Arxiu d'etiquetes per: ada colau

Barcelona aprova la Iniciativa Ciutadana i el Pla Estratègic del Nou Model del Zoo

/0 Comentaris/a

-El procés de modernització del parc temàtic tindrà una inversió total de 64 milions d’euros entre 2019 i 2031.

-El nou pla estratègic del zoo treballarà en la conservació, l’educació i la investigació com a elements fonamentals per a la modernització de l’espai.

El Govern Municipal de Barcelona ha aprovat en el dia d’avui per unanimitat el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo de Barcelona, amb els vots a favor del Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC, Ciutadans, el Partit Popular i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé.

Alhora, en el Consell del Ple Municipal s’ha aprovat la modificació de l’Ordenança sobre la protecció, la Tinença i la Venda d’Animals de 2014 en el seu article 32, en el qual s’ha incorporat l’article 33bis amb l’objectiu de regular l’activitat del parc. Aquesta modificació ha estat impulsada per la iniciativa ciutadana ZOOXXI i ha comptat amb els vots a favor del Govern Municipal, el Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya i el del regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. La mesura ha tingut els vots en contra de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya, del Partit Popular i del regidor no adscrit Gerard Ardanuy. La CUP, per la seva banda, s’ha abstingut.

Així serà el nou model del Zoo de Barcelona

Conservació, educació i investigació com a elements de modernització

El principal objectiu que es pretén complir amb el procés de modernització del zoo és que la conservació, el gaudi, l’educació i la investigació vagin de la mà. Una sèrie de metes que es pretenen complir en un mitjà termini establert entre 2019 i 2031.

La prioritat del Nou Model de Zoo de Barcelona és la conservació d’aquelles espècies més amenaçades, especialment les que pertanyen a la fauna autòctona i de la zona mediterrània. Tot això amb l’objectiu que el parc sigui un centre d’investigació, conservació i divulgació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània: la llar dels naturalistes de Catalunya.

En el termini d’un any es presentarà un llistat d’espècies candidates a la confecció d’un projecte d’espècie, i en el termini de tres anys es deixaran de reproduir les espècies que no comptin amb el projecte d’espècie dictaminat favorablement pel Comitè Científic i Ètic. Un comitè integrat per experts independents de la comunitat científica, zoològica, de benestar animal i de conservació, que actuarà d’òrgan consultor del Zoo de Barcelona.

Conservació de la fauna autòctona i de la fauna amenaçada

La reestructuració del nombre d’animals i d’espècies que acollirà el zoo es decidirà a partir d’aquests tres eixos:

-Prioritzar les espècies amb un nivell alt d’amenaça.

-Prioritzar les espècies de la fauna autòctona.

-Prioritzar les espècies per les quals ha plans de conservació.

Amb aquesta mesura el que es pretén és que el Zoo de Barcelona sigui un referent en l’àmbit de la fauna salvatge local i propera geogràficament, dins el marc de la Conservació de la Mediterrània.

El Zoo de Barcelona, un lloc d’educació i sostenibilitat

Una altra de les metes del Nou Model de Zoo de Barcelona és posar en marxa una estratègia comunicativa que no limiti el parc temàtic en l’observació d’un conjunt d’animals. El que es vol fer és que la visita a l’espai serveixi per adquirir uns coneixements, unes emocions i uns valors.

D’altra banda, es vol projectar la figura del Zoo com una referència de sostenibilitat dins de Barcelona. Per a això, s’introduiran millores en la gestió de l’aigua, dels residus, de la mobilitat, la restauració … prestant especial atenció a la conservació de la fauna silvestre de la Ciutadella.

Un parc temàtic amb espais físics renovats

La modernització del Zoo de Barcelona comptarà també amb una renovació de l’espai físic del parc. Hi haurà una redistribució de les infraestructures:

-Es crearan nous espais com un centre de biodiversitat marina o el pavelló d’animals invertebrats.

-Es posarà fi al bioma de la sabana del Sahel, i al bioma de Madagascar.

-Es milloraran totes les instal·lacions agrupant sempre que sigui possible per taxons.

-Es milloraran els espais públics i s’establiran nous equipaments per a les noves funcions del Zoo: un espai d’educació, una nova zona logística etc.

