Animalistes fan que Pedro Sánchez subjecti un llebrer mort entre els seus braços davant del Congrés

Activistes de defensa animal han recreat Pedro Sánchez subjectant un llebrer mort com a protesta contra la Llei de Benestar Animal.

Davant la previsió que entre aquest dilluns i dimarts es votin les esmenes a la Llei de Protecció Animal, i davant la proposta in extremis de Ione Belarra, ministra de Drets Socials i Agenda 2030, perquè els gossos de caça no siguin exclosos de la llei, activistes han realitzat aquest dilluns al matí una impactant protesta davant del Congrés dels Diputats amb un llebrer mort que va ser trobat recentment a la cuneta d’una carretera.

El llebrer mort, símbol dels milers de gossos ferits, abandonats, perduts o rebutjats que genera cada any la pràctica de la caça a Espanya, s’ha col·locat als braços d’activistes que han posat caracteritzats amb caretes del president Pedro Sánchez al costat de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE i Emiliano García-Page, president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.

A més, els activistes han portat cartells amb el lema #MismosPerrosMismaLey i amb una exigència clara: “No a l’esmena del PSOE que exclou els gossos de caça de la Llei de Protecció Animal”.

Imatge de la protesta d’avui davant del Congrés/Justícia Animal

“Exigim l’aprovació de la Llei perquè és positiva per als animals, no va en contra de les normes de les CCAA i sobretot exigim que s’aprovi sense la cruel esmena que exclou els gossos de caça” explica Mati Cubillo, portaveu de Justícia Animal, una de les organitzacions que s’oposen a l’esmena.

Les entitats organitzadores d’aquestes accions de protesta alerten que aquesta esmena obre la porta al maltractament, la cria indiscriminada i sense control, la matança de cadells nounats en funció del sexe desitjat, el sacrifici d’adults que no reuneixen les característiques buscades per al seu ús, i l’abandó del “llebrer brut”, el que es trenca una pota o no serveix per criar, etc.

Segons aquestes entitats de defensa animal, tot això que passa actualment continuarà passant amb l’aprovació de la Llei tal com està redactat actualment el projecte, però vaticinen que la situació empitjorarà si aquesta esmena tira endavant. Totes aquestes protectores recorden que ja són testimonis diaris de la crueltat que pateixen aquests gossos, als quals recullen ferits, apallissats, amputats, terroritzats, i dels que fa dècades que es fan càrrec alleujant una càrrega que correspon a les administracions públiques.

A més, insisteixen que tots els gossos, independentment d’on visquin o de l’activitat que desenvolupin, han de tenir la mateixa protecció, i així ho han recollit totes les lleis autonòmiques de protecció animal aprovades fins ara a Espanya. Ara, quan s’estava avançant cap a una norma estatal, el PSOE s’oposa a una protecció real distingint entre els gossos i els altres en funció de la seva vivenda en una llar o són utilitzats per caçar o per a altres activitats.

Per acabar, les entitats defensen que aquesta esmena només cap en ments retrògrades i ens retrotreu molts anys enrere en la protecció animal amb l’únic objectiu de no incomodar un lobby que genera abandó, maltractament i misèria.

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

Espanya tanca l’any amb més morts per festes taurines de la seva història

Un total de 23 persones han mort durant les festes taurines celebrades a Espanya el 2022.

Espanya està tancant el pitjor any de la seva història pel que fa a les morts procedents de les festes taurines. Durant el 2022, un total de 23 persones han mort per banya de toro, sent la Comunitat Valenciana la més afectada amb 9 morts, seguida de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, amb 4 cadascuna, Aragó amb 2 i Andalusia, Castella la Manxa i Múrcia amb una víctima cadascuna.

“La tauromàquia és una activitat cruel i pròpia d’un altre temps que no hauria d’existir en un país civilitzat en ple segle XXI i encara menys hauria de ser considerada patrimoni cultural i rebre subvencions públiques en un país on més del 80% de la seva població la rebutja”, ha declarat Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal.

“És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en el patiment indiscutible que provoca cada any a desenes de milers d’animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades… per quin motiu?”, afegeix Esteban Miñano.

