Primer pas perquè la tauromàquia pugui deixar de ser Patrimoni Cultural d´Espanya

Diverses organitzacions i representants de la societat civil han registrat avui al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per derogar la llei de Patrimoni Cultural de la tauromàquia.

En una compareixença celebrada davant del Congrés dels Diputats, els promotors de la iniciativa han denunciat que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions de patrimoni cultural propi.

El procés per assolir la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia haurà de complir diferents etapes. Un cop la Mesa del Congrés admeti a tràmit la ILP, disposaran de nou mesos de termini per reunir un total de 500.000 signatures per tal que se’n pugui iniciar la tramitació a la Cambra.

La Comissió Promotora, formada per representants d’organitzacions i persones de provada trajectòria en la protecció animal, han volgut registrar la ILP tot just començar la legislatura per tal d’assegurar-se que sigui votada abans que aquesta acabi, i comptar així amb la possibilitat de una majoria parlamentària que la recolzi.

La quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a les meitat en 10 anys

Els promotors de la ILP asseguren que s’han complert deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural i que, malgrat això, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019, malgrat haver estat declarada la tauromàquia com a patrimoni cultural el 2013.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça, d’aquests últims, el 19,6% ho va fer gratis i el 5% amb descompte.

Les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de bous (enquesta de SocioMètrica per a EL ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’, el 2022).

Des de la Comissió Promotora asseguren que després dels anys de pandèmia (2020-2021), el 2022 es va produir un lleu repunt en el nombre de festejos a la plaça que, asseguren, va ser conjuntural; excés d’animals a les ramaderies (als quals calia donar sortida amb abaratiment d’aquests) i baixada dels salaris dels professionals taurins.

El 2023, i a falta de conèixer les estadístiques oficials que publiqui el Ministeri de Cultura, les dades disponibles fins ara (extretes de mitjans taurins) semblen indicar que el nombre de festejos a la plaça ha tornat a la seva línia descendent.

Cavalls morts a trets i en estat de descomposició en una hípica de Ripollès

FAADA denunciarà el propietari dels cavalls i lluitarà per aconseguir el decomís de tots els animals de l’hípica.

A principis del mes de novembre, la fundació FAADA va rebre diversos avisos que alertaven tant de males condicions en què es trobaven els cavalls d’una hípica de Ripollès, així com de les estremidores accions que duia a terme el propietari. En particular, uns excursionistes havien descobert que en aquest lloc hi havia nombrosos cadàvers de cavalls.

Un cop es van fer les proves d’aquests fets, les tècniques de FAADA van enviar una petició d’inspecció al Cos d’Agents Rurals. Des de la Fundació tenien clar que el propietari de l’hípica matava els cavalls d’un tret i tenien evidència gràfica que ho provava.

Després d’una primera inspecció, en què ja es van trobar cadàvers i cavalls en mal estat, van sospitar que podia haver-se produït una nova mort, així que van insistir perquè es realitzés una segona inspecció i es presentessin els veterinaris del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC) aquell mateix dia.

Efectivament, en aquesta segona inspecció es va trobar un nou cadàver de cavall amb un tret al cap, fet que va confirmar la veracitat de les investigacions. Així que el 29 de desembre, després de demostrar totes les irregularitats de l’hípica, el DAAC va decidir decomissar tres dels nou cavalls, i fer una nova inspecció amb els Mossos d’Esquadra per poder investigar el delicte de maltractament.

Els Mossos d’Esquadra troben cavalls morts a trets

Els agents dels Mossos desplaçats a l’hípica van poder localitzar tres cavalls morts, dos dels quals amb signes d’haver estat matats d’un tret. Els cadàvers estaven repartits per deferents espais de la finca en estat de descomposició.

Els Mossos van identificar el responsable de l’hípica, que serà investigat per maltractament animal, i li van intervenir l’arma de foc amb què, presumptament, hauria disparat i matat els seus animals.

Des de FAADA lamenten que no s’hagin decomissat tots els cavalls, sobretot tenint en compte que les seves vides corren perill. Des del seu departament legal denunciaran el propietari dels animals i treballaran per aconseguir la pena més gran possible i el decomís de tots els èquids que es trobin a l’hípica.

La fundació agraeix als Serveis Territorials del DAAC de Girona la rapidesa de l’actuació, però sobretot al Cos d’Agents Rurals de Catalunya, especialment al grup especialitzat en èquids, per la seva professionalitat i entrega, ja que sense la recerca d’aquest cas no hagués estat possible.

Onze persones van perdre la vida durant espectacles taurins el 2023 a Espanya

L’any 2023 ha estat un altre any de tragèdies en espectacles taurins, per la qual cosa les associacions de defensa animal fan una crida a la reflexió.

