Polèmica per l’ús de fosfur d’alumini per matar conills a Lleida: “És un disbarat”

Es tracta d’una substància altament tòxica i molt perillosa per a qualsevol ésser viu

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat una «prova pilot» molt perillosa: l’ús de fosfur d’alumini per matar conills. L’objectiu de la Generalitat és acabar amb la plaga de conills que està fent estralls a la plana de Lleida però, segons els experts, aquest mètode no serà eficient i, a més, es corre un risc molt elevat: “És un disbarat”, conclou Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria de l’àrea de Toxicologia.

El fosfur d’alumini s’usa com a plaguicida però només en casos molt concrets ja que és molt tòxic i pot ser letal. De fet, només el poden manipular les empreses que han estat autoritzades pel Ministeri de Sanitat. Quan el fosfur d’alumini entra en contacte amb la humitat genera fosfina, una substància altament perillosa per a qualsevol ésser viu, ja que bloqueja la respiració mitocondrial. “Afecta de forma no selectiva a la pràctica totalitat de les cèl·lules de l’organisme (…) és una de les substàncies de major toxicitat que es coneixen”, adverteixen en un comunicat Pérez Luzardo i Manuel Zumbado, doctor en Veterinària i també expert en toxicologia.

“Estic molt sorprès”, reconeix Pérez Luzardo. “És un perill per a la ciutadania i també per a les espècies no diana”, és a dir, la resta d’éssers vius a qui no va dirigit el fosfur d’alumini però per qui també pot ser letal. Qualsevol insecte, ocell o altre animal que respiri aquesta substància, morirà.

Segons informa el departament d’Acció Climàtica, aquesta «prova pilot» s’està duent a terme a la carretera LV-7041 de Soses a Massalcoreig (Segrià) i només en zones “molt afectades”. El departament recorda que l’ús d’aquesta substància està permesa per garantir el funcionament de les infraestructures però, segons el doctor Pérez Luzardo, aquesta interpretació “perverteix l’esperít de la norma”. I és que la llei està pensada «per protegir infraestructures com les vies del tren, ja que els talussos són llocs ideals per als nius» de rates o conills. El deteriorament d’aquests espais podria suposar un perill per a la via i, per altra banda, és més segur usar un producte tant tòxic perquè les vies del tren acostumen a estar més allunyades de les zones de pas de les persones o altres espècies. Res a veure amb una carretera comarcal.

Els caus dels conills, a més, tenen moltes bifurcacions, diferents alçades i vies d’accés… de manera que és impossible que els tècnics sàpiguen sobre quina superfície volen actuar. L’ús d’aquesta substància està tan regulat que especifica fins i tot quina quantitat exacta s’ha d’utilitzar segons l’espai que es vol afectar, però aquesta equació no es pot resoldre sense conèixer la profunditat dels túnels dels conills.

Sense eficàcia

A part d’assumir un risc molt alt, la mesura, segons els experts “no serà eficaç”, ja que els conills que viuen en els nius que hi ha a la carretera no tenen perquè ser els mateixos que es mengen els camps de cultiu. El problema és que la norma és molt més estricte pel que fa a l’ús del fosfur d’alumini en camps de cultiu, ja que es tracta d’aliments per al consum humà. El sindicat agrari Unió de Pagesos si que ha demanat al subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, permís per poder usar fosfur d’alumini als seus camps, així com indemnitzacions pels danys patits per culpa dels conills.