Per què les marietes són les “amigues dels grangers”?

/0 Comentaris/a

Aquests petits insectes, coneguts tradicionalment pel seu color vermell amb puntets negres, són considerats animals de bona sort a molts països. A més, les marietes reben l’etiqueta “d’amigues dels grangers” gràcies a la seva funció en l’agricultura. T’expliquem aquestes i altres curiositats sobre aquest insecte.

De la família dels coleòpters (escarabats), la marieta és un petit insecte (de 5 a 8 mm) de forma semicircular, color intens i uns característics puntets negres que tenen el nom d’èlitres. Encara que les més conegudes són les de color vermell, existeixen varietats negres, grogues i fins i tot ataronjades.

Precisament aquestes gammes de color tan cridaner els serveix per confondre als seus depredadors que són verinoses, encara que en realitat no solen ser-ho. El que sí que fan per a espantar-los i quan es veuen en perill és expulsar un líquid amarg i que sap molt malament, per la qual cosa la majoria acaben ignorant-les.

Però existeixen altres curiositats d’aquests petits animals que potser no sabies:

-En alguns països són considerats animals de bona sort, i quan estan atrapades a l’interior d’un lloc, cal demanar un desig.

-Són diürnes, per la qual cosa surten durant el dia i dormen de nit.

-Són animals solitaris i així es desplacen i s’alimenten. Només s’ajunten en grup quan hibernen.

-S’alimenten de cotxinilles, àcars i sobretot de pugons. És per aquest motiu que les solen utilitzar en l’agricultura perquè actuïn de plaguicida natural, la qual cosa els ha valgut el nom “d’amiga dels grangers”.

-Poden posar d’una sola vegada fins a 400 ous, i aquests, són de color groc.

-Les femelles són més grans que els mascles.

-El seu sentit de l’olfacte el tenen a les potes.

-Poden viure en captivitat.

-La seva esperança de vida és d’un any a tres anys.

-Depenent del país, la marieta és coneguda amb altres noms com Caterines o Vaqueta de Sant Antoni, entre d’altres.

Font: AMIC/ Eva Remolina

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

/0 Comentaris/a

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.

Així és la primera platja de Tarragona habilitada per a gossos

/0 Comentaris/a ,

Gràcies a les peticions dels ciutadans amb gos, l’Ajuntament de Tarragona ha habilitat aquest estiu una zona de la platja del Miracle per a gossos.

Després de llargues reivindicacions per part dels propietaris de gossos de mantenir la platja del Miracle oberta en el període estival també pels animals de companyia, finalment aquesta petició s’ha fet realitat. El lloc escollit ha estat la part més propera a les roques, tocant al Fortí de la Reina i són 1.200 m2 habilitats per a aquest ús. Ja al mes de juny es van fer els treballs d’adequació que van costar uns 40.000 euros.

S’ha adequat la rampa d’accés actual a les noves necessitats; s’ha instal·lat una passera de fusta per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda; s’ha col·locat una tanca perimetral amb portes integrades, així com un espai de dutxes per a persones i gossos i la seva prèvia instal·lació de xarxa d’aigua i finalment, un banc i papereres. La senyalització explica el bon ús de l’espai i les normes a seguir.

“Aquest projecte és per fi avui una realitat, que cal comptar amb el treball realitzar per l’anterior consellera i per la tenacitat i paciència de les famílies i banyistes amb gossos que hi ha estat al darrere”, ha afirmat la consellera de Benestar Animal, Elvira Vidal.

“Tarragona fa un pas més per ser una ciutat amiga dels animals i respectuosa amb el medi ambient amb aquest gest” i ha afegit que “a més comportarà una millor convivència entre els diferents usuaris de la platja”.

Aquesta és una instal·lació provisional durant la temporada de bany en la qual està prohibit anar a la platja amb animals i calia habilitar un espai específic. La resta de l’any no cal perquè els animals poden anar lliurement a la platja.

Les protectores espanyoles van recollir 162.000 gossos el 2020, un 11,5% menys que l’any anterior

/0 Comentaris/a

La pandèmia originada per la Covid-19 ha tingut una certa incidència en l’abandonament i l’adopció d’animals de companyia a Espanya. Així ho indiquen les dades de la nova edició de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2020 de la Fundació Affinity. Segons el document, les protectores espanyoles van recollir al voltant de 286.000 gossos i gats en 2020, un 6,7% menys que l’any anterior.

