Més de 500 entitats diuen NO a les subvencions dirigides a l’activitat taurina

/0 Comentaris/a

Més de 500 entitats han escrit una carta al govern en la qual rebutgen qualsevol ajuda econòmica adreçada a l’activitat taurina durant la crisi del coronavirus.

Des de la Plataforma La Tortura No es Cultura, Animal Guardians i més de 500 entitats s’ha escrit una carta adreçada al govern espanyol en la qual es rebutja qualsevol ajuda econòmica per a la tauromàquia. Protectores d’animals, associacions ecologistes, veterinaris, empreses privades … són molts els sectors que s’han unit per dir NO a les subvencions dirigides a l’activitat taurina.

L’escrit diu que en temps en què la crisi del coronavirus posa en risc la vida de desenes de milers de persones, s’han de realçar els valors que cohesionen a una societat, valors com la solidaritat i l’empatia. “És hora que aprenguem i la cultura és de gran utilitat per a això: una cultura que celebri la vida, no la mort i que promogui la cohesió de la societat, no l’enfrontament entre espanyols”.

L’escrit mostra la incongruència que suposa invertir fons públics en la tauromàquia, una activitat que està abocada a la desaparició. “El 84% dels joves no estan orgullosos de viure en un país on la tauromàquia és una tradició cultural”, a més “el nombre de festejos taurins en plaça ha caigut un 58,4% en l’última dècada”. Sent conscients d’aquesta realitat, el ministeri de Cultura ha d’invertir en activitats culturals d’alt consum com la música, la lectura, el cinema, les biblioteques, les visites a monuments o jaciments, etc.

Les entitats aporten amb la carta un annex elaborat per AVATMA (Asociaciós de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia y del Maltrato Animal) que rep el nom de “Situació de la Tauromaquia a Espanya”. En aquest document s’afirma que “l’ocupació que genera la tauromàquia és escassa, temporal i endogàmica, resultant palès que el sector taurí hauria de comptar actualment amb altres fonts d’ingrés per a poder adaptar-se a l’evident declivi que pateixen”.

El comunicat recorda que protectores d’animals i santuaris s’han adherit a aquesta carta, unes entitats que “han ofert els seus centres durant la pandèmia per acollir els animals dels malalts per la Covid-19 i els de les persones sense sostre, o els de les víctimes de la violència de gènere, entre moltes ajudes”. També s’han adherit veterinaris que “s’han exposat per no deixar enrere animals que tant aporten a la societat i als cors de les persones”. No obstant això, totes aquestes entitats, tot i la gran tasca que desenvolupen, amb prou feines reben ajudes.

Les entitats demanen també que “es facin públiques, en un exercici de total transparència, qualsevol ajuda o subvenció que es destina al sector de la tauromàquia des de qualsevol estament de govern, siguin ministeris, ajuntaments, diputacions o CCAA. Després de molts anys d’obscurantisme, demanem conèixer les partides que els organismes públics dediquen a la tauromàquia”.

Per acabar, la carta insta el govern a treballar amb una legislació renovada i actualitzada, tenint en compte el sentir social i que a més “doni llibertat a les comunitats autònomes per regular i mantenir o no les expressions culturals d’acord amb el desig de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes”.

La manca d’adopcions situa a les protectores a la vora del col·lapse

/0 Comentaris/a

Les mesures imposades per l’estat d’alarma han paralitzat els processos d’adopció de les protectores d’animals. Aquesta situació ha provocat que moltes d’elles no puguin acollir més animals i es trobin a la vora del col·lapse.

El passat 29 de març, la Fiscalia de Medi Ambient va advertir de les nombroses adopcions de gossos que s’estaven produint a Espanya durant els primers dies de l’estat d’alarma. El problema era que moltes d’aquestes acollides tindrien com a únic interès poder sortir a passejar amb un gos per saltar-se així el confinament. Una situació molt preocupant pel possible procés d’abandonament massiu d’animals un cop finalitzada la crisi de la Covid-19.

Després del comunicat de la Fiscalia de Medi Ambient i de l’enduriment de les mesures de l’estat d’alarma, les protectores espanyoles van disminuir el nombre d’adopcions o fins i tot van frenar en sec aquesta activitat. Des de l’ Arca de Santi, una protectora situada a Osca, ens comenten que: “La situació està paralitzada tant en acollides com a adopcions. Actualment no hi ha adopcions perquè no és possible rebre visites. La nostra política ens impedeix donar gossos en adopció. Abans de tancar tot el procés hem de conèixer bé a les famílies, tenir un seguiment i finalment donar el vistiplau “.

La mateixa situació succeeix a la Protectora d’Animals de Tarazona, on ens expliquen que: “Durant aquestes setmanes, hem pogut donar algun gos en adopció, sobretot cadells, però actualment amb les restriccions de moviment pròpies de l’estat d’alarma l’activitat està molt parada. Seguim treballant pel benestar dels nostres animals, però gairebé no fem adopcions, tot i que ens truquen moltes persones preguntant per animals concrets per acollir-los”.

