Uns 306.000 animals de companyia van ser recollits per refugis i protectores durant l’any 2019

/0 Comentaris/a

Segons les dades compartides per la Fundació Affinity, al voltant de 306.000 gossos i gats van ser recollits per refugis i protectores a Espanya durant l’any 2019. Unes xifres alarmants sobre l’abandonament que no inclouen a tots aquells animals de companyia desapareguts o morts a la carretera.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. Segons l’estudi “Él Nunca lo Haría” 2020 de la Fundació Affinity, més de 183.000 gossos i 123.000 gats van ser recollits per refugis i protectores durant l’any 2019. Per a la realització d’aquest informe, la fundació ha revisat la metodologia del seu estudi amb l’objectiu de recollir millor la realitat de l’abandonament en el moment actual.

Segons reflecteix l’estudi, la principal causa d’abandonament el 2019 va tornar a ser un any més el naixement de cadellades no desitjades (21%), seguit de problemes de comportament de l’animal (13,2%), la fi de la temporada de caça (11,6%) i la pèrdua de l’interès per l’animal (10,8%). Els problemes econòmics queden relegats al sisè lloc (6,4%) i, tot i la creença popular que a l’estiu és quan s’abandonen un major nombre d’animals de companyia, la realitat és que les vacances són un motiu molt residual (0,8%).

A causa de la falta d’un registre oficial, Fundació Affinity ha ampliat i millorat el seu propi cens de protectores, l’únic que existeix fins ara. Una informació que li ha permès definir el nombre de protectores que treballen avui a Espanya, com són i ajustar així la manera d’estimació. Actualment operen 1.554 protectores espanyoles. A més, per a aquesta edició de l’estudi “Él Nunca lo Haría” han participat prop de 400 entitats de tot el territori.

L’ús del microxip: una assignatura pendent a Espanya

Una altra de les qüestions que aborda l’estudi  és l’ús de microxip, i la realitat és que les dades no són gens positives: només el 28% dels gossos i el 4% dels gats que van arribar a les protectores estaven correctament identificats amb microxip.

Cal tenir en compte que molts animals arriben a les protectores perquè s’han perdut, no perquè hagin estat abandonats. En aquests casos, l’ús del microxip és clau per facilitar la identificació de les seves famílies i posterior devolució. Durant el 2019, només van tornar amb les seves famílies el 23,3% dels gossos que van ser recollits, mentre que en el cas dels gats la xifra cau fins al 3%.

“A Espanya és obligatòria la identificació dels animals de companyia, llevat d’excepcions amb l’ús del microxip. En el cas dels gossos, gairebé el 90% estan identificats. No obstant això, la meitat dels gats no estan identificats. La clau per reduir l’arribada d’animals sense identificar a les protectores sembla, doncs, aconseguir l’aplicació efectiva de la llei, especialment en el cas de gats”, alerta Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

L’abandonament d’animals és un problema que afecta tot tipus de gossos i gats. Tanmateix, aquest estudi recull que la majoria dels gossos que van ser atesos a les protectores espanyoles el 2019 eren majoritàriament adults (60,8%), mestissos (60,6%) i de mida mitjana – gran (78%). A més, la majoria d’ells estaven en bon estat de salut (66,5%).

En el cas dels gats, les dades varien. El 2019 es van recollir gats cadells (48,1%) i gats adults (44,6%) en percentatges molt similars. La gran majoria eren mestissos (94,8%) i, quant al seu estat de salut, el 51,4% estaven sans.

De la mateixa manera que no hi ha un únic perfil d’animal abandonat, tampoc hi ha un perfil únic de persona que abandona a un gos o un gat. Tanmateix, sí que és important destacar que en el 2019 només el 10% van portar personalment al seu animal de companyia a la protectora. La gran majoria van ser trobats (el 63,3%) o portats per un tercer (26,9%).

Les protectores gestionen més de 3.400 colònies felines

Cal destacar que no tots els gats abandonats arriben a protectores sinó que formen colònies, que en moltes ocasions estan gestionades al seu torn per les protectores. Segons dades de l’estudi de la Fundació Affinity, més de la meitat de les protectores espanyoles (56,6%) es van encarregar en 2019 de garantir el seu benestar.

El mateix informe indica que entre totes elles tenen cura de més de 3.433 colònies de gats, formades per un total de més de 28.681 gats. En concret, cada entitat gestiona una mitjana de 22 colònies, formades cadascuna per una mitjana de 14 felins.

El nombre d’adopcions es troba en un estat d’estancament

Segons l’estudi ‘El Nunca lo Haría’, el 44% dels gossos i gats que van arribar a una protectora en 2019 van ser adoptats per una nova família. Un percentatge molt similar al d’anys anteriors, la qual cosa podria indicar que les adopcions s’estan estancant al nostre país.

