La Diputació de Huelva celebra la primera Fira d’adopció d’animals de companyia

/0 Comentaris/a

Una dotzena d’associacions protectores de tota la província de Huelva van participar en l’esdeveniment, coincidint amb el Dia Mundial Contra l’Abandonament Animal.

La Diputació de Huelva ha celebrat aquest cap de setmana al Fòrum Iberoamericà de la Rábida, la primera Fira d’adopció d’animals de companyia ‘Huelva Protege’. En l’esdeveniment han participat una dotzena d’associacions d’animals de tota la província, a més del Refugi Provincial d’animals, ubicat al municipi de Huelva de Valverde del Camí.

Informar i conscienciar la ciutadania sobre el respecte i protecció animal i promoure la formalització de l’adopció de gossos i gats entre les persones interessades són dos dels objectius de ‘Huelva Protege’, que ha estat inaugurat per la diputada responsable de Medi Ambient, Rosa Tirador. La jornada ha comptat, entre altres activitats, amb una xerrada d’ensinistrament, un mercat solidari amb productes artesanals per a animals de companyia, així com estands informatius amb fullets i guies per a l’adopció d’animals.

Rosa Tirador ha assenyalat que aquesta Fira contribueix a donar a conèixer “tot el gran treball que duen a terme les associacions protectores d’animals de la província” a les que ha agraït “el seu esforç i dedicació diària, ja que gràcies a elles eviten que molts animals siguin abandonats als carrers i tinguin un lloc per refugiar-se”.

La diputada també ha fet una crida a l’adopció dels animals, tant els que alberguen les protectores en els seus refugis com al Refugi Provincial d’animals, situat a Valverde del Camí i gestionat per la Diputació de Huelva. Un refugi que ha vist millorades les seves instal·lacions en els últims mesos amb la creació d’una nova zona de quarantena, també d’una zona d’esplai per als animals, així com l’ampliació de l’atenció clínica amb un increment del servei veterinari que es presta.

Juntament amb el refugi provincial han participat Mazagón animal, La Tropa de Isra, Sociedad protectora de animales y plantas de Huelva, Rociana acoge, La Manada Canina Choquiperruna, Palma perruna, Puntanimals, Asociación Hada, Asociación Nala, La Huella de Thous, Patitas por el mundo, Valverde animal, APAC Huelva i Zarpas y Huellas.

Rosa Tirador ha insistit en la tinença responsable d’animals i ha recordat que “des de la Diputació posem en marxa dues campanyes de conscienciació per combatre l’abandonament d’animals i promoure l’adopció. Una campanya la realitzem per Nadal i l’altra, en l’època estival, coincidint amb dos períodes en què augmenta considerablement l’abandonament d’animals”.

La Diputació treballa en col·laboració amb les associacions a través d’una línia de subvencions dirigides a les protectores d’animals per donar-los suport en les tasques d’acollida, recuperació i lliurament en adopció que les associacions protectores realitzen amb els animals abandonats i/o perduts en la província de Huelva en centres, albergs o refugis propis, col·laborant amb les despeses generades per a tal fi.

Curiositats que possiblement no saps dels óssos polars

/0 Comentaris/a

L’ós polar és sens dubte un dels animals més bells del món, no només degut al seu port elegant sinó també al seu pelatge aparentment immaculat. I diem aparentment perquè en realitat la seva pell és de color negre i el seu pèl translúcid. És el reflex de la llum la que ens els fa veure de color blanc. Però a més d’aquesta característica que no deixa de ser curiosa, hi ha moltes altres coses que possiblement no sabies i que aquí desxifrem d’aquest animal, el qual malauradament es troba en perill d’extinció a causa del desglaç provocat pel canvi climàtic.

– És el mamífer més gran de la terra.

– La seva mossegada és major a la d’un lleó africà o fins i tot de la d’un tauró blanc.

– Es comuniquen a través de les trepitjades. I és que en el seu rastre van deixant una olor característica de cadascun.

– Poden córrer a la mateixa velocitat que un cavall al galop.

– No són detectats per les càmeres d’infrarojos.

