S’alliberen els primers exemplars de turó europeu criats en captivitat a l’Espai Raimat Natura de Lleida

L’objectiu d’aquest projecte pilot és avaluar l’adaptació dels turons nascuts en captivitat a les poques zones on subsisteix aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya.

En el marc del projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya s’ha endegat una prova pilot de reintroducció d’aquesta espècie a la demarcació de Lleida. Aquesta prova s’ha dut a terme amb individus procedents del programa en captivitat que ha posat en marxa el projecte, amb la col·laboració del Centre de Fauna del Pont de Suert del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. És el primer cop que s’alliberen al medi natural turons prèviament criats en captivitat.

En concret, aquesta iniciativa es desenvolupa en col·laboració amb Raimat Natura, a Lleida, on s’han alliberat set turons. Es tracta d’un espai natural de 700 hectàrees on conviuen en plena harmonia centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i els conreus de vinya ecològica del celler Raimat. Des de maig de 2021, és un espai obert al públic de forma gratuïta per tal que tothom pugui descobrir la seva rica biodiversitat.

Alliberació a l’espai Raimat Natura de Lleida dels primers exemplars de turó europeu criats en captivitat/Ajuntament de Barcelona

El turó és un depredador de conills, un problema molt greu per a l’agricultura, precisament a la zona de Lleida. La prova pilot també avaluarà el grau d’aclimatació d’exemplars nascuts en captivitat, a l’hora de testar la seva interacció amb el conill, espècie que pràcticament consumeix en exclusiva aquestes zones, juntament amb amfibis, rates i altres rosegadors.

També s’han alliberat sis exemplars més a l’Alt Empordà, on hi ha les poblacions més importants d’aquesta espècie en perill d’extinció. Els exemplars alliberats duen un emissor per fer-ne seguiment i estudiar la seva adaptació al medi.

Aquesta prova pilot s’inscriu en el marc d’una iniciativa més àmplia per disposar d’un estoc reproductor i criar aquesta espècie en perill d’extinció amb captivitat per posteriorment alliberar-les al medi. Així mateix, també s’està treballant per obtenir exemplars salvatges i transposar-los a les zones de Catalunya on cal recuperar aquest animal.

Es tracta d’un projecte pioner de cria i reintroducció que tindrà continuïtat els pròxims anys per reforçar les poblacions de turons en altres àrees marcades pels científics del projecte TuroCat, fruit del seguiment continuat que es fa per avaluar l’evolució de l’espècie. Tornar a connectar les poblacions de turons i evitar l’aïllament genètic és vital per al futur de l’espècie a Catalunya.

El turó europeu, una espècie en perill d’extinció

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, aprovat aquest darrer mes d’octubre del Govern de Catalunya, classifica el turó europeu com a espècia en perill d’extinció. De fet, és un dels mamífers més amenaçats a la nostra fauna. Durant els darrers 30 anys, els seus efectius i la seva àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què l’espècie habita únicament en alguns punts de les planes de l’Alt Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter, al Ripollès.

El projecte TuroCat de recuperació del turó europeu a Catalunya va néixer el 2018 i compta amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca.

FAADA aconsegueix que s’incoï un expedient sancionador a la propietària de la ximpanzé Suzie

La Fundació FAADA ha aconseguit que l’Ajuntament de El Campello incoï expedient sancionador pel maltractament de la ximpanzé Suzie.

El 2021, FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) va interposar una denúncia pel maltractament i la tinença irregular de la ximpanzé Suzie que, després d’un temps treballant al món del circ, feia molts anys que estava tancada en una gàbia a una casa de El Campello, un municipi d’Alacant.

Després de moltes negociacions per part d’organitzacions com ara Fundació Mona, FAADA i AAP Primadomus, es va aconseguir que Suzie fos traslladada a Fundació Mona el setembre de l’any passat. Des de llavors, la ximpanzé gaudeix de les condicions dignes de vida i de benestar que tant necessitava.

