Arxiu d'etiquetes per: adopció

Les protectores espanyoles van recollir 162.000 gossos el 2020, un 11,5% menys que l’any anterior

/0 Comentaris/a

La pandèmia originada per la Covid-19 ha tingut una certa incidència en l’abandonament i l’adopció d’animals de companyia a Espanya. Així ho indiquen les dades de la nova edició de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2020 de la Fundació Affinity. Segons el document, les protectores espanyoles van recollir al voltant de 286.000 gossos i gats en 2020, un 6,7% menys que l’any anterior.

Tot i que es tracta del primer descens registrat en anys, els experts de la Fundació adverteixen que es tracta d’un descens conjuntural. D’una banda, l’arribada de gossos a les protectores espanyoles només es va reduir significativament en els mesos de més restriccions en la mobilitat: març, abril, maig, octubre i novembre; i de l’altra, la xifra d’animals que es van perdre i van ser retornats a les seves famílies s’ha reduït (passant del 23% al 15%). Aquestes dades suggereixen que la major part de la davallada d’entrades de gossos a les protectores en 2020 va ser a causa d’un descens dels gossos perduts.

“Les restriccions de la mobilitat han generat una disminució de l’entrada de gossos en els refugis. D’una banda, pot ser degut a l’efecte dissuasiu de les restriccions de cara a l’abandonament de l’animal, però principalment concorda amb una disminució dels gossos retornats a les seves famílies que assumim majoritàriament com animals perduts”, explica Isabel Buil, directora de Fundació Affinity.

Una realitat molt diferent per als gats

L’entrada de gats a l’any 2020 es va mantenir estable respecte a l’any anterior: les protectores espanyoles van recollir al voltant de 124.000 gats l’any passat, una xifra molt similar als atesos el 2019 (123.000). Durant els mesos de març, abril i maig l’entrada de gats si va disminuir considerablement, a causa de les restriccions. No obstant això, a partir del juny la xifra ja es va situar al mateix nivell que el 2019, compensant la baixada de mesos anteriors.

“Les dades semblen indicar una lleugera tendència a l’alça en el nombre de gats que arriben anualment a les protectores. Això podria ser degut al cada vegada major control que les entitats de protecció animal tenen sobre els gats que viuen en colònies. En aquest sentit, molts centres d’acollida inclouen en els seus registres d’entrada aquells gats que han passat per les seves instal·lacions per ser esterilitzats, controlats sanitàriament i posteriorment retornats a les seves colònies d’origen. Les xifres d’abandonament de gats són preocupants i encara queden incògnites per descobrir, si temem que la situació podria empitjorar en els anys vinents”, explica Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Problemes econòmics: el principal motiu d’abandonament en 2020

A més de la greu crisi sanitària, la pandèmia també ha afectat l’economia de milers de famílies del nostre país. Un fet que també ha influït en l’abandonament de gossos i gats. Segons assenyala l’estudi de Fundació Affinity, el principal motiu d’abandó en 2020 van ser els problemes econòmics (que passa del 8% al 25%), incloent-hi la pèrdua d’ocupació.

Des de 2017 aquest motiu no apareixia en el rànquing de les 3 principals causes per desprendre’s d’un animal a Espanya. El segueixen el naixement de cadellades no desitjades (14%), problemes amb el comportament de l’animal (12%) i la fi de la temporada de caça (10%).

La incidència de la pandèmia a l’adopció de gossos

Dels 162.000 gossos que van recollir les protectores en 2020, pràcticament la meitat (49%) han estat ja adoptats per una nova família. No obstant això, el nombre absolut d’adopcions es manté estable. Però si tenim en compte que les adopcions internacionals s’han vist significativament reduïdes (passen del 24% al 14%) a causa de les restriccions, podem afirmar que les adopcions al territori espanyol sí que han augmentat.

De la resta de gossos, el 20% romanen encara a la protectora a l’espera de ser adoptats. El 16% van ser retornats a les seves famílies gràcies a l’ús de microxip i un altre 6% van ser allotjats en cases d’acollida.

D’altra banda, ja han estat adoptats el 43% dels 124.000 gats que van ser recollits per les protectores en 2020. Un percentatge molt similar al dels últims anys, que denota que les adopcions d’aquests animals es mantenen estancades. De la resta de gats, el 15% segueixen al refugi, el 14% van ser reubicats en colònies i el 10% van ser allotjats en cases d’acollida.

“La realitat de les protectores és complexa i l’abandonament és un problema multifactorial. L’estudi ens indica que tot i que les xifres globals són les esmentades, les diferents entitats han viscut l’abandonament i l’adopció de formes molt diverses en 2020. El 47% de les protectores enquestades considera que la Covid-19 amb prou feines ha tingut impacte en la seva activitat, mentre que el 39% considera que la seva situació ha empitjorat i el 14% que ha millorat, a causa de l’entrada de menys animals i a l’adopció”, conclou Jaume Fatjó.

L’Ajuntament de Sabadell impulsa la campanya “Sabadell Vetlla pels animals” per promoure una tinença responsable

/0 Comentaris/a

La campanya ha comptat amb l’assessorament del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. La iniciativa inclou unes recomanacions que plantegen preguntes per fer-nos abans d’adquirir un animal, consells pràctics per la calor i els paràsits propis de l’estiu, i per reduir l’estrès generat pels canvis d’hàbits propis de les vacances.

Es posa en marxa la nova campanya “Sabadell Vetlla pels animals”, amb l’objectiu de fomentar i promoure la tinença responsable d’animals i fer un repàs de les cures i atencions que necessiten els animals a l’estiu. La campanya vol sensibilitzar la ciutadania i oferir consells pràctics.

Els animals de companyia fan un gran bé a la societat, ja que aporten benestar. Ara bé, són éssers vius, amb les seves necessitats específiques de benestar, i impliquen una responsabilitat. Amb aquesta campanya es posa l’accent a les cures pròpies dels mesos d’estiu. El consistori de Sabadell ha treballat conjuntament amb el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) per elaborar el contingut sempre supervisat per un veterinari expert i ha comptat amb el suport del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

La campanya s’ha presentat recentment en un acte on han intervingut la tinenta d’alcaldessa de Feminisme, Benestar Animal i Participació, Marta Morell, i el president del CCVC, Ricard Parés. Morell ha recordat “per a què Sabadell sigui realment ciutat Petfriendly hem de ser tots i totes responsables amb les necessitats dels animals i vetllar per una bona convivència per gaudir plegats de l’espai públic. Volem fomentar una tinença responsable i més ara que s’apropa l’època de vacances”.

Per la seva banda, Ricard Parés ha agraït la iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell i ha destacat: “aquest tipus de campanyes dedicades al benestar animal són tan innovadores com necessàries i animem a tot Ajuntament a promoure aquestes activitats. Des del CCVC estem molt implicats en la tinença responsable i ha estat un plaer participar”. Parés també ha assenyalat que la campanya que es posa en marxa “és pionera i propera a la ciutadania”.

La campanya convida a reflexionar abans d’adquirir un animal de companyia. Hi ha qüestions molt importants a plantejar i meditar abans de prendre la decisió d’adquirir-lo, com ara si es té el temps suficient que requereix per sortir a passejar, si es disposa de l’espai adient per allotjar-lo o si es podrà tenir cura de l’animal cobrint totes les seves necessitats. És molt recomanable deixar-se aconsellar per professionals abans d’escollir un animal de companyia.

La campanya ofereix consells per viatjar de manera correcta i segura amb els animals tenint en compte què necessiten en cada cas; dóna claus i pautes per mantenir-los hidratats durant els mesos més calorosos i recorda algunes normes per una bona convivència ciutadana a l’espai públic. A més, des de l’Ajuntament es promou l’adopció i es recomana la visita a centres d’adopció i protectores d’animal.

Xerrada sobre les cures dels animals de companyia

Una activitat inclosa en la campanya “Sabadell vetlla pels animals” és una xerrada del veterinari Ricard Adan que tindrà lloc demà 14 de juliol, a les 18.30 hores, al restaurant La Capella. Aquesta trobada està pensada perquè els propietaris d’animals de companyia puguin assistir amb ells. Només caldrà fer la inscripció prèvia a benestaranimal@ajsabadell.cat.

La xerrada és “La cultura de la cura de l’animal de companyia” i s’hi exposaran diferents temàtiques, com ara les cures dels animals de companyia, les vacunacions, les desparasitacions, viatjar amb l’animal o quines precaucions hem de tenir a l’estiu, entre d’altres temes. La xerrada està pensada com una ponència participativa on el públic pugui intervenir fent preguntes al veterinari per qualsevol dubte.

 

L’Ajuntament de València llança una campanya contra l’abandonament animal “per conscienciar la ciutadania”

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de València llança una campanya contra l’abandonament animal per conscienciar i commoure a la ciutadania. Segons la regidora de Benestar Animal, Glòria Tello, les adopcions de gossos i gats durant l’any 2021 han augmentat un 37,18% respecte als mateixos mesos de l’any anterior.

L’Ajuntament de València ha iniciat una nova campanya de conscienciació ciutadana contra l’abandonament animal durant l’època més crítica de l’any, l’estiu. “Aquesta campanya se suma a les diferents iniciatives i la feina que des de la Regidoria de Benestar Animal estem realitzant per potenciar, a curt termini, les adopcions i acolliments dels animals als nostres centres. I, a llarg termini, amb les campanyes de sensibilització que tenen com a objectiu educar en el respecte, estima i protecció dels animals amb els quals convivim”, segons ha explicat la regidora de Benestar Animal, Glòria Tello.