– Tenen tres parpelles. Una d’elles, els protegeix de les radiacions ultraviolades. D’una altra manera, podrien quedar-se cecs amb el reflex del sol en la neu.

– No han de beure aigua. El líquid necessari l’obtenen de la sang de les seves preses.

– El seu menjar preferit són les foques.

– Poden menjar fins a 30 kg diaris d’aliment.

– La seva llengua és de color blau.

– No es mullen quan es banyen, ja que tenen una segona pell que els protegeix.

– Poden nedar fins a 100 km sense parar a descansar.

– No hibernen com els altres óssos.

– Segons els estudis, procedeixen de l’evolució d’óssos bruns fa uns 38 milions d’anys.

– L’embaràs dels óssos polars dura entre 6,5 i els 9 mesos.

– Solen tenir un parell de cries, que cuiden fins als 2 o 3 anys. És l’únic moment en què viuen en companyia. La resta de la seva vida, solen viure en solitari.

– La seva esperança de vida en el seu hàbitat natural és d’uns vint-i-cinc anys.

– Tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, podent olorar fins a una distància de 30 km.

Font: Eva Remolina/AMIC

SEO/BirdLife marca a dos milans negres a Lugo i Valladolid per conèixer les seves rutes

/0 Comentaris/a

L’organització naturalista SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya han marcat a dos milans negres per estudiar les seves rutes migratòries i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge GPS.

Des de fa deu anys, SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya col·laboren en el Programa Migra per estudiar la migració i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge amb dispositius de seguiment remot. En aquesta ocasió, s’han marcat dos exemplars a Lugo i Valladolid que ens desvetllaran els seus viatges.

Se sap que les poblacions espanyoles de milà negre hivernen al Sahel africà gràcies a les aus marcades amb GPS per l’Estació Biològica de Doñana. Aquests dispositius permeten conèixer amb tot detall els moviments i la migració d’aquesta rapinyaire, les seves zones de campeig a Espanya, les zones d’hivernada a l’Àfrica i els llocs on paren a descansar durant els seus viatges migratoris.

Recentment s’ha marcat una femella adulta a Valladolid, concretament al municipi de Tordesillas. Al marcatge va acudir Miguel Calvo, delegat d’Iberdrola a Castella i Lleó, juntament amb Ignacio Antolín, també de la delegació institucional d’Iberdrola a la comunitat. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels agents mediambientals de Castella i Lleó i la Secció d’Espais Naturals de Flora i Fauna de Valladolid.

A més, també s’ha marcat un mascle adult a Lugo, concretament a la comarca de Terra Plana. Al marcatge va acudir Francisco Silva, delegat institucional d’Iberdrola a Galícia. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels ornitòlegs locals del Grup Numenius.

Al llarg d’aquesta primavera-estiu es marcaran amb emissor GPS 18 exemplars per conèixer les seves rutes migratòries, ja que encara falta molt per saber sobre la seva migració i les seves zones d’hivernada per al conjunt de la població espanyola. Fins al moment s’han disposat ja aquests dispositius de seguiment remot a 11 milans negres en 7 províncies espanyoles.

Milà negre/@Pixabay

Milà negre

Segons informa SEO/BirdLife, aquesta au es distribueix per la major part de les àrees temperades i tropicals del Vell Món i Australàsia. Al Paleàrtic és una espècie estival i cria des del Mediterrani fins a les zones temperades dels països nòrdics. A Espanya cria principalment al nord i oest i està molt associat a escombriaires, femers, pobles i granges. La població espanyola es va estimar en unes 11.000-13.000 parelles segons el cens realitzat l’any 2005.

És una migradora transahariana que fa llargs viatges entre la península ibèrica i el Sahel. Les àrees d’hivernada es troben en zones de pastures semiàrides, sabanes i estepes de Mali, Mauritània i el Senegal, segons van mostrar aus marcades amb emissors en la població de Doñana. No obstant això, les àrees d’hivernada de la població espanyola encara no es coneixen al detall.

