Neixen 40 cries de tortuga careta en una nit a Barcelona

/0 Comentaris/a ,
Mai fins ara s’havia trobat un niu d’aquesta espècie a una platja de la ciutat

Un total de 40 cries han nascut al niu de tortuga careta (Caretta caretta) de la platja de la Mar Bella, a la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 32 s’han deixat anar al mar un cop examinades i les 8 restants s’han traslladat a la Fundació CRAM per a la seva cria en captivitat. Sumats als 5 naixements d’ahir, ja només queden 15 ous per eclosionar. S’espera que ho facin al llarg del dia d’avui, si es mantenen les condicions de llum escassa, o durant la propera nit, segons informa en un comunicat de la Fundació CRAM.

Es tracta del primer cop que una tortuga careta fa la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, i també va ser el primer dels quatre nius localitzats enguany a Catalunya des que el passat 1 de juny va començar la temporada de nidificació d’aquesta espècie.

El niu de Barcelona es va localitzar la nit del 15 al 16 de juliol, després que el dimarts 14 de juliol es veiés una tortuga per la zona. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i de la Fundació CRAM, juntament amb investigadores especialistes en tortugues, es van desplaçar a l’indret per avaluar les condicions del niu i procedir a la seva obertura. Dels 77 ous que contenia, 17 es van traslladar a les instal·lacions del CRAM per a la incubació artificial i es troben també a punt d’eclosionar.

Els altres 60 ous es van deixar a la platja, tot i que el niu es va traslladar uns metres terra endins per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona es va delimitar amb una tanca perimetral i ha estat vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nit de dijous a divendres van néixer les primeres 5 cries, que es van traslladar al CRAM després de ser examinades.

Segona nit de naixements
Les tortugues careta neixen durant les hores de foscor i en nits successives. Així, aquesta passada nit han eclosionat 40 ous. Per tal que la pluja i el mal temps que es preveia no comprometés l’èxit de la posta, es va recobrir el niu en la seva totalitat, per impermeabilitzar-lo i permetre també el treball del personal científic, tècnic i veterinari del CRAM i de la Universitat de Vic, amb la col·laboració dels treballadors de la Base Nàutica propera i de les persones voluntàries que vigilen el niu.

Les tortugues han estat examinades una per una a mesura que naixien i s’ha avaluat el seu pes, dimensió, estat de mobilitat i formació de la closca. Fruit d’aquest examen, 32 s’han deixat anar al mar cap a les 6 del matí, un cop ha millorat la situació de fort onatge que s’havia vingut produint durant la nit. Les altres 8 s’han traslladat al CRAM.

Animalados

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

De nit i sense soroll
Les tortugues careta solen néixer durant la nit, aproximadament entre les 20 i les 9 hores, en funció de les condicions de foscor, i durant nits successives. No es descarta que també neixin al llarg del dia d’avui, tenint en compte la poca claror derivada de les condicions meteorològiques. Si diumenge al matí no han eclosionat els 15 ous que queden al niu, s’obrirà per localitzar les cries que necessitin ajuda per acabar de sortir-ne. Per tal d’assegurar les màximes probabilitats d’èxit de l’eclosió, el niu continuarà sota vigilància les 24 hores fins que hagin nascut totes les cries, i es demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona, per garantir la seva tranquil·litat. En cas de trobar-se a les proximitats, cal no fer sorolls forts, no cridar, no fer servir el flaix o la llanterna dels mòbils i no deixar atansar-se als gossos.

Per incrementar les possibilitats de supervivència del primer niu identificat a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha impulsat un protocol de condicionament de l’indret de la posta. Així, s’ha rodejat el niu amb una tanca i s’ha garantit la foscor nocturna apagant l’enllumenat proper. Igualment, ha impulsat la formació d’una xarxa de voluntariat que ha fet torns de vigilància les 24 hores. Així, més de 1.500 persones, coordinades per l’equipament d’educació ambiental El Centre de la Platja, han assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació. Entre les entitats que han aportat persones voluntàries hi ha Anel·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja.

