Arxiu d'etiquetes per: adopcions

La manca d’adopcions situa a les protectores a la vora del col·lapse

/0 Comentaris/a

Les mesures imposades per l’estat d’alarma han paralitzat els processos d’adopció de les protectores d’animals. Aquesta situació ha provocat que moltes d’elles no puguin acollir més animals i es trobin a la vora del col·lapse.

El passat 29 de març, la Fiscalia de Medi Ambient va advertir de les nombroses adopcions de gossos que s’estaven produint a Espanya durant els primers dies de l’estat d’alarma. El problema era que moltes d’aquestes acollides tindrien com a únic interès poder sortir a passejar amb un gos per saltar-se així el confinament. Una situació molt preocupant pel possible procés d’abandonament massiu d’animals un cop finalitzada la crisi de la Covid-19.

Després del comunicat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’enduriment de les mesures de l’estat d’alarma, les protectores espanyoles van disminuir el nombre d’adopcions o fins i tot van frenar en sec aquesta activitat. Des de l’ Arca de Santi, una protectora situada a Osca, ens comenten que: “La situació està paralitzada tant en acollides com a adopcions. Actualment no hi ha adopcions perquè no és possible rebre visites. La nostra política ens impedeix donar gossos en adopció. Abans de tancar tot el procés hem de conèixer bé a les famílies, tenir un seguiment i finalment donar el vistiplau “.

La mateixa situació succeeix a la Protectora d’Animals de Tarazona, on ens expliquen que: “Durant aquestes setmanes, hem pogut donar algun gos en adopció, sobretot cadells, però actualment amb les restriccions de moviment pròpies de l’estat d’alarma l’activitat està molt parada. Seguim treballant pel benestar dels nostres animals, però gairebé no fem adopcions, tot i que ens truquen moltes persones preguntant per animals concrets per acollir-los”.

Les adopcions s’han paralitzat, però els abandonaments mantenen o superen les xifres habituals per aquestes dates, la qual cosa està provocant una situació límit en moltes protectores. “Nosaltres hem tingut la sort de rebre una donació de menjar per a un mes. Els aliments i el material sanitari suposen un cost molt alt i estàvem tirant d’un fons d’estalvis que teníem guardat per a emergències. Gràcies a aquesta donació, tenim una mica d’estalvis per solucionar qualsevol imprevist”, ens comenta la directora de l’Associació Protectora d’Animals Por una Manada Feliz de Castelló.

L’ONG de protecció animal FAADA ha compartit un comunicat en què explica que: “El benestar dels animals s’està veient greument compromès a causa de l’actual amuntegament provocat per l’entrada d’animals i el bloqueig de les adopcions. Això implica una major despesa i menys recursos, el mínim personal per la seva cura, falta de voluntaris per als passejos, ajudant així a reduir l’estrès dels animals i millorar la seva socialització, tot això pot comportar greus problemes sanitaris”.

Davant d’aquesta situació, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), ha sol·licitat al Govern que: “Autoritzi urgentment l’adopció dels animals abandonats que es troben en centres d’acollida, establint les mesures necessàries per garantir la protecció de les persones enfront del risc del coronavirus”.

La Fiscalia tem un abandonament massiu de gossos quan finalitzi el confinament

/0 Comentaris/a

La Fiscalia ha advertit de les nombroses adopcions fraudulentes de gossos  que s’estan produint per poder sortir de casa durant el confinament.

La Fiscalia de Medi Ambient ha alertat a través d’un escrit de les nombroses adopcions de gossos que s’estan produint durant l’estat d’alarma a Espanya. Són moltes les persones que estan buscant la companyia d’un animal per poder sortir a passejar i escapar així del confinament. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia tem que un cop finalitzada la crisi del Covid-19 es produeixi un procés massiu d’abandonament d’animals.

Antonio Vercher, fiscal de Medi Ambient, ha demanat als fiscals delegats de Medi Ambient i Urbanisme de les fiscalies provincials que estiguin atents davant d’aquesta situació i ho denunciïn tal com s’estableix a l’article 337 de el Codi Penal. Diversos centres d’adopció ja han reconegut que han donat en acollida a la totalitat dels seus animals durant els dies de confinament. Moltes d’aquestes adopcions s’haurien produït per via telemàtica.