Tot i que es tracta del primer descens registrat en anys, els experts de la Fundació adverteixen que es tracta d’un descens conjuntural. D’una banda, l’arribada de gossos a les protectores espanyoles només es va reduir significativament en els mesos de més restriccions en la mobilitat: març, abril, maig, octubre i novembre; i de l’altra, la xifra d’animals que es van perdre i van ser retornats a les seves famílies s’ha reduït (passant del 23% al 15%). Aquestes dades suggereixen que la major part de la davallada d’entrades de gossos a les protectores en 2020 va ser a causa d’un descens dels gossos perduts.

“Les restriccions de la mobilitat han generat una disminució de l’entrada de gossos en els refugis. D’una banda, pot ser degut a l’efecte dissuasiu de les restriccions de cara a l’abandonament de l’animal, però principalment concorda amb una disminució dels gossos retornats a les seves famílies que assumim majoritàriament com animals perduts”, explica Isabel Buil, directora de Fundació Affinity.

Una realitat molt diferent per als gats

L’entrada de gats a l’any 2020 es va mantenir estable respecte a l’any anterior: les protectores espanyoles van recollir al voltant de 124.000 gats l’any passat, una xifra molt similar als atesos el 2019 (123.000). Durant els mesos de març, abril i maig l’entrada de gats si va disminuir considerablement, a causa de les restriccions. No obstant això, a partir del juny la xifra ja es va situar al mateix nivell que el 2019, compensant la baixada de mesos anteriors.

“Les dades semblen indicar una lleugera tendència a l’alça en el nombre de gats que arriben anualment a les protectores. Això podria ser degut al cada vegada major control que les entitats de protecció animal tenen sobre els gats que viuen en colònies. En aquest sentit, molts centres d’acollida inclouen en els seus registres d’entrada aquells gats que han passat per les seves instal·lacions per ser esterilitzats, controlats sanitàriament i posteriorment retornats a les seves colònies d’origen. Les xifres d’abandonament de gats són preocupants i encara queden incògnites per descobrir, si temem que la situació podria empitjorar en els anys vinents”, explica Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Problemes econòmics: el principal motiu d’abandonament en 2020

A més de la greu crisi sanitària, la pandèmia també ha afectat l’economia de milers de famílies del nostre país. Un fet que també ha influït en l’abandonament de gossos i gats. Segons assenyala l’estudi de Fundació Affinity, el principal motiu d’abandó en 2020 van ser els problemes econòmics (que passa del 8% al 25%), incloent-hi la pèrdua d’ocupació.

Des de 2017 aquest motiu no apareixia en el rànquing de les 3 principals causes per desprendre’s d’un animal a Espanya. El segueixen el naixement de cadellades no desitjades (14%), problemes amb el comportament de l’animal (12%) i la fi de la temporada de caça (10%).

La incidència de la pandèmia a l’adopció de gossos

Dels 162.000 gossos que van recollir les protectores en 2020, pràcticament la meitat (49%) han estat ja adoptats per una nova família. No obstant això, el nombre absolut d’adopcions es manté estable. Però si tenim en compte que les adopcions internacionals s’han vist significativament reduïdes (passen del 24% al 14%) a causa de les restriccions, podem afirmar que les adopcions al territori espanyol sí que han augmentat.

De la resta de gossos, el 20% romanen encara a la protectora a l’espera de ser adoptats. El 16% van ser retornats a les seves famílies gràcies a l’ús de microxip i un altre 6% van ser allotjats en cases d’acollida.

D’altra banda, ja han estat adoptats el 43% dels 124.000 gats que van ser recollits per les protectores en 2020. Un percentatge molt similar al dels últims anys, que denota que les adopcions d’aquests animals es mantenen estancades. De la resta de gats, el 15% segueixen al refugi, el 14% van ser reubicats en colònies i el 10% van ser allotjats en cases d’acollida.