D’altra banda, les dades indiquen que, un any més, els animals adults ho tenen més complicat per ser adoptats. En el cas dels gossos, els cadells passen una mitjana de 3,3 mesos a la protectora, mentre que els adults passen una mitjana de 10,8 mesos esperant una segona oportunitat. En el cas dels gats, els més petits passen una mitjana de 2,6 mesos a la protectora mentre que els adults 10,9 mesos.

Quant als motius per adoptar un animal de companyia i no comprar-lo, la major part de les persones que donen aquest pas ho fan per estar sensibilitzats amb l’abandonament (42,7%), per ser col·laboradors de l’entitat (21,2 %) o per recomanacions d’amics i coneguts (14,6%).

Causes de l’ansietat per separació en els gossos

/0 Comentaris/a

Aproximadament el 10% dels gossos desenvolupen ansietat per separació en algun moment de les seves vides, i hi ha moltes raons perquè la sofreixin. Mentre que alguns casos d’ansietat són lleus, unes altres no ho són tant. Aquestes són les principals causes que poden desencadenar l’ansietat en els gossos després de patir una separació no desitjada:

1) Els gossos són animals socials

Els gossos són animals de bandada, ja que descendeixen dels llops. Els llops són animals molt socials que no són capaços de caçar i sobreviure sense la seva bandada. Per a un gos és completament normal passar tot el seu temps al costat d’una persona o amb la resta dels membres de la família, que per a ell, és com si fos la seva propia bandada.

2) Els canvis de rutina

L’alteració de la rutina habitual també pot haver desenvolupat l’ansietat per separació, perquè la seva rutina ha canviat de sobte. Per exemple, un gos pot desenvolupar l’ansietat, quan els nens tornen a l’escola després d’estar a casa tot l’estiu.

3) Una inadequada impregnació /socialització

Les primeres vuit setmanes de vida dels cadells són molt importants per al seu desenvolupament social. Els cadells que són separats de les seves mares massa d’hora tenen més probabilitats de desenvolupar problemes d’ansietat de separació, ja que no els ha donat temps a implementar els llaços socials adequadament. Els cadells han de ser deixats amb els seus germans i la mare fins almenys set setmanes, encara que entre vuit i nou setmanes és el temps ideal.

4) Refugis i Antics propietaris

Els gossos de refugi no estan mai sols. Es poden olorar, veure i escoltar els uns als altres. Com més temps ha estat un gos en un refugi, és més probable que sorgeixin aquests problemes. Per desgràcia, alguns gossos són retornats al refugi i això és una experiència traumàtica. Quan un gos ha tornat a un refugi diverses vegades, pot comportar-se de manera nerviosa per por de tornar una altra vegada a aquest espai indesitjat.

5) Les races

L’ansietat és més freqüent en algunes races de gossos que unes altres. Si el teu gos és de pura raça, pots parlar amb el criador respecte a les seves necessitats abans d’adquirir-lo. En quant als gossos mestissos, aquests tendeixen a tenir més problemes d’ansietat, aquest fet està probablement causat perquè molts d’aquests peluts provenen d’un refugi, que no pas per les característiques de la composició genètica del gos.

Font: AMIC / Wikifauna.com

El refugi de la Protectora del Garraf resisteix però el precinte sembla imminent

/0 Comentaris/a

Els dirigents de l’Associació protectora d’animals i plantes del Garraf no deixaran que l’Ajuntament tanqui el refugi fins que el consistori no es presenti amb una sentència judicial que així ho dictamini.

Continua l’enfrontament entre l’Ajuntament de Cubelles i la Protectora d’Animals i Plantes del Garraf. El passat divendres 6 de novembre, el consistori va iniciar el procés d’execució d’una sentència judicial de 2015 que ordena el cessament de l’activitat de la protectora després d’acreditar que el refugi no disposa d’una llicència necessària per poder exercir aquesta tasca.

L’Ajuntament de Cubelles, Agents Rurals, Policia Local i el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil es van presentar el matí del 6 de novembre a les instal·lacions de la Protectora del Garraf per a procedir al tancament de l’espai, però els propietaris del refugi no van permetre l’entrada als responsables municipals.

Animalados ha parlat amb Alex Armengol, vicepresident de la protectora, qui ens ha exposat els motius pels quals no van permetre el tancament a la comitiva municipal: “Com a representant del terreny, no he permès l’entrada ni el tancament del refugi perquè no portaven cap ordre judicial, només portaven un decret d’alcaldia. Quan vinguin amb l’ordre judicial que diuen que tenen, deixarem que facin el que hagin de fer. Mentrestant nosaltres volem continuar amb una activitat que vam començar l’any 1988 i que només està dirigida a garantir el benestar dels gossos”.

