I l’òliba es van deixar veure

Crònica d’un taller de rapinyaires nocturns a l’Ebre 

Només s’organitza un cop l’any i, si ens guiem pel públic, és tot un èxit perquè molts repeteixen. Del grup de 10 persones que hem vingut fins al Delta de l’Ebre per conèixer una mica millor els rapinyaires nocturns, n’hi ha tres que ja han vingut altres edicions. “L’any passat vam acabar a les dues de la matinada i vam veure molts mussols”, explica una d’elles confiada que enguany es repeteixi la història.

El taller l’organitza l’associació Picampall i costa cinc euros. Comença a les deu del matí al Casal de Joves de l’Aldea (Baix Ebre) i acaba amb una ruta nocturna buscant rapinyaires. No és fàcil perquè aquests animals ‘treballen’ de nit i la nit és fosca… però amb ganes, amb el coneixement de l’ornitòleg Yago Brugnoli i fent una mica de trampa, els mussols acabaran deixant-se veure.

Però comencem pel principi. La primera part del taller consisteix en analitzar les egagròpiles, que son les boles indigeribles que algunes aus expulsen per la boca. Una safata amb aigua per cadascú, unes pinces i totes les egagròpiles que un amant dels ocells podria desitjar. Totes elles estan ben catalogades perquè saber què expulsen aquestes aus dóna molta informació als biòlegs. “Pensàvem que la rata d’aigua s’havia extingit al Delta de  l’Ebre però gràcies a les egagròpiles hem pogut veure que encara n’hi ha”, explica Karin Van den Broek, biòloga d’origen belga que va venir a estudiar per uns mesos a l’Ebre i s’hi va quedar a viure. “Algú sabria dir de quin ocell és aquest bec?”, pregunta Van den Broek mentre mostra el que ha trobat una de les assistents al curs. Després d’enumerar tots els ocells que se’ns passen pel cap, dona la resposta: “És un pardal. Fixeu-vos que és molt ample. La resta d’ocells tenen el bec més prim”, explica.

A les dues s’acaba el taller i tenim descans fins a les 19.00, quan agafa el relleu en Brugnoli. Ens explica quins son els diferents rapinyaires nocturns que cacen entre els arrossars de l’Ebre i explica les característiques de cadascú. Òlibes, xots, mussol comú, mussol banyut i també el mussol emigrant, tot i que en aquesta època de l’any no se’n troben. També ens ensenya plomes que ha aconseguit gràcies al centre de recuperació d’animals i ens fa parar atenció en el curiós disseny que permet a aquestes aus volar sense fer cap soroll per agafar la presa desprevinguda. A les nou del vespre la claror es va apagant. Ha arribat l’hora que tots estàvem esperant.

El primer avistament el fem sense ni tan sols sortir del poble. En un mas abandonat trobem dos mussols comuns. Érem 11 amants dels ocells sostenint els prismàtics per observar els petits mussols enmig als afores de l’Aldea. Semblava que ells també ens observessin. Qui segur que ens mirava eren els veïns del poble que passaven i veien l’escena sense comprendre gaire cosa. Tornem als vehicles i cap a Deltebre on ens espera un gran espectacle.

Mentre sopàvem al Parc del Riu, l’únic moment del dia que no estàvem pendents dels rapinyaires, una preciosa òliba va passar per sobre dels nostres caps. Era com si, una vegada més, els rapinyaires nocturns ens estiguessin controlant. El seu color blanc va il·luminar la nit i el moviment tranquil i incansable de les ales transmetia pau. Alguns ja havíem vist més del que havíem imaginat abans d’iniciar el taller.

Havent sopat vam fer una petita trampa. “Aquesta nit usarem el reclam però no podem abusar perquè podem molestar els ocells”, va dir Brugnoli. L’altaveu va imitar el cant del xot i de seguida vam obtenir resposta. Després de buscar el petit rapinyaire entre les branques dels arbres per fi el veiem. Tots en silenci. Gaudint. I arriba la mare i amb un moviment suau es posa sobre la branca de l’àlber blanc al costat del seu fill. Acosta el bec i li dóna de menjar. Saciats i emocionats seguim el camí buscant l’òliba que abans no ens deixava sopar tranquils. Tornem a usar el reclam perquè l’animal es deixi veure i la llum blanca es torna a obrir camí des de la foscor i fa un parell de passades.

Veure els animals salvatges té clarament alguna cosa d’especial. És com observar les flames del foc: podríem estar-hi tota la vida. Uns joves ebrencs comencen a reunir-se al parc. És dissabte a la nit i tenen ganes de passar-s’ho bé. “Mira hi ha dos mussols”, avisa un d’ells al seu company. I els dos nois es queden mirant els arbres, tranquils. Fins i tot ells, durant uns moments, queden embadalits observant encara que sigui de lluny aquell espectacle.

Són les dues de la matinada. Moto i cap a casa. A punt d’arribar a Tarragona unes llums blaves em tornen al món real. Control antidroga dels Mossos d’Esquadra.

“D’on ve vostè?”, pregunta el funcionari.

“No s’ho creurà agent. Vinc de l’Ebre de veure rapinyaires nocturns”, li dic satisfet.

“Com diu?”, pregunta.

“Rapinyaires nocturns… mussols, òlibes…”.

“Circuli, va, va”.