Es tracta d’una espècie molt afectada pel canvi global induït per l’home. Els abocadors estan influint molt en el seu comportament i, a més, sembla que cada vegada es queden a hivernar a Espanya més aus d’origen no conegut. D’altra banda, el ràpid canvi que s’està produint en tota la zona de Sahel, amb importants alteracions de l’hàbitat i un gran increment de la població humana, també pot estar afectant moltes espècies migratòries, com el milà negre, que hivernen en aquestes zones de sabana.

Gràcies a aquests marcatges serà possible conèixer la migració i les zones d’hivernada de tota la població espanyola d’aquesta rapinyaire migratòria, per poder abordar els problemes de conservació que pateix al llarg de tota la seva àrea de distribució durant tot el seu cicle vital.

Programa Migra

Aquest programa, que va ser posat en marxa l’any 2011 per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya, incorpora les últimes tecnologies en sistemes de geolocalització i seguiment remot per conèixer amb més detall els moviments de les aus dins i fora de país. Gràcies a aquesta iniciativa es poden conèixer les dates d’inici i fi de les seves migracions, els llocs de parada i punts d’alimentació, el temps que triguen a realitzar aquests viatges, si es repeteixen en la migració primaveral i tardoral, les principals àrees d’hivernada i dispersió, o si les rutes són iguals anys rere d’anys.

Actualment el Programa Migra compta amb 1.223 aus marcades de 34 espècies diferents, de les que han proporcionat informació d’utilitat 745 aus de 33 espècies. Aquest programa compta amb més de 350 col·laboradors i 60 entitats col·laboradores a Espanya i a l’estranger.

La Comunitat de Madrid aixeca la suspensió cautelar de l’activitat al laboratori Vivotecnia

/0 Comentaris/a

Segons han informat diferents entitats animalistes, la Comunitat de Madrid ha aixecat la suspensió de l’activitat en Vivotecnia, de manera que el laboratori continua experimentant amb animals tot i que durant el passat mes d’abril es van constatar indicis de maltractament animal.

Les entitats querellades contra el laboratori Vivotecnia han denunciat que la Comunitat de Madrid ha aixecat la suspensió cautelar de l’activitat d’experimentació animal des del passat 1 de juny. Tot i això, FAADA, PACMA, AnimaNaturalis i SOS 112 Vagabundos han comunicat que seguiran endavant amb el procés judicial i lluitaran sense descans per posar fora de perill als animals.

Recordem que la Comunitat de Madrid va suspendre l’activitat investigadora de laboratori Vivotecnia durant el passat mes d’abril després de constatar en una investigació indicis de maltractament animal. La decisió de la Comunitat es va produir arran de la denúncia de l’ONG Cruelty Free International, que va publicar un vídeo amb imatges terribles del maltractament que patien els animals en aquest centre d’experimentació.

Després de donar-se a conèixer els fets succeïts al laboratori madrileny de Tres Cantos, diferents entitats de defensa animal, com FAADA o AnimaNaturalis, van sol·licitar com a mesura cautelar el decomís dels animals del laboratori, però aquesta sol·licitud va ser desestimada pel Jutjat de Colmenar Viejo per “falta d’evidències de maltractament animal”.

La decisió del Jutjat de Colmenar Viejo de no alliberar els animals va provocar un moviment animalista sense precedents. El passat 29 de maig es va convocar una manifestació a Madrid en què milers de persones van demanar el rescat dels animals de Vivotecnia. En altres ciutats com Barcelona, ​​Sevilla o València també es van organitzar protestes sota el lema #RescateVivotecnia.

En un comunicat, PACMA considera que “La Comunitat de Madrid va mentir quan va dir que trauria als animals del laboratori. La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació de la Comunitat s’ha posat de la banda dels que van maltractar als animals. Els que els defensem, lluitarem als tribunals”.

Des de les organitzacions denunciants s’ha compartit un comunicat conjunt en el qual han volgut transmetre un missatge clar: “Seguirem lluitant als jutjats per alliberar els animals. Exigim al Govern que inverteixi a validar i investigar mètodes alternatius per acabar amb la cruel experimentació en animals. No té cabuda en la societat actual, empàtica i que vetlla pel benestar animal”.

Adoptar un gos: una ajuda recíproca

/0 Comentaris/a ,

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC