La regulació en matèria animalista és un procés lent. Normalment, cal un grup organitzat en defensa dels animals capaç d’exercir la suficient pressió perquè les seves mesures siguin ateses. La pressió ciutadana, l’opinió pública o els mitjans de comunicació tenen també un pes clau en aquest procés. Analitzem els avenços més destacats d’aquest 2017.

1. Potser, el cas més sonat ha estat la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs. En 2017, Galícia, Múrcia i Balears han prohibit aquest tipus de pràctiques. Una regulació que ja estava present a Catalunya i que ara es fa extensiva a tres noves comunitats. Marta Merchán és coordinadora d’Infocircos, una plataforma favorable a prohibir l’exhibició d’animals. Segons ella, cinc autonomies podrien ser les següents a adoptar aquestes mesures. Sens dubte, un dels principals avenços de l’any.

Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, matisa que “la mesura és limitada”. Segons la seva opinió, “hauria d’incloure tot tipus d’animals, no només salvatges”. És el cas de les Balears, que ha regulat la qüestió en un sentit més ampli. En canvi, altres comunitats ‘tenen encara marge de millora’, en paraules de l’advocada, tot i que valora positivament els passos fets.

2. El ‘front’ a la tauromàquia ha estat una altra de les grans apostes del moviment animalista aquest 2017. Al juny de 2017, el parlament balear prohibia que s’acabi amb la vida o es fereixin toros a corregudes. El partit popular va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, tal com ja va fer amb la prohibició a Catalunya el 2016. El resultat és que alguns punts han quedat cautelarment suspesos i, a la pràctica, se segueixen duent a terme curses de braus. Això sí, altres punts no s’han suspès. Per exemple, els menors d’edat no podran assistir-hi.

Aida Gascón és directora d’Anima Naturalis, una plataforma centrada en combatre la tauromàquia. Segons Gascón, “hi ha hagut bones notícies sobre aquest tema” ja que a Catalunya es segueixen sense produir curses de braus. Respecte al cas balear, assegura que “pot crear un precedent” que ajudi a regular el tema en un futur.

3. El Congrés dels diputats va aprovar per unanimitat que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat ‘. L’aprovació permetrà a la pràctica que els animals no es considerin objectes a l’hora d’embargar. També es tindrà en compte aquesta nova distinció en casos de separació. En aquesta situació, s’afavorirà legalment que la destinació de l’animal ajudi al seu benestar.

Malgrat els èxits animalistes amb el quals coincideixen la majoria de defensors d’animals, alguns ho han vist com una aposta limitada. “El gruix del maltractament animal segueix. Seguirà havent animals en botigues i exhibits “lamenta Gascón. “Potser haurien d’haver canviat el títol a aquesta llei i especificar que es refereixen a casos concrets com separacions, embargaments, etc.”, conclou.

4. Barcelona, ​​cada cop més ‘ciutat amiga dels animals’. La mesura més sonada mediàticament va ser la prohibició de les calesses tirades per cavalls. És a dir, els cavalls no podran suportar carruatges com a forma de negoci. La mesura es va concretar després que el govern de Colau digués que no renovarà les llicències existents. A més, la mesura es farà normativa pel que no es podran crear noves llicències. 
5. La iniciativa ciutadana ZOOXXI és una altra de les mesures clau impulsades a Barcelona. La proposta pretén assolir les més de 14.000 signatures necessàries per a ‘un model de parc zoològic diferent’, segons la seva web. Concretament, “que respongui a les necessitats dels animals i de la protecció dels seus hàbitats ‘. Una proposta de caràcter ciutadà que té com a objectiu assolir el govern municipal de Barcelona.

Per descomptat hi ha hagut altres mesures rellevants. El 2017 s’ha tancat amb la impressió general que l’avanç és lent però constant. Així ho pensen diferents experts i activistes amb els quals hem pogut parlar. El 2018 arribarà amb nous reptes i regulacions pendents. Els protagonistes dels avenços produïts aquest 2017 ho tenen clar: que el 2018 sigui igual o millor que l’anterior.

Guillem Amatller, redactor