“El maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de cultura amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai necessitem una cultura de pau i de respecte per la vida, en lloc d’una cultura de violència i mort que no respecta ni la vida humana ni l’animal”, conclou.

Alarma amb la presència de nens i adolescents a les festes taurines

El 7 d’agost passat va tenir lloc una tragèdia de grans dimensions amb la mort d’un jove de tan sols 18 anys després de ser envestit per un toro embolat a Soneja, un municipi de la província de Castelló. A més d’aquest, un altre nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’una vaca que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava en la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima per llei és de 16 anys. Aquests són només alguns exemples que demostren com tristament els municipis no compleixen les lleis i no vetllen per les normes de seguretat durant les festes taurines.

“En els Reglaments de festejos taurins populars de les comunitats autònomes s’al·ludeix a la seguretat de les persones,  el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni es persegueixen o sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia. I quan n’hi ha, en la majoria dels casos, s’arxiven sense fer les diligències oportunes”, afirma Jose P. Cubells, jurista de la plataforma LTNEC.

A més, Cubells lamenta la manca de presència de forces de seguretat en moltes d’aquestes festes “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint els col·laboradors dels organitzadors no actuen com ho haurien de fer impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat en els esdeveniments, cosa que té conseqüències tràgiques.”

Per acabar, el jurista de LTNEC assenyala que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, però les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de la geografia espanyola.”

Els espanyols podran continuar tenint hàmsters i cobaies amb la nova Llei de Protecció Animal?

La Coalició per al Llistat Positiu, formada per les associacions de defensa animal AAP Primadomus, ANDA i FADDA, detalla els bulls i veritats sobre els Llistats Positius a la nova Llei de Protecció Animal.

El Projecte de Llei de Protecció, Drets i Benestar dels Animals en què treballa el Govern d’Espanya recull avui dia i a l’espera encara de la seva tramitació, possibles modificacions i aprovació final al Congrés dels Diputats, un capítol dedicat al Llistat Positiu d’animals de companyia.

El Llistat Positiu consisteix en una eina que pretén regular la tinença d’animals de companyia a través de l’elaboració d’un llistat que recollirà les espècies susceptibles de ser mantingudes com a animals de companyia, quedant com a prohibides totes les altres.

L’elecció d’un animal exòtic com a animal de companyia s’ha convertit en les últimes dècades en una pràctica cada cop més freqüent entre la ciutadania, fet que ha donat lloc a una problemàtica complexa i de molt diverses ramificacions que ha derivat en greus conseqüències per al benestar animal, la seguretat ciutadana, la salut pública, el medi ambient i la biodiversitat.

Tal com informen les associacions de benestar animal que formen aquesta Coalició, els animals exòtics tenen unes necessitats molt complexes i requereixen unes cures enormement especialitzades, impossibles de satisfer per la immensa majoria de propietaris particulars. Es tracta d’un gran nombre d’animals que no són aptes per a la vida en un entorn domèstic, abocades així a una vida de perpètua privació de les seves necessitats fisiològiques, etològiques i socials més bàsiques.

“Els animals exòtics tenen unes necessitats molt complexes i requereixen unes cures especialitzades”

Des de la Coalició Llistat Positiu recorden que la Unió Europea, el Govern central i els governs autonòmics fa anys que intenten posar fre a aquesta situació, buscant solucions als problemes més urgents que el comerç i tinença d’animals exòtics ha generat. Aquests esforços s’han traduït majoritàriament en l’adopció de llistats negatius d’espècies que passen a estar prohibides.

És el cas del Reial Decret 630/2013, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i que inclou un llistat d’espècies el comerç, cria i tinença del qual van passar a estar prohibides des del moment de la seva entrada en vigor i que en els darrers anys ha estat ampliat amb noves espècies a mesura que els problemes han anat en augment. Es tracta, per tant, d’una mesura en vigor des del 2013.

De la mateixa manera, algunes legislacions autonòmiques de protecció animal com les de la Comunitat de Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia, Navarra i el País Basc, inclouen llistats negatius d’espècies que van passar a estar prohibides als seus àmbits territorials per motius de seguretat ciutadana.

