Més val tard que mai

Recentment tots els grups parlamentaris es van comprometre a instar el Govern a reformar aquell fragment del Codi civil espanyol en el qual inexplicablement encara considera als animals béns mobles o cap de bestiar nulius i als animals companys béns embargables. El que és una posada al dia d’un concepte bàsic com que els animals no són objectes, no està exempt de polèmica. A Catalunya el codi civil propi ja fa anys va incloure un breu aclariment sobre els animals afirmant que no són coses. Al futur Codi Civil espanyol caldrà inserir-li una nova consideració sobre els animals que digui que són “éssers vius dotats de sensibilitat”. Aquesta definició no satisfà tothom però constitueix una fita del lobby animalista. Per als impulsors que han fet equilibris entre les limitacions de la llengua i la “proverbial ceguesa que Espanya té cap als animals”, ha significat un esforç titànic.

Com que hi ha pocs polítics interessats en el tema, agrupats a l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), aconseguir la unanimitat en la votació i que les forces conservadores s’hagin pujat al carro té un gran mèrit que ha de ser reconegut.

D’altra banda, a Lisboa, on es va signar l’últim Tractat Fundacional de la Unió Europea, en l’article 13, es parla dels animals com “sentient beings”. El problema sorgeix de la traducció al castellà que s’ha realitzat de manera incorrecta en emprar el terme sensible. Els lectors d’Animalados són sentientes i sensibles. Els objectes són només sensibles. Si estrenyem amb força una llauna de refresc es deforma, és sensible a la nostra força com la sorra de la platja és sensible a l’exposició solar. Sentiente va més enllà de ser vulnerable a agents externs. Sentiente implica capacitat de convertir allò al que s’és sensible en una emoció. Tot i que el filòsof Xavier Zubiri titulés un dels seus assajos “intel·ligència sentiente” aquesta segona paraula no està reconeguda per la RAE. Quina pena tan gran que l’oblit dels acadèmics de la llengua compliqui la titànica tasca dels lobbies animalistes: obligant-los a pressionar per incloure el pegat d’”éssers vius dotats de sensibilitat”. 

Cap país membre pot seguir negant la dimensió emocional dels animals que a diferència dels objectes, senten, pateixen i mereixen una consideració moral que impulsi normatives de respecte i protecció dels animals. Canviem el xip des de l’UE o des del nostre cor mentre un gat o gos inquiets ens recorda que hem de donar-los de menjar i carícies.

Animalados