Tot i això, després d’aconseguir el trasllat de Suzie a Fundació Mona, l’ajuntament de El Campello va tancar el cas, obviant l’immens patiment que la ximpanzé havia hagut de suportar durant anys tancada en una gàbia, i permetent que qui el va privar de la llibertat tingués cap tipus de càstig ni sanció.

Davant d’aquesta passivitat inadmissible per part de l’Administració, des de la Fundació FAADA es va procedir el mes de maig passat a interposar una demanda contra l’ajuntament de El Campello, en comprendre que la seva inactivitat generava un perillós precedent d’impunitat per la tinença d’animals salvatges a domicilis particulars.

Segons ha informat FAADA, a la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 d’Alacant, es reconeix que totes les proves aportades tenien “la contundència suficient perquè l’Administració hagués exercit les competències que li corresponen en matèria de protecció d’animals de companyia i en tinença d’animals potencialment perillosos”.

A més, la sentència destaca que, encara que l’Ajuntament tenia coneixement d’uns fets que podien incórrer en una infracció administrativa i que havien de ser objecte de recerca i depuració en el corresponent expedient, això no es va produir mai, donant lloc a una “evident falta d’exercici per part de l’Administració de les seves competències en matèria de recerca i, si escau, sancionadora”.

Tal com ha comunicat FAADA, el fet que els ajuntaments rebutgin sancionar de manera firma els maltractadors, és un patró recurrent en la majoria dels casos de maltractament animal a Espanya. Això genera un greu problema per a les entitats de protecció que s’encarreguen de gestionar els decomisos i garantir un futur digne per als animals, mentre que els infractors i els maltractadors no han de fer front a cap conseqüència pels seus actes.

En el cas de la ximpanzé Suzie, gràcies a la representació lletrada de l’advocat especialitzat en dret administratiu Marc Vilar Cuesta, que ha treballat juntament amb l’Àrea Legal de FAADA, s’ha aconseguit que l’Ajuntament incoï un expedient sancionador a la propietària de Suzie per incórrer en infraccions greus i molt greus de la normativa de protecció animal i tinença danimals potencialment perillosos, que porten aparellades multes de fins a 6.010, 12 euros.

Anna Estarán, lletrada de FAADA, indica: “Celebrem aquest nou triomf als tribunals que ens proporciona l’empara jurídica necessària per exigir a qualsevol ajuntament, que sigui contundent en la determinació d’obrir expedients sancionadors a totes les persones que duguin a terme actes de maltractament contra els animals”.

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.

La Fundació FAADA aconsegueix una sentència pionera contra un home que va matar el seu gos a cops

FAADA aconsegueix una sentència històrica que prohibeix un home que va matar el seu gos a cops de manera deliberada conviure amb altres animals durant quatre anys.

Sentència històrica i sense precedents a Espanya en la lluita contra el maltractament animal. Gràcies a l’actuació de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) com a acusació popular, una persona responsable de matar el seu gos de manera deliberada a cops ha estat castigada amb la prohibició de conviure amb animals durant quatre anys.

Des del punt de vista jurídic, la tinença i la convivència amb animals són dues realitats molt diferents, cosa que genera grans inconvenients per garantir la protecció efectiva dels animals que han patit un delicte per maltractament. El redactat actual de Codi Penal preveu la prohibició per a la tinença dels animals, però no la prohibició de la seva convivència.

Com a conseqüència d’aquest redactat del Codi Penal constantment es donen situacions en què, per exemple, una persona condemnada per maltractament a la qual se’l prohibeix tenir animals, conviu amb una parella que és responsable d’un animal, o que adquireix un animal identificant-lo amb el nom.

“Després de molts anys denunciant delictes de maltractament animal, sabem que, a la pràctica, un simple canvi de titularitat de l’animal maltractat cap a un familiar permet moltes vegades que el condemnat segueixi estant en contacte permanent amb el mateix, fent que la pena imposada esdevingui inútil”, ha indicat Anna Estarán, advocada i coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA.

