El Zoo de Barcelona col·labora en la reintroducció de l’amenaçat Ibis Eremita a la província de Cadis

Actualment, només hi ha 700 individus d’Ibis Eremita en llibertat, una xifra que ha augmentat les últimes dècades gràcies als programes de conservació.

Durant aquest mes de novembre, dos exemplars mascles d’Ibis Eremita nascuts al Zoo de Barcelona han estat alliberats a Vejer de la Frontera, un municipi de la província de Cadis. Es tracta d’un exemplar d’ocell propi de la Conca del Mediterrani que es troba en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Els exemplars introduïts a Cadis van deixar Barcelona a principis d’octubre. Abans de la seva reintroducció al medi natural, els dos ocells han passat una quarantena al Zoobotànic de Jerez i unes setmanes d’adaptació a una finca de Vejer de la Frontera, des d’on es planifiquen els alliberaments en petits grups diaris per afavorir l’assimilació a els grups en llibertat.

Els dos exemplars d’Ibis Eremita alliberats a Cadis porten emissors GPS finançats per la Fundació Barcelona ZOO, que s’encarregarà d’ajudar a valorar l’èxit de la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada al territori gaditana.

El Zoo de Barcelona va incorporar aquesta mena d’ocell l’any 2019 per la recomanació de la coordinadora del Programa Europeu d’Espècies a Perill EEP. Van ser, concretament, quatre mascles procedents del Zoo de Stuttgart (Alemanya) i quatre femelles del Nordens Ask (Suècia), que van tenir les primeres creies el 2021.

Els darrers exemplars en llibertat, uns 700, es troben al sud-est del Marroc, i han desaparegut a la pràctica del Pròxim Orient i d’Europa, on fins a finals del segle XVIII es podien trobar fins i tot als països envellits de l’àmbit mediterrani, com Àustria, Hongria o Suïssa.

La població actual es distribueix en dos grans nuclis majoritaris: el més abundant és sedentari i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escàs, és migratori i es desplaça entre Síria i Etiòpia. L’hàbitat més habitual d’aquestes aus són les zones àrides amb penya-segats on s’estableixen les colònies de cria. Aquests ocells s’alimenten principalment d’insectes i de petits vertebrats (amfibis, rèptils i petits mamífers).