Les protectores a prop del col·lapse pel descens de donacions i voluntaris

Moltes protectores espanyoles es troben a prop del col·lapse a causa de la davallada de donacions i voluntaris provocada pel coronavirus. Alguns ajuntaments i empreses com Gosbi han realitzat campanyes d’ajuda per a pal·liar aquesta situació d’emergència.

Les donacions amb les quals sobreviuen la majoria de les protectores d’Espanya s’han reduït considerablement a causa del coronavirus i de les dificultats derivades pel confinament. L’absència d’aquestes accions voluntàries ha provocat que molts centres de protecció estiguin a prop del col·lapse i pateixin per proporcionar aliment i material sanitari als milers d’animals de companyia que segueixen esperant la seva oportunitat per viure amb una nova família.

Malgrat aquesta situació d’emergència, en els últims dies han nascut diferents iniciatives per pal·liar el descens de donacions que estan patint les protectores. D’una banda, cal destacar la tasca d’alguns ajuntaments, com el de Benissa, que ha invertit una bona quantitat de diners en la compra de pinso per a les protectores del municipi. D’altra banda, també cal agrair la tasca d’empreses com Gosbi que ha repartit 280.000 racions de menjar entre més de 230 protectores.

La Asociación Protectora de Animales Por una Manada Feliz de Castelló és una de les moltes protectores que estan patint els efectes del coronavirus. Laura és la directora de l’associació i ens ha explicat la importància de la donació rebuda per Gosbi: “Per a nosaltres ha suposat un cop important d’oxigen. La protectora té moltes despeses en alimentació i sanitat pel que estem molt agraïts amb Gosbi perquè la seva donació ens ha suposat menjar per a un mes”.

Laura insisteix en la rellevància de la donació rebuda de Gosbi: “Nosaltres som una protectora amb bones provisions, encara que per disposar d’aliments i material sanitari estàvem utilitzant un fons d’estalvis que teníem guardat per a qualsevol emergència. El fons realment està per poder disposar de recursos suficients per si atropellen a un gos o sorgeix algun imprevist d’aquest estil. Ara, amb la donació de Gosbi podem atendre qualsevol emergència, ja que no toquem el fons d’estalvis”.

Felisa Torre, representant de l’Associació Protectora Animalista Meraki de Girona detalla que: “Som una protectora petita i gran part de l’ajuda que rebem prové dels voluntaris. En les últimes setmanes hem perdut 45 voluntaris, de manera que treballem amb els recursos limitats perquè no els hi falti de res als animals. Un altre descens que hem notat són les donacions de pinso. Fa temps que col·laborem amb una botiga especialitzada de la zona, però com aquests dies el pinso s’envia a domicili, és un altre recurs que hem perdut, de manera que accions com la de Gosbi ens ajuden a suportar la situació”.

Isaac Parés, Director i Fundador de Gosbi, afirma que: “Les protectores del nostre país fan una gran tasca oferint una vida feliç i digna a aquells gossos que encara esperen una família en la qual créixer. Però més enllà d’això, són organitzacions clau a l’hora de conscienciar la ciutadania sobre les cures o l’abandonament d’aquests animals, és per això pel que volem seguir estant a prop i ajudar a aquests herois en un moment tan delicat com el que vivim”.

Aquí pots veure el vídeo promocional de la campanya de Gosbi:

Les entitats ecologistes desmenteixen els informes de la necròpsia de l’ós Cachou

Les entitats ecologistes afirmen que la mort de l’ós Cachou no va poder ser causada per una baralla amb un altre ós i la posterior caiguda deguda a un fort desnivell. Les entitats sospiten que l’animal va poder morir a causa d’un enverinament.

Les entitats ecologistes FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges), SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP (Fonds d’Intervention Écopastorale Pirineus Francesos) han celebrat una roda de premsa per videoconferència en què han posat en dubte l’informe del Consell General d’Aran que explica que la mort de l’ós Cachou es va produir per l’atac d’un altre ós i la caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Des de les entitats s’afirma que els resultats de la necròpsia preliminar realitzada a Cachou pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona no són creïbles. Davant d’aquesta situació, els ecologistes han demanat que es faci una segona necròpsia més resolutiva per conèixer amb exactitud la causa real de la mort de l’animal.

Tots els ecologistes coincideixen en la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. “La mort per caiguda no és creïble. No hi ha cap fractura ni lesió que demostri aquesta opció. Aquesta causa de mort és una invenció. Les necròpsies han de ser definitives i concloents abans de compartir les possibles causes de la mort de l’ós. Cachou era un animal que estava acostumat a escalar”, ha explicat Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.