En aquest cas concret, el 12 de febrer del 2020 es va procedir a la detenció d’un home per provocar la mort deliberada a cops del seu gos. Davant aquests fets, FAADA es va personar en el procediment penal i va comprovar que la persona condemnada patia una alteració psíquica greu pel consum de substàncies, determinant el metge forense que tenia les seves capacitats intel·lectives i volitives minvades. És a dir, van entendre que hi havia una probabilitat elevada que no hi hagués condemna o que la pena que s’imposés fos lleu.

Davant d’aquesta situació, FAADA, amb l’objectiu principal que l’acusat no tingués animals pel temps màxim que permet el Codi Penal, 4 anys, van sol·licitar com a petició innovadora que, a més a més de la inhabilitació per a la tinença d’animals, que ja es preveu a la norma, també s’inhabilités el mateix per a la seva convivència, amb l’objectiu de protegir futurs animals que poguessin conviure amb el maltractador.

Afortunadament, tant la jutgessa com la Fiscal del cas, van comprendre a la perfecció la transcendència de diferenciar aquestes dues qüestions, acceptant la petició de FAADA per a la prohibició del dret de tinença i convivència, fet que ha permès aconseguir un important precedent jurídic.

Tal com indica Anna Estarán: “Encara que 4 anys ens puguin semblar poc, celebrem aquesta sentència com un primer pas fonamental i, a partir d’aquí, seguirem treballant per aconseguir canvis legislatius que ofereixin cada vegada més protecció als animals no humans”.

El Govern contractarà ramats de bestiar per prevenir incendis i millorar la biodiversitat

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat el Pla de ramaderia extensiva de Catalunya per millorar-ne la situació en un termini de deu anys.

Fomentar models per potenciar els serveis ambientals que genera la ramaderia extensiva és una de les mesures que contempla el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya. “Impulsarem contractes per ramats que pasturin amb finalitats de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat. Seran pagaments per serveis ambientals, un instrument innovador reclamat durant anys pel sector primari i mediambiental a Catalunya”, ha explicat La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura.

El Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya (PEREC) 2021-2030, segons Jordà, “neix de la necessitat de millorar el sector de la ramaderia extensiva en un moment en què travessa profundes dificultats, i de la voluntat de contribuir a posar en valor els notables serveis ecosistèmics i socials que presta al territori”.

La idea d’aquest nou model és que es puguin crear ramats de bestiar que tinguin per objecte oferir el servei de manteniment d’espais oberts i espais amb baixa càrrega de combustible i, per tant, principalment actuaran amb finalitats de prevenció d’incendis i de millora de la biodiversitat. Aquest nou model s’implementarà en zones del litoral i prelitoral de Catalunya amb més perill d’incendi i en espais naturals protegits.

Fins ara, alguns ramats a Catalunya contribuïen al manteniment dels treballs de gestió forestal en zones amb perill d’incendi i el pasturatge representava per al ramader una activitat complementària a la seva activitat habitual de producció de carn, llet o elaboració de formatges.

Aquesta nova iniciativa finançada pel Departament d’Acció Climàtica està pensada per oferir als ramaders un nou model de negoci, mantenir ecosistemes clau per a la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat. Alhora, la presència continuada d’aquests ramats en aquests espais pot esdevenir una bona oportunitat per fixar persones en l’àmbit rural i enfortir l’economia ramadera extensiva.

La ramaderia: una activitat amb molts beneficis ambientals

La ramaderia extensiva té un paper molt significatiu com a activitat socioeconòmica vertebradora d’un territori al qual aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de protecció civil. A més, pot jugar un paper rellevant per recuperar un paisatge heterogeni, de mosaic forestal amb zones de bosc amb àrees cultivades i pasturades, que a més de proporcionar biodiversitat sigui més resistent a la propagació de les flames.

A més, aquesta activitat aporta una sèrie de beneficis territorials i de sostenibilitat ambiental i és clau per potenciar i accelerar els cicles de la matèria orgànica, és a dir, perquè és un clar exemple d’economia circular i perquè a través de les pastures té un paper importantíssim en la captació i fixació del CO₂ de l’atmosfera.