Un fenomen en auge

El niu de Barcelona és un dels quatre que, de moment, s’han localitzat a tot Catalunya des que l’1 de juny va començar la temporada de nidificació de la tortuga careta, que s’estén fins a finals d’octubre. Els altres nius s’han trobat a Vila-seca (2 de la mateixa mare) i a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu. D’aquesta manera, i quan encara no ha finalitzat la temporada de posta, ja s’ha igualat el rècord de nidificació d’aquesta espècie, que es va registrar el 2018.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

Col·laboració ciutadana

Atès aquesta coincidència de la temporada de nidificació amb la de bany, la col·laboració ciutadana és imprescindible per incrementar l’èxit reproductiu de les tortugues careta. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. Tampoc es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus o llanternes per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.

Catalunya compleix deu anys de la prohibició de les corrides de toros

/0 Comentaris/a

Es compleixen deu anys de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Animalados repassa amb la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, els aspectes més importants d’aquesta fita històrica que va significar un abans i un després en la lluita antitaurina.

Avui 28 de juliol de 2020 és un dia històric per als defensors del benestar animal. Es compleixen 10 anys des que el Parlament va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les corrides de toros a Catalunya. Una victòria per part d’una societat cívica i moderna que feia anys que demanava la fi d’uns espectacles cruels i sagnants basats en el maltractament animal.

“Deu anys d’una fita històrica. Un dia molt important que va significar un impuls per a la lluita antitaurina a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica. El 28 de juliol de 2010 va ser un punt d’inflexió, un pas endavant en la lluita per l’abolició de les corrides de toros a tot el territori espanyol. També va servir per obrir el meló dels correbous, una xacra a Catalunya”, reflexiona en declaracions per Animalados la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón.

La Iniciativa Legislativa Popular va ser proposada i liderada per la plataforma Prou!, i va comptar amb 32 vots a favor de CiU, 21 d’ERC, 12 d’ICV i 3 del PSC. En canvi, 31 diputats de PSC, 14 de PP, 7 de CiU i 3 del Grup Mixt van votar en contra. La votació va comptar també amb 9 abstencions. Finalment, després d’un debat molt intens, la prohibició es va fer efectiva l’1 de gener de 2012. L’última corrida de toros a Catalunya va tenir lloc el setembre de 2011 a la Monumental durant les festes de la Mercè de Barcelona.

La victòria animalista del 28 de juliol de 2010 va patir un petit revés sis anys després, quan el Tribunal Constitucional va acceptar el recurs del PP contra la Iniciativa Legislativa Popular de Prou! La sentència d’octubre de 2016 considerava que prohibir les corrides de toros a Catalunya envaïa les competències de l’Estat en matèria de Cultura. El Constitucional va declarar nul·la la prohibició, però Catalunya no va tornar a celebrar més espectacles amb toros.

“El 2016 va haver-hi cert temor a la tornada de les corrides de toros a Catalunya, però el Parlament va deixar clar que desobeiria la sentència de Tribunal Constitucional. Cap empresari tenia interès a organitzar aquest tipus d’espectacles, eren conscients dels problemes administratius que es trobarien per part dels Ajuntaments”, comenta Gascón.

Deu anys després de la prohibició de les corrides de toros la lluita segueix a Catalunya. La llei del 28 de juliol de 2010 no contemplava la celebració dels correbous. Els espectacles amb vaquetes tenen carta blanca i cada any se celebren al voltant de 450 festejos d’aquesta modalitat. La majoria d’ells tenen lloc en municipis de les Terres de l’Ebre, on els correbous continuen formant part de la programació de les festes majors.