Des de Ipcena també s’ha demanat una major transparència per part de les administracions competents: “Les administracions i els polítics estan compromesos per llei a defensar i protegir la biodiversitat. El Consell General d’Aran no pot dir que l’animal ha pogut morir per diverses raons sense ser motius concloents. Cal realitzar una necròpsia completa per poder dir de què ha mort i no de què ha pogut morir Cachou. La informació preliminar que va donar el Consell General no aportava cap motiu real “.

A més, Joan Vázquez ha fet referència a l’absència d’esdeveniments per part de les administracions: “Creiem que és necessari i evident que les administracions competents lamentin pèrdues clau en la biodiversitat com la de Cachou. L’absència de laments aixeca sospites sobre la mort de l’ós”. El portaveu d’Ipcena també ha recordat que: “L’òrgan competent en aquesta matèria és el Ministeri del Govern espanyol, ja que el projecte de conservació dels óssos abasta a Catalunya, Navarra i Aragó. Per tant, la Generalitat de Catalunya no pot prendre mesures pel seu compte “.

Roberto Hartasanchez, president de FAPAS, ha valorat la possibilitat que Cachou fos víctima d’un enverinament: “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic “.

Recordem que durant el passat mes d’octubre de 2019 la Generalitat va aprovar una tècnica dissuasiva que consistia en aplicar fungicides als cossos dels animals morts perquè Cachou agafés rebuig a la carn animal provocant-li vòmits. D’aquesta manera, l’ós no atacaria més a la ramaderia. Tal com comenta Cristina Sánchez, delegada de SEO Birdlife a Catalunya: “Aquesta tècnica és totalment improcedent i temerària, a més, no es troba establerta en cap protocol del Ministeri”.

Les entitats ecologistes han mostrat així la seva unió per a la conservació dels óssos en els dos costats dels Pirineus i han explicat que encarregaran un estudi per valorar possibles accions jurídiques per la mort de l’ós Cachou.

El Govern autoritza la caça de conills i senglars durant l’estat d’alarma

El Govern ha emès un comunicat a les comunitats autònomes perquè autoritzin l’activitat cinegètica durant l’estat d’alarma. L’objectiu d’aquesta mesura és evitar els danys agrícoles que causen les suposades sobrepoblaciones de conills i senglars.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat la caça després de rebre les queixes del sector ramader de territoris com Múrcia, Andalusia o la Comunitat Valenciana, entre altres. Després d’atendre aquestes peticions, el Govern ha permès a les comunitats autònomes autoritzar l’activitat cinegètica amb l’objectiu d’evitar danys agrícoles i prevenir també la propagació de malalties animals com la pesta porcina.

A la Regió de Múrcia, per exemple, la Conselleria de Medi Ambient ha autoritzat la caça en deu municipis per al control cinegètic del conill i senglar quan hi hagi danys importants i es disposi de les autoritzacions emeses pels agents rurals. Per executar aquesta activitat hi haurà un màxim de dues persones per autorització desplaçant-se en cotxe, una davant i una altra darrere del vehicle i sempre amb mascareta i guants. Les dues persones han de mantenir una distància mínima de dos metres de seguretat durant la pràctica de la caça.

La Comunitat Valenciana és un altre territori on també s’han activat ja controls de fauna cinegètica durant l’Estat d’Alarma. Segons els ramaders, la superpoblació d’animals com el conill de muntanya o el senglar està causant uns danys incompatibles amb la rendibilitat de l’activitat. La Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental considera necessari reactivar la caça per controlar espècies cinegètiques malgrat l’estat d’alarma que segueix instaurat a Espanya.

PACMA ha compartit la seva opinió sobre l’autorització del Govern a les comunitats autònomes per tornar a l’activitat cinegètica: “Considerem que la caça és una activitat violenta que s’ha de prohibir. A més, és intolerable que es permeti en estat d’alarma i en una situació com l’actual, al mancar a més d’informes que ho acreditin. Exigim al Govern i la Direcció General de Drets dels Animals que recordin de nou aquests a les autonomies, i que no cedeixin a les pressions dels caçadors “.

Davant els suposats problemes causats per la proliferació d’animals en les explotacions agràries, el Partit Animalista assegura que hi ha “un elevat nombre de granges cinegètiques presents en comunitats com Castella-la Manxa, on hi ha 144 autoritzades, i que precisament està preparant una autorització per permetre la caça de conills “.

“En aquestes granges es crien, entre d’altres animals, senglars i conills, que posteriorment es deixen anar perquè els caçadors els matin”. Per tant, segons PACMA la recomanació del Govern sobre el control poblacional d’alguns animals “no té una raó que justifiqui la vulneració de les mesures imposades per l’estat d’alarma”.

Troben mort a Cachou, l’ós de la Val d’Aran

L’animal va ser trobat pels Agents de Medi Ambient del Consell General d’Aran en una zona de  Soberpera de difícil accés. De moment, es desconeixen les causes de la mort.

