El Zoo de Barcelona col·labora en la reintroducció de l’amenaçat Ibis Eremita a la província de Cadis

/0 Comentaris/a ,

Actualment, només hi ha 700 individus d’Ibis Eremita en llibertat, una xifra que ha augmentat les últimes dècades gràcies als programes de conservació.

Durant aquest mes de novembre, dos exemplars mascles d’Ibis Eremita nascuts al Zoo de Barcelona han estat alliberats a Vejer de la Frontera, un municipi de la província de Cadis. Es tracta d’un exemplar d’ocell propi de la Conca del Mediterrani que es troba en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Els exemplars introduïts a Cadis van deixar Barcelona a principis d’octubre. Abans de la seva reintroducció al medi natural, els dos ocells han passat una quarantena al Zoobotànic de Jerez i unes setmanes d’adaptació a una finca de Vejer de la Frontera, des d’on es planifiquen els alliberaments en petits grups diaris per afavorir l’assimilació a els grups en llibertat.

Els dos exemplars d’Ibis Eremita alliberats a Cadis porten emissors GPS finançats per la Fundació Barcelona ZOO, que s’encarregarà d’ajudar a valorar l’èxit de la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada al territori gaditana.

El Zoo de Barcelona va incorporar aquesta mena d’ocell l’any 2019 per la recomanació de la coordinadora del Programa Europeu d’Espècies a Perill EEP. Van ser, concretament, quatre mascles procedents del Zoo de Stuttgart (Alemanya) i quatre femelles del Nordens Ask (Suècia), que van tenir les primeres creies el 2021.

Els darrers exemplars en llibertat, uns 700, es troben al sud-est del Marroc, i han desaparegut a la pràctica del Pròxim Orient i d’Europa, on fins a finals del segle XVIII es podien trobar fins i tot als països envellits de l’àmbit mediterrani, com Àustria, Hongria o Suïssa.

La població actual es distribueix en dos grans nuclis majoritaris: el més abundant és sedentari i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escàs, és migratori i es desplaça entre Síria i Etiòpia. L’hàbitat més habitual d’aquestes aus són les zones àrides amb penya-segats on s’estableixen les colònies de cria. Aquests ocells s’alimenten principalment d’insectes i de petits vertebrats (amfibis, rèptils i petits mamífers).

Engeguen un pla pilot amb gossos ensinistrats per detectar els refugis hivernals del bernat marbrejat, una xinxa asiàtica

/0 Comentaris/a

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha engegat un pla pilot amb gossos ensinistrats per detectar els refugis hivernals de bernat marbrejats, una espècie de xinxa asiàtic, propers als camps agrícoles i que solen ser de difícil accés i localització.

El DACC ha començat a fer les primeres proves amb gossos detectors durant aquesta tardor, primer en laboratori, i després en camps de les comarques de Girona amb l’objectiu d’implementar-lo a altres comarques en un futur. Els resultats de les primeres proves que s’estan fent sobre el terreny estan donant resultats prometedors.

El projecte està treballant amb una unitat especialitzada en educació canina que ha fet una selecció dels exemplars de gossos a utilitzar tenint en compte les seves característiques físiques, mentals i operatives. La dimensió i la ubicació dels refugis hivernals del bernat marbrejat exigeix que els gossos siguin àgils i lleugers per poder arribar gins el refugi on s’amaguen aquests insectes per hibernar.

Un gos ensinistrat detecta un bernat marbrejat amagat a l’interior de l’església vella de Castellfollit de la Roca/Generalitat de Catalunya

Durant els darrers anys, la Generalitat s’ha mostrat molt preocupada per l’amenaça del bernat marbrejat, una plaga que ha danyat greument molts camps i cultius de Catalunya. Segons les dades recollides pel DACC, aquest any la incidència ha estat més baixa que els darrers anys. No obstant això, sí que s’han detectat danys importants a la demarcació de Girona.

Exemplar de bernat marbrejat trobat per un gos ensinistrat/ Generalitat de Catalunya

A les comarques gironines s’han trobat danys compatibles amb aquesta plaga en plantacions de fruita. Els danys no han estat molt elevats no sols degut a la climatologia de l’any, sinó també a les informacions facilitades pel DACC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) als agricultors de com actuar per evitar aquesta plaga.

Què hem de fer si trobem un bernat marbrejat?

Durant la tardor és quan és més possible trobar aquesta espècie de xinxa dins les construccions (cases, edificis, magatzems, etc.) per passar l’hivern. Tot i que no afecta les persones ni als animals, resulta molest i comporta una certa alarma. L’insecte, que és originari de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees, es va trobar per primera vegada a Girona el 2006 i ja s’ha detectat a 185 municipis de Catalunya.

Cal conèixer que si es detecten dins les cases no és recomanable aplicar insecticides per la poca eficàcia d’aquests tractaments. La millor opció per reduir la seva presència en els habitatges és aspirar-los i submergir-los en aigua, recorda el Servei de Sanitat Vegetal del DACC. Cal evitar que s’escapi i pugui afectar els cultius a la primavera i estiu.