El fiscal de Medi Ambient ha declarat en aquest escrit que “el problema és que es desconeix si aquestes adopcions o acolliments obeeixen a interessos realment honestos per part dels adoptants o si són simplement plantejaments espuris i destinats a tenir una excusa, per part dels nous titulars per poder sortir al carrer “.

Antonio Vercher ha advertit que, després de les nombroses adopcions, “és previsible que passat l’estat d’alarma es comencin a produir abandonaments d’animals adoptats en aquest context. L’abandonament d’animals, en condicions en què pugui perillar la seva vida i integritat, constitueix un delicte de l’article 337 bis del Codi Penal. És per aquest motiu que interessa que es comuniqui el present ofici a les entitats públiques o privades amb competències en la matèria, de manera que estiguin en condicions d’informar la Fiscalia de la realització d’aquest tipus d’abandonaments, facilitant amb això l’aplicació del Codi Penal “.

Per finalitzar, el fiscal ha explicat a la nota escrita que seguint aquesta estratègia es permetrà “no només estar en condicions de valorar el que ha passat, sinó també preparar futures estratègies de repetir-se alguna pandèmia igual o similar, a més de poder ser utilitzada de plantejar alguna anàlisi comparatiu amb la resta dels països de la Unió Europea o de qualsevol altre àmbit en el que pugui ser d’interès el seu ús “.

La Comunitat de Madrid presenta més adopcions que abandonaments en el 2018

/0 Comentaris/a

Segons ha informat la conselleria de Medi Ambient, a l’any 2018 a la Comunitat de Madrid es van adoptar 6.249 animals de companyia, una xifra superior als 4.313 animals que van ser abandonats. Números que milloren els precedents i que aproximen a Madrid a l’objectiu de ser una Comunitat Petfriendly.

Carlos Izquierdo, conseller en funcions de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Madrid, va presentar el passat divendres al Centro Intengral de Acogida de Animales (CIAAM) la segona edició de la campanya “Vacances per a tothom, la meva mascota sempre amb mi”. La Comunitat de Madrid ha repetit aquesta iniciativa amb el clar objectiu de reduir el nombre d’abandonaments que es produeixen durant l’època de les vacances.

Aquesta iniciativa, que es va realitzar també durant el Nadal de 2018, pretén conscienciar els ciutadans de la responsabilitat que suposa l’adopció d’un animal de companyia, posant èmfasi en la importància de no regalar o abandonar quan les condicions no són les més favorables.

En l’acte, la conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Madrid va presentar les dades sobre les adopcions i els abandonaments dels animals de companyia de l’any 2018. Les xifres van demostrar un balanç favorable pel que fa al nombre d’animals que van aconseguir trobar una nova llar. Segons la informació presentada per Carlos Izquierdo es van adoptar un total de 6.249 animals de companyia a la Comunitat de Madrid durant el passat any. El nombre d’abandonaments, per la seva banda, va ser de 4.313.

Les dades exposades per la conselleria neixen gràcies a la funció del CIAAM, un centre que va néixer amb l’objectiu d’oferir serveis de recollida i acollida d’animals abandonats en municipis de fins a 5.000 habitants o animals rescatats en llocs amb males condicions. Tota la tasca d’aquest centre està encomanada a la Federación de Asociaciones Protectoras y de Defensa Animal (FAPAM).

Carlos Izquierdo ha valorat així el treball realitzat a Madrid en matèria animal: “La Comunitat de Madrid és una comunitat Petfriendly, no només per les mesures que impulsem des del Govern, sinó per l’acceptació social dels madrilenys que s’estan habituant a la presència d’animals de companyia en transports, els museus, o els edificis públics “.

Recordem que la Comunitat de Madrid, juntament amb Catalunya i Galícia, és una de les tres comunitats autònomes en les que la Llei de Protecció dels Animals de Companyia impedeix el sacrifici dels animals.

Fires animalistes

/0 Comentaris/a

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante

El CAACB i la importància de la part humana

/1 Comentari/a

Reproduïm íntegrament l’article que han enviat un grup de voluntaris del CAAC en resposta a un article d’Animalados on denunciàvem que els gossos passen fred a la gossera de Barcelona


Degut a que periòdicament voluntaris del CAACB que no representen en absolut el total del col·lectiu de voluntaris d’aquest centre, publiquen articles i escrits desacreditant al CAACB i als seus treballadors amb certa gratuïtat i donant informacions que no sempre són objectives ni s’ajusten a la realitat, uns altres voluntaris i col·laboradors externs volem deixar constància que no tots opinem el mateix.

