La població de l’àliga imperial ibèrica es recupera i puja un 53% a l’últim lustre

L’àliga imperial ibèrica es recupera després d’estar en perill d’extinció i actualment compta amb 841 parelles reproductores a la Península Ibèrica.

La població de l’àliga imperial ibèrica continua en vies de recuperació. El grup de treball d’aquesta espècie, integrat per representants d’administracions ambientals d’Espanya i Portugal, ha publicat els resultats del seguiment i treballs de conservació d’un dels animals més emblemàtics de la fauna espanyola.

Segons l’informe presentat, entre el 2021 i el 2022 es van censar un mínim de 841 parelles d’àligues imperial ibèrica, 821 a Espanya i 20 estimades a Portugal. Aquestes dades suposen un increment del 53% de la població des del 2017, any en què es va recopilar un cens a nivell ibèric amb un total de 536 parelles.

Un creixement concentrat en cinc comunitats autònomes

L’espècie es continua distribuint per cinc comunitats autònomes espanyoles, amb un total de 21 províncies amb ocupació. A partir del 2018, Granada, Conca i Palència ja tenen parelles reproductores d’aquest animal. Castella-la Manxa és la comunitat autònoma que acull més parelles reproductores. El 2022 es van censar 396 territoris d’àliga imperial ibèrica, fet que suposa el 47% del total existent a Espanya.

Andalusia també ha experimentat un increment molt important de parelles, des de les 70 registrades el 2011 a les 136 comptabilitzades el 2022, amb una notable ampliació a les serres Subbètiques i la província de Granada. A Castella i Lleó compten amb 131 parelles en clara tendència expansiva, principalment al nord de la regió.

La Comunitat de Madrid també alberga una elevada densitat d’àligues imperials ibèriques, arribant a les 83 parelles el 2022. A Extremadura ha augmentat la població, encara que a un ritme menor, acollint el 2022 un total de 75 parelles. Per part seva, Portugal informa d’un mínim de 17 parelles al seu territori, estimant-se la presència possible de 20, principalment distribuïdes per la regió de l’Alentejo i en àrees limítrofes amb Extremadura.

Recuperació amb èxit de l’espècie

La població reproductora de l’àliga imperial ibèrica ha mostrat una tendència a l’alça des que es van iniciar els treballs de seguiment i conservació i després de la seva inclusió al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. El primer cens de l’espècia, realitzat el 1974, només va comptabilitzar 39 parelles. L’any 2022 se’n van comptabilitzar 841, mentre que el 2023 es preveu actualitzar un nou cens complet que permeti confirmar la tendència creixent de l’espècie.

El control i la recuperació amb èxit de l’espècie ha estat possible gràcies a la tasca desenvolupada per administracions públiques, propietaris de finques privades, entitats conservacionistes i investigadors. La contribució financera del programa LIFE de la Unió Europea també va suposar el 1990 un impuls important per millorar el coneixement d’aquesta espècie i les amenaces que afronta, així com per desenvolupar un programa coordinat d’actuacions a Espanya.

Tot i aquests resultats positius, encara és important continuar mantenint els esforços de seguiment i investigació, d’inversió d’acord amb les esteses, de protecció d’àrees crítiques davant transformacions de l’hàbitat per implantació de desenvolupaments energètics i de conciliació de les pràctiques desenvolupades al medi rural.

Com que es tracta d’una espècie endèmica, Espanya i Portugal tenen la màxima responsabilitat global per assegurar la conservació d’aquesta espècie considerada prioritària en el conjunt de normes i convenis internacionals sobre conservació de la biodiversitat.