La llei de Benestar Animal traurà 100.000 persones de la clandestinitat

La Belén ha organitzat la feina i la família per poder escapar-se de casa a hores intempestives. El pes de les bosses li molesta menys que la incertesa. No saber mai com els trobarà o si serà descoberta, moltes vegades, li treu la son. Encara que intenti ser molt silenciosa ells sempre s’anticipen. Desenes de parells d’ulls la miren des de diferents distàncies. Estaven amagats sabent que ella no falta mai a la seva cita. Porta el menjar humit i els gats més agosarats s’hi llencen. En uns minuts la Belén recuperarà les safates per no deixar rastre. Algun minino prefereix una salutació carinyosa al menjar. Sembla donar les gràcies. Altres segueixen sense refiar-se, fan bé: no confiar en els humans els fa menys vulnerables. La Belén canvia les menjadores d’ahir per unes de netes i desinfectades, els omle de pinso i els amaga. Fa el mateix amb els recipients per a l’aigua. Retira burilles, algun plàstic, una llauna de refresc i altres restes que els incívics insisteixen a abandonar en aquell racó discret. Sempre alerta, per ells i per ella mateixa. La nit la protegeix i alhora complica molt l’existència. El que fa és bo per a tothom però fins ara estava fora de la llei.

Segons un estudi, hi ha unes 100.000 persones a tot Espanya que tenen cura de manera regular dels gats que viuen als carrers. Per a moltes d’aquestes persones, la seva activitat serà legal a partir de l’entrada en vigor de la llei de bases de drets dels animals 7/2023 del 28 de març. Els ajuntaments hauran d’estendre unes acreditacions als col·laboradors a l’atenció dels gats comunitaris. Formar part del programa local de gestió ètica felina garantirà uns drets llargament reivindicats. La clandestinitat era una conseqüència lògica a les amenaces evidents, i no tan evidents, que patien les gateres i els gats de què s’ocupen. A la por de rebre una sanció s’unia la por al boicot i les recriminacions veïnals. Algunes gateres denuncien haver estat agredides verbal, i fins i tot físicament, per alimentar els gats, però també per capturar-los per portar-los al veterinari.

En una trobada recent des de la Laguna, la responsable d’una colònia a Tenerife, manifestava que cada colònia comptava amb boicotejadors i sabotejadors. Els boicotejadors destrossen els refugis, les menjadores i els estris per als gats i els sabotejadors fan el mateix amb les gàbies que permeten desenvolupar el mètode de captura, esterilització i retorn, conegut per les sigles CER. També les colònies són víctimes de delictes tipificats al codi penal. L’enverinament és l’agressió més freqüent, però també hi ha moltes denúncies per ferides i mort per trets.

Tot el sisè capítol de la nova llei de protecció animal està dedicat a les colònies de gats. El primer article d’aquest capítol diu que l’administració local haurà d’esterilitzar tots els gats del carrer i microxipar-los a nom seu. Això només podrà ser possible gràcies a la col·laboració de les gateres – nou de cada deu són dones – i a acords amb professionals de veterinària. La gestió de colònies estarà subjecta a drets i obligacions que quedaran clars als programes de formació per a totes aquestes persones que abans estaven exposades a una multa o a una agressió.

L’acreditació de persones com la Belén significa poder divulgar en públic i a la llum del dia el seu objectiu i les bones pràctiques a què s’ha de cenyir la tasca. Als municipis on ja es desenvolupava la gestió ètica de colònies, les entitats han explicat a premsa local, a ràdio, a centres cívics i als líders veïnals què es fa i per què es fa. Els opositors es converteixen en col·laboradors quan les portaveus dels programes de gestió expliquen bé que els seus esforços contribueixen a disminuir progressivament el nombre de gats al carrer, i que cuidar in situ els gats és vetllar per la salut de tothom.

La informació implica la reducció dels atacs que pateixen les colònies de gats. Els agents de l’autoritat esdevenen aliats del benestar felí. Els policies, sobretot els locals, seran garants del compliment de l’article 41 de la llei de protecció de drets dels animals que obliga els ciutadans a respectar la integritat, la seguretat i la qualitat de vida dels gats comunitaris que les componen. Les instal·lacions de menjar i refugi propi del programa de gestió de gats comunitaris també han de ser respectades. Acaba l’article recordant que les persones titulars o responsables de gossos han d’adoptar les mesures per evitar que la seva presència pugui alterar o posar en risc la integritat de les colònies.

Heterogeni i confús

Tot i que moltes comunitats autònomes reconeixen les colònies felines a les seves lleis de protecció animal, el panorama, fins a l’aprovació de la llei nacional, era molt heterogeni i confús. Astúries, Múrcia, La Rioja, Madrid, Navarra, Castella-la Manxa i més recentment Euskadi i el País Valencià, per exemple, incorporen la necessitat de gestionar i protegir les poblacions de gats. Però ni totes les normes recullen amb precisió la metodologia que cal emprar, ni totes s’han traslladat a unes ordenances municipals. No era estrany que alguns mitjans de comunicació, i sobretot les xarxes socials, es fessin ressò que un ajuntament havia imposat una multa a una veïna per alimentar els gats. Tampoc no faltaven els conflictes amb policies locals que dissuadeixen de pràctiques que moltes vegades no eren higièniques.

La declaració de l’estat d’alarma i el confinament obligatori durant alguns mesos del 2020 per la pandèmia de la COVID-19 va significar un punt d’inflexió per al col·lectiu gataire. Un dels Decrets del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja indicava l’aportació que fan les cuidadores de colònies a la salut pública i, per tant, degudament acreditades, podien desplaçar-se amb menjar i aigua a atendre els gats que tant en necessiten. En alguns municipis, l’absència de veïns circulant va permetre capturar i esterilitzar còmodament, sostenint l’economia de les clíniques veterinàries convingudes.

Segons persones expertes en gats, en veterinària, de petits animals i juristes, la norma impulsada des de la Direcció General de Drets dels Animals, i que entrarà en vigor a finals de setembre, és especialment oportuna envers els gats del carrer. Els cinc articles dedicats a les colònies felines deixen molt clar que l’objectiu és reduir de manera ètica el nombre de gats comunitaris. Els gats comunitaris – tal com s’explica al glossari de la pròpia llei- són aquells que són lliures, que han nascut al territori on es troben i que tenen un grau de sociabilitat insuficient per tolerar el confinament o el trasllat.

Molts gats que viuen al carrer no poden viure en un lloc diferent, una altra cosa són els gats casolans abandonats o extraviats als quals cal treure del carrer per tornar-los a la família o cal trobar-los una nova família. La llei posa un accent especial en la tinença responsable i per això obliga a l’esterilització i la identificació de tots els gats. Una llei que legitima el procediment de reducció ètica de ventrada permet comptabilitzar, planificar, divulgar bones pràctiques i protegir els gats comunitaris.

No només la llei promou la reducció ètica dels gats del carrer i la tinença responsable amb obligacions, també incorpora una línia de subvencions per als ajuntaments que està generant molt d’interès.

Emma Infante