“La realitat de les protectores és complexa i l’abandonament és un problema multifactorial. L’estudi ens indica que tot i que les xifres globals són les esmentades, les diferents entitats han viscut l’abandonament i l’adopció de formes molt diverses en 2020. El 47% de les protectores enquestades considera que la Covid-19 amb prou feines ha tingut impacte en la seva activitat, mentre que el 39% considera que la seva situació ha empitjorat i el 14% que ha millorat, a causa de l’entrada de menys animals i a l’adopció”, conclou Jaume Fatjó.

Demanen a la ministra de sanitat un major control sobre les fires i exposicions d’animals silvestres

/0 Comentaris/a

La Coalición para el Listado Positivo considera que el contacte directe entre animals silvestres i visitants constitueix un greu risc d’expansió de malalties.

La Coalición para el Listado Positivo s’ha dirigit a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sol·licitant que s’exerceixi un major control sobre les fires i exposicions públiques d’animals silvestres prohibint que en les mateixes es presentin animals vius. Aquest tipus de fires fomenten la tinença particular d’animals exòtics salvatges com a animals de companyia.

En les actuals circumstàncies de pandèmia, igual que en els recents brots consecutius de SARS, MERS, ebola o grip aviària, en els quals s’ha demostrat que els animals salvatges i la seva interacció directa amb els éssers humans es troba en l’origen de la difusió de les malalties, la promoció dels animals exòtics com a animals de companyia suposa un risc en si mateix.

A més, aquests esdeveniments animen a una compra compulsiva dels animals sense informar-se sobre les importants conseqüències d’aquestes compres o de les necessitats de les espècies que es venen, moltes d’elles totalment inadequades i no aptes per viure en un entorn domèstic com a animals de companyia.

En conseqüència, la majoria d’aquests animals no s’atenen adequadament a les llars, morint al cap de poc temps o emmalaltint, el que els fa encara més vulnerables en disminuir les seves defenses davant de noves malalties. Aquests animals han estat i seguiran sent reservoris i font de difusió de malalties, de manera que el seu contacte directe amb els éssers humans ha d’estar estrictament limitat, tal com la majoria de les autoritats i organismes internacionals ha reivindicat especialment en l’últim any, arran de la pandèmia per COVID-19, l’origen es troba en els mercats de fauna silvestre.

“Resulta com a mínim sorprenent que a nivell global la gran majoria del món científic, organismes internacionals i ciutadania en general reivindiquin la desaparició dels mercats d’animals silvestres vius com a mesura preventiva fonamental per evitar l’aparició i propagació de noves malalties infeccioses, i no obstant això a Espanya se segueixin permetent aquests mercats en plena crisi sanitària”, assenyala Marta Merchán, coordinadora de la CCoalición para el Listado Positivo.

Exposicions i fires amb animals exòtics: un perill per animals i persones

Es dóna la circumstància que les fires i exposicions d’animals de companyia exòtics forcen la convivència de milers d’animals d’espècies molt variades als quals el públic pot accedir, tocar i passar de mà en mà. Un exemple d’això és la fira Expoterraria, celebrada recentment a Madrid, i que té previstes noves edicions al setembre i novembre d’aquest any, igual que les fires Fimascota i Surmascostas, previstes també per als pròxims mesos.

En Expoterraria concretament laCoalición para el Listado Positivo ha pogut constatar una contínua manipulació dels animals per part de venedors i públic, així com la possibilitat de contacte directe entre animals de tota mena (inclosos ratpenats) i visitants en un context de saturació tant d’animals com de públic.

Així mateix, es van corroborar nombrosos actes de compra/venda immediats, sense dir explicacions sobre les característiques de l’animal adquirit i gairebé sense temps per reflexionar sobre una decisió que afectarà tant al comprador com a l’animal adquirit durant molt de temps i, per descomptat, sense considerar els problemes de seguretat, benestar animal o sanitat humana derivats de la introducció d’aquests animals a les nostres cases.

Per aquests motius la Coalición para el Listado Positivo ha sol·licitat a la ministra de Sanitat que en les reunions de coordinació regional amb les autoritats competents sanitàries de les comunitats autònomes es plantegi la necessitat de prohibir que en aquest tipus de fires s’exhibeixin públicament animals vius d’espècies silvestres. Seria un gran pas per a desincentivar la compra immediata compulsiva i reduir el risc de transmissió de malalties de les quals aquests animals són transmissors potencials.