Coneix les mascaretes solidàries de l’associació Katubihotz

Katubihotz ha posat a la venda una sèrie de mascaretes solidàries per seguir amb la meravellosa tasca que desenvolupen. Parlem amb l’associació de Pasaia (Guipúscoa) per conèixer tots els detalls sobre aquesta iniciativa i sobre la situació actual dels gats.

Després d’uns mesos atípics a causa del coronavirus, com està sent la rutina de treball actual a l’associació Katubihotz?

Després de l’estat d’alarma seguim actius realitzant CER (captura, esterilització i retornar) als gats de colònia, adopcions i reprenent esdeveniments, l’últim ha estat el passat dissabte 4 de juliol juntament amb Tiendanimal al centre comercial Txingudi a Irun, el qual una vegada més ha estat tot un èxit.

Seguim a bon ritme i intentant millorar amb les adopcions, ja que estem en temporada de ventrades. Actualment hem realitzat 97 adopcions i esperem fer moltes més. Hem apreciat que ens criden més persones per demanar ajuda i menys per adoptar, però és una situació normal perquè estan molt a prop les vacances i es nota.

A més vam rebre trucades per gats que sembla que els amos deixen sortir al carrer sense collar (sempre que portin que sigui antiatrapament si us plau), aquestes persones ens avisen amb la bona intenció d’ajudar el gat sense saber que tenen un amo, tenim coneixement de diversos gats habituals en diverses zones.

La crisi del coronavirus ha provocat un descens important dels recursos a la majoria de les associacions d’animals. Com combateu aquesta situació des de la vostra associació?

En Katubihotz, atès que no hem pogut realitzar esdeveniments presencials i ara amb la “nova normalitat” complint les normes és molt més lent tot, hem intentat adaptar-nos a les noves circumstàncies. Per aquest motiu, hem posat a la venda una línia de mascaretes de tela i una botiga online solidària en la qual trobem diferents productes amb temàtica felina.

Com sorgeix la idea de dissenyar i vendre mascaretes? Quin és l’objectiu de la iniciativa?

La idea la proposa Elena Pérez Echeverria, que és la dissenyadora de les mascaretes. Elena, que ja coneixia la nostra tasca, ens va proposar la iniciativa, el disseny i la venda d’aquestes.

L’objectiu d’aquesta iniciativa i de la botiga solidària online és seguir avançant amb l’ajuda a quants més gats necessitats millor. L’associació vol continuar amb la cura i el control de les colònies felines que viuen al carrer i procurar una llar per als gats a través de l’adopció.

Mascareta de tela de la botiga online de Katubihotz

Com es poden adquirir les màscares?

Es poden adquirir a través de les nostres xarxes socials (Facebook i Instagram) o contactant per WhatsApp al telèfon 651605444. Les mascaretes es poden comprar des de qualsevol punt d’Espanya. A més, entre totes les persones que col·laborin se sortejarà una fabulosa bossa amb temàtica felina.

Com són les mascaretes? Teniu diferents dissenys i mides?

Les mascaretes estan fetes amb diferents tipus de teles boniques i fresques amb motius de gats principalment, encara que també n’hi ha de síndries, maduixes, etc.

Tenim tres tipus de talles que abasten de 0-4 anys, de 4-12 anys i de 12 a tota classe d’adults, i les gomes són fàcils d’ajustar. El preu de totes elles és de 10 €, a més incorporen un filtre que es pot reposar i vam advertir que aquest mateix no s’ha de planxar, ja que la calor ho fa malbé.

Diferents models de mascaretes de Katubihotz

Quina acceptació està tenint la iniciativa de les mascaretes solidàries?

La veritat és que els nostres seguidors sempre hi són recolzant-nos i ja s’han esgotat diversos models de mascaretes. Voldríem aprofitar també per agrair tant als seguidors com a l’Elena per tota l’ajuda que ens donen i la tasca que fan.

Quins altres productes podem trobar a la vostra botiga solidària online?

