Polèmica per les declaracions del regidor Eloi Badia sobre una possible restricció horària per als gossos en parcs i jardins de Barcelona

El regidor Eloi Badia va declarar ahir a betevé que Barcelona “ja té prou àrees d’esbarjo per a gossos” i que estudien definir horaris per poder portar els gossos als parcs i jardins de la ciutat. Avui, després del rebombori generat a les xarxes socials, el responsable d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona ha matisat les seves paraules dient que es referia a “les franges horàries per dur els gossos lligats o deslligats en les zones d’ús compartit i no als horaris per entrar als parcs”.

L’Ajuntament de Barcelona estudia establir franges horàries per als gossos en els parcs i jardins de la ciutat. Així ho va fer saber en una entrevista al programa ‘Bàsics’ de betevé el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia: “L’Ajuntament té una moratòria en la qual es permet que els gossos puguin estar a tots els espais públics i a tots els parcs fins que la ciutat no es doti de suficients àrees d’esbarjo per a gossos. Ara ja ens hem dotat d’aquestes àrees d’esbarjo, per tant, toca analitzar quins espais són compartits i quins no són compartits. Aquí és on ens podem trobar amb franges d’horaris”.

Badia, preguntat per aquest mateix programa de betevé per aquestes possibles restriccions horàries, va reiterar que “Un cop definim les zones compartides, aquestes poden anar acompanyades d’horaris o d’altres mesures. És un debat veïnal complicat i apassionant, però ja tocaria aixecar aquesta moratòria”. A més, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica va assegurar que mesures com la restricció d’accès dels gossos al Parc de Diagonal Mar “són necessàries per protegir la natura i la biodiversitat de Barcelona”.

Després del rebombori viscut a les xarxes socials per les declaracions del regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica al programa ‘Bàsics’, Eloi Badia ha volgut aclarir aquesta polèmica amb una piulada dient “Em referia al fet que l’ordenança parla de franges horàries per dur els gossos lligats o deslligats en les zones d’ús compartit. No em referia a horaris per entrar als parcs”. Una matisació que no ha convençut al col·lectiu de ciutadans amb gos de Barcelona.

Per la seva banda, la tercera tinenta d’alcaldia i responsable de Benestar Animal, Laia Bonet, ha comparegut aquest dimecres en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, on ha recordat que “L’ordenança preveu zones segregades específiques per a gossos i zones d’ús compartit, aquestes últimes tant per als que van amb gos com per als que no”. A més, Bonet assegura que “Gairebé s’ha quadruplicat el que estipula l’ordenança. Hi ha gairebé quatre àrees per districte mentre que la normativa preveu que, com a mínim, n’hi hagi una”. Tot i que ha reconegut que encara cal treballar amb les zones d’ús compartit (ZUC).

Espai Gos BCN: “No volen gossos ni als parcs ni als jardins de la ciutat”

Sobre la polèmica entorn les declaracions del regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Àngela Coll, portaveu d’Espai Gos BCN considera que “L’Eloi Badia va llançar ahir la primera pedra a betevé per veure que passava, i avui ho ha finiquitat la Laia Bonet a la Comissió de Presidència. L’Eloi Badia va parlar de dues coses diferents, per una banda de les zones d’usos compartits i per l’altre d’aquesta mena de dèria que els hi ha agafat amb la paraula biodiversitat, que sembla que l’hagin après ahir mateix. La realitat és que és un ignorant. Li podríem dir a l’Eloi Badia que l’Ajuntament de Barcelona tira tona i mitja de petards per la festa de Cap d’Any, i sembla que això no emprenya la biodiversitat, quan tenim quantitat d’informes tècnics de com afecta la pirotècnia a les aus. Per tant, de biodiversitat aquest senyor no n’entén res”.

En refèrencia a les més de 100 àrees d’esbarjo per a gossos que hi ha actualment a Barcelona segons l’Ajuntament, Àngela Coll declara que “És mentida. Àrees d’esbarjo a Barcelona n’hi ha 43. La resta fins a aquestes 100 que ells recullen són àrees de gossos que són bàsicament pipicans als quals han canviat el nom per fer semblar que tenim una meravella. No estan complint la normativa perquè, des de l’aprovació de l’Ordenança de 2014 on es va establir la normativa dels mínims de les àrees d’esbarjo, van dir que no podien ser inferiors als 400 m2. Per tant, de les 43 que no són inferiors a aquests 400 m2 fins a arribar a aquestes més de 100 que ells publiciten, totes aquestes, no estan en normativa i són pipicans”.