Un conflicte que es remunta dotze anys enrere

L’origen de l’enfrontament entre l’Ajuntament i l’associació es remunta a l’any 2008, quan la Junta de Govern Local, a conseqüència de la denúncia presentada per un exalcalde i familiar directe de l’actual regidor de Medi Ambient, va aprovar la finalització de l’activitat de la protectora per no disposar de permís municipal. Els responsables de la protectora van recórrer la decisió per la via del contenciós i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre la disputa legal en favor del consistori l’any 2015. Això sí, després de molts mesos de negociacions, no ha estat fins a la primavera de 2019 quan l’Ajuntament ha advertit a la protectora que procedirien al tancament de l’espai.

Tot i això, Alex Armengol explica que: “La sentència de 2015 del Tribunal Superior de Justícia no té cap mena de sentit perquè ens demanen una llicència que no és obligatòria tenir-la per poder dur a terme la nostra activitat, i així ens ho va fer saber el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya”. El vicepresident de la protectora ha compartit amb Animalados el document que acredita aquesta informació.

Tot i que la protectora assegura que compta amb tots els permisos requerits, davant aquesta situació d’incertesa l’entitat es va encarregar de donar en adopció a gairebé tots els animals de la gossera al llarg de la setmana passada. El refugi va rebre l’avís del tancament de l’espai el passat dimarts 3 de novembre i en tres dies i gràcies a una espectacular campanya a través de les xarxes socials, s’han acollit una vintena de gossos. Actualment només queden dos peluts a les instal·lacions.

Si la reubicació fugaç dels animals no s’hagués produït, l’Ajuntament tenia previst acomodar els gossos al refugi Help Guau, un procediment que va tenir un cost d’uns 50.000 euros anuals i que la protectora ja està assumint. Aquesta és la responsabilitat subsidiaria procedent de la Diputació de Barcelona:

D’altra banda, Alex Armengol comenta que sospita que el govern municipal vol tancar el refugi per presumptes interessos urbanístics. “L’actual regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué, és familiar de les propietàries dels terrenys que tenim aquí al costat. Ell és qui ha portat tota la negociació amb nosaltres”.

El consistori no nega que els terrenys de l’entorn siguin propietat d’un familiar del regidor de Medi Ambient però Raül Madarra, regidor d’Hisenda, Contractació i Comunicació, assegura que: “Actualment no hi ha cap pla urbanístic en aquella zona, a més, en el suposat cas que hi hagués alguna planificació en el futur, en tot cas els primers beneficiaris serien els mateixos propietaris del terreny”.

Des de l’Ajuntament de Cubelles asseguren que, tot i l’intent fallit del passat divendres 6 de novembre, procediran de nou al tancament de la protectora mitjançant la corresponent ordre judicial: “Entenem que a un segon procediment no s’haurien de poder negar els propietaris de la gossera. Ja no és una cosa que depengui directament de l’Ajuntament sinó que és un procés judicial que es determina des dels jutjats”.

Ricard Parés: el nou president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya

/0 Comentaris/a

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) ha renovat la seva presidència, que ara passarà a ser ocupada pel vicepresident del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, Ricard Parés, qui desenvoluparà els dos càrrecs. Durant aquesta legislatura de quatre anys que ara s’inicia, Parés s’ha marcat dos objectius clars: posar en valor la professió veterinària i posicionar el Consell com a interlocutor de la professió davant l’administració.

Aquesta renovació es produeix després de que l’anterior presidenta, Cori Escoda, hagi conclòs el seu mandat com a presidenta del Consell i també com a presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, tal i com estableixen els estatuts d’ambdues institucions.

Ricard Parés agraeix la tasca realitzada a Cori Escoda i es proposa donar continuïtat a tots els projectes que ella va impulsar. “Seguirem treballant des de la perspectiva One Health (Una Sola Salut): és el concepte que ens permet incloure tot el col·lectiu veterinari, ja que interrelaciona la salut humana, l’animal i la mediambiental”, destaca el nou president.

Sobre Ricard Parés

Llicenciat en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Parés va iniciar la seva carrera en el camp dels petits remugants. Des del 2002 ha treballat en el sector porcí com a director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat).

Actualment, combina la seva activitat professional amb la docència a la universitat, ja que és professor associat al Departament de Ciència Animal i Alimentària de la Facultat de Veterinària de la UAB i al Campus d’Alimentació i Nutrició Torribera de la Universitat de Barcelona (UB).

És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

/1 Comentari/a

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.