Disposem de més objectes amb temàtica felina que sempre està de moda. A la botiga online podem trobar des de bolígrafs, samarretes, bosses de tela ideals i còmodes per anar a la platja, hamaques penjants que els encanten als gatets, etc. Tot està accessible i disponible a la nostra botiga online a través de l’enllaç: http://www.katubihotz.com/tienda-katubihotz-online/

Mitjons disponibles a la botiga online de Katubihotz

Rellotge gatuno de la botiga online de Katubihotz

Mor Rubble, el gat més vell del món als 31 anys

Mor el gat més vell del món amb 31 anys a Anglaterra. Michele Heritage, una de les persones amb qui convivia, ha confirmat la notica a través de les xarxes socials.

Rubble ha mort amb 31 anys a la ciutat d’Exeter, a Anglaterra. El gat de raça Maine Coon es va unir a la vida de Michele Heritage en el seu 20 aniversari i des de llavors havien estat inseparables. Ara, als seus 52 anys la dona britànica lamenta la pèrdua irreparable del seu fidel company de vida.

La mort de l’animal, com no podria ser d’altra manera, correspon a la seva avançada edat. Segons ha informat Michele Heritage en declaracions per a The Sun: “Rubble va envellir molt en les últimes setmanes, fins i tot va deixar de menjar. Li vaig dir al meu marit per Nadal que creia que seria l’última vegada que la passaríem amb ell”.

Heritage, en les seves declaracions per al diari britànic explica com va ser la mort del felí: “Jo vaig sortir a treballar i quan vaig arribar a casa, el meu marit em va dir que Rubble se n’havia anat com cada dia per la carretera, però ja no va tornar, així que creiem que es va anar a morir com els gats”.

Els companys de vida de Rubble atribueixen la llarga vida del gat al fet que mai van tenir fills i que, per tant, van dedicar molt de temps a la cura i al mim del felí. “Sempre l’hem tractat com a un nen. També va passar amb un altre gat anomenat Meg que va morir amb 25 anys. Si t’importa alguna cosa, no importa el que sigui, dura”, explica Michele.

Els experts coincideixen que els 31 anys amb què va morir Rubble equivalen a gairebé 150 anys humans. Així, Rubble va superar per molt l’esperança de vida dels felins que viuen en una llar, una esperança de vida que normalment se situa en poc més dels 12 anys.

La publicació de The Sun especifica que Rubble no ha superat el rècord de longevitat d’un gat. El rècord el segueix tenint Creme Puff, una gata que va morir als Estats Units l’any 2005 amb 38 anys i tres dies d’edat.

Més de 350 elefants apareixen morts al nord de Botswana

Segons ha informat The Guardian, més de 350 elefants han aparegut morts al nord de Botswana durant els mesos de maig i juny. El Govern del país africà encara desconeix les causes d’unes morts que han estat catalogades com a “desastre de conservació” per part de nombrosos científics.

El mateix diari britànic explica que un grup d’elefants va ser trobat sense vida per primera vegada al Delta de l’Okavango a principis de maig, amb un total de 169 animals morts al final del mes. A mitjans de juny, el nombre de paquiderms morts s’havia duplicat, amb el 70% de les morts ubicades al voltant dels pous, segons fonts locals anònimes.

El govern de Botswana encara no té resultats de les mostres dels cadàvers, de manera que actualment es desconeixen les causes de les morts o si aquestes podrien representar un risc per a la salut humana. Les primeres especulacions apunten a un possible enverinament dels animals o a un patogen desconegut.

Niall McCann, director de conservació de l’organització benèfica National Park Rescue, en declaracions per a The Guardian ha explicat que “aquesta és una mort massiva que no s’ha vist en molt de temps. Fora de la sequera, no conec cap mort que hagi estat tan important com aquesta”.

Testimonis locals diuen que alguns dels elefants van ser vistos caminant en cercles, el que significa una indicació de discapacitat neurològica. El biòleg i explorador britànic, després d’analitzar els cadàvers detalla que “alguns d’ells han caigut de cop, el que indica que van morir rápidament. En canvi, altres han mort més lentament, com els que passegen. Per tant, és molt difícil apuntar de quina toxina es tracta”.