Per acabar, la portaveu d’Espai Gos BCN afirma que “La política que s’està fent des de fa molt de temps consisteix a expulsar a les persones amb gos de Barcelona de parcs i jardins. No volen gossos ni als parcs ni als jardins de la ciutat, no els volen ni lligats. Avui tenim Assemblea General per decidir accions davant aquesta indiferència i menyspreu al qual pretén sotmetre’ns l’Ajuntament. Hem de parlar de les zones d’usos compartits, dels espais prohibits, de les àrees d’esbarjo i del tema dels enverinaments de gossos”.

Espanya podria deixar de tenir races potencialment perilloses

El Govern espanyol planteja una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions.

Durant la I Jornada Política ‘Hacia una Ley de Bienestar Animal’ organitzada per la Reial Societat Canina d’Espanya, el Govern va anunciar que espera presentar durant el proper mes de maig un avantprojecte de llei per modificar la Llei 50/99 sobre animals potencialment perillosos. Segons ha informat Sergio García Torres, director general de Drets dels Animals, la intenció és “plantejar un mecanisme de valoració individual dels animals de companyia sense tenir en compte la raça amb la qual han nascut”.

Animalados ha parlat amb l’advocada i educadora canina Aina Paredes Serrano, que considera que aquesta modificació de la normativa dels gossos potencialment perillosos (GPP) farà que la llei “sigui més justa i menys discriminatòria, alhora que posarà fi a l’estigmatització de molts animals simplement pel fet de ser d’una raça o una altra. Els problemes de conducta en els gossos en cap cas estan determinats per la raça, sinó per la mala educació rebuda pels seus responsables o per les circumstàncies que hagi viscut el mateix animal”.

Justament, Paredes va col·laborar en 2019 amb la campanya #NoSomosPeligrosos de la Fundació FAADA, en la qual ja es demanava una modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos en ser una llei ‘injusta i ineficaç’. “Proposàvem la fi de les races de PPP perquè es valorés la conducta de l’animal de manera individual. Plantejàvem unes proves conjuntes en què examinàvem als responsables i als seus gossos. Si aconseguim que es pugui avaluar tant el maneig que tenen els responsables, com el comportament individual de l’animal estarem davant d’una llei més justa”, afirma l’especialista en modificació de conducta canina.

Es valorarà la conducta de l’animal de manera individual

Aina Parets recorda que molta gent s’oblida que la paraula potencialment fa referència a ‘en potència, no de fet’, de manera que amb aquesta definició qualsevol gos pot ser perillós en el moment en què té dents. “Un gos potencialment perillós pot ser qualsevol gos que pugui mossegar o causar algun tipus de lesió, ara bé, un gos perillós dependrà del comportament particular de cada animal i del comportament que tingui el seu guia o responsable”, aclareix.

A més, l’avantprojecte de llei que presentarà el Govern al maig preveu que els gossos que necessitin algun maneig particular s’han d’educar amb tècniques de millora de comportament perquè deixin de ser perillosos. “Per a les situacions en què un gos necessita un maneig especial, una reinserció o una reeducació, hi ha persones molt vàlides i preparades que porten molts anys treballant en modificació de conducta animal de forma amable”, detalla l’advocada.

Sobre qui seran els nous Gossos Potencialment Perillosos amb la modificació de la llei, Aina Parets explica que “Des de FAADA proposàvem que els GPP havien de designar-se a partir de proves conductuals, com ja fan en altres països a través d’exàmens de sociabilitat per estadis o nivells en què els gossos poden demostrar el seu maneig i capacitat d’interacció social. Amb aquest mètode ens basaríem sempre en el comportament individual de cada animal per poder establir, en el cas que fos necessari, que un gos pot arribar a ser potencialment perillós”.