“Els correbous seguiran el camí de les corrides de toros a Catalunya. El setembre de 2019 el Parlament va aprovar una proposta de Catalunya en Comú que instava el Govern a prohibir aquest tipus d’espectacles. La inestabilitat política causada per temes importants com el terrorisme, el ‘Procés’ o la crisi sanitària actual ha frenat aquest procés d’abolició. És qüestió de temps que Catalunya tingui estabilitat política per poder acabar amb els correbous”, explica Aïda Gascón.

Fa deu anys que Catalunya va fer un pas molt important per a la fi de la tauromàquia, un camí que va iniciar Canàries l’any 1991 i que altres comunitats autònomes, com les Illes Balears, també han volgut recórrer. El que sembla clar és que cada vegada hi ha més persones que no volen un país on es mati o es faci patir als animals. Esperem que, tal com diu Aïda Gascón, “tot sigui una qüestió de temps” i tots els espectacles amb animals desapareguin no només a Catalunya i Espanya, sinó a tot el món.

“Els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia”

/0 Comentaris/a

Es compleix una setmana d’ençà que els tres últims dofins del Zoo de Barcelona van ser traslladats al delfinari Attica Zoological Park d’Atenes. Aquesta notícia, que es va anunciar com una victòria en benestar animal des de l’Ajuntament i que confirmava Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat, va rebre moltes crítiques a les xarxes socials, ja que segons sembla els animals seran utilitzats per fer espectacles en el seu nou destí.

Des d’Animalados hem parlat sobre aquest tema i sobre l’estat actual dels animals marins a Catalunya amb la Laura Almarcha, membre de l’Associació Cetàcea. La Laura és experta en cetacis i fa molts anys que lluita perquè els delfinaris siguin una xacra del passat. És una amant de tots els animals, però la seva obsessió és la protecció del medi natural dels cetacis.

Quina valoració feu des de l’Associació Cetàcea del trasllat dels tres últims dofins del Zoo de Barcelona a un nou delfinari a Atenes?

Primer de tot, cal recordar que Barcelona encara és propietària, tot i que soni horrible, de dos dofins més que van ser traslladats fa uns anys a l’Oceanogràfic de València, i que allà es permet la reproducció d’aquests animals i també els espectacles.

Respecte als tres últims dofins del Zoo de Barcelona, és una bona notícia el fet que hi hagi al món un delfinari menys. Espanya és el país d’Europa amb més delfinaris, i això està molt lluny de ser una bona dada per aquest país.

Per altra banda, el fet que s’hagi canviat de presó, no és una bona notícia. Segurament estaran en una ubicació millor de la que estaven fins ara, però els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia. Encara que desconeixem les instal·lacions del delfinari d’Atenes, sabem que l’Attica Zoological Park ha estat anys operant sense llicència, i que fan espectacles, tot i que estan prohibits en el país.

Quin hauria estat el destí ideal pels tres dofins del Zoo de Barcelona? Existeixen refugis per a dofins procedents de delfinaris?

El destí ideal no existeix, l’ideal és que no s’haguessin capturat mai dofins mulars al Carib, que aquests dofins que queden vius no haguessin nascut en captivitat, i que s’aturés la reproducció d’animals en captivitat sense un objectiu de poder alliberar-los al seu hàbitat. Però ja que el mal està fet, l’ideal seria provar de donar-los una millor vida en un refugi.

Actualment no existeixen refugis per dofins, però a Islàndia sí que hi ha un refugi per belugues, i allà han anat a parar dues belugues captives procedents de la Xina. S’estan construint dos refugis per dofins captius, un a Baltimore i un altre a Lipsi.

Les belugues ja disposen d’un refugi a Islàndia

Existeix la possibilitat de retornar al mar un dofí nascut o criat en un delfinari? Poden els dofins adaptar-se a un canvi tan radical en les seves vides?

Els dofins són mamífers amb una memòria a llarg termini, demostrada amb estudis, d’almenys 20 anys. Si els dofins haguessin nascut en llibertat i s’haguessin capturat, encara podrien tenir alguna possibilitat de sobreviure a mar obert. Però els que han nascut en captivitat no han après a elaborar estratègies de cacera i a capturar les preses. Inclús s’ha provat de donar peix viu i, lamentablement, no el reconeixen com a menjar, almenys a l’inici de les proves. Tampoc han après a defensar-se de possibles depredadors, i tenen una dependència dels humans que fa que sigui inviable deixar-los completament lliures.

