Es compleix una setmana d’ençà que els tres últims dofins del Zoo de Barcelona van ser traslladats al delfinari Attica Zoological Park d’Atenes. Aquesta notícia, que es va anunciar com una victòria en benestar animal des de l’Ajuntament i que confirmava Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat, va rebre moltes crítiques a les xarxes socials, ja que segons sembla els animals seran utilitzats per fer espectacles en el seu nou destí.

Des d’Animalados hem parlat sobre aquest tema i sobre l’estat actual dels animals marins a Catalunya amb la Laura Almarcha, membre de l’Associació Cetàcea. La Laura és experta en cetacis i fa molts anys que lluita perquè els delfinaris siguin una xacra del passat. És una amant de tots els animals, però la seva obsessió és la protecció del medi natural dels cetacis.

Quina valoració feu des de l’Associació Cetàcea del trasllat dels tres últims dofins del Zoo de Barcelona a un nou delfinari a Atenes?

Primer de tot, cal recordar que Barcelona encara és propietària, tot i que soni horrible, de dos dofins més que van ser traslladats fa uns anys a l’Oceanogràfic de València, i que allà es permet la reproducció d’aquests animals i també els espectacles.

Respecte als tres últims dofins del Zoo de Barcelona, és una bona notícia el fet que hi hagi al món un delfinari menys. Espanya és el país d’Europa amb més delfinaris, i això està molt lluny de ser una bona dada per aquest país.

Per altra banda, el fet que s’hagi canviat de presó, no és una bona notícia. Segurament estaran en una ubicació millor de la que estaven fins ara, però els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia. Encara que desconeixem les instal·lacions del delfinari d’Atenes, sabem que l’Attica Zoological Park ha estat anys operant sense llicència, i que fan espectacles, tot i que estan prohibits en el país.

Quin hauria estat el destí ideal pels tres dofins del Zoo de Barcelona? Existeixen refugis per a dofins procedents de delfinaris?

El destí ideal no existeix, l’ideal és que no s’haguessin capturat mai dofins mulars al Carib, que aquests dofins que queden vius no haguessin nascut en captivitat, i que s’aturés la reproducció d’animals en captivitat sense un objectiu de poder alliberar-los al seu hàbitat. Però ja que el mal està fet, l’ideal seria provar de donar-los una millor vida en un refugi.

Actualment no existeixen refugis per dofins, però a Islàndia sí que hi ha un refugi per belugues, i allà han anat a parar dues belugues captives procedents de la Xina. S’estan construint dos refugis per dofins captius, un a Baltimore i un altre a Lipsi.

Les belugues ja disposen d’un refugi a Islàndia

Existeix la possibilitat de retornar al mar un dofí nascut o criat en un delfinari? Poden els dofins adaptar-se a un canvi tan radical en les seves vides?

Els dofins són mamífers amb una memòria a llarg termini, demostrada amb estudis, d’almenys 20 anys. Si els dofins haguessin nascut en llibertat i s’haguessin capturat, encara podrien tenir alguna possibilitat de sobreviure a mar obert. Però els que han nascut en captivitat no han après a elaborar estratègies de cacera i a capturar les preses. Inclús s’ha provat de donar peix viu i, lamentablement, no el reconeixen com a menjar, almenys a l’inici de les proves. Tampoc han après a defensar-se de possibles depredadors, i tenen una dependència dels humans que fa que sigui inviable deixar-los completament lliures.

Barcelona ja és lliure de cetacis en captivitat. Quin és el proper repte de Catalunya per a millorar el benestar dels cetacis? En quin estat es troben els animals marins del litoral català?

Indiscutiblement, el proper repte per Catalunya és que el Parlament prohibeixi els delfinaris a tota Catalunya. Encara queden dos lamentables delfinaris, el de Palafolls (Marineland Catalunya), que també té lleons marins i foques, i el de Vila-seca (Aquopolis), que ja va ser denunciat per les inadequades instal·lacions on tenien els dofins. Tots dos fan espectacles amb dofins, i, com qualsevol delfinari, no compleixen els objectius que s’exigeix per llei de conservar, educar i fer recerca.

La conservació no és real quan assumim que aquests dofins, encara que es reprodueixin moltes vegades gràcies a inseminacions, no podran ser alliberats al seu hàbitat per repoblar l’espècie. Per altra banda, educar no creiem que sigui ensenyar als nens que està bé tenir animals salvatges tancats en piscines, sense poder desenvolupar-se físicament i emocionalment de manera correcta. Per últim, els estudis que es poden fer en un delfinari en molts casos no poden extrapolar-se a l’espècie in situ, ja que no partim dels mateixos paràmetres que en un dofí que viu en llibertat.

Els animals marins, en la Mediterrània, es troben en molts casos en situació de preocupació o de vulnerabilitata. Hi ha moltes causes antropogèniques que fan que cetacis, aus, coralls, peixos i tortugues, a part de les plantes, estiguin en una situació preocupant. Les diferents arts de pesca com xarxes a la deriva, pesca d’arrossegament, palangres i també la sobrepesca està deixant sense menjar als diferents habitants del mar. La contaminació acústica, química, les deixalles que trobem al mar… tots aquests elements són la causa de moltes morts, milers de mamífers marins i milions d’aus cada any.

La protecció del medi natural del cetacis, un gran repte

En quins projectes esteu treballant actualment des de l’Associació Cetàcea?

Nosaltres som una entitat formada per voluntaris, i ningú rep cap retribució econòmica. Realment el que fem són projectes de recerca.

El nostre principal projecte i el que porta més anys, concretament des del 2014, és el Projecte de Foto-identificació de dofins i balenes al litoral català. L’objectiu és elaborar un cens a la zona del Garraf, entre Castelldefels i Segur de Calafell, per estudiar la distribució de cada espècie i el comportament de cada grup.

També tenim el Projecte Amics del Mar, que és de ciència ciutadana i ho portem a terme en tot el litoral català. Va lligat, de fet, amb el primer projecte, el de Foto-ID. Un altre projecte, Ulls a la Mar, intenta fer albiraments des de terra. I el darrer projecte és d’aus, el que fem és que a les sortides per portar a terme el projecte de Foto-ID, anem anotant les aus que trobem durant el dia: l’hora, la ubicació i el nombre d’animals.

A part, fem xerrades informatives dels nostres projectes, informem dels cetacis que podem trobar a les nostres costes, tractem sobre la normativa que regula l’apropament amb embarcacions a cetacis i també portem a terme alguna activitat per escoles o grups amb l’objectiu d’inculcar l’amor pels animals marins i per explicar els problemes antropogènics que creem als diferents hàbitats marins. Perquè si els coneixem, arribem a estimar-los, i si els estimem, voldrem protegir-los.