Per tant, la modificació de la Llei 50/99 serà una llei més justa i eficaç que al seu torn reduirà el nombre de cans que formaran part de la llista de gossos potencialment perillosos a Espanya. “Disminuiran els GPP d’algunes races, però també és veritat que altres gossos que actualment no són valorats com GPP podran formar part d’aquesta llista. La part positiva d’aquest canvi de normativa és que tot responsable haurà de preocupar-se més per saber amb quin tipus d’animal conviu i haurà de treballar més en favor de la seva conducta. Per tant, a la llarga el nombre de GPP serà molt inferior a l’actual, perquè la gent serà més conscient a l’hora de viure amb un gos i es preocuparà més per la seva educació”.

El director general de Drets dels Animals proposa la inclusió d’un sistema de videovigilància en els laboratoris d’experimentació animal

Després dels fets ocorreguts en Vivotecnia, el director general de Drets dels Animals, Sergio García Torres, ha ofert una roda de premsa per informar sobre una proposta per millorar els estàndards de benestar i protecció animal entorn de l’experimentació amb animals des del Ministeri de Drets Socials.

“Des de la Direcció General de Drets dels Animals anunciem que hem proposat la inclusió d’un sistema de videovigilància en tots els laboratoris d’experimentació del nostre país, una mesura que ja s’ha aprovat per als escorxadors i que entenem que ara és necessària per garantir que casos com els de Vivotecnia no es puguin tornar a repetir”, ha explicat Sergio García Torres.

“L’objectiu d’aquesta mesura és dotar d’eines a l’autoritat competent en les instal·lacions de laboratoris que experimenten amb animals, perquè puguin valorar el tracte a aquests, no només en el moment temporal concret de la inspecció, sinó tenint accés als enregistraments que s’emmagatzemaran i capturaran amb un sistema de videovigilància”, ha detallat el director general.

“Hem proposat també una taula de treball amb el Ministeri d’Universitats, el Ministeri de Ciència i Tecnologia i el Ministeri d’Agricultura i Ramaderia, per revisar tots els procediments i la normativa per avançar en els criteris que la norma ja ens marca, que és reduir el tipus d’experiments amb animals, el nombre d’animals utilitzats en ells i per avançar també en noves vies de treball alternatiu a l’experimentació amb animals, a l’estrictament necessari”, afegeix l’activista polític.

D’altra banda, Sergio García ha assegurat que “la Comunitat de Madrid va comprometre’s que a partir del dilluns es procediria a establir un mecanisme de valoració veterinària i biosanitària dels animals de Vivotecnia, els quals es reubicarien en centres de protecció animal. Avui dia, no coneixem el nombre d’animals que es troben dins de laboratori, ni el seu estat de salut, ni el pla de protecció que la Comunitat de Madrid establirà. El que sabem és que una setmana després de conèixer els fets, els animals segueixen en el seu interior i no coneixem els detalls del seu estat”.

“Entenem que això pot ser un cas aïllat, així ho desitgem. Però entenem també que per a garantir el compliment de la normativa en matèria de benestar animal, en aquests centres hem d’avançar en la millora dels protocols i en els procediments de fiscalització i control dels centres on s’experimenta amb animals”, ha comunicat.

“Martin Luther King deia que el preocupant no és la perversitat dels malvats, sinó la indiferència dels bons. No ens podem permetre perdre els nostres valors com a societat, caient en la indiferència davant el patiment dels altres. És per aquest motiu pel qual la iniciativa que presentem avui no és de caràcter finalista, sinó que és un primer pas en un camí que ens faci millors com a societat i millors com a persones en el tracte cap a altres éssers que estan sotmesos, entre cas, a la nostra tutela”, ha declarat el director general de Drets dels Animals.

“Els animals deixaran de ser coses i passaran a ser éssers que senten”

Sergio García Torres, durant la seva compareixença, també ha anunciat que “el dimarts vinent es portarà a la votació al congrés dels diputats la presa en consideració de la proposició de llei relativa a la modificació del Codi Civil i la Llei d’enjudiciament civil sobre el règim jurídic dels animals. Aquesta modificació de Codi Civil, en resum, ha de determinar que els animals deixaran de ser coses i passaran a ser éssers sensibles”.