Durant l’any 2023, onze persones han perdut la vida i nombroses han resultat ferides durant esdeveniments taurins que perpetuen el patiment animal. A conseqüència d’aquesta trista realitat, la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC) ha emès un comunicat amb l’objectiu de generar una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’evolucionar cap a celebracions que respectin la vida i el benestar animal.

Des de LTNEC destaquen que les festes taurines, lluny de ser acceptades per la societat, són rebutjades per més del 81% de la població espanyola. En paraules de Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma la Tortura No és Cultura: “És lamentable que aquestes pràctiques hagin estat declarades Patrimoni Cultural d’Espanya quan, a més de ser detestables, són rebutjades per la majoria de la població”.

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), organització membre de la Plataforma LTNEC, afegeix: “La tauromàquia no és una cultural desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposen de la manera més banal en places i festes”.

Múltiples casos de morts i ferits al llarg del 2023

Les festes taurines han deixat el 2023 onze persones mortes i nombroses ferides. Les comunitats més afectades inclouen la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura.

Segons indica la Plataforma LTNEC, aquestes regions han estat testimonis d’esdeveniments marcats per la fatalitat i la crueltat, subratllant la necessitat d’avaluar críticament la continuïtat de les festes taurines.

Aquests són alguns dels múltiples casos de morts i ferits registrats al llarg del 2023 en esdeveniments taurins:

  1. Ciudad Rodrigo, 19 de febrero: Dos heridos durante el encierro a caballo del Carnaval del Toro, uno de ellos con una doble o triple cornada y otro con posible fractura de tibia y peroné
  2. Abril: los eventos de toros embolaos en Vejer y del Aleluya en Paterna de Rivera dejaron varios heridos, incluyendo una cogida grave en Paterna de Rivera.
  3. Junio: Fallecimiento de una persona durante los encierros de las fiestas patronales tras ser embestida por un toro.
  4. Junio. Dos heridos graves y treinta heridos leves durante el Toro Enmaromado, a pesar de las medidas de seguridad.
  5. Coria Junio. Un joven ingresó al hospital tras sufrir una herida por asta de toro en el abdomen durante las fiestas de San Juan
  6. Junio. Fallecimiento de un hombre de 81 años corneado por un toro en las inmediaciones de la Plaza de Toros de Ledesma
  7. Julio. Teruel. Muerte de un joven durante las fiestas de la Vaquilla en circunstancias bajo investigación policial. La víctima sufrió un traumatismo craneoencefálico
  8. Julio. Fallecimiento de un joven en los ‘bous al carrer’ a causa de heridas graves en zona abdominal y torácica.
  9. Julio. Muerte de un hombre de 55 años corneado en el cuello durante el primer encierro de las Fiestas en Honor a San Miguel y San Jerónimo. Olmedo,
  10. Valencia julio. Fallecimiento de una mujer de 74 años tras ser golpeada por un toro que escapó de los festejos de Bous al carrer en Tavernes Blanques
  11. San Fermín, julio: Tres heridos por asta de toro durante los encierros
  12. Pamplona, julio: Una mujer embestida por un toro mientras miraba su teléfono móvil durante los encierros de las Fiestas de San Fermín
  13. Teruel, julio: Una persona herida al caer desde una altura de cuatro metros durante las Fiestas de la Vaquilla
  14. Calpe y Sagunto, agosto: Dos menores heridos, uno de gravedad, durante los ‘bous al carrer’
  15. Agosto, Murcia. Herida una persona en el primer encierro de las fiestas patronales de Blanca
  16. Agosto. San Sebastián de los Reyes, agosto: Un herido en el primer encierro y seis heridos leves en el segundo
  17. Agosto. Torrejoncillo y Morcillo, agosto: Tres varones heridos durante festejos taurinos
  18. Serradilla, agosto: Un hombre de 71 años corneado por un toro
  19. Agosto. Albacete, agosto: Un hombre herido de gravedad tras recibir múltiples cornadas durante una capea en Liétor
  20. Fontanar, agosto: Un herido por asta de toro en un encierro
  21. San Sebastián de los Reyes, agosto: Dos personas corneadas en la Plaza de Toros
  22. Pobla de Farnals, septiembre: Muerte de uno de los heridos por una cogida en los ‘bous al carrer’
  23. Un herido grave y cinco leves en los encierros de Arganda del Rey (telemadrid.es)  Septiembre. Arganda del Rey, septiembre: Un herido grave y cinco leves durante los encierros
  24. Olmedo, septiembre: Fallecimiento de Javier, de 60 años, tras resultar gravemente corneado en el cuello durante un encierro
  25. 12 de septiembre. Toro de la Vega, septiembre: Un corneado y varios atendidos por contusiones
  26. Septiembre. Cortes y Graena, septiembre: Dado de alta el herido por uno de los toros que se escapó

Plataforma La Tortura No es Cultura

Aquestes són les principals victòries i èxits animalistes del 2023

Arribem al final de l’any 2023, un any marcat en matèria de protecció animal per l’entrada en vigor de la primera llei estatal espanyola de benestar animal. La nova norma, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, comporta una sèrie de punts que beneficien clarament els drets i el benestar dels animals. No obstant això, no totes les qüestions que abasta la Llei han estat positives o han complert les expectatives generades al principi.