L’insecte s’assembla a altres espècies de bernats autòctons; per això, els experts indiquen que per identificar-lo cal fixar-se en les antenes, que tenen dues franges blanques cadascuna. A la part dorsal del cos, tenen un patró de color marró marbrejat.

FAADA i PACMA porten als tribunals la mort d’un gos maltractat i tancat a un terrat de Torrevieja

/0 Comentaris/a ,

Les entitats animalistes han denunciat penalment els responsables de la mort d’un gos que es va produir per la inoperància de l’Ajuntament i les autoritats.

El Partit Animalista va denunciar a través de les seves xarxes socials la situació d’un gos que feia quatre dies que estava tancat en un terrat de Torrevieja en ple sol, sense menjar ni aigua, lligat i sense tenir accés a cap zona on protegir-se de la calor sufocant. En aquestes dates, les temperatures màximes arribaven als 34 ºC.

Tot i les reiterades trucades d’alerta a la policia per part dels veïns, així com del ple coneixement dels fets per part de la regidora de Protecció Animal, Concha Sala, el gos no va ser rescatat. Per tant, el gos va continuar condemnat a circumstàncies extremes i lamentablement va morir davant de la impotència dels veïns, que van gravar el moment exacte de la seva agònica mort després de dies de patiment.

“Des de les associacions de protecció animal sabem molt bé que la rapidesa en l’actuació en els casos de maltractament pot marcar la significativa diferència entre la vida i la mort. Per això, no ens expliquem com en aquest cas, la regidora de Protecció no va actuar de manera contundent ordenant el decomís preventiu del gos amb l’objectiu de garantir-ne la supervivència”, indica Anna Estarán, advocada de FAADA.

Tal com informa FAADA i PACMA, aquest cas és un exemple clar de com l’absoluta inoperància de l’administració i dels cossos de seguretat ha derivat en el pitjor desenllaç possible, la mort d’un animal. Per això, aquestes entitats animalistes denunciaran penalment els responsables daquesta situació; en primer lloc, els propietaris, i en segon, aquells que ostentaven el poder d’evitar la seva mort, tenint les eines per fer-ho.

Segons ha expressat Cristina García, vicepresidenta i advocada de PACMA, “gràcies a la tenacitat del regidor Nacho Torre-Marín, que va denunciar els fets, així com el compromís de PACMA i FAADA en la lluita contra el maltractament animal, treballarem sense parar per aconseguir que els responsables no quedin impunes i no es tornin a repetir situacions tan lamentables com aquesta”.

“Els caçadors entren a les meves terres sense cap autorització ni permís”

/0 Comentaris/a

Animalados ha parlat amb una persona de la comarca del Ripollès que ha patit de manera reiterada atacs i abusos per part del col·lectiu de la caça. Tot i comunicar aquests conflictes a les autoritats, la persona afectada continua sense trobar una solució i vol compartir a través d’aquest mitjà de comunicació la llibertat d’actuació i la impunitat total que tenen els caçadors al seu territori.

La víctima d’aquests episodis, que ha demanat conservar la seva identitat davant de possibles represàlies, prové d’una família de pagesos en un municipi de la comarca catalana del Ripollès. Aquesta persona pertany a una família ecologista i animalista, realitat que segons comunica “no han entès mai els veïns i motiu pel qual des de sempre han tingut molts problemes amb els caçadors del seu municipi”.

El municipi on viu i té les seves terres aquesta persona és un dels més grans de Catalunya en extensió territorial i és pràcticament 100% de propietat privada. Per tant, la possibilitat de caçar dins aquestes terres depèn de la decisió particular dels propietaris. La persona afectada, que té caps de bestiar als seus terrenys, sempre s’ha mostrat absolutament en contra que el grup de caçadors de la zona pugui accedir a realitzar l’activitat cinegètica a la seva propietat, quedant així prohibida.

Tot i tenir vetat l’accés, la víctima declara que des de sempre ha tingut conflictes greus amb els caçadors del seu municipi amb “entrades sense permís a les seves terres, persecució al bestiar amb la conseqüent pèrdua i mort d’algun cap de bestiar, faltes de respecte a la seva persona, amenaces, etc.”. Episodis que ha compartit amb els Mossos d’Esquadra i amb els Agents Rurals i que, no obstant això, segons indica, mai no han tingut una resposta sancionadora o solució per part de les autoritats.

Aquesta persona comparteix també que l’ajuntament del seu municipi està al dia d’aquests lamentables episodis que ha hagut de viure. Tot i això, assegura que el consistori “mai s’ha volgut implicar en aquest tema, al·legant que és una qüestió privada”. Per tant, una vegada més, les autoritats han preferit rentar-se les mans i s’han desentès d’una realitat que sembla ser que no els interessa.

La caça en vedat privat, com ja hem dit, depèn de l’autorització dels propietaris per poder accedir a les terres. Aquest testimoni assegura que ni la seva persona ni els seus avantpassats “no van signar mai cap document concedint el beneplàcit d’efectuar la caça dins de la seva propietat. Ni tan sols amb un tracte de paraula”, una fórmula d’acord utilitzada antigament i que es manté vigent en algunes zones rurals de Catalunya.