Les morts confirmades corresponen a animals de totes les edats i d’ambdós sexes. A més, diversos elefants del Delta de l’Okavango i d’altres parts de nord de Botswana han estat vistos en molt mal estat, febles i demacrats, de manera que probablement moriran més exemplars al llarg de les pròximes setmanes.

Des de les autoritats africanes no es descarta la possibilitat que els elefants hagin mort a causa d’un enverinament amb cianur. Aquesta és una tècnica molt utilitzada pels caçadors per fer-se amb la possessió dels ullals, una part de l’animal que es pot arribar a vendre per una gran quantitat de diners.

400.000 RATOLINS SEGUEIXEN MORINT CADA ANY A EUROPA EN ELS TEST LETALS DE BOTOX

Del 29 de juny al 4 de juliol i per vuitè any consecutiu Ong ADDA participa en la setmana d’acció a tot Europa contra la crueltat dels experiments del “botox” sol·licitant la supressió total d’aquestes cruels proves de toxicitat.

L’ECEAE (Coalició Europea per posar fi als Experiments amb Animals) representada a Espanya per Ong ADDA, fa una crida per pressionar de manera especial a l’empresa suïssa Sloan Pharma, que l’any 2019 va realitzar un mínim de 46.800 tests.

El Botox és el nom comú adaptat que rep la toxina botulínica, un verí produït pel bacteri Clostridium botulinum. Es tracta d’un dels verins naturals més poderosos, que pot desenvolupar-se en aliments, especialment carn, en mal estat, i que pot ser letal en l’ésser humà en molt baixes proporcions (70 picograms).

La també anomenada «botulina» té la particularitat d’inhibir la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor que s’allibera en la unió entre els nervis perifèrics i els músculs i que possibilita la contracció muscular. Precisament per aquest greu efecte disruptor nerviós ha estat estudiada i està prohibida per la Convenció de Ginebra com a arma química de destrucció massiva, i és emprada des de 1977 també amb fins clínics. En un 57% dels casos és usada per tractar afeccions nervioses o musculars diverses, com és el cas de distonies cervicals, torticolis, estrabisme o, entre d’altres, la síndrome de Tourette.

A partir dels anys 80, el seu ús s’ha estès i generalitzat també en tractaments estètics. La botulina relaxa els músculs facials i impedeix durant un temps limitat (3 a 6 mesos), període necessari perquè el cos repari les terminacions nervioses danyades, l’aparició d’arrugues. Superat aquest temps cal subministrar una altra petita dosi de verí diluïda amb aigua si el pacient vol seguir gaudint del mateix efecte estètic en la pell.

Per testar el producte, com tantes altres vegades i sense que sigui necessari, darrere hi ha els animals. Sense que la Unió Europea hagi regulat encara cap prohibició, diverses empreses farmacèutiques compren el verí a companyies productores i el testen abans de comercialitzar-lo per impedir efectes fatals en les persones derivats de possibles biaixos en el procés industrial de fabricació.

La prova, anomenada DL50 (dosi letal) tradicionalment, es fa subministrant diverses dosis de verí a un centenar de ratolins. Se’ls injecta la substància a l’abdomen, el que durant tres dies els produeix un patiment conscient terrible (asfíxia, paralització i pèrdua de visió). Es repeteix l’experiment fins que moren el 50% dels animals. Es determina llavors que la dosi és letal, llindar que serveix com a barem per a la seva exportació. Els ratolins supervivents, convalescents, són sovint degollats o eliminats mitjançant gas, diòxid de carboni, per acabar, de manera paradoxal, amb el seu llarg patiment.

El 2011, la companyia americana Allergan va rebre la llicència per a realitzar, a escala europea, els tests de Botox mitjançant cultius de cèl·lules humanes, un mètode més ràpid, més eficaç, i evidentment més ètic. Des de llavors, altres grans multinacionals com Merz o Ipsen, 2015 i 2018 respectivament, l’han inclòs també en les seves pràctiques. Tot i que es calcula que Allergan i Merz s’han reduït entre un 80 i un 90% el seu ús d’animals en els tests, no hi ha xifres concretes d’Ipsen, i en qualsevol cas, totes elles segueixen encara, encara que sigui en percentatge més baix, realitzant les proves letals en ratolins, sobretot per a la comercialització de toxina botulínica fora de la Unió Europea.