Es parla del CAACB com un ens global, sense diferenciar el que és la construcció en sí, les instal·lacions i el lloc, i el que és la part humana, és a dir, les persones que hi treballen i intenten gestionar–ho tan bé com poden perquè el centre sigui un lloc net, ordenat i el més confortable possible pels animals que hi ha acollits.

Si parlem de les instal·lacions, evidentment que no és un centre com el que desitjaríem. Ningú ho dubta. I evidentment que estem demanant el nou centre des de fa anys. La gossera de l’Arrabassada no pot créixer en superfície perquè està envoltada pel Parc Natural de Collserola que no admet més equipaments a la muntanya. Des de fa anys estem reivindicant un nou centre d’acollida, ampli, còmode, modern, un espai d’activitats polivalents i amb tots els equipaments que es necessiten per dignificar la vida dels gats i gossos acollits. Alguns dels voluntaris i col·laboradors externs que signem aquest escrit, anem a la gossera des de l’any 2003 (any en que ja no es sacrificaven els animals perquè l’Ajuntament va avançar a l’01/01/2003 l’aplicació de la Llei que prohibeix el maltractament i sacrifici d’animals a Catalunya). Els qui portem més anys hem vist com s’han aconseguit les millores de les instal·lacions. L’any 2010 es van fer canvis importants, sobretot a la zona de les gateres.  Es va transformar en una gossera més racional, amb els mateixos metres això si. Necessitem un centre nou, tots hi estem d’acord, però per reivindicar-lo no cal criminalitzar a les persones que hi treballen.    

Si parlem de la part humana, us direm que moltes persones que treballen al CAACB, s’hi estan deixant la pell amb els recursos que tenen. Els animals que arriben i estan al centre, poden tenir una vida mínimament digna gràcies a l’assistència d’auxiliars i veterinàries, la feina del servei d’etologia i de tots els treballadors que estan fent correctament la seva feina. Els voluntaris i col·laboradors externs ajudem a que aquests animals surtin de les gàbies, facin exercici i es sentin estimats. La persona que coordina el voluntariat, juntament amb l’Ajuntament i els responsables del centre, han creat un sistema de sortides perquè els animals puguin gaudir d’unes hores a la platja o anar a algun parc de la ciutat. Entre tots, fem que la seva qualitat de vida millori mentre esperem el nou CAACB al terme municipal de Montcada i Reixach.

Mentre esperem el nou centre, creiem que treballant conjuntament voluntaris, col·laboradors externs i treballadors del CAACB és la única manera que tenim per  dignificar la vida dels animals. Si pel contrari, es desacredita i se’l presenta com un centre sinistre que inquieta als lectors i els hi fan veure una situació que no és del tot real, l’únic que s’aconsegueix és perjudicar als gats i gossos allà acollits.

Per tal de poder demostrar que la realitat no és tal i com la volen fer veure, estem disposats a acompanyar amb transport privat a qui ho vulgui perquè comprovi in-situ, i sense previ avís, el compromís de treballadors, col·laboradors externs i voluntariat vers els animals acollits al centre.

 

Els sota signants agraïm enormement l’esforç dels gestors i treballadors del CAACB per a millorar les condicions de vida dels animals que per desgràcia cada dia arriben al centre per culpa de gent que els abandona o maltracta. Aquests són els autèntics i únics responsables i sobre qui haurien de recaure totes les crítiques i males fames.

 

  1. Eulàlia Trias Capella, M. Angels Jane Muñoz, Lali Llobet Sales, Raquel Marin Torrell, Carles Gomà Carmona, Marta Masci, Esther Sánchez Calatayud, Ramón Peiró Tort, Anna Pérez García, Isabel Pérez Altet, Maria Cucarella Contera, Camila Cortez Cofré, Xavier Pérez Martí, Jordi Fresquet Fernández, Anna Pérez Carreras, Agnieska Navarro Mingot, Hannelore Kessler Veber, Estefanía Fortet Cardona, Raquel Barris Martí, Joan Guillemon Pérez, Mayte Pascual Mediavilla, Alexandra Cebamanos Martínez, Neus Vila Galindo, Jordi Almendrós Arimany, Coloma Viñas Vidal, Nadia Arihir Álvarez, Sergio Linares Ferreira, Laura López Canel.

Article relacionat: Els voluntaris de la gossera denuncien deficiències en la calefacció