“Aquesta iniciativa ha estat treballada per part de Ministeri de Justícia i del Ministeri de Drets Socials, en col·laboració més amb un gran nombre de col·laboradors jurídics, i ara, el Congrés prendrà en consideració i, sens dubte, millorarà el text proposat d’aquesta Proposició de Llei que ara inicia el seu camí per a la presa en consideració del dimarts vinent”, ha conclòs.

FAADA i AnimaNaturalis s’uneixen per portar al laboratori Vivotecnia als tribunals

En quant el jutge obri diligències, les entitats AnimaNaturalis i FAADA es personaran per aconseguir la màxima pena per als responsables i generar un precedent legal que marqui un abans i un després per als animals utilitzats en experimentació a Espanya.

Fa uns dies, gràcies a la investigació duta a terme per l’ONG Cruelty Free International, van fer la volta al món les duríssimes imatges de les tortures que patien els animals utilitzats per a experimentació en la filial de Madrid de Vivotecnia, companyia alemanya encarregada de dur a terme assajos preclínics in vivo i estudis de seguretat per a productes de la indústria cosmètica, química, agroquímica, biocides i sanitària.

En el marc de la Unió Europea, els animals utilitzats en experimentació queden sota l’empara de la Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu i de Consell, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a fins científics. D’altra banda, a nivell nacional, actualment es troba en vigor el Reial Decret 53/2013, d’1 de febrer, pel qual s’estableixen les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres fins científics, que desenvolupa la Llei 32/2007. Els dos textos legals incorporen el principi de les Tres Erres que es basa a Substituir, Reduir i Refinar l’ús dels animals destinats a experimentació científica.

Malgrat això i que Vivotecnia està adherida a l’acord de transparència en experimentació animal, promoguda des de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), els vídeos gravats per una ex-treballadora de centre han tret a la llum els terribles abusos que patien animals com gossos, macacos, conills, ratolins, etc., En aquest centre.

Aquests fets han dut a activistes, santuaris i entitats de protecció animal de tot Espanya a concentrar-se des de dissabte passat davant el centre de Tres Cantos (Madrid) de l’empresa, reclamant el tancament dels seus establiments i el lliurament immediat dels animals.

L’activitat duta a terme en aquest laboratori no només incompleix la normativa, sinó que suposa un clar cas de maltractament animal susceptible d’incardinar-se en l’art. 337 de Codi Penal, en portar-se a terme conductes innecessàries a nivell experimental i deixant en evidència la crueltat cap als animals.

Per tot això, les entitats AnimaNaturalis i FAADA, a més de manifestar-se i reclamar que s’obri urgentment un debat sobre l’ús d’animals per a l’experimentació, han decidit sumar forces per denunciar Vivotecnia penalment sota la direcció lletrada d’Ana Cal Estrela, integrant de la secció de dret animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, i Anna Estaran Pérez, coordinadora de  l’àrea legal de FAADA.

Les dues entitats consideren que un cas com aquest pot generar un precedent important i marcar un abans i un després en la legislació sobre l’ús d’animals utilitzats per a l’experimentació a Espanya. AnimaNaturalis i FAADA es personaran en el procediment que s’incoï així que el jutge obri diligències i, al mateix temps, seguiran treballant perquè es reubiquin als animals de Vivotecnia amb la màxima urgència.

“És hora de posar seriosament en dubte el sistema d’inspeccions i auditories en els laboratoris d’experimentació animal”, explica Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis a Espanya. “Les terribles imatges, obtingudes durant dos anys de forma encoberta, demostren que no són casos aïllats”, afegeix.

Segons Carla Cornella, presidenta de FAADA: “Les imatges del cas Vivotecnia van més enllà del que legalment permès en la legislació d’experimentació animal, estem davant d’un acte cruel que configura un delicte de maltractament animal. Aquest cas és un precedent que hem d’aprofitar per posar punt final a l’experimentació amb animals buscant alternatives ètiques i respectuoses amb tots els éssers vius”.

Un voltor negre del Prepirineu de Lleida és la primera au carronyera d’Europa que mor intoxicada per diclofenac

Un voltor negre nascut l’any 2020 a la colònia d’aquesta espècie amenaçada a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Prepirineu de Lleida) ha estat víctima del primer cas que es registra a Espanya i a Europa d’intoxicació d’una au carronyaire per diclofenac, un fàrmac antiinflamatori utilitzat per tractar el dolor i la inflamació.

