La llei de ‘sacrifici zero’ funciona?
La llei de “sacrifici zero” o Llei de Protecció dels Animals de Companyia significava, en principi, una victòria per part de tots els defensors dels drets dels animals, però la realitat és que aquesta llei també ha comportat problemes
Després que tres comunicats autònomes ja estiguin aplicant la coneguda com “llei de sacrifici zero”, que impedeix que es matin els animals domèstics abandonats, ja es pot fer una valoració. El primer canvi que comporta la llei -que es deixin de sacrificar animals- és clarament positiu, però aquest indult de gossos i gats ha provocat també un creixement de la població d’animals que habiten en centres o refugis. Les gosseres estan travessant una situació molt difícil. Ja no acullen més gossos. Totes les gàbies estan ocupades.
La sobreabundància dels animals en aquests llocs provoca que els centres no disposin de prou recursos per garantir el benestar dels mateixos. La vida de molts animals consisteix en alimentar-se en espais reduïts sense conèixer la llum del sol, estil de vida que desemboca en nerviosisme, ansietat, malaltia i desídia.
L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. L’any 2017, les protectores i els refugis d’Espanya van recollir un total de 138.307 gossos i gats, una quantitat superior als últims anys que ha trencat amb la tendència al descens d’animals abandonats al territori espanyol. Aquestes xifres les facilita un estudi d’Affinity mitjançant les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya i encara pode ser superiors ja que no tots els animals abandonats acaben en mans de les protectores.
Les Comunitat de Madrid, Catalunya i Galícia són les tres comunitats autònomes on està en vigor la llei de “sacrifici zero”. Tres territoris on la falta de mitjans en les protectores i centres d’animals, i l’absència de mesures contundents contra l’abandonament estan generant situacions molt greus sobre els animals.
A més del principal problema de l’abandonament, la llei ha oblidat altres problemes importants com són el maltractament d’animals en els centres de recollida gestionats per empreses, la mort clandestina d’animals, el descontrol de la cria d’animals que pertanyen a particulars o l’exclusió dins de la pròpia llei d’altres animals com són els toros, els animals silvestres o els animals de laboratori.
Hem parlat amb diferents persones d’aquests territoris per conèixer de primera mà quines conseqüències ha tingut la implantació de la llei i com ha afectat aquesta sobre els centres d’acollida d’animals.
Galícia
Aquesta ha estat l’última comunitat autònoma en sumar-se a la llei de sacrifici zero davant animals domèstics. Concretament va començar al gener de 2018.
Per conèixer millor la situació a Galícia després de la implantació de la llei hem parlat amb Ana Sánchez Diz, secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia, que ha valorat així aquesta mesura que prohibeix el sacrifici dels animals: “La llei és un paripé. No està entre els seus fins establir mesures reals per acabar amb l’abandonament i el maltractament animal, simplement es dissimula una situació desesperant a un problema estructural com és el de la violència i el tracte que es dóna als animals en general i en particular aquí a la nostra comunitat autònoma “.
L’ Ana també ha lamentat que es tracta d’una llei excloent: “La seva implantació deixa fora del seu àmbit de protecció als èquids, bous, animals de producció, d’experimentació o altres fins científics, també als silvestres del medi natural, és a dir pràcticament a tots “. A més ha afegit que “Les lleis no es poden dur a terme en despatxos de vidre aliens a la realitat, amb fins partidistes, amb persones que no estan conscienciades i que no tenen el més mínim interès en resoldre la situació, i per descomptat, sense incloure a les parts implicades / afectades “.
Sobre la repercussió que ha tingut la llei en les protectores d’animals de Galícia, Ana Sánchez ha dit: “Tot segueix igual per a les administracions públiques. Les gosseres i centres autoritzats seguiran sacrificant el que els doni la gana. Contràriament, les associacions protectores, santuaris, persones particulars, etc. que lluitem per la protecció real dels animals i que sí que apliquem el sacrifici zero, estem encara pitjor ja que la llei en vigor ha provocat que el nombre d’abandonaments hagi crescut”.
La secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia proposa un canvi radical per posar fi a aquesta situació: “Cal trontollar els fonaments sobre els quals es va construir aquest espiral de violència i horror. Els partits polítics tenen un visió a curt termini dels problemes, perquè el que realment els interessa és guanyar les eleccions cada quatre anys, la problemàtica requereix de canvis molt profunds que no tenen res a veure amb les legislatures “.
Comunitat de Madrid
Al febrer de 2017 va entrar en vigor a Madrid la llei de “sacrifici zero”. Només set mesos després d’aquesta mesura, les protectores madrilenyes ja no podien acollir més gossos.
Ignacio Benito, regidor del PSOE-M, no va trigar a assenyalar públicament que la nova llei no està satisfent els interessos dels animals: “Defensem la llei, però s’està desenvolupant malament. S’han oblidat moltes coses. L’Ajuntament de Madrid ha demostrat una total falta de planificació “.
Arancha Sanz de PAC Madrid opina això sobre les mancances de la llei de “sacrifici zero”: “Fan faltes altres mesures que acompanyin aquesta llei. La conscienciació social, l’esterilització o major dotació econòmica per part dels ajuntaments són algunes de les mesures que cal prendre. A més, és molt important sensibilitzar la gent d’una tinença responsable “.
Arancha també ha lamentat que un dels principals problemes actuals en l’abandonament d’animals de companyia a Espanya està relacionat amb la descontrolada cria de particulars: “Els particulars crien sense cap límit, la qual cosa provoca que no hi hagi un control numèric real dels animals domèstics existents. Per solucionar aquesta situació hem proposat que es necessiti una autorització a l’hora de criar animals. Alhora hem proposat que només es pugui criar un cop per animal. Fins ara han denegat aquestes propostes, és normal que l’abandonament d’animals creixi i això repercuteixi negativament sobre les protectores “.
Catalunya
Catalunya ha vist com la implantació de la llei ha comportat el tancament per “aforament complet” de les seves gosseres. Així ha passat per exemple en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. Juan Carlos Castaño, col·laborador en aquest centre, ens explica com està situació al CAACB: “El creixent abandonament d’animals ha provocat que els peluts de gossera visquin únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Els animals estan malvivint amb ansietat, desídia i por”.
Per conèixer millor la situació al territori català també hem parlat amb l’ Emma Infante, doctora en Bioètica i Dret Animal a la Universitat de Barcelona Per aquesta experta en benestar animal, “el sacrifici zero no és una llei ben plantejada, ja que aquesta ha d’anar acompanyada per mesures d’abandonament zero. L’aprovació de la llei de sacrifici zero hauria d’haver anat acompanyada per les lleis de sanció per abandonament i lleis que regularitzessin el control de la cria “.
Infante a més ha afegit que: “És molt urgent canviar les polítiques perquè la solució de sacrificar no és una solució, però tampoc és una solució l’abandonament ja que és una acció que costa molt car en termes econòmics i morals”.
“No podem promoure el sacrifici zero sense incidir prèviament en l’abandonament zero, perquè el resultat serà el de la mort d’animals sans de forma clandestina, que és el que està succeint en l’actualitat”, ha conclòs Emma.
