“Els caçadors entren a les meves terres sense cap autorització ni permís”

Animalados ha parlat amb una persona de la comarca del Ripollès que ha patit de manera reiterada atacs i abusos per part del col·lectiu de la caça. Tot i comunicar aquests conflictes a les autoritats, la persona afectada continua sense trobar una solució i vol compartir a través d’aquest mitjà de comunicació la llibertat d’actuació i la impunitat total que tenen els caçadors al seu territori.

La víctima d’aquests episodis, que ha demanat conservar la seva identitat davant de possibles represàlies, prové d’una família de pagesos en un municipi de la comarca catalana del Ripollès. Aquesta persona pertany a una família ecologista i animalista, realitat que segons comunica “no han entès mai els veïns i motiu pel qual des de sempre han tingut molts problemes amb els caçadors del seu municipi”.

El municipi on viu i té les seves terres aquesta persona és un dels més grans de Catalunya en extensió territorial i és pràcticament 100% de propietat privada. Per tant, la possibilitat de caçar dins aquestes terres depèn de la decisió particular dels propietaris. La persona afectada, que té caps de bestiar als seus terrenys, sempre s’ha mostrat absolutament en contra que el grup de caçadors de la zona pugui accedir a realitzar l’activitat cinegètica a la seva propietat, quedant així prohibida.

Tot i tenir vetat l’accés, la víctima declara que des de sempre ha tingut conflictes greus amb els caçadors del seu municipi amb “entrades sense permís a les seves terres, persecució al bestiar amb la conseqüent pèrdua i mort d’algun cap de bestiar, faltes de respecte a la seva persona, amenaces, etc.”. Episodis que ha compartit amb els Mossos d’Esquadra i amb els Agents Rurals i que, no obstant això, segons indica, mai no han tingut una resposta sancionadora o solució per part de les autoritats.

Aquesta persona comparteix també que l’ajuntament del seu municipi està al dia d’aquests lamentables episodis que ha hagut de viure. Tot i això, assegura que el consistori “mai s’ha volgut implicar en aquest tema, al·legant que és una qüestió privada”. Per tant, una vegada més, les autoritats han preferit rentar-se les mans i s’han desentès d’una realitat que sembla ser que no els interessa.

La caça en vedat privat, com ja hem dit, depèn de l’autorització dels propietaris per poder accedir a les terres. Aquest testimoni assegura que ni la seva persona ni els seus avantpassats “no van signar mai cap document concedint el beneplàcit d’efectuar la caça dins de la seva propietat. Ni tan sols amb un tracte de paraula”, una fórmula d’acord utilitzada antigament i que es manté vigent en algunes zones rurals de Catalunya.

La víctima explica que, en alguns municipis propers al seu, els caçadors exerceixen de manera altruista “perquè no tenen cap compensació econòmica o això diuen”. No obstant això, a la seva població els caçadors paguen una quantitat anual concreta per hectàrea de terra al seu propietari. “Cada cert temps, els caçadors donen un sobre amb diners als propietaris de les terres per poder accedir i caçar”. Un acord que, tal com ha especificat, mai no s’ha produït en el seu cas particular.

La conclusió que treu aquesta persona després de la seva experiència amb els caçadors és que es tracta d’un col·lectiu “corrupte, amb males pràctiques, amb diners negres pel mig, amb economia submergida, etc. I, sobretot, amb el consentiment de les autoritats, que no actuen i donen via lliure a les males praxis per part d’aquest conjunt”.

Tristament, l’experiència d’aquesta persona del Ripollès no és més que un exemple de moltes altres que pateixen constantment els abusos i les actituds d’un col·lectiu que té carta blanca per fer i desfer amb total impunitat. No podem oblidar tampoc el maltractament animal sistemàtic procedent dels caçadors, que són responsables de gran part de l’abandonament de gossos any rere any a Espanya i Catalunya.