La demostració que aquest fàrmac, en la seva formulació per a ús veterinari, ha estat la causa de la mort del voltor negre, ha quedat reflectida en un estudi en línia del passat 5 d’abril per la revista científica Science of the Total Environment. Aquest treball, els autors del qual són tots especialistes de diverses entitats espanyoles, confirma per primera vegada com aquest fàrmac suposa un perill real, ja que els voltors d’Europa poden morir en l’ingerir carronya de bestiar tractat amb diclofenac.

Les organitzacions conservacionistes espanyoles i europees alerten des de fa anys del risc que suposa el diclofenac per a les aus carronyeres. L’alarma està més que justificada, ja que aquest fàrmac antiinflamatori no esteroïdal (AINE), en el seu ús veterinari, va ser el causant d’una dramàtica disminució de les poblacions asiàtiques de diverses espècies de voltors a principis de segle XXI. L’estudi publicat a Science of the Total Environment és a més el primer que detecta aquest tipus d’intoxicació al voltor negre, una espècie amenaçada catalogada a Espanya com “vulnerable”.

El treball previ que ha permès la confirmació d’aquest cas d’intoxicació per diclofenac es remunta al 24 de setembre de 2020, amb la mort en el seu propi niu d’un voltor negre nascut l’any passat a Boumort i que pocs dies abans havia iniciat els primers vols. L’emissor GPS que portava l’animal va permetre a l’equip de GREFA, que s’encarregava del seguiment d’aquesta colònia, interpretar aquesta informació i localitzar el cadàver de l’exemplar.

Es dóna la circumstància que dos dies abans de la seva mort, aquest jove voltor negre va ser observat i fotografiat per dos tècnics de GREFA que estaven revisant els pollets de l’espècie nascuts el 2020 a Boumort. Aparentment estaven en bon estat i molt a prop l’observaven els seus pares posats en un pi roig.

La coordinació de GREFA amb els grups d’Agents Rurals especialitzats en verí i antifurtivisme (GEVA) i en treballs verticals (GSM), així com amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’equip tècnic de la Reserva de Boumort, van fer possible el ràpid trasllat del cadàver del voltor negre al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida. En aquest centre gestionat per la Generalitat es va fer la necròpsia de l’animal per part dels equips veterinaris de Vallcalent i GREFA, que van poder extreure a temps les mostres per a la seva posterior anàlisis.

De fet, han estat les anàlisis anatomopatològiques realitzades en Noah ‘s Path, a Elx, i els toxicològics que han portat a terme l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC, UCLM, JCCM), amb seu a Ciudad Real, els que han confirmat, sense cap dubte, la mort d’aquest voltor negre per una intoxicació amb diclofenac.

Hi ha la possibilitat que l’animal, durant els seus primers vols, s’alimentés amb restes de bestiar tractat amb diclofenac -per l’emissor GPS se sap que el dia anterior a la seva mort va estar en un punt d’alimentació habilitat per al voltor negre a Boumort- o bé s’intoxiqués per l’aliment que els seus pares li aporten quan està al niu, si bé és cert que els adults progenitors no van resultar afectats.

“Ara ja sabem que el risc que morin voltors negres o aus carronyeres d’altres espècies a Europa per aquesta causa és molt real i fins i tot poden haver ocorregut casos previs que no hagin estat detectats”, indica Ernesto Álvarez, president de GREFA i un dels autors de l’article. “Espanya, en albergar les majors poblacions de voltors europeus amb diferència, té una responsabilitat cap a la conservació d’aquestes aus que ja no pot eludir de cap manera, a la vista dels resultats d’aquest revelador estudi”, afirma Álvarez.

Els autors de l’estudi consideren necessari arbitrar les mesures que calguin per impedir que els voltors s’alimentin de cadàvers i restes de bestiar tractat amb diclofenac. En el cas que aquestes mesures preventives no es duguin a terme amb totes les garanties, recomanen una moratòria en l’ús veterinari del diclofenac i buscar fàrmacs alternatius no tòxics per a aquestes aus.