Barcelona ja és lliure de cetacis en captivitat. Quin és el proper repte de Catalunya per a millorar el benestar dels cetacis? En quin estat es troben els animals marins del litoral català?

Indiscutiblement, el proper repte per Catalunya és que el Parlament prohibeixi els delfinaris a tota Catalunya. Encara queden dos lamentables delfinaris, el de Palafolls (Marineland Catalunya), que també té lleons marins i foques, i el de Vila-seca (Aquopolis), que ja va ser denunciat per les inadequades instal·lacions on tenien els dofins. Tots dos fan espectacles amb dofins, i, com qualsevol delfinari, no compleixen els objectius que s’exigeix per llei de conservar, educar i fer recerca.

La conservació no és real quan assumim que aquests dofins, encara que es reprodueixin moltes vegades gràcies a inseminacions, no podran ser alliberats al seu hàbitat per repoblar l’espècie. Per altra banda, educar no creiem que sigui ensenyar als nens que està bé tenir animals salvatges tancats en piscines, sense poder desenvolupar-se físicament i emocionalment de manera correcta. Per últim, els estudis que es poden fer en un delfinari en molts casos no poden extrapolar-se a l’espècie in situ, ja que no partim dels mateixos paràmetres que en un dofí que viu en llibertat.

Els animals marins, en la Mediterrània, es troben en molts casos en situació de preocupació o de vulnerabilitata. Hi ha moltes causes antropogèniques que fan que cetacis, aus, coralls, peixos i tortugues, a part de les plantes, estiguin en una situació preocupant. Les diferents arts de pesca com xarxes a la deriva, pesca d’arrossegament, palangres i també la sobrepesca està deixant sense menjar als diferents habitants del mar. La contaminació acústica, química, les deixalles que trobem al mar… tots aquests elements són la causa de moltes morts, milers de mamífers marins i milions d’aus cada any.

La protecció del medi natural del cetacis, un gran repte

En quins projectes esteu treballant actualment des de l’Associació Cetàcea?

Nosaltres som una entitat formada per voluntaris, i ningú rep cap retribució econòmica. Realment el que fem són projectes de recerca.

El nostre principal projecte i el que porta més anys, concretament des del 2014, és el Projecte de Foto-identificació de dofins i balenes al litoral català. L’objectiu és elaborar un cens a la zona del Garraf, entre Castelldefels i Segur de Calafell, per estudiar la distribució de cada espècie i el comportament de cada grup.

També tenim el Projecte Amics del Mar, que és de ciència ciutadana i ho portem a terme en tot el litoral català. Va lligat, de fet, amb el primer projecte, el de Foto-ID. Un altre projecte, Ulls a la Mar, intenta fer albiraments des de terra. I el darrer projecte és d’aus, el que fem és que a les sortides per portar a terme el projecte de Foto-ID, anem anotant les aus que trobem durant el dia: l’hora, la ubicació i el nombre d’animals.

A part, fem xerrades informatives dels nostres projectes, informem dels cetacis que podem trobar a les nostres costes, tractem sobre la normativa que regula l’apropament amb embarcacions a cetacis i també portem a terme alguna activitat per escoles o grups amb l’objectiu d’inculcar l’amor pels animals marins i per explicar els problemes antropogènics que creem als diferents hàbitats marins. Perquè si els coneixem, arribem a estimar-los, i si els estimem, voldrem protegir-los.