La víctima explica que, en alguns municipis propers al seu, els caçadors exerceixen de manera altruista “perquè no tenen cap compensació econòmica o això diuen”. No obstant això, a la seva població els caçadors paguen una quantitat anual concreta per hectàrea de terra al seu propietari. “Cada cert temps, els caçadors donen un sobre amb diners als propietaris de les terres per poder accedir i caçar”. Un acord que, tal com ha especificat, mai no s’ha produït en el seu cas particular.

La conclusió que treu aquesta persona després de la seva experiència amb els caçadors és que es tracta d’un col·lectiu “corrupte, amb males pràctiques, amb diners negres pel mig, amb economia submergida, etc. I, sobretot, amb el consentiment de les autoritats, que no actuen i donen via lliure a les males praxis per part d’aquest conjunt”.

Tristament, l’experiència d’aquesta persona del Ripollès no és més que un exemple de moltes altres que pateixen constantment els abusos i les actituds d’un col·lectiu que té carta blanca per fer i desfer amb total impunitat. No podem oblidar tampoc el maltractament animal sistemàtic procedent dels caçadors, que són responsables de gran part de l’abandonament de gossos any rere any a Espanya i Catalunya.

L’ONG Equalia denuncia un proveïdor de pollastre del supermercat Lidl per maltractament animal

/0 Comentaris/a

Equalia, que ha publicat imatges on s’evidencia el maltractament que reben els pollastres, demana que el supermercat Lidl s’adhereixi al Compromís Europeu del Pollastre.

L’ONG Equalia, una organització no lucrativa dedicada a millorar les condicions de vida dels animals destinats a consum amb pitjors estàndards de benestar, ha denunciat maltractament animal a dues macrogranges de pollastres proveïdores del supermercat Lidl. Concretament, la denúncia fa referència a les granges de Villamanrique de la Condesa (Sevilla) i la de Roquetas (Tarragona).

Equalia ha publicat un reportatge de recerca gravat durant el 2021 i el 2022 en aquestes dues explotacions avícoles. Les imatges captades evidencien males pràctiques en el maneig d’animals. A la granja situada a Villamanrique de la Condesa, que compta amb gairebé 100.000 aus repartides en tres naus, els operaris realitzen la descàrrega de pollets a l’explotació llançant-los a terra bruscament. Una situació que els pot provocar el trencament del bec, extremitats, estèrnum, ossos o fins i tot la mort.

A més, en aquest reportatge s’observa com els operaris colpegen els pollastres contra una galleda repetidament amb intenció de causar-los la mort. La gestió d’aus mortes suposa un risc potencial per a la salut pública. A l’explotació sevillana, un treballador alimenta un gos amb alguns cadàvers, mentre que, a la granja de Roquetas, composta per dues naus, s’aprecia un contenidor trencat amb pollastres en descomposició i larves exposats a l’aire.

El reportatge mostra presumptes violacions a la normativa sobre benestar animal. Durant la càrrega de pollastres per al trasllat a l’escorxador, els treballadors d’una de les empreses proveïdores per a Lidl llancen els pollastres i els propinen puntades de peu. Aquests esdeveniments suposen no sols un greu perill per a la vida dels animals, sinó també un incompliment de les disposicions legals per al maneig de les aus.

Per això, l’ONG Equalia ha denunciat el propietari de la granja i el productor avícola per presumptes delictes de maltractament animal i contra la salut pública. Aquestes denúncies inclouen informes veterinaris que evidencien com aquestes troballes empitjoren la qualitat de vida de les aus.

Les granges objecte de la investigació estan certificades amb el segell Welfair, una certificació independent de benestar animal els criteris del qual busquen garantir el benestar dels animals destinats a consum. L’ONG considera que, a mesura que la demanda de les persones consumidores en benestar animal augmenta, és essencial afavorir la transparència més enllà dels certificats ja existents per assegurar que es comparteix la informació adequada amb els actors socials a les pràctiques de benestar animal.

Julia Elizalde, mànager de campanyes d’Equalia, afirma: “Fa poques setmanes va sortir a la llum una investigació d’un proveïdor de Lidl a Alemanya, ara veiem la realitat de dos dels seus proveïdors a Espanya. Cal que aquesta cadena avanci juntament amb la resta de la distribució alimentària per garantir estàndards adequats de seguretat alimentària, benestar animal i sostenibilitat”.

“Al costat d’altres organitzacions de benestar animal hem iniciat una campanya cap a Lidl per sol·licitar que acabi amb el patiment innecessari dels pollastres d’engreix a nivell europeu“, conclou Elizalde, en referència a la voluntat d’Equalia perquè Lidl s’adhereixi al Compromís Europeu del Pollastre, un acord a què s’han adherit més de 300 empreses a Europa i que inclou, entre altres mesures, la substitució de races de creixement ràpid per races de creixement més lent i natural. Ara com ara, Lidl és un dels pocs supermercats a Espanya que no s’ha unit.