Per què dius mascota quan vols dir soci?

Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc

Mascota és una paraula carregada de potents consideracions per als amants dels animals. Com a “prova del cotó” de la profunditat de la implicació d’una persona o col·lectiu pots fer servir la paraula mascota. És un password tàcit que delimita els diletants dels entesos de la causa pels animals.

Davant la paraula “mascota” els animalistes reaccionaran com després d’un enrampada i els “mascotistes” somriuran complaguts. El que no saben els segons que aquest terme l’assignen despectivament als primers. Es fa servir per identificar aquells que no han fet el salt mortal que significa estimar els animals no humans més enllà dels que conviuen amb ells. Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc. Per als que han transcendit el compromís més enllà del seu Boby o la seva Pepa tots els gossos i gats són valuosos més enllà de la raça, l’edat o la bellesa.

Els gossos porten més de 10.000 anys al nostre costat i els gats ho estan considerant des de fa 9.000. Els mascoteros – tots o gairebé tots ho hem estat o ho som- consideren que gairebé qualsevol animal pot ser company. El límit el posa la manca d’espai, de diners o el bon judici dels companys de pis. Una cobaia, un conill, una serp, un amfibi, un peix, un lloro, un poni o qualsevol ésser viu no humà (assequible espacialment) és considerat un potencial company. I no hauria de ser així. La convivència en una gàbia, peixera, terrari o corral per companyia de les persones és molt qüestionable per als veritables amants dels animals. Massa vegades estimar no és posseir.

Ni mascota és correcte per definir a aquests col·legues i còmplices que per trajectòria d’espècie i encant personal ens alegren el dia sense ser bufons ni propietats. Hi ha una controvèrsia cap a l’oportunitat d’albergar espècies que no estiguin clarament adaptades a les nostres manies i estil de vida. Els missatges comercials ofereixen noves criatures cada vegada menys dependents, cada vegada més vistoses i exòtiques amb l’única finalitat de proveir de capritxos i d’un aixovar caríssim per lluir a les xarxes. Ells parlen de mascotes. Nosaltres parlem de socis de vida.

Per Emma Infante, de Futuranimal.org