Com fer que una mudança sigui còmoda per al teu animal de companyia

/0 Comentaris/a ,

Segons indiquen molts experts en psicologia, mudar-se pot ser una de les experiències més estressants que vivim al llarg de la nostra vida. No només pel fet de muntar i desmuntar una casa en la seva totalitat, sinó per tot el que comporta la incertesa d’aquest nou canvi. Els psicòlegs consideren l’acció de mudar-se entre les tres situacions que ens generen més estrès, donat l’esgotament físic i el cansament emocional que ens provoca.

Doncs bé, una mudança pot ser estressant i igual de traumàtica per a un animal que per a les persones. Per aquest motiu, convé planificar el trasllat de la manera més còmoda possible per al nostre company de vida:

-Fer una llista de les coses de l’animal perquè no es perdi res. És recomanable que un cop estigueu instal·lats en la nova llar, l’animal pugui disposar de tots aquells objectes que disposava a casa d’origen. D’aquesta manera serà més fàcil que pugui familiaritzar-se amb les seves noves parets.

-L’ estrès que provoca el canvi de residència provoca en moltes ocasions que ens oblidem dels nostres animals de companyia. En la mesura del possible cal realitzar unes pauses per jugar amb ells com ho faríeu normalment. Si no és així l’animal sentirà la manca d’atenció.

-Mantenir les rutines d’alimentació i passeig. És molt comú que alguns animals no vulguin menjar en les èpoques de canvi. En aquest sentit és important donar un tracte especial al company donant-li el seu menjar preferit. Si és possible també cal passejar a l’animal en les mateixes hores que es feia prèviament.

-Quan arribeu a la nova llar cal revisar que no hi hagi pintura fresca, serradures, vidres trencats, cables pelats … Aquest tipus de situacions poden ser perilloses per a la salut de l’animal. Per tant, abans d’alliberar l’animal del seu mitjà de transport comproveu que el lloc sigui segur.

-Quan arribeu a la nova llar és molt important passar estona amb l’animal perquè aquest pugui veure el canvi com una cosa positiva.

-És molt important assegurar-se que la informació del microxip de l’animal està actualitzat. Aquest objecte d’identificació permet la recuperació de molts animals que s’han perdut.

-En el cas que l’animal de companyia pateixi molt estrès, posa’t en contacte amb el teu veterinari. Ell serà la persona que hagi de decidir si cal donar un sedant o no a l’animal durant el transport.

Figueres controlarà la població de coloms amb dispensadors de pinso esterilitzador

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Figueres ha anunciat que la ciutat controlarà la població de coloms amb dispensadors de pinso esterilitzador. Aquest sistema permetrà portar a terme un control de la població d’aquestes aus a la ciutat.

Figueres disposarà de dispensadors de pinso esterilitzador de coloms. El pinso anticonceptiu per a coloms permetrà portar a terme el control de la població d’aquestes aus a la ciutat gironina.

El colom és probablement l’au més significativa de totes les que viuen a Figueres. Té a més una gran interacció amb els ciutadans, dels quals accepta el menjar que li ofereixen, arribant en molts casos a dur a terme comportaments de petició d’aliment.

Durant aquests últims mesos, s’ha constatat que els coloms són animals de costums i que si tenen menjar diari i al mateix lloc, es mantenen controlats i a prop de l’origen del menjar. Aquesta situació serà clau per poder ubicar els dispensadors de pinso esterilitzador amb èxit.

El pinso portarà anticonceptiu durant només els mesos en que les aus es reprodueixen, la resta de l’any els coloms s’alimentaran de pinso de cereal. El fet de que el pinso es doni cada dia al mateix lloc i a la mateixa hora, farà que el colom s’acostumi a la rutina i garantirà l’anticoncepció.

D’altra banda, cal destacar que aquest pinso també farà que els excrements dels coloms siguin més consistents i per tant, s’evitarà el deteriorament de façanes i edificis.

L’Ajuntament de Figueres diu que, amb aquesta mesura, el que cal ara és que la ciutadania col·labori a una bona implementació evitant alimentar als coloms de la ciutat i així poder controlar el consum real del pinso i garantir que el pinso arriba a abastar el seu objectiu.