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

/0 Comentaris/a

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar “la platja per a gossos“ com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals“. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

Jordi Martí, creador de la normativa de gossos a Barcelona: “L’ordenança s’ha aplicat sense diàleg”

/0 Comentaris/a

Parlem de les noves àrees d’esbarjo per a gossos i de la convivència a la ciutat amb el responsable de l’ordenança

Jordi Martí Galbis és regidor del Grup Municipal Demòcrata PDeCAT, Portaveu a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona i responsable de Benestar Animal. Durant el govern municipal de Xavier Tiras, com a regidor de Presidència, va ser l’encarregat d’enllestir la controvertida ordenança municipal “protecció, tinença i venda d’animals”. Però curiosament, la normativa que ell i el seu equip van dissenyar i que va tenir el suport d’ERC, el PSC i algunes entitats socials, l’ha acabada aplicant l’actual govern municipal, liderat per Ada Colau.

Vostè va ser l’ideòleg de l’ordenança ‘protecció, tinença i venda d’animals’.

Efectivament, jo vaig ser l’impulsor de l’ordenança. Tenia les competències de Benestar Animal, que estaven a la regidoria de Presidència. Era una ordenança que ja tocava fer perquè l’anterior era del 2004. Estava obsoleta i calia fer un nou impuls a les polítiques públiques de benestar animal.

Quina era l’objectiu de l’ordenança?

La nova ordenança tenia diferents objectius. El primer era aprofundir en les polítiques de benestar animal. Barcelona ja era pet friendly, però calia fer més coses. Calia regular i preveure noves actuacions per millorar la situació de tots els animals de Barcelona, no només els animals domèstics

Què més?

El segon objectiu era intentar millorar la convivència entre persones i animals de companyia.

No era bona, la convivència?

Hi havia conflicte i continua havent-hi un fort conflicte. Hi havia un altre objectiu: adequar l’ordenança amb les noves lleis que s’aplicaven a Catalunya. A Catalunya s’aprova el 2010 un normativa per protegir els animals. Calia adaptar-se a la normativa. Va ser una feina d’adaptació

Pensa que l’esperit de l’ordenança aprovada al 2014 es manté o que el govern municipal d’Ada Colau l’ha modificat completament?

Vam tenir pocs mesos per implementar la norma. El gruix de l’aplicació ha correspost a Ada Colau. No m’atreveixo a dir amb quin esperit l’han aplicat. El resultat de l’aplicació d’aquesta ordenança no és positiu. Ho diuen moltes entitats. El termòmetre social que tenim són les entitats que es dediquen a això, entitats animalistes. La majoria estan representades al consell municipal de convivència. Les opinions d’aquestes entitats no han estat positives. És una ordenança pionera, agosarada i avançada, però les normatives no s’apliquen soles. Aquest és un govern a qui li costa gestionar. L’impuls polític no s’ha fet prou bé.

Com valora l’aprovació de l’ordenança l’any 2014?

Nosaltres vam aprovar la norma amb CiU, ERC i el PSC. Va ser una ordenança molt treballada. Socialment vam establir complicitats amb les entitats animalistes. Hi havia consens amb el consell de convivència. Nosaltres ja teníem un doble consens. Però aquest govern no se n’ha sortit prou. És evident que poden haver-hi problemes d’implementació per temes tècnics, legals, etc. La base política i social estava clara.

Alguns elements presents en la norma del 2014 inclouen punts molt polèmics, com la prohibició d’entrar al Turó Park amb el gos

Enlloc prohibia que a un espai acotat d’aquest park, aïllat de la resta del turó, hi poguessin entrat gossos en una zona vallada. Fer això no és incompatible amb la normativa. Una altra cosa és que es vulgui anar pel camí fàcil i decretar la prohibició absoluta dels gossos. Però es podria haver fet política i fer les dues coses: que es delimités una zona per a gossos i que a l’hora es compleixi l’ordenança. A aquest govern li ha faltat diàleg, tot i que  les ordenances s’han de complir. Solucions n’hi ha moltes. S’ha tirat pel dret. Jo hagués intentat una opció intermèdia: cal intentar conciliar interessos contraposats, sovint és possible trobar una solució de compromís. Això hagués estat possible. Però ara, s’ha creat un problema que revifarà amb més força.

Vostè veu bé que es multin persones per portar el gos deslligat fora de les àrees d’esbarjo i usos compartits que actualment estan establertes?

Actualment no hi ha prou alternatives pels propietaris de gossos. No hi ha prou àrees d’usos compartits ni àrees per a gossos. Per això s’ajornaran les multes un any més. Abans de multar has de donar alternatives. A més, penso que a la ciutat hi ha conductes més perseguibles

 

“No hi ha prou alternatives per als propietaris de gossos”

 

Quina és la seva opinió sobre les grans àrees d’esbarjo?

