La Fundació FAADA aconsegueix una sentència pionera contra un home que va matar el seu gos a cops

FAADA aconsegueix una sentència històrica que prohibeix un home que va matar el seu gos a cops de manera deliberada conviure amb altres animals durant quatre anys.

Sentència històrica i sense precedents a Espanya en la lluita contra el maltractament animal. Gràcies a l’actuació de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) com a acusació popular, una persona responsable de matar el seu gos de manera deliberada a cops ha estat castigada amb la prohibició de conviure amb animals durant quatre anys.

Des del punt de vista jurídic, la tinença i la convivència amb animals són dues realitats molt diferents, cosa que genera grans inconvenients per garantir la protecció efectiva dels animals que han patit un delicte per maltractament. El redactat actual de Codi Penal preveu la prohibició per a la tinença dels animals, però no la prohibició de la seva convivència.

Com a conseqüència d’aquest redactat del Codi Penal constantment es donen situacions en què, per exemple, una persona condemnada per maltractament a la qual se’l prohibeix tenir animals, conviu amb una parella que és responsable d’un animal, o que adquireix un animal identificant-lo amb el nom.

“Després de molts anys denunciant delictes de maltractament animal, sabem que, a la pràctica, un simple canvi de titularitat de l’animal maltractat cap a un familiar permet moltes vegades que el condemnat segueixi estant en contacte permanent amb el mateix, fent que la pena imposada esdevingui inútil”, ha indicat Anna Estarán, advocada i coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA.

En aquest cas concret, el 12 de febrer del 2020 es va procedir a la detenció d’un home per provocar la mort deliberada a cops del seu gos. Davant aquests fets, FAADA es va personar en el procediment penal i va comprovar que la persona condemnada patia una alteració psíquica greu pel consum de substàncies, determinant el metge forense que tenia les seves capacitats intel·lectives i volitives minvades. És a dir, van entendre que hi havia una probabilitat elevada que no hi hagués condemna o que la pena que s’imposés fos lleu.

Davant d’aquesta situació, FAADA, amb l’objectiu principal que l’acusat no tingués animals pel temps màxim que permet el Codi Penal, 4 anys, van sol·licitar com a petició innovadora que, a més a més de la inhabilitació per a la tinença d’animals, que ja es preveu a la norma, també s’inhabilités el mateix per a la seva convivència, amb l’objectiu de protegir futurs animals que poguessin conviure amb el maltractador.

Afortunadament, tant la jutgessa com la Fiscal del cas, van comprendre a la perfecció la transcendència de diferenciar aquestes dues qüestions, acceptant la petició de FAADA per a la prohibició del dret de tinença i convivència, fet que ha permès aconseguir un important precedent jurídic.

Tal com indica Anna Estarán: “Encara que 4 anys ens puguin semblar poc, celebrem aquesta sentència com un primer pas fonamental i, a partir d’aquí, seguirem treballant per aconseguir canvis legislatius que ofereixin cada vegada més protecció als animals no humans”.