gossos, amb tobogans d’aigua, canoes i una zona de dunes i jardins per jugar al frisby o a la pilota.

 

Aquapark canino. Crèdits: Atrapalo

 

Pantà de Santa Fe

Al Parc Natural del Montseny està prohibit portar els gossos sense cordar, però al seu entorn trobem un lloc ideal per gaudir d’un bon dia amb el teu amic: el Pantà de Santa Fe. El pantà, on el teu gos es podrà banyar, està envoltat d’un bosc frondós que canvia de tonalitat segons l’estació de l’any. Des del centre d’informació de Can Casades surten diverses rutes amb nivells de dificultat diversos al voltant del pantà perquè també feu una mica d’exercici.

 

Pantà de Santa Fe. Crèdits: Wikipedia

 

Begues: Parc Natural del Garraf

Una de les rutes més destacades per fer amb el teu gos al Parc Natural del Garraf és la pujada al Puig de Les Agulles des del municipi de Begues o des de l’ermita de Bruguers.
A la pujada tindràs unes magnífiques panoràmiques tant de Barcelona com del Garraf. L’únic inconvenient és que no trobaràs fonts d’aigua pel camí, així que hauràs d’anar preparat.

 

Pantà de Santa Fe. Crèdits: Wikilok

 

Platja La Rubina

La platja de La Rubina a EmpuriaBrava va ser la primera d’Espanya en destinar un espai per a gossos i és considerada la millor. Es reserven 200 metres per als gossos en un dels extrems de la platja on podreu fer una capbussada amb el vostre gos. La platja es troba oberta tot l’any sense restriccions horàries.

 

Platja de La Rubina. Crèdits: Indidogs

 

Per: AMIC (Alba Martos)

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

/0 Comentaris/a

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.