Com ja és habitual al llarg dels darrers anys, des d’Animalados ens hem posat en contacte amb algunes de les principals associacions i entitats de benestar animal d’Espanya per conèixer de primera mà les victòries animalistes de l’any que està a punt de finalitzar.

“La protecció dels gossos de caça continua quedant pendent”

Des de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), com no podia ser d’una altra manera, valoren molt l’aprovació de la nova Llei de Benestar Animal. Tot i això, consideren que, al seu torn, “ha estat una oportunitat perduda”, ja que “la protecció dels gossos de caça continua quedant pendent i caldrà veure quan, qui ho fa i amb qui compta”.

No obstant això, en referència a la nova Llei, ANDA considera que també hi ha aspectes molt positius i importants en què la mateixa associació feia anys que lluitava com són la fi de l’ús d’animals salvatges o l’establiment d’un llistat d’espècies susceptibles de mantenir a domicilis particulars i queden prohibides totes les altres, entre moltes altres qüestions.

Deixant de banda la Llei de Benestar Animal, l’associació ANDA pensa que també ha estat una gran victòria que, per primer cop, la Comissió Europea hagi proposat un text legislatiu específic per a la regulació de la compra i la venda de gossos i gats. “És una gran notícia que, per fi, la Comissió Europea hagi pensat establir una norma reguladora comuna a tota la Unió Europea”.

Aquesta qüestió ha estat sempre una demanda d’ANDA, farts de tants cadells criats de forma incontrolada als països de l’est de la Unió Europea i inundant els mercats occidentals, tant de patiment de les gosses mares en aquestes «fàbriques de cadells», transports irregulars i, a més, estafes per vendes de cadells que no es corresponien amb el desitjat o simplement estaven malalts i acabaven morint.

“El moviment animalista ha aconseguit situar la perspectiva animal dins de l’agenda política”

Des d’AnimaNaturalis també valoren com a èxit principal de l’any l’aprovació i l’entrada en vigor de la primera llei de protecció dels drets i benestar dels animals, una victòria que consideren “un èxit del moviment animalista que ha aconseguit situar la perspectiva animal dins de l’agenda política. Això ja és en si mateix un triomf!”.

L’organització de defensa animal iberoamericana, això sí, adverteix que la Llei de Benestar Animal és una llei “molt complexa i amb molts dubtes sobre la seva aplicació”, però creu que “és un pas decisiu que afectarà positivament milions d’animals”.

D’altra banda, aquest any, des d’AnimaNaturalis, han realitzat una campanya ambiciosa per influir en l’agenda política a Espanya durant les passades eleccions generals, aconseguint així que importants partits incloguessin en els seus programes compromisos de protecció animal molt rellevants.

L’ONG de defensa animal també s’ha bolcat a paralitzar la instal·lació a Las Palmas de Gran Canària de la primera granja de pop des de larva del món. Una victòria que segons l’organització “de moment ho estem aconseguint”.

Per acabar, AnimaNaturalis destaca com a èxit del 2023 el llançament d’una investigació pionera a Espanya per denunciar la despesa que destinen cada any 1.820 ajuntaments per a l’organització de festes populars amb bous. A més, a l’octubre el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la proposta de llei per prohibir les modalitats més cruels de correbous. L’organització avisa: “Aquesta lluita continuarà el 2024”.

“Hem lluitat per incloure els gossos de caça a la llei, però no ha estat possible”

Com ja hem comentat prèviament, no tot han estat èxits per als animals d’Espanya al llarg de l’any 2023. Aquest és el sentir de la Plataforma NAC (No A la Caça), una organització que lluita contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat acabar amb la caça amb llebrers i altres races.

Per a aquesta plataforma de defensa animal el 2023 ha estat un any difícil: “Respecte a la nostra lluita… molts èxits no hem tingut. Hem lluitat perquè els gossos de caça no es quedessin fora de la llei, però no ha estat possible. Així que no podem celebrar cap èxit”, declaren.

Tot i aquest sentiment, la Plataforma NAC no cedirà en el seu afany d’aconseguir el seu objectiu, que no és altre que acabar amb la caça. “La caça és negoci, mort, sang, tortura, masclisme, deteriorament de la natura, atemptat contra la vida salvatge, símbol de l’abandó del medi rural, el pitjor dels classismes, sorolls de trets criminals. Perquè la caça és assassinat, no la recolzis”, exclamen.

