Els accidents amb animals a carreteres es dupliquen en tan sols cinc anys a Espanya

La proliferació dels porcs senglars és la causa principal d’aquest major nombre d’accidents.

Ponle Freno, una acció social per la Seguretat Viària impulsada pel grup Atresmedia, juntament amb la Fundació AXA, ha organitzat aquest dimarts unes noves Jornades 3.0 dedicades a analitzar els accidents que es produeixen en carreteres espanyoles amb animals.

En les sessions esmentades s’ha analitzat el VI Informe del Centre d’Estudis i Opinió Ponle Freno-AXA. Aquest informe indica que la perillositat dels accidents amb animals continua creixent a Espanya després de duplicar-se el nombre de sinistres en només cinc anys. Una tendència a l’alça que només es va veure trencada l’any 2020 per les restriccions de mobilitat causades per la pandèmia.

El director del Centre d’Estudis i Opinió Ponle Freno-AXA, Iñaki Lerga, ha volgut destacar que “aquest estudi el vam iniciar fa deu anys” i al llarg d’aquesta dècada “s’han multiplicat aquest tipus de sinistres, en gran mesura a causa de la proliferació dels porcs senglars”.

Lerga ha assenyalat que l’impacte dels porcs senglars com a principal espècie implicada en aquest tipus de sinistres “ve seguida pel cabirol i, en menor mesura, el gos”. A més, ha ressaltat que “Castella i Lleó encapçala el rànquing per comunitats autònomes”, mentre que, per províncies, “Burgos és la que registra més números d’accidents, seguida per Orense i la Corunya”.

“Cal tenir molta precaució on apareixen els senyals dʻavís i regular la velocitat”

Óscar Fuertes, director del “Champions Skill For Safety”, s’ha mostrat rotund que “l’actitud amb què puges al cotxe també influeix en la conducció”. Una actitud que també ha de ser present als sinistres amb els animals. Fuertes ha indicat que “cal tenir molta precaució on apareixen els senyals d’avís i regular la velocitat, perquè no és el mateix aturar un cotxe a 60 km/h. que a 120”.

El director del Champions Skill For Safety també ha volgut desmentir algunes creences errònies en aquest tipus d’incidents. Per exemple, “si ho intentem esquivar, el sinistre es pot agreujar per una sortida de la carretera”. “El primer és intentar salvaguardar la integritat dels ocupants; el segon, senyalitzar i mai no acostar-se a l’animal, perquè són salvatges i estan ferits”, ha indicat també.

“Els accidents amb animals és un tema que ens preocupa a la Direcció General de Trànsit”

El cap provincial de Trànsit de Cantàbria, Josep Miguel Tolosa, ha reconegut que els sinistres amb animals és “un tema que ens preocupa a la Direcció General de Trànsit”. Tolosa ha indicat que “un terç dels sinistres estan produïts per animals i hi ha províncies en què un 60-70% dels sinistres són d’aquest tipus”.

A banda d’això, Tolosa ha avançat un canvi en el senyal P24 que indica el pas d’animals en llibertat. Si fins ara el senyal reproduïa la imatge d’un cérvol, aviat entrarà en vigor una nova imatge que substitueix aquest animal per un porc senglar, molt més adaptat a les circumstàncies actuals. “El senyal de tota la vida ha perdut el factor avís”, ha afirmat Tolosa.

“Els sinistres amb fauna salvatge estan creixent a tot Europa”

María González Corral, consellera de Mobilitat i Transformació Digital de la Junta de Castella i Lleó, ha iniciat la seva intervenció advertint sobre la situació: “Els sinistres amb fauna salvatge estan creixent a tot Europa. Els que tenim a Castella i Lleló segueixen la mateixa tendència que a la resta d’Espanya i Europa”.

González Corral ha explicat els projectes desenvolupats per la Junta per evitar aquests sinistres, tenint en compte que la seva comunitat lidera el rànquing al respecte, amb Burgos, Lleó, Palència i Sòria com les províncies més afectades.

“Fem servir feromones que repel·leixen els animals i eviten que creuin les carreteres. Simulen l’olor d’un depredador. Altres serveixen per oposar l’animal i que facin servir els passos”, ha assenyalat. “També estem treballant amb balises que, quan detecten el pas d’un vehicle, emeten un ultrasò que afecta els animals. També s’han provat amb feixos de llum vermella”, ha continuat desenvolupant.