Amb l’adopció d’un sistema basat en Llistats Positius, el Projecte de Llei de Protecció Animal persegueix el mateix objectiu de regular la tinença d’animals exòtics mantinguts com a animals de companyia, no és un concepte nou. El que es modifica és l’enfocament, passant del negatiu a un enfocament positiu, de caràcter preventiu, que permeti abordar a través d’una mateixa eina tots els problemes generats per la tinença d’animals no aptes per viure com a animals de companyia, que no són pocs”, indica Marta Merchán, Coordinadora de la Coalició Llistat Positiu.

“El Projecte de Llei de Protecció Animal persegueix l’objectiu de regular la tinença d’animals exòtics mantinguts com a animals de companyia”

Perquè els Llistats Positius siguin eficaços, des de la Coalició Llistat Positiu incideixen en la necessitat que l’elaboració d’aquests es faci d’acord a uns criteris objectius i científics. En aquest sentit, el Projecte de Llei de Protecció Animal preveu en el desenvolupament reglamentari la creació d’un Comitè Científic que serà en última instància responsable de l’elaboració dels Llistats Positius.

Així mateix, la nova normativa haurà de disposar d’una clàusula que permeti als propietaris d’animals que quedin fora del Llistat Positiu el manteniment d’aquests fins a la mort, però no la venda o la cria. A l’entrada en vigor de la nova llei, aquestes persones han de posar en coneixement de l’autoritat competent la tinença dels animals esmentats.

La Coalició Llistat Positiu celebra que el Govern hagi fet el gran pas de regular la problemàtica existent amb els animals exòtics i confia que “autoritats, grups polítics i parts implicades siguin flexibles i receptius a un apropament de postures per tal d’arribar a un consens sobre una mesura tan necessària, que per fi pugui ajudar a reduir i posar fi als múltiples problemes derivats de la tinença d’animals que simplement no són aptes per ser mantinguts com a animals de companyia”.

Denuncien l’abandó de deu cadells de gos a la porta d’un refugi de Zamora

El Refugi d’Animals Abandonats de Toro demana col·laboració ciutadana per trobar el responsable o els responsables de l’abandó de deu cadells de gos.

Els voluntaris d’“Animals abandonats a Toro”, un refugi per a animals, han denunciat l’abandonament de deu cadells de gos: “Han deixat una capsa amb deu cadells a la porta del refugi. Això no es fa perquè sí. És premeditat i meditat. El cas ja està en mans de la policia, que investigaran els fets i trobaran la persona o persones que ho han dut a terme posant en perill la vida d’aquests animals”.

El personal del refugi, a través de les xarxes socials, ha compartit l’estat d’ànim en què es troben després d’aquest miserable fet: “Arribar al refugi al matí i trobar-nos això ens fa sentir impotència, ràbia i pensar que la nostra feina de ben poc serveix quan segueix havent-hi persones capaces de fer actes com aquest”.

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Abandonos en Toro (@abandonostoro)

Els voluntaris d’“Animals abandonats a Toro” han sol·licitat col·laboració ciutadana per trobar el responsable o els responsables de l’abandonament: “Si algú ha vist alguna cosa que pugui ajudar la policia que ens avisi o ens truqui. I per descomptat, demanem ajuda per poder atendre aquests cadells”.

De moment, el refugi de Toro s’està encarregant del benestar i de l’alimentació dels cadells fins que trobin una nova llar. Els voluntaris cuiden i atenen els animals diverses vegades al dia, mentre que diferents persones han col·laborat de manera incondicional amb l’aportació de pinso, mantes, medicines, etc.

Per acabar, “Animals abandonats a Toro” ha recordat que: “Esterilitzant els vostres animals s’eviten casos com aquest, ventradas indesitjades, abandonaments múltiples i saturar les protectores d’animals”.

Aquests són els mitjans de contacte del Refugi d’Animals Abandonats a Toro per a qualsevol notificació relacionada amb l’abandó dels cadells:

Correu: abandonostoro@hotmail.com

Mòbil: 636 17 42 56