“L’ós bru evoluciona de manera favorable a Espanya”

Els animals salvatges també han tingut èxit al llarg de l’any 2023. Així ho pensa el FAPAS (Fons per a la protecció dels animals salvatges). Per a aquesta organització, el 2023 acaba sent un any en què “es confirma la bona evolució de la població de l’ós bru al sud de les muntanyes cantàbriques”. La presència de femelles reproductores a la comarca d’Omaña (Lleó), acompanyada d’una població creixent de mascles i juvenils que es desplacen cap a territoris més al sud, posen de manifest “la gran possibilitat d’expansió d’aquesta espècie”.

Així mateix, el FAPAS assegura que aquesta situació de l’ós bru indica també la seva capacitat d’“establir-se sobre territoris que es consideraven de menor importància ecològica i poc aptes per ser utilitzats pels plantígrads”. Ara, des de l’organització de defensa animal, saben que “molts territoris de la Península Ibèrica podrien albergar óssos també, només falta que hi arribin”, conclouen.

Des d’Animalados celebrem totes aquestes victòries en matèria de defensa animal que han volgut compartir amb nosaltres algunes associacions i entitats, així com molts altres èxits que s’han produït al llarg de l’any 2023 a favor del benestar dels animals. Esperem que el 2024 vingui carregat de nous triomfs per a tots els animals del món, una fita que, sens dubte, serà possible gràcies a la tasca que exerceixen nombroses persones, organitzacions i entitats de manera altruista i desinteressada.

Gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos

Segons un estudi, gairebé un 30% dels gossos espanyols no estan assegurats malgrat que la nova llei de benestar animal preveu la seva obligatorietat.

A Espanya actualment hi ha més de 9 milions de gossos, fet que suposa que ja hi ha més gossos que nens menors de 14 anys. En aquest context va sorgir la nova Llei de Benestar Animal, que es va convertir en la primera norma estatal que regula les condicions, la tinença i la cura dels animals.

Una de les normes de la Llei que ha generat més controvèrsia entre la societat és l’obligació als propietaris de gossos a assegurar el seu animal independentment de la seva raça. Tot i que aquesta mesura no entrarà en vigor fins que es desenvolupi el reglament de la norma, actualment, gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos.

A més, més de la meitat dels propietaris de gossos enquestats (52%) està a favor de l’assegurança canina per la protecció que ofereix la cobertura de responsabilitat civil davant de possibles contratemps ocasionats pel gos. Aquest percentatge puja al 60% si es tenen en compte també les persones enquestades que no tenen gos.

Segons l’estudi, 7 de cada 10 propietaris tenen actualment assegurats el seu animal de companyia. D’aquests, el 63% mitjançant assegurança de la Llar i un 37% mitjançant una pòlissa específica per a gossos. Entre els gossos assegurats, la cobertura que valoren més és la Responsabilitat Civil (75%), seguit dels danys al gos (47%) i l’assistència veterinària (34%).

Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’estudi “De mascotas a perrhijos: los españoles ante la nueva Ley de Bienestar Animal”, elaborat per la División del Hogar de Línea Directa Seguro segons una enquesta realitzada a més de 1.700 persones. L’informe analitza l’opinió dels ciutadans sobre alguns punts de la nova Llei de Benestar Animal.

El 47% dels propietaris deixen sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia

Una de les mesures de la Llei amb millor acceptació ciutadana és la prohibició de deixar el gos sol a casa durant més de 24 hores seguides. Sobre això, i encara que el 28% dels enquestats afirma haver deixat sol el gos un dia sencer per motius com la feina, malaltia, per lleure o vacances, el més habitual (47%) és que els amos deixin sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia. Un altre 40% sol deixar l’animal a casa sense vigilància entre 4 i 7 hores, coincidint amb la jornada laboral.

Una pràctica comuna com deixar el gos lligat a la porta del supermercat mentre es fa la compra ara passa a estar prohibit amb la Llei de Benestar Animal, i fer-ho pot comportar una multa de fins a 10.000 euros. En aquest sentit, el 40% dels propietaris reconeix que ha deixat sol el seu gos a la porta d’un comerç per fer un encàrrec.

També s’han rebut de manera positiva per part de la població espanyola la prohibició de la compravenda d’animals en establiments atès que prop del 60% dels espanyols està a favor de prohibir venda de gossos a les botigues o que la cessió d’aquests a l’adopció entre particulars quedi registrada en un contracte (64%). Finalment, entre les sancions més recolzades hi ha la multa per no tenir el gos amb microxip (63%) o la sanció per deixar sol l’animal de companyia més de 24 hores (60%).

És obligatori contractar l’assegurança per a gossos?