Les adopcions s’han paralitzat, però els abandonaments mantenen o superen les xifres habituals per aquestes dates, la qual cosa està provocant una situació límit en moltes protectores. “Nosaltres hem tingut la sort de rebre una donació de menjar per a un mes. Els aliments i el material sanitari suposen un cost molt alt i estàvem tirant d’un fons d’estalvis que teníem guardat per a emergències. Gràcies a aquesta donació, tenim una mica d’estalvis per solucionar qualsevol imprevist”, ens comenta la directora de l’Associació Protectora d’Animals Por una Manada Feliz de Castelló.

L’ONG de protecció animal FAADA ha compartit un comunicat en què explica que: “El benestar dels animals s’està veient greument compromès a causa de l’actual amuntegament provocat per l’entrada d’animals i el bloqueig de les adopcions. Això implica una major despesa i menys recursos, el mínim personal per la seva cura, falta de voluntaris per als passejos, ajudant així a reduir l’estrès dels animals i millorar la seva socialització, tot això pot comportar greus problemes sanitaris”.

Davant d’aquesta situació, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), ha sol·licitat al Govern que: “Autoritzi urgentment l’adopció dels animals abandonats que es troben en centres d’acollida, establint les mesures necessàries per garantir la protecció de les persones enfront del risc del coronavirus”.

Zahara de los Atunes fumiga les seves platges amb lleixiu amenaçant el medi ambient

/0 Comentaris/a

Zahara de los Atunes va fumigar amb lleixiu les platges urbanes de la seva localitat per desinfectar la zona de coronavirus, una decisió molt desafortunada que ha pogut causar un dany mediambiental irreparable.

La junta de veïns de l’Entitat Local Autònoma de Barbate i l’Associació de Comerciants de Zahara de los Atunes van promoure la setmana passada una campanya de fumigació amb lleixiu per a les platges urbanes de Zahara de los Atunes (Cadis). L’objectiu principal d’aquesta lamentable mesura era que els menors poguessin sortir a passejar a partir del diumenge 26 d’abril sense tenir cap risc de contagiar-se de coronavirus durant aquesta primera fase de desconfinament.

Després d’expandir-se les notícies sobre aquesta mesura, la Junta d’Andalusia ha rebutjat l’acció realitzada pels veïns i comerciants de Zahara de los Atunes i ha demanat a les localitats andaluses que actuïn amb sentit comú. Alhora, diferents entitats de defensa del medi ambient han mostrat el seu malestar per una decisió que pot perjudicar greument les dunes i posar en perill a diverses espècies animals.

Greenpeace Espanya, després de conèixer els fets, ha publicat un tuit en què ha expressat el seu descontentament dient que: “Fumigar amb lleixiu platges en plena època de cria d’aus o de desenvolupament de la xarxa d’invertebrats que sustentaran la pesca costanera i destrossar el valor turístic de litoral, no és una de les idees de Trump. Està passant a Zahara dels Atunes “.

Maria Dolors Iglesias, presidenta de l’associació de voluntaris de Trafalgar, en declaracions per a Antena 3 ha explicat que la fumigació: “Ha arrasat els espais amb dunes i han anat contra totes les normes. Ha estat una aberració el que han fet, tenint en compte a més que el virus viu a les persones i no a la platja. És una bogeria el que han fet contra la pròpia platja “.

El president de l’Entitat Local Autònoma, Agustín Conejo, ha reconegut en declaracions a Canal Sur Andalusia que “fumigar la platja amb lleixiu va ser un error”, però que van prendre aquesta decisió “amb la millor intenció de protegir els menors” perquè poguessin passejar per la platja, tot i que admet que “aquesta va ser una actuació equivocada”.

Un brot mortal de PRRS ataca diverses granges porcines de Girona

/0 Comentaris/a

Diverses granges de porcs de l’Alt Empordà i del Baix Empordà estan sent víctimes d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS per les sigles en anglès).

Segons ha informat el Diari de Girona, algunes entitats ecologistes de Girona han alertat de la presència d’un brot de síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS) a l’Alt i el Baix Empordà. Aquesta malaltia mortal va aparèixer per primera vegada en la dècada de 1980 a Amèrica de Nord i es va estendre a molts altres països europeus. Com el seu propi nom indica, el virus causa problemes de reproducció i afecta de manera greu al sistema respiratori de l’animal.

El mateix mitjà de comunicació gironí ha detallat que les explotacions ramaderes més perjudicades estan situades a l’Alt Empordà, sent Torroella de Fluvià i Vila-sacra els municipis amb més animals infectats i morts. Altres explotacions ramaderes afectades a aquesta comarca són Figueres, Cabanes, Riumors, Siurana, Ventalló, Garrigàs i Boadella. Les granges amb més casos de PRRS al Baix Empordà es troben a Foixà, Sobrestany i Garrigoles.

El Grup de Sanejament Porcí de Girona, una entitat sanitària formada per ramaders, cooperatives i empreses que agrupa totes les granges de porc de Girona, ha aconsellat que durant el treball amb les explotacions ramaderes es prenguin mesures de seguretat pel que fa a l’ús de la roba, els guants, les botes i la desinfecció. No obstant això, és important recordar que aquest virus no es transmet als humans.

Des del mateix Grup de Sanejament s’està recollint informació de totes les granges afectades per conèixer amb més exactitud l’abast del virus. De moment són centenars els porcs morts, mentre que molts altres estarien patint falta de gana, febres, vòmits, dolors musculars, asfíxia … i altres terribles efectes propis de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

/0 Comentaris/a

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).