En primer lloc, l’ordenança ja estableix que les àrees han de tenir 700 metres quadrats mínim. La veritat és que són insuficients i algunes estan mal fetes. És la mania de sempre de fer les coses des d’un despatx. Hi ha àrees de lleure que estan mal fetes que tenen problemes de disseny i de producció, que s’han construït malament. L’exemple més clar és el de Piscines i Esports. Si haguessin escoltat amb la gent i haguessin dialogat, ho haguessin fet diferent. És un cas concret perquè el conec, però d’exemples n’hi ha molts.

L’ Ordenança que va aprovar el seu govern estava pensada per desplaçar les persones amb gos dels carrers a zones delimitades per l’administració?

Hem de diferenciar dues coses diferents: una cosa és portar el gos pels carrers. La Síndica de Greuges deia que els gossos a la ciutat no poden anar deslligats perquè poden mossegar o causar danys. El gos ha d’anar lligat. Vam assumir aquelles recomanacions. Però hem de veure en quins espais poden anar deslligats. És aquí on l’Ajuntament ha de fer bé la feina. Hi ha espais de lleure i després hi ha les àrees d’esbarjo. No hi havia voluntat de desplaçar a ningú. Hi ha pocs gossos que segueixen sempre les normes dels amos. No es pot anar amb el gos deslligat sempre perquè això genera molts problemes. Es tracta d’afavorir la socialització en zones determinades, però han de ser suficients, perquè actualment no n’hi ha.

Recentment, la plataforma Espai Gos i Udols han convocat diverses mobilitzacions per la gestió dels espais per a gossos. Quina valoració en fa?

Això es crea com a reacció d’un sentiment generalitzat i espontani a un estat de coses que no són positives. Si s’hagués gestionat bé, tota aquesta gent no s’hagués organitzat. Han estat constructius, però crítics. És l’evidència d’una mala gestió. Han aconseguit fer visible un problema. Han parlat d’una problemàtica, com n’hi ha tantes. Han aconseguit que es negociï amb ells. Espai Gos només volia una taula de treball i és el que han aconseguit. Vaig fer un prec perquè es crees aquesta taula de treball. Fins ara, no ho havien aconseguit.  Després poden sortir més consensos o menys, però no pot ser que tantes persones no se sentin escoltades. Ara ja han aconseguit el diàleg, veurem fins on arriben.

Com valora el mandat de Frederic Ximeno al capdavant del comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona?

Frederic Ximeno és una peça més d’un equip. No puc valorar la seva gestió personal, puc valorar la gestió de tot el seu equip. El balanç és negatiu. El zoològic no passa per un bon moment, tenim un zoològic que ha perdut visitants i que té pèrdues. No hi ha un model clar, veurem com avança el nou pla estratègic. Respecte els dofins, n’han enviat dos a valència. Els 4 que queden  estan en una piscina, volen enviar-los a Baltimore, que encara s’ha de fer. No ens expliquen res, no ens diuen res. Fotos moltes, però sobre el zooligic no han gestionat gaire cosa. No parlo de Frederic Ximeno, sinó de Janet Sanz i del govern municipal de la ciutat.

Guillem Amatller

4 dofins del zoo de Barcelona es troben en condicions “lamentables”, segons DEPANA

/0 Comentaris/a

L’ajuntament i el zoo decidiran el seu nou destí a la tardor

El zoo de Barcelona preserva quatre exemplars de dofins en el seu dofinari que pateixen “al·lèrgies cutànies, problemes oculars i gastritis recurrents”, segons ha denunciat DEPANA  en un comunicat i ha confirmat a Animalados. Segons l’organització conservacionista, “això es deu al mal estat de les piscines que no filtren bé l’aigua”, assegura Marta Gumà, presidenta de la lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) i al fet “que els dofins no estan pensats per viure en piscines amb aigua amb cloro”.

 L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a traslladar els 6 dofins que quedaven al 2016 del zoo de Barcelona a un nou indret, però 1 any i 8 mesos després de l’anunci, només dos d’ells han sigut traslladats amb èxit a l’oceanogràfic de València. Allà han guanyat pes i la seva salut ha millorat considerablement. El Consistori Barceloní assegura que aquesta tardor anunciarà el destí dels 4 dofins que queden al delfinari de Barcelona. El temps s’acaba, perquè la promesa era que abans del 2019 el delfinari estaria tancat i el trasllat dels dofins s’hauria fet efectiva.

