Les entitats ecologistes desmenteixen els informes de la necròpsia de l’ós Cachou

Les entitats ecologistes afirmen que la mort de l’ós Cachou no va poder ser causada per una baralla amb un altre ós i la posterior caiguda deguda a un fort desnivell. Les entitats sospiten que l’animal va poder morir a causa d’un enverinament.

Les entitats ecologistes FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges), SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP (Fonds d’Intervention Écopastorale Pirineus Francesos) han celebrat una roda de premsa per videoconferència en què han posat en dubte l’informe del Consell General d’Aran que explica que la mort de l’ós Cachou es va produir per l’atac d’un altre ós i la caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Des de les entitats s’afirma que els resultats de la necròpsia preliminar realitzada a Cachou pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona no són creïbles. Davant d’aquesta situació, els ecologistes han demanat que es faci una segona necròpsia més resolutiva per conèixer amb exactitud la causa real de la mort de l’animal.

Tots els ecologistes coincideixen en la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. “La mort per caiguda no és creïble. No hi ha cap fractura ni lesió que demostri aquesta opció. Aquesta causa de mort és una invenció. Les necròpsies han de ser definitives i concloents abans de compartir les possibles causes de la mort de l’ós. Cachou era un animal que estava acostumat a escalar”, ha explicat Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.

Des de Ipcena també s’ha demanat una major transparència per part de les administracions competents: “Les administracions i els polítics estan compromesos per llei a defensar i protegir la biodiversitat. El Consell General d’Aran no pot dir que l’animal ha pogut morir per diverses raons sense ser motius concloents. Cal realitzar una necròpsia completa per poder dir de què ha mort i no de què ha pogut morir Cachou. La informació preliminar que va donar el Consell General no aportava cap motiu real “.

A més, Joan Vázquez ha fet referència a l’absència d’esdeveniments per part de les administracions: “Creiem que és necessari i evident que les administracions competents lamentin pèrdues clau en la biodiversitat com la de Cachou. L’absència de laments aixeca sospites sobre la mort de l’ós”. El portaveu d’Ipcena també ha recordat que: “L’òrgan competent en aquesta matèria és el Ministeri del Govern espanyol, ja que el projecte de conservació dels óssos abasta a Catalunya, Navarra i Aragó. Per tant, la Generalitat de Catalunya no pot prendre mesures pel seu compte “.

Roberto Hartasanchez, president de FAPAS, ha valorat la possibilitat que Cachou fos víctima d’un enverinament: “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic “.

Recordem que durant el passat mes d’octubre de 2019 la Generalitat va aprovar una tècnica dissuasiva que consistia en aplicar fungicides als cossos dels animals morts perquè Cachou agafés rebuig a la carn animal provocant-li vòmits. D’aquesta manera, l’ós no atacaria més a la ramaderia. Tal com comenta Cristina Sánchez, delegada de SEO Birdlife a Catalunya: “Aquesta tècnica és totalment improcedent i temerària, a més, no es troba establerta en cap protocol del Ministeri”.

Les entitats ecologistes han mostrat així la seva unió per a la conservació dels óssos en els dos costats dels Pirineus i han explicat que encarregaran un estudi per valorar possibles accions jurídiques per la mort de l’ós Cachou.