Dijous passat va aparèixer mort Cachou en una zona muntanyosa de Soberpera. Els Agents de Medi Ambient del Consell d’Aran van trobar el cos de l’animal sense vida després d’adonar-se’n que portava diversos dies sense moure’s del mateix lloc. L’ós portava un collaret amb transmissor de localització GPS a través del qual podia ser localitzat en tot moment.

El cos de l’animal ha estat enviat al departament de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on se li practicarà la pertinent necròpsia per determinar les causes de la mort. De moment es desconeixen els motius de la mort, però des de l’entitat ecologista Ipcena-EdC expliquen que és molt poc probable que la pèrdua de la seva vida es degui a causes naturals ja que es tracta d’un exemplar jove de tan sols 6 anys que gaudia d’un bon estat de salut.

El sector ramader de la zona va demanar en nombroses ocasions l’extracció de l’ós dels Pirineus de Lleida per la seva actitud depredadora. Davant d’aquestes queixes, la Generalitat de Catalunya va estar molt a prop d’extreure a Cachou del seu medi després de diversos atacs a bestiar equí durant la tardor. Finalment, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va decidir aplicar un fungicida que provoca vòmits en les restes d’una egua que havia matat Cachou per aconseguir així que aquest tipus de carn provoqués rebuig a l’ós. Des de llavors l’animal no va tornar a atacar el bestiar.

Ipcena-EdC ha publicat una nota de premsa en la qual diuen que “conscients que Cachou va ser un dels exemplars més criticats per diversos sectors de l’administració i altres, per les seves suposades actuacions. Considerem i exigim a les administracions competents, Consell General i Generalitat de Catalunya, que siguin el més transparent possibles i informin de les causes i circumstàncies, que han provocat la mort de l’ós Cachou”.

Fins a quina distància puc passejar el gos?

Davant les contínues restriccions per part de molts ajuntaments, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha recordat que les administracions locals no poden regular les distàncies a les que surten els gossos a passejar.

Són moltes les persones que han mostrat el seu malestar per les nombroses restriccions que han imposat els ajuntaments municipals a l’hora de treure el gos a passejar. Algunes d’elles han estat fins i tot multades per “romandre a més metres de distància del permès”, una llei que no es troba recollida en el Reial Decret de mesures de confinament.

Davant aquesta situació, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha publicat un comunicat en què recorda als ajuntaments que no poden imposar restriccions sobre les distàncies a les que es pot treure els animals o sobre l’acotació d’unes franges horàries concretes. Les autoritats locals només poden adoptar mesures que serveixin per a l’execució de les ordres directes de l’autoritat competent.

Aquest comunicat arriba després que diversos ajuntaments hagin imposat bàndols que regulen els passejos dels gossos. Alguns municipis com Càceres, Cambrils o Rubí havien decretat els 200 metres com a distància màxima, uns altres com Badalona o Oriola a només 100 metres. La limitació més extrema s’havia establert a Arquillos, una localitat de Jaén que havia reduït la limitació de les passejades a 5 metres.

Abús d’autoritat de la Guàrdia Urbana a Barcelona

Clara Roig, periodista i ciutadana de Barcelona, ​​ha denunciat públicament a través del seu compte de Twitter el comportament autoritari i poc transparent d’un agent de la Guàrdia Urbana. Clara passejava la seva gossa quan un guàrdia urbà li ha demanat les seves dades personals per a posar-li una denúncia per estar a 750 metres de casa, al pipicà més proper, una zona d’esbarjo animal que segons l’Ajuntament de Barcelona és d’ús permès durant l’estat d’alarma.

El “més vergonyós” segons Clara Roig és “el tracte que jo i dues persones més que passejaven els seus gossos hem rebut per part d’un dels agents. Quan li hem demanat explicacions, ens ha començat a cridar i a amenaçar amb detenir-nos la propera vegada “. A més, Roig ha explicat que “un altre senyor li ha demanat a l’agent el número de placa perquè ens estava tractant fatal i aquest l’ha amenaçat amb posar-li una doble denúncia si rebia qualsevol qüestionament per part seva”, un comportament abusiu injustificat.

Per acabar, la ciutadana catalana ha detallat que “el pitjor ha estat que a l’anar-me’n l’agent s’ha acomiadat de mi amb un -Venga niña-. Com que niña? A part de que tinc 28 anys, ja n’hi ha prou de comentaris masclistes “. Després de compartir l’experiència a través del seu compte de Twitter, la Guàrdia Urbana s’ha posat en contacte amb Clara Roig per conèixer més detalls sobre els fets i li han comunicat que “passaran el succés a la unitat de referència”.