Des de DEPANA lamenten que no s’hagi buscat una solució per als 4 dofins que encara estan al zoo de Barcelona. “Sabem que no és fàcil de gestionar, però creiem que s’hauria d’haver actuat amb molta més celeritat i transparència”, han dit a www.animalados.com. L’ajuntament de Barcelona responen: “no valorarem cada comunicat i cada declaració que faci una entitat animalista, no entrem a aquest grau de detall. A la tardor comunicarem la nostra decisió definitiva”

Diferents opcions de trasllat, totes problemàtiques

Tant l’Ajuntament de Barcelona com el zoo es plantegen vàries opcions per traslladar els dofins a un espai on es trobin millor. Una de les opcions és el Santuari de Baltimore que sobre el paper estarà construït cap al 2021. “No és la millor opció”, diuen des de Depana. “Si bé és cert que el santuari és la millor solució, no podem esperar al 2021”. A més, asseguren no tenir cap certesa que aquest Santuari estarà acabat al 2021.

Traslladar-los a l’oceanogràfic sembla una opció factible. “Estem en contra que es facin espectacles amb dofins, per tant no és la opció ideal”, diuen des de Depana. Ara bé, podria ser la menys dolenta. “Els dos dofins que ja es van traslladar han reaccionat bé, han guanyat pes i es troben molt millor”. Enviar-los a un altre espai europeu és una opció possible, però de moment no s’ha concretat res.

 

Colau ajorna la prohibició de portar el gos sense lligar fins després de les eleccions

/0 Comentaris/a

Els gossos podran seguir sense lligar en algunes zones fins al setembre de 2019

L’ajuntament de Barcelona no multarà els propietaris que portin el gos sense lligar fins a la tardor de l’any 2019, un cop hagin passat les eleccions municipals i el consistori hagi pogut assegurar suficients zones per a gossos a Barcelona. Que s’apliquin multes o no al 2019 dependrà de la valoració que es faci dels espais municipals destinats a gossos, en especial les zones d’usos compartits –espais on els gossos poden anar deslligats a determinats horaris- i les àrees d’esbarjo. El comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Federic  Ximeno, ha dit que “la normativa s’aplicarà un cop avaluada i analitzada la idoneïtat, la suficiència i el grau de convivència que generen les zones d’usos compartits”.

Per tant, es podrà passejar el gos sense lligar per Barcelona fins a la tardor del 2019, a excepció de les zones senyalitzades, on sí que serà obligatori portar-lo lligat. Fins llavors, el consistori comprovarà si les zones d’usos compartits i les grans àrees d’esbarjo que actualment hi ha assignades són suficients o no. Les zones d’usos compartits són espais on la normativa que s’aplicarà al 2019 sí que permetrà que els gossos vagin deslligats. Però només a determinats horaris: de 7:00 a 9:00 del matí i de 20:00 a 23:00. Les grans àrees d’esbarjo, espais tancats amb més de 700 metres quadrats destinats exclusivament a gossos, estaran obertes permanentment i sense limitacions.

L’ajuntament s’estalvia així el cost electoral que podria tenir aplicar la normativa ‘protecció, tinença i venda d’animals’ abans de les eleccions, una norma que preveu multes per als propietaris que portin el gos sense lligar fora de les zones d’usos compartits i àrees d’esbarjo. Mentrestant, el consistori tindrà més temps per negociar amb les plataformes animalistes sobre quins espais haurien de ser destinats a zones d’usos compartits.

Més de 73 zones d’usos compartits i 20 grans àrees d’esbarjo

L’ajuntament de Barcelona, durant el seu mandat, ha intentat derivar els propietaris de cans cap a les zones d’usos compartits i les àrees per a gossos. Per això ha duplicat les àrees d’esbarjo de més de 700 metres quadrats que han passat de 10 a 20. Les zones d’usos compartits podrien arribar a les  90 si es tenen en compte alguns parcs que queden habilitats per passejar amb el gos. És el cas dels parcs de del Coll, el de l’Oreneta, el del Guinardó, el Parc Guell i el de Montjuic. La prohibició d’entrar amb el gos al Turó Park i a altres parcs amb caràcter històric o on hi ha nens continuarà vigent, malgrat les fortes protestes que hi ha hagut aquest any.

La platafora Espai Gos ha dit en un comunicat que l’augment d’espai en zones d’usos comopartits “només vol dir que l’Ajuntament fa els deures que tenia pendents” i denuncien “manipulació informativa” per part dels mitjans de comunicació que han considerat com a bona notícia l’augment en zones d’usos compartits.