Amb motiu de l’aprovació d’aquest primer mètode alternatiu, l’ECEAE, la Coalició Europea que lluita per posar fi a l’Experimentació amb Animals, organitza cada any una setmana d’acció i conscienciació que aquest 2020 tindrà lloc entre el 29 de juny i el 4 de juliol. La reclamació principal es focalitza aquest any a l’empresa Sloan Pharma.

Aquesta companyia, amb seu a Suïssa i Luxemburg, compra i comercialitza un preparat de botulina tipus B anomenat Neurobloc, subministrat per la firma japonesa ESAI. L’any 2019 Sloan Pharma va rebre la llicència per conduir un total de 46.800 tests letals (LD50) en ratolins. La companyia ha assegurat recentment que està desenvolupant un mètode alternatiu per a l’experimentació, però, ningú encara públicament no té cap evidència d’això.

L’ ECEAE, ha elaborat una petició per demanar urgència en l’aplicació d’aquesta alternativa i, abans que pugui fer-se efectiva, la retirada de Neurobloc de mercat i l’extinció del conseqüent maltractament d’animals. La petició s’estén a totes les altres empreses que encara causen, segons les últimes estimacions, la mort i el patiment sever anual de 400.000 ratolins només a Europa.

“Nou de cada deu turistes viatgen amb el seu gos”

La Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCCI) de la Universitat de Còrdova ha compartit un estudi que afirma que nou de cada deu turistes viatgen amb el seu gos i pagarien un 15% més si l’establiment s’adapta als seus animals de companyia.

El 24% dels habitatges espanyols conviu amb un gos i cada vegada són més les persones que no es plantegen unes vacances sense la seva companyia. De fet, segons una investigació de la Universitat de Còrdova, nou de cada deu turistes compten amb el seu animal de companyia a l’hora de fer les maletes i, a més estarien disposats a pagar un 15% més si els establiments s’adapten i reuneixen els requisits bàsics perquè l’animal estigui el més còmode possible.

Les dades d’aquest estudi desenvolupat pel grup d’Investigació ‘Economia del Turisme’ de la Universitat de Còrdova han estat obtingudes a partir de gairebé 1.700 enquestes en línia realitzades per persones de diferents punts geogràfics d’Espanya. Els resultats d’aquesta enquesta mostren “la relació que existeix entre les famílies i els gossos i reforcen la importància que està adquirint aquesta tipologia de turisme, que s’ha convertit en un nínxol de mercat destacat”, segons assenyalen des del grup d’investigació, liderat pel catedràtic d’Economia Aplicada Tomás López-Guzmán.

Segons els resultats de l’estudi, un 13% de les persones enquestades indica que només viatja amb el seu gos a la segona residència, mentre que el 79,7%, també es trasllada amb els seus peluts a altres llocs. Els enquestats mostren la importància que hi hagi hotels adaptats, serveis de veterinaris, transport públic i platges adaptes a les seves destinacions.

L’estudi indica que les destinacions urbanes són les menys valorades, mentre que l’equip d’investigació subratlla que les zones rurals són la destinació ideal per davant de les zones costaneres. Això és a causa de “la problemàtica existent a Espanya pel que fa a la disponibilitat de plates per a gossos”.

Pel que fa a l’allotjament, les persones consideren “bàsic” que l’establiment permeti que el gos pugui dormir en la seva mateixa habitació i, si això no fos així, s’allotjarien en un altre lloc. Alhora, consideren important que el personal de l’allotjament turístic tingui una actitud empàtica amb els animals i que prop de l’establiment hi hagi zones d’esplai dels gossos. Si es compleixen aquests requisits, les persones estarien disposades a encarir el pagament per la seva estada.

Així, els resultats d’aquesta enquesta elaborada per la Universitat de Còrdova mostren clarament la importància que tenen els gossos en sectors econòmics com el turisme. No en va, al llarg dels últims anys, els denominats viatges dog-friendly s’han constituït com una oportunitat per al sector turístic espanyol i cada vegada són més les ciutats que, a més d’esperar el turista, obren les portes als seus animals.