“Un treball que ve avalat per les dades d’adopcions del nostre centre d’acollida de Benimàmet, que acull gossos i gats abandonats. En relació amb els mesos que portem de 2021, s’han produït un total de 487 adopcions, sent el mes d’abril on l’augment ha estat més significatiu. Aquestes dades suposen un increment en el nombre d’adopcions respecte als mateixos mesos de l’any anterior, de 132 animals. És a dir, les adopcions de gossos i gats durant l’any 2021 han augmentat un 37,18% respecte als mateixos mesos de l’any anterior”, ha posat en valor Glòria Tello.

Per la seva banda, la dissenyadora dels cartells de la campanya, Yukari Taki, exposats des del 6 de juliol al mobiliari urbà de la ciutat, ha detallat que “volia transmetre un doble missatge amb aquest disseny:” la facilitat “i” la felicitat” de conviure amb els nostres animals de companyia durant les vacances”.

Taki també ha explicat que “el disseny s’inspira en les ratlles de les casetes de platja, o potser podria identificar-se amb una samarreta marinera, mentre que la resta dels elements, com els textos i el dibuix del gos i el gat, es tracten com un encuny, que s’associa amb una excursió o un campament, com un bon record de l’estiu”.

Finalment, Raúl Belinchón, el fotògraf de la campanya, ha volgut destacar que amb el seu treball ha volgut “abordar el tema en positiu; les imatges dels cartells han estat preses durant l’estiu, a la platja i a la muntanya. Són fotografies de gent que ha decidit compartir les vacances amb el seu animal de companyia. Ells formen part de la família i s’ha de comptar amb ells. La campanya posa en valor que és possible gaudir de les vacances junts”.

Les fotografies de la campanya no han estat preparats, són imatges reals i espontànies de situacions quotidianes, de gent que decideix comptar amb el seu animal de companyia també en vacances. Les fotos han estat preses amb un telèfon mòbil, simulant les imatges de record que qualsevol hagi pogut fer durant el període de vacances.

La Diputació de Huelva celebra la primera Fira d’adopció d’animals de companyia

/0 Comentaris/a

Una dotzena d’associacions protectores de tota la província de Huelva van participar en l’esdeveniment, coincidint amb el Dia Mundial Contra l’Abandonament Animal.

La Diputació de Huelva ha celebrat aquest cap de setmana al Fòrum Iberoamericà de la Rábida, la primera Fira d’adopció d’animals de companyia ‘Huelva Protege’. En l’esdeveniment han participat una dotzena d’associacions d’animals de tota la província, a més del Refugi Provincial d’animals, ubicat al municipi de Huelva de Valverde del Camí.

Informar i conscienciar la ciutadania sobre el respecte i protecció animal i promoure la formalització de l’adopció de gossos i gats entre les persones interessades són dos dels objectius de ‘Huelva Protege’, que ha estat inaugurat per la diputada responsable de Medi Ambient, Rosa Tirador. La jornada ha comptat, entre altres activitats, amb una xerrada d’ensinistrament, un mercat solidari amb productes artesanals per a animals de companyia, així com estands informatius amb fullets i guies per a l’adopció d’animals.

Rosa Tirador ha assenyalat que aquesta Fira contribueix a donar a conèixer “tot el gran treball que duen a terme les associacions protectores d’animals de la província” a les que ha agraït “el seu esforç i dedicació diària, ja que gràcies a elles eviten que molts animals siguin abandonats als carrers i tinguin un lloc per refugiar-se”.

La diputada també ha fet una crida a l’adopció dels animals, tant els que alberguen les protectores en els seus refugis com al Refugi Provincial d’animals, situat a Valverde del Camí i gestionat per la Diputació de Huelva. Un refugi que ha vist millorades les seves instal·lacions en els últims mesos amb la creació d’una nova zona de quarantena, també d’una zona d’esplai per als animals, així com l’ampliació de l’atenció clínica amb un increment del servei veterinari que es presta.

Juntament amb el refugi provincial han participat Mazagón animal, La Tropa de Isra, Sociedad protectora de animales y plantas de Huelva, Rociana acoge, La Manada Canina Choquiperruna, Palma perruna, Puntanimals, Asociación Hada, Asociación Nala, La Huella de Thous, Patitas por el mundo, Valverde animal, APAC Huelva i Zarpas y Huellas.

Rosa Tirador ha insistit en la tinença responsable d’animals i ha recordat que “des de la Diputació posem en marxa dues campanyes de conscienciació per combatre l’abandonament d’animals i promoure l’adopció. Una campanya la realitzem per Nadal i l’altra, en l’època estival, coincidint amb dos períodes en què augmenta considerablement l’abandonament d’animals”.

La Diputació treballa en col·laboració amb les associacions a través d’una línia de subvencions dirigides a les protectores d’animals per donar-los suport en les tasques d’acollida, recuperació i lliurament en adopció que les associacions protectores realitzen amb els animals abandonats i/o perduts en la província de Huelva en centres, albergs o refugis propis, col·laborant amb les despeses generades per a